Arxiu d'etiquetes: Sant Cugat del Vallès

Molí de Vent del carrer Olimpia de Sant Cugat del Vallès

Publicat el per
Respon

El Molí de Vent esta situat en el carrer Olímpia número 1 de Valldoreix de Sant Cugat del Vallès. (A prop del Molí que us vaig presentar ahir del carrer Pont 10)

Historia:

  • Els molins de vent van ser habituals fins a mitjans del segle XX per elevar l’aigua dels pous, que s’utilitzava per regar horts i per a usos domèstics.
  • Van ser substituïts per bombes d’aigua elèctriques, accionades per motors de combustió o d’explosió.
  • Aquest tipus de molins tenen una roda amb radis, com una roda de bicicleta, on s’hi adhereixen pales de planxa metàl·lica, disposades de forma guerxa per obtenir l’hèlix.
  • El vent provoca una empenta ascensional que eleva la pala i genera el gir de l’hèlix, que va girant com un penell, segons la direcció del vent.
  • Es col·locaven sobre una estructura d’acer, tot i que els primers molins eren de fusta.

Molí de vent aiguader, també conegut com a molí multipala, situat dins una finca del carrer Olímpia de Valldoreix.

Està format per una estructura metàl·lica troncocònica d’uns sis metres d’alçada. Li manquen les pales però conserva l’estructura, malgrat que es troba oxidada.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC: Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

Adaptació al Text: Ramon Solé Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Molí de Vent del carrer Pont de Sant Cugat del Vallès

Publicat el per
Respon

El Molí de Vent esta situat en el carrer del Pont número 10 de Valldoreix de Sant Cugat del Vallès.

Historia:

  • Els molins de vent van ser habituals fins a mitjans del segle XX per elevar l’aigua dels pous, que s’utilitzava per regar horts i per a usos domèstics.
  • Van ser substituïts per bombes d’aigua elèctriques, accionades per motors de combustió o d’explosió.
  • Aquest tipus de molins tenen una roda amb radis, com una roda de bicicleta, on s’hi adhereixen pales de planxa metàl·lica, disposades de forma guerxa per obtenir l’hèlix.
  • El vent provoca una empenta ascensional que eleva la pala i genera el gir de l’hèlix, que va girant com un penell, segons la direcció del vent.
  • Es col·locaven sobre una estructura d’acer, tot i que els primers molins eren de fusta.

Molí de vent aiguader, també conegut com a molí multipala, situat dins una finca del carrer Pont de Valldoreix. El molí està format per una estructura metàl·lica troncocònica d’uns sis metres d’alçada. Tot i que li falten la majoria de pales i el cos del penell, conserva l’estructura malgrat que està oxidada.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC: Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Canal d’aigües de Sant Cugat del Vallès

Publicat el per
Respon

Aquesta antiga canal esta situada en el carrer de Sant Albert al costat del Roure centenari de Sant Cugat del Vallès.

Podem veure la seva estructura entre els dos xalets allí existents, números 102 i 104.

La canal porta aigües pluvials que desaigua al torrent d’en Nonell.

Es fàcil de veure aquest tros de la canal, donat que la parcel·la esta neta de vegetació.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui visitem: La Font de la Plaça de la Creu de Sant Cugat del Vallès

Publicat el per
Respon

La Font de la Plaça de la Creu esta en l’Avinguda Mas Fuster amb el carrer de la Pau.

Te una Creu de terme de base piramidal quadrada i esglaonada. La part superior conté una creu de ferro forjat sobre una bola de pedra amb una faixa esculpida.

L’estructura de la font esta adossada a una paret d’una finca.

De fet es una llossa on al centre hi ha l’aixeta polsador, l’aigua sobrant cau a una pica semicircular

Sota de l’aixeta hi ha la inscripció “Plaça de la Creu”.Te un seient en cada costat.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres: El Pi del carrer Sant Albert de Sant Cugat del Vallès

Publicat el per
Respon

El Pi esta situat en el carrer de Sant Albert 64 de Sant Cugat del Vallès.

Es un Pi Pinyer, de tronc gruixut però no massa alt

Se ramifica amb dos branques paral·leles de molta alçada, d’elles surten altres branques pes petites.

La unió de les dues capçades formant una bonica arrodonida i amb molta fulla.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Plàtan de l’av. Madrid de Sant Cugat del Vallès

Publicat el per
Respon

El Plàtan esta situat en el carrer Camí de Sant Cugat al Papiol, amb av. de Madrid i a prop del centre educatiu “La Farga” de Sant Cugat del Vallès.

És un Plàtan de gruixut tronc amb 5 grans branques, que tenen nombroses de més petites i primes.

Que a l’estiu i gracies a les seves fulles fan una ombra considerable i una allargada capçada.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Plàtans del passeig del Baixador de Mira-sol de Sant Cugat del Vallès

Publicat el per
Respon

Els Plàtans están situats al passeig del Baixador de Mira-sol de Sant Cugat del Vallès.

Historia:

  • El Platanus hispanica és de la família de la platanàcies, originari del sud d’Europa, creat per la hibridació del Platanus orientalis i el Platanus occidentalis.
  • El nom comú en català és plàtan d’ombra. Platanus prové del grec platys, ample, fent referència a l’amplada de la seva capçada i hispanica d’Espanya, per ser el lloc d’origen de l’espècie.
  • L’arbre pot superar els 30 metres d’alçada, amb un tronc cilíndric, de creixement recte i corpulent.
  • L’escorça és llisa i quan creix l’arbre es desprèn en grans plaques.
  • Les fulles són caduques i fan entre els 15 i els 25 centímetres, amb nervis a les palmades i retallades, entre 3 i 5 lòbuls dentats.

Conjunt de plataners al passeig del Baixador, al barri de Mira-sol, situats a cada costat del vial. Segons dades de l’any 2017, aquests exemplars mesuraven uns 12 metres d’alçada, tenien diversos braços i una capçada ovoidal de 7 metres d’amplada. El perímetre del tronc era d’1,45 metres i el de la de la soca, d’1,9 metres. Les capçades dels plàtans fan l’efecte de crear un túnel vegetal entre els arbres.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Lloc de convivencia de l’Escola de Can Mates de Sant Cugat del Vallès

Publicat el per
Respon

Can Mates es una masia ara deshabitada dins del Parc del mateix nom.

Al seu costat hi ha l’Escola Turó de Can Mates, dins del municipi de Sant Cugat del Vallès.

A certa distancia hi ha un espai ballat per fer convivència destinat a l’alumnat,

Per tant, no es accessible a la gent que passi per aquest lloc del parc.

hi ha jocs infantils de fusta i bancs a les rodalies.

Així, com taules i bancs per menjar o fer algun treball a l’aire lliure.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

El Prat “sense sega” de Sant Cugat del Vallès

Publicat el per
Respon

El Prat sense sega de Torreblanca esta en la Rambla del Celler i Torrent de la Bomba,

esta dins del Parc Ramon Barnils de Sant Cugat del Vallès.

El Prat sense sega, es un refugi de fauna.

La naturalització afavoreix la biodiversitat

i mitiga els efectes del canvi climàtic.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Plataners del Casal Borja de Sant Cugat del Vallès

Publicat el per
Respon

Setmana dedicada a arbres destacats

Els Plataners esta en la perllongació del carrer Llaceres dins del Centre Borja de Sant Cugat del Vallès.

Historia:

  • El Platanus hispanica és de la família de la platanàcies, originari del sud d’Europa, creat per la hibridació del Platanus orientalis i el Platanus occidentalis.
  • El nom comú en català és plàtan d’ombra. 
  • Platanus prové del grec platys, ample, fent referència a l’amplada de la seva capçada i hispanica d’Espanya, per ser el lloc d’origen de l’espècie.
  • L’arbre pot superar els 30 metres d’alçada, amb un tronc cilíndric, de creixement recte i corpulent.
  • L’escorça és llisa i quan creix l’arbre es desprèn en grans plaques.
  • Les fulles són caduques i fan entre els 15 i els 25 centímetres, amb nervis a les palmades i retallades, entre 3 i 5 lòbuls dentats.

Aquest conjunt de plataners es troba a banda i banda de la perllongació del carrer Llaceres,

dins la propietat de la Companyia de Jesús, conegut com Casal Borja.

Dades de l’any 2017 recullen que, aleshores, els plataners tenien una alçada mitjana de 15 metres

i una capçada en forma de ventall de 13 metres d’amplada.

El perímetre del tronc era d’1,65 metres i el de la soca mesurava 1,85 metres.

Destaquen els dos primers de la dreta tot entrant en la perllongació del carrer Llaceres,

a

No son massa alts però si tenen un gruixut tronc.

i unes llargues branques que tenen abundants fulles.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero