Arxiu de la categoria: Cultura ambiental

Ribera Salada per Castellar de la Ribera

Publicat el per
Respon
Viquipèdia

Per arribar a Castellar de la Ribera cal agafar la carretera de Solsona direcció a Bassella (C-26). 

Viquipèdia

La Ribera Salada (al Solsonès, per on passa, se’l denomina en femení) és un riu del Solsonès, afluent per l’esquerra del Segre.

Rep el seu nom a partir d’Aigüesjuntes, on conflueixen les aigües de la Riera de Canalda i del Riu Fred.

Viquipèdia

Té una longitud d’uns 20 km (30,4 km sumant-hi el Riu Fred i 39,8 km sumant-hi la Riera de Canalda), i en el seu trajecte travessa terres dels municipis de Lladurs, Castellar de la Ribera i Bassella.

Des d’Aigüesjuntes agafa la direcció nord-sud per entrar immediatament a la Gorja del Clop.

Viquipèdia – Pont del Clop

Al sortir-ne, passa per sota el Pont del Clop i continua el seu recorregut seguint l’esmentada direcció nord-sud fins que entra al terme municipal de Castellar de la Ribera pel Pla dels Roures.

Viquipèdia

Des d’Aigüesjuntes fins al Pla dels Roures rep les aigües del torrent Pregon, de la rasa de cal Reig i del barranc de Cabiscol pel seu costat dret i les del Riard, de la rasa de Socarrats i de la rasa de la Mosella per la banda esquerra.

Viquipèdia – aiguabareig torrent Pregon i Ribera Salada

Després de travessar el Pla dels Roures, entra al terme municipal de Castellar de la Ribera i agafa la direcció est-oest que mantindrà fins a la seva confluència amb el Segre, rep per l’esquerra les aigües de la rasa de Vilatobà, passa per sota els ponts del Molí de Querol on rep les aigües del barranc de Querol,

la seva riba esquerra banya la falda de l’obaga de Ginestar al final de la qual, 100 m per sobre el nivell del riu, s’hi troba Ceuró davant del qual rep, per la dreta, les aigües del torrent de la Vila, i just abans de deixar es Solsonès, rep, també per la dreta, les aigües del torrent dels Llops.

Només penetrar a l’Alt Urgell rep, per l’esquerra, les aigües de la rasa de Villaró. Una mica més avall, deixa a la dreta el poble d’Ogern on rep les aigües d’El Baell.

Viquipèdia

Uns 1.500 metres més avall, rep per la dreta les aigües de la Rasa de la Codina i, tot seguit, passa por sota d’Altés que es troba uns 80 metres per sobre la seva riba esquerra i acaba abocant per l’esquerra les aigües al Segre a Bassella, a uns 435 m d’altitud i després d’uns 20 km de recorregut des d’Aigüesjuntes en el cas que el pantà de Rialb no estigui pràcticament ple.

En el cas que ho estigui, la Ribera Salada aboca les seves aigües a la cua d’aquest pantà 1,5 km abans de l’antiga confluència a 440 m d’altitud.

Rep el seu nom a causa que un dels corrents que l’originen, concretament el Riu Fred, neix de diverses fonts que sorgeixen en uns terrenys triàsics fortament salinitzats fins al punt que al seu pas per Cambrils les seves aigües van ser durant molts anys aprofitades per a l’obtenció de sal al Salí de Cambrils.

Recull de dades: Wikipedia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero i Viquipèdia

L’anell de Möebius de Castellet i la Gornal

Publicat el per
Respon

Möebius (Castellet i la Gornal): és una escultura que simbolitza el cicle etern de la viticultura.

L’escultura esta darrera del castell de Castellet en el nucli de Castellet.

Historia:

  • Obra que forma part de la Ruta Castellet Encantat.
  • Ruta lineal pel casc antic de Castellet que ofereix una visió dels oficis i tradicions del municipi.
  • Les obres de la ruta han estat dissenyades per Luis Zafrilla

L’anell de Möebius és una figura tridimensional que suggereix la idea d’un moviment continu de l’activitat humana en les diferents estacions de l’any.

L’escultura està dividida en 12 vinyetes on s’hi representen diverses activitats relacionades amb l’activitat vitivinícola anual,

Com la recollida del raïm, sulfatar la vinya, la poda,

transport del raïm amb portadores, xafar raïm als cups de vi…

Observacions:

L’estructura de l’anell de Möebius està realitzada amb ferro,

mentre que les vinyetes estan representades amb vitrall ferro retallat i vitrall de colors.

Está en el lloc simbòlic amb vistes al Penedès i el Parc del Foix, són un punt de mirador excepcional.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Núria Cabañas. Web Cultura, SCP

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

La Llacuna neta es cosa de tots !

Publicat el per
Respon

“La Llacuna neta es cosa de tots” es un lema común en campañas de civismo y sensibilización ambiental en municipios como La Llacuna (Barcelona).

Estos programas suelen enfocarse en:

  • Gestión de residuos: Fomentar el uso de los contenedores de reciclaje y el servicio de recogida de muebles y trastos viejos.
  • Tenencia de animales: Recordar la obligación de recoger los excrementos de los perros para mantener las calles limpias.
  • Entorno natural: Protección de las fuentes y bosques del término municipal, evitando vertidos ilegales.

Si necesitas información específica sobre horarios de la “deixalleria” (punto limpio) o días de recogida, puedes consultar la web oficial del Ajuntament de La Llacuna.

Text: Ramon Solé – recull IA.

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Riera de Mediona de Mediona

Publicat el per
Respon

La riera de Mediona neix al terme de la Llacuna dels torrents que baixen de Puig Castellar i del torrent de la Molinada a tocar de la Torrebusqueta, on hi ha bastants sorgiments d’aigua.

Rep una bona aportació de la riera de Rofes, encaixada en un congost, i entra al terme de Mediona passat el molí de Puigfred. Travessa les planes agrícoles de la zona de Can Xombo i alimenta les molí de Puigfred. a la població de Sant Joan, on hi ha molts pous.

Més endavant, secciona les elevacions que separen els termes de Mediona i San Quintí de Mediona. A partir d’aquest punt rep el nom de Riu de Bitlles, les aigües del qual aflueixen a l’Anoia al terme de Sant Sadurní d’Anoia.

Al llarg del seu curs travessa diversos entorns físics i mediambientals. Al primer tram travessa boscos joves de pins que han colonitzat antics bancals agrícoles. Seguidament, passa unes planes agrícoles dedicades al conreu de cereals i vinya.

A partir del nucli de Sant Joan de Mediona, que perfila pel sud-oest, comença a encaixonar-se en el terreny a través de les calcàries, traçant un solc cada cop més profund on creixen espècies de ribera. Pel congost de Santa Anna s’obre a les planes que alimenten les Deus, ja en el terme de sant Quintí de Mediona.

Aquest ecosistema humit, en un punt de contrast respecte a planes de secà i elevacions abruptes, crea una especificitat d’interès paisatgístic i congost de Santa Anna Entre les espècies que hi habiten hi ha aus com el blauet (Alcedo atthis) o la cuereta torrentera (Motacilla cinerea); rèptils com la tortuga de rierol (Mauremys leprosa) i la colobra d’aigua (Natrix maura); amfibis com el gripau comú (Bufo bufo); peixos com la bagra (Leuciscus cephalus); mamífers com la rata d’aigua (Arvicola sapidus) i insectes com el cavallet del diable,

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Lloc de convivencia de l’Escola de Can Mates de Sant Cugat del Vallès

Publicat el per
Respon

Can Mates es una masia ara deshabitada dins del Parc del mateix nom.

Al seu costat hi ha l’Escola Turó de Can Mates, dins del municipi de Sant Cugat del Vallès.

A certa distancia hi ha un espai ballat per fer convivència destinat a l’alumnat,

Per tant, no es accessible a la gent que passi per aquest lloc del parc.

hi ha jocs infantils de fusta i bancs a les rodalies.

Així, com taules i bancs per menjar o fer algun treball a l’aire lliure.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Bassa i reg del hort del Monestir de Pedralbes de Barcelona

Publicat el per
Respon

Les excavacions arqueològiques que s’han dut ha terme a l’espai de l’hort petit han permès recuperar la traça i les restes dels antics camins ui del sistema de reg antic.

Partint d’aquests testimonis s’han pogut recuperar i restaurar el sistema hidràulic de reg tal com era que l’espai es cultivava.

L’aigua que rega l’Horta Petita és freàtica.

Proba d’una mina subterrània que ha abastit el monestir des de la seva fundació al segle XIV.

L’Hort disposa d’un sistema de reg que té el nucli a la Bassa, on va a parar un dels ramals que recullen les aigües freàtiques i fibles,

i es reparteix pels carrers de terra que el pagès hi ha de construir i mantenir.

Quan cal regar, s’han d’obrir i tancar les comportes de ferro i controlar els taps del canals.

D’aquesta manera es pot regular el cabal d’aigua que entra a l’espai cultivat.

Actualment, continua sent així, sempre la bassa esta plena d’aigua per les necessitats de reg.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

El Prat “sense sega” de Sant Cugat del Vallès

Publicat el per
Respon

El Prat sense sega de Torreblanca esta en la Rambla del Celler i Torrent de la Bomba,

esta dins del Parc Ramon Barnils de Sant Cugat del Vallès.

El Prat sense sega, es un refugi de fauna.

La naturalització afavoreix la biodiversitat

i mitiga els efectes del canvi climàtic.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Día Mundial del Agua 2026

Publicat el per
Respon

El Dia Mundial de l’Aigua se celebra anualment el 22 de març com un mitjà per centrar l’atenció en la importància de l’aigua i la defensa de la gestió sostenible dels recursos hídrics. L’Assemblea General de les Nacions Unides va designar el 22 de de març de 1993 com el primer Dia Mundial de l’Aigua, després que la seva celebració s’aprovés a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament (CNUMAD) l’any 1992.

El Dia Mundial de l’Aigua 2026 a escala internacional té com a lema “On flueix l’aigua, creix la igualtat”. 

Un lema que es fonamenta en la relació de l’aigua amb la igualtat de gènere, ja que, per una banda les crisis relacionades amb l’aigua afecten en major grau a les dones i a les nenes i, per una altra, la gestió en les seves mans comportarà uns majors beneficis pel conjunt de la població.

La diada serveix per explicar quines accions es desenvolupen. Es recomana fer servir les xarxes socials i els hashtags:

#diamundialaigua #worldwaterday. 

Text annex:

Hem recordat en altres moments les tradicionals tasques que les dones i les nenes han dut i duen a terme en relació a l’aigua: anar a buscar-la, portar-la, rentar i rentar-se, netejar les coses i els éssers, cuinar, curar…, aprofitant-la de la millor manera possible.

Ara es vol i volem ressaltar que una gestió en la que elles siguin protagonistes redundarà en benefici de la majoria, ja que s’ha demostrat que la intervenció de les dones en la gestió i distribució de recursos redunda sempre en benefici de la població, especialment en mitjans que, l’acumulació i l’especulació d’uns pocs, han causat una gran depredació i degradació que amb aquesta incorporació femenina esperem revertir.

L’aigua només podrà fluir si no n’hi ha grans retencions particulars.

L’aigua només fluirà canalitzada amb eficiència.

L’aigua flueix quan arriba a tots els racons.

Recull de dades: Diputació de Barcelona “Dia Mundial de l’Aigua” i propi.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Text annex i Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero, Fons fotogràfic: Rasola

Pou i cisterna comunal de Montfalcó murallat

Publicat el per
Respon

El Pou i la Cisterna comunal estan situat en la plaça principal de Montfalcó murallat, que pertany al municipi de Les Oluges de la comarca de  Segarra,

Es creu que aquest conjunt és molt antic, i que podria haver sigut un Pou de Gel

i un cup per fermentar i fer vi,

de fet, són hipòtesis pel que fa referencia a l’antiga estructura de la construcció.

En un costat del Pou, hi ha una aixeta polsador i a munt una petita finestra de ventilació, en l’altre costat hi ha una portella d’accés.

La Cisterna te una porta per poder entrar-hi.

Va ser tot el conjunt arranjat fa anys.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Museu d’Art del Bolet de Montmajor

Publicat el per
Respon

El Museu d’Art del Bolet esta al centre del nucli, a la plaça del Mercat i Camí de Berga de Montmajor.

Historia:

  • El Museu d’Art del Bolet s’ha creat recentment gràcies a la col·lecció donada per l’artista de Montmajor Josefina Vilajosana.
  • Hi ha més de dues-centes espècies exposades, amb diferents bolets de cada espècie, i realitzats a mà amb fang cuit.
  • La tècnica decorativa utilitzada fa que els bolets semblin peces autèntiques als que, fins i tot, s’ha afegit detalls naturals autèntics com terra i branques, imitant la textura autèntica dels bolets. Josefina Vilajosana, nascuda a Gargallà a can Gener de Tòlics, és coneguda arreu per l’originalitat de la seva obra, dominant perfectament la tècnica de la ceràmica.
  • El micòleg Lluc Escànez ha assessorat a la ceramista.
  • La col·lecció anirà augmentant a mida que l’artista acabi les peces en les que està treballant actualment.

El Museu es troba ubicat en les dependències de l’antic ajuntament de Montmajor, a la planta baixa, que va quedar sense ús l’any 1994 amb la construcció del nou edifici.

La façana exterior esquerra s’ha decorat amb un mural que representa unes mans que ens ensenyant uns bolets.

A la cantonada hi ha un bolet gegant de ferro que ocupa tota l’alçada de l’edifici, i es una Font.

A l’interior hi ha una sala en la que es projecta un audiovisual sobre la història de Montmajor i del seu mercat, els serveis, la recepció de visitants i una única sala d’exposicions a la que s’accedeix per dos passos de terra de vidre sota del qual hi ha una escenografia representant el sol del bosc amb bolets.

Les representacions ceràmiques de bolets es troben dins de vitrines i ambientats amb molsa, terra i branques, ordenats per espècies i amb un panell informatiu en cada vitrina. El pis es destinarà a magatzem o sales d’estudi i tallers en una segona fase de rehabilitació.

Observacions:

Disseny interior de Marcel Castella. Mural exterior pintat Àngel Gispert. Bolet de ferro: Jordi Puig. Per la inauguració es va fer un gegantó anomenat “Tocat del Bolet” realitzat per l’escultor de ca l’Escuder del Pujol de Planès.

Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba i propi

Autoria de la fitxa per a MPC.: Cortés Elía, Mª del Agua

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero