Arxiu d'etiquetes: Plaça

Visitem: La Font de la plaça de Sant Joan de Solsona

Publicat el per
Respon

La Font de la Plaça de Sant Joan és un conjunt arquitectònic gòtic integrat pel cos de l’enjub, quatre fonts, dos sortidors,

i damunt del qual hi ha una capella d’època posterior que s’aixeca a la Plaça de Sant Joan, al nucli antic de la ciutat de Solsona.

No és una deu natural sinó que està connectada a la xarxa de proveïment d’aigües de la ciutat.

Es troba al mig de la plaça per bé que no pas en el centre geomètric de la mateixa sinó desplaçat cap a la banda de ponent.

Antigament va ser coneguda amb el nom de Font Major.

El seu origen cal cercar-lo a principis del segle XV a causa de les dificultats de proveïment d’aigua que patia Solsona.

Per tal de resoldre aquest problema el Consell de la llavors encara vila va acordar fer arribar a Solsona l’aigua de la llavors coneguda com la Font de Mirabella.

En un document datat l’any 1420 hi consta el contracte signat pel Consell amb Pere Puigredom, de Cervera, i Joan Ferrer, de Montblanc, per a construir els canons de la conducció que havien de tenir un pam d’amplada i dos de llargada.

Aquest contracte incloïa, així mateix, la construcció d’un aqüeducte sobre la riera d’Olmeda (encara subsistent) i dels tres dipòsits de tres fonts a bastir dins del recinte de la ciutat: aquesta (actualment coneguda com la Font Major, la Font de l’Església (actualment la Font de la Plaça de la Catedral) i la Font del Castell (Font de la Plaça Sant Isidre).

La primera de les tres que es va construir va ser aquesta.

Inicialment es va construir el cos de carreus que hi ha sota la capella

i al segle XVIII els veïns hi van construir damunt la capella neoclàssica dedicada al patró de la plaça

i en la qual s’hi deia missa els dies de fira que s’esqueien en festa de guardar per facilitar als firatans el compliment del precepte.

L’aigua que vessava de la font s’escolava cap al Riu Negre per un rec que baixava pel mig del carrer que surt del racó nord de la plaça i d’aquí el nom amb què encara actualment se’l coneix: el carrer de la Regata.

La Font de la plaça de Sant Joan és un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Visitem: La Font de la plaça de Sant Pere de Solsona

Publicat el per
Respon

La font que visitem avui esta en la plaça de Sant Pere de Solsona.

En un costat i a tocar del mur esta la Font feta d’obra,

disposa d’una cara on en la boca te una aixeta de polsador,

l’aigua sobrant cau a una petita pica quadrada.

Es una plaça molt tranquil·la i enjardinada destaquen dos grans plàtans.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Visitem: Font de la plaça de la Catedral de Solsona

Publicat el per
Respon

La Font esta situada en la Plaça de la Catedral de Solsona. Es troba adossada a la paret de la façana de la banda de ponent de la plaça de la Catedral, al nucli antic de la ciutat. No és una deu natural sinó que està connectada a la xarxa de proveïment d’aigües de la ciutat.

Antigament va ser coneguda amb el nom de font de l’Església.

El seu origen cal cercar-lo a principis del segle XV a causa de les dificultats de proveïment d’aigua que patia Solsona. Per tal de resoldre aquest problema el Consell de la llavors encara vila va acordar fer arribar a Solsona l’aigua de la llavors coneguda com la font de Mirabella.

En un document datat l’any 1420 hi consta el contracte signat pel Consell amb Pere Puigredom, de Cervera, i Joan Ferrer, de Montblanc, per a construir els canons de la conducció que havien de tenir un pam d’amplada i dos de llargada.

Aquest contracte incloïa, així mateix, la construcció d’un aqüeducte sobre la riera d’Omeda (encara subsistent) i dels tres dipòsits de tres fonts a bastir dins del recinte de la ciutat: la font Major (actualment coneguda com la font de la plaça de Sant Joan), la font de l’Església (actualment aquesta font) i la font del Castell (avui coneguda com la font de la plaça Sant Isidre).

De les tres aquesta és la millor. Es tracta d’un cos en forma de semi-prisma hexagonal construït amb carreus de la mateixa alçada i diferents amplades.

Cada una de les tres cares del cos semi prismàtic està decorada amb un òcul cegat i decorat amb floritures gòtiques esculpides per un artista llemosí anomenat Joan.

Amb la construcció d’aquesta font, el Consell va aconseguir l’embelliment d’aquesta plaça que, en aquella època, era força més gran del que ho és en l’actualitat, ja que la banda de ponent no era ocupada pel cos de la capella de la Mercè ni pel cancell de la Catedral que avui s’hi troben.

Així que al cantó del migdia de la plaça devia obrir-s’hi la gran portalada romànica del temple de Santa Maria. D’altra banda, el cantó de sol era clos per la façana de la Casa del Consell que deuria tenir portal i finestrals romànica.

Hi ha un relleu dedicat a Manel Casserras i Boix a la font de la plaça de la Catedral.

La font de la plaça de la Catedral és una font gòtica que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català de la ciutat de Solsona (Solsonès).

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Mola de la plaça del Paper de Sant Pere de Riudebitlles

Publicat el per
Respon

La Mola esta situada en la Plaça del Paper de Sant Pere de Riudebitlles.

Mola commemorativa col·locada en un extrem de la plaça del Paper. Està col·locada de forma vertical i a la part frontal hi consta “Plaça del Paper 1998”.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Lledoner de Castellnou d’Oluges 

Publicat el per
Respon

El Lledoner de Castellnou d’Oluges (Celtis australis) és un arbre que es troba a Castellnou d’Oluges (Cervera, la Segarra), el qual és, segurament, el més gran de la Segarra i l’únic arbre monumental declarat de la comarca.

Accés:

Des de la carretera L-311, de Cervera a Guissona, cal tombar al trencall que duu al poblet de Castellnou d’Oluges.

És un llogaret petit i, a la plaça central, molt a prop de l’església, hi ha aquest gran arbre.

Aspecte general:

L’estructura, tant del tronc com del brancatge principal i les seues bifurcacions, presenta nivells d’afectació i necrosi diversos, així com certs impactes per podes maldestres.

Malgrat tot, no sembla pas estar en un estat regressiu, sinó tot el contrari,

el fullatge és espès i sa, i la producció de lledons és excel·lent.

Dades descriptives

  • Perímetre del tronc a 1,30 m: 4,61 m.
  • Perímetre de la base del tronc: 6,62 m.
  • Alçada: 15 m.
  • Amplada de la capçada: 12,50 m.
  • Altitud sobre el nivell del mar: 487 m.

Curiositats:

A Castellnou d’ Oluges mai hi ha hagut ferrer. A les Oluges, hi havia un ferrer, a cal Ferrer, una casa al peu de la carretera. El ferrer de les Oluges baixava a ferrar els animals de Castellnou, clavar la ferradura amb claus de ferro a la peülla de l’animal.

Un dia el ferrer de les Oluges al baixar va arrencar un lluc d’un arbre de lledoner, arbre tan comú en aquestes terres. En arribar a la plaça del poble de Castellnou on ell es posava a treballar, va veure que era un lluc tendre de lledoner amb arrels, i va decidir plantar-lo.

A la plaça de Castellnou en aquell temps hi havia una séquia d’aigua. Era la séquia molinal que provenia del molí de les Oluges i regava la partida dels horts.

En plantar el nou lledoner a la plaça, les arrels tenien aigua suficient per créixer i fer-se molt grans de seguida.

Les seves branques arribaven fins al balcó de cal Plaça, les seves arrels penetren profundament sota les cases de la plaça i fins i tot les arrels es troben als cellers de les cases de baix el poble.

Els avis del poble expliquen que van plantar el lledoner a la plaça de Castellnou quan feien cal Tomàs, al carrer de la Plaça, que porta gravada a la llinda de la porta 1777. Així doncs, el lledoner de Castellnou es va plantar cap al 1777.

Fou declarat arbre d’interès local el 1999.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: Font de la Plaça de l’Església de Montpalau

Publicat el per
Respon

Setmana dedicada a Fonts urbanes

Montpalau és un poble pertanyent al municipi de Ribera d’Ondara (Segarra). Està situat a la part septentrional del terme municipal, al nord de Montlleó.

En la plaça de l’església al costat de les escales i adossada a un mur hi ha La Font.

Senzilla Font amb una aixeta polsador que l’aigua sobrant va a una pica quadrada.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Un nou projecte de plantes en la Plaça de Immaculada de Terrassa

Publicat el per
Respon

Obres de transformació la plaça de la Immaculada de Terrassa.

L’Ajuntament de Terrassa va iniciar el passat juliol les obres de millora de la plaça de la Immaculada, al barri d’Ègara. El projecte consta d’un pressupost total de 41.800,35 euros i una superfície d’actuació de 121 metres quadrats.

Segons van explicar des del Consistori, els treballs tenen com a objectiu transformar la plaça per millorar la convivència veïnal i protegir les façanes dels edificis que l’envolten.

La regidora d’Obres Públiques, Montse Alba, va visitar durant el matí els treballs de plantació de vegetació arbustiva i enfiladissa a la plaça de la Immaculada.

Des del Consistori expliquen que la plantació està formada per espècies resistents a la sequera, persistents i de llarga durada, i recalquen que aquesta intervenció “contribueix a millorar l’entorn i a afavorir la enfiladissa . Els treballs s’emmarquen en la creació d’un llindar verd entre la plaça i els edificis del voltant.

Les obres civils de la plaça Immaculada van finalitzar el passat mes de  juliol, amb la instal·lació de dos parterres enjardinats i una nova distribució del mobiliari urbà en les zones de pas. Tot i això, a causa de les altes temperatures, la plantació es va programar per a aquesta tardor.

De cara a la primavera de 2026, l’Ajuntament preveu que l’aspecte de l’entorn de la plaça “canviarà significativament” i afirmen que estarà “en harmonia amb la resta de les zones verdes del barri d’Ègara”.

“Aquesta intervenció crearà un llindar verd entre la plaça i els edificis, contribuint a embellir i humanitzar aquest espai públic”, va explicar la regidora d’Obra Pública i Manteniment Urbà, Montserrat Alba, durant l’inici de les obres de la plaça el passat de juliol. D’aquesta manera, el Consistori també vol donar resposta a “una demanda veïnal històrica que ens reclamaven reduir els danys i sorolls ocasionats pels jocs de pilota a la plaça, que afecten les façanes dels edificis”, va afegir la regidora.

Recull del Text: Mon Terrassa

Text: Oriol Manrique / data 30/10/2025

Adaptació al Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font d’Estaràs

Publicat el per
Respon

Estaràs és un municipi de la comarca de la Segarra. La principal via de comunicació és la carretera N-141, que té un enllaç a l’eix transversal.

En la Plaça de l’església hi trobem la seva font. Es en forma de caseta, amb teulada. Te una aixeta antiga, l’aigua sobrant va a una pica rodona, Va ser construïda l’any 1984. Darrera seu hi ha un seient fet d’obra.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Cedre gran de la Plaça de la Llaurada de Sant Cugat del Vallès

Publicat el per
Respon

Setmana dedicada als Arbres destacats

El Cedre gran esta en la Plaça de la Llaurada (confluència entre el carrer Pompeu Fabra, l’avinguda de Can Cabassa i l’avinguda del Mas Gener) de Sant Cugat del Vallès.

Historia:

  • El Cedrus atlantica és de la família de la pinaceae, originari de les muntanyes de l’Atles d’Algèria i del Marroc.
  • El nom comú en català és cedre de l’Atles. Cedrus prové del nom llatí dels ginebrons, del grec kedros, ginebró, i atlantica per procedir de la zona de l’Atles.
  • L’arbre pot arribar a fer entre 30 i 35 metres d’alçada i el diàmetre del tronc oscil·la entre l’1,5 i els 2 metres.
  • Les branques són pèndules i estan disposades per pisos.
  • Les fulles, que fan entre un i dos centímetres i mig de llarg, estan agrupades amb forma de pinzells.

A l’antic camí de Sant Cugat al Papiol, al barri de Mira-sol, s’alça aquest exemplar de cedre de l’Atles, Cedrus atlantica, de la família de les pinàcies.

L’any 2017, el cedre mesurava 17 metres d’alçada; comptava amb un braç,

i una capçada de 15 metres d’amplada de forma cònica.

El perímetre del tronc era de 2,2 metres i el de la soca, de 3,6 metres.

Aquest Cedre, esta junt amb varis plàtans destacats per la seva corpulència i altura.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.:Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Plàtans de la rotonda de Can Cabassa de Sant Cugat del Vallès

Publicat el per
Respon

Els Plàtans están a la Plaça de la Sega, a l’avinguda de Can Cabassa de Sant Cugat del Vallès.

Historia:

  • El Platanus hispànica és de la família de la platanaceae, originari del sud d’Europa, creat per la hibridació del Platanus orientalis i el Platanus occidentalis.
  • El nom comú en català és plàtan d’ombra. 
  • Platanus prové del grec platys, ample, fent referència a l’amplada de la seva capçada i hispanica d’Espanya, per ser el lloc d’origen de l’espècie.
  • L’arbre pot superar els 30 metres d’alçada, amb un tronc cilíndric, de creixement recte i corpulent.
  • L’escorça és llisa i quan creix l’arbre es desprèn en grans plaques.
  • Les fulles són caduques i fan entre els 15 i els 25 centímetres, amb nervis a les palmades i retallades, entre 3 i 5 lòbuls dentats.

A la plaça de la Sega, prop de la masia de Can Cabassa, al centre de la rotonda distribuïdora del trànsit, hi ha un conjunt de nou plataners.

Els plàtans tenen diferents alçades i volums. Un d’ells és un plàtan bessó que, a més, es ramifica formant un tercer braç.

L’exemplar més destacat dels plataners, l’any 2017 feia 22 metres d’alçada i tenia una capçada ovoidal de 16,5 metres d’amplada. El perímetre del tronc i de la soca era d’1,8 metres.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.:Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero