Que es un Bany de Bosc ?

Al Japó, els banys de bosc o banys forestals, anomenats shinrin-yoku (森林浴) en japonès i mandarí, sanlimyok (산림욕) en coreà, són estades curtes i pausades per un bosc.

Historia:

  • Diversos estudis indiquen l’existència de beneficis dels banys de bosc sobre la salut.
  • S’ha demostrat que l’exposició a la naturalesa proporciona efectes neuropsicològics calmants mitjançant canvis en el sistema nerviós.
  • A més, augmenta el nivell sèric de l’hormona adiponectina. Els nivells baixos d’aquesta hormona es relacionen amb la obesitat, la diabetis mellitus tipus 2, les malalties cardiovasculars i la síndrome metabòlica, entre altres trastorns.
  • Al Japó hi ha 44 boscos acreditats per fer-hi banys de bosc.

Activitat:

Els banys de bosc impliquen una visita relaxada per un bosc mentre es respiren substàncies volàtils anomenades fitoncides (olis essencials de la fusta), que són compostos volàtils amb activitat antimicrobiana derivats dels arbres, com l’alfa-pinè i el limonè.

El 1982 l’Agència Forestal del Japó va incorporar els banys de bosc a la llista de pràctiques saludables.

Actualment estan reconeguts al Japó com a activitat relaxant i per al tractament de l’estrès.

Quan entrem en un bosc, s’activen els sentits i, gràcies als fitònids –unes substàncies químiques que emeten les plantes i alguns derivats dels arbres–, augmenten els nivells intracel·lulars de les proteïnes que ens defensen d’algunes infeccions i tumors.

També disminueix la pressió arterial, la freqüència cardíaca i les hormones que ens causen estrès, com la noradrenalina.

Però no sols això: després d’un bany forestal tenim menys ansietat, fatiga i sentim més benestar.

El Mycobacterium vaccae, un bacteri que es troba a la terra, funciona com a antidepressiu, ja que eleva el nivell d’energia i el funcionament cognitiu dels pacients.

Quan trepitgem la terra del bosc, el Mycobacterium vaccae s’escampa, ens activa els nervis simpàtic i parasimpàtic i fa que ens trobem millor.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Colònia de Gats de Prats de Lluçanès

Es considera colònia de gats qualsevol lloc on es reuneixen gats, com un parc, un jardí, un pati, un carrer poc transitat, polígons industrials, entre altres…

A Prats de Lluçanès en tenen una a prop de la plaça Sector Industrial Sud de Prats de Lluçanès.

Esta format per dos casetes o refugi curiosos. Una es un contenidor antic per vidre i l’altre una caseta de fusta, tots dos amb diferents nivells on viuen els gats.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

L’Associació Gestió Natural

L’Associació Gestió Natural és una entitat sense ànim de lucre dedicada a la protecció, la divulgació i la millora de la biodiversitat i el medi ambient. Fundada el 2013 a Catalunya, actua principalment mitjançant l’educació ambiental, la consultoria territorial i la participació ciutadana en projectes ecològics.

Serveis i Àmbits d’Actuació:

  • Tallers participatius: Activitats pràctiques sobre fauna i flora (aus insectívores, ratpenats, papallones) en entorns escolars i municipals.
  • Accions de biodiversitat: Construcció de caixes niu, instal·lació d’hotels d’insectes i plantacions de vegetació autòctona.
  • Educació ambiental: Xerrades i projectes orientats a connectar la societat civil de manera directa amb la natura.
  • Ciència ciutadana: Organització de jornades com a bioblitzs i censos formatius per al seguiment ambiental colatiu.
  • Consultoria territorial: Assessorament tècnic per a municipis, empreses o particulars sobre la revaloració de recursos naturals i gestió de fauna

L’Associació Gestió Natural ofereix diversos projectes de voluntariat ambiental i ciència ciutadana centrats en la conservació de la fauna urbana i la biodiversitat a Catalunya. Pots inscriure’t o consultar les convocatòries actives mitjançant el Portal de Voluntariat Ambiental de Catalunya.

https://voluntariatambiental.cat/organitzador/associacio-gestio-natural

Principals Projectes de Voluntariat

  • Els hostes dels hotels d’insectes (Terrassa): Voluntariat de llarga durada orientat a l’estudi, el seguiment i la fotografia dels insectes pol·linitzadors que habiten els hotels instal·lats al municipi.
  • Apadrina escocells (Viladecans): Projecte participatiu enfocat a naturalitzar, cuidar i millorar la biodiversitat vegetal i d’insectes a l’entorn urbà.
  • Bioblitz i jornades de cens: Activitats puntuals de ciència ciutadana per al recompte, identificació i monitorització col·lectiva de fauna i flora.
  • Seguiment de la biodiversitat: Accions contínues de monitorització ambiental per avaluar l‟estat ecològic d‟ecosistemes locals

Toni Sanllehí, voluntari de l’Àrea de Socis i Voluntariat de l’Associació GESTIÓ NATURAL, ens fa arribar el mapa amb algunes de les ubicacions d’Hotels insectes actualitzada de la ciutat de Terrassa:

A qui donem les gràcies per totes les dades de l’Associació Gestió Natural.

Recull de dades: IA. i Toni Sanllehí.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Associació GESTIÓ NATURAL i Mª Àngels García – Carpintero

Les Flandes de Piera

A les Flandes si pot accedir per la carretera de Piera a Sant Sadurní d’Anoia, on hi ha una pedrera.

Les Flandes és un espai natural de gran valor geològic i

,

format per estrats horitzontals de dipòsits d’argiles, margues i materials calcaris.

L’acció de l’aigua ha anat erosionant l’argila al llarg dels segles tot creant formacions argiloses de tonalitat vermellosa que han configurat aquest singular paisatge,

que té una extensió de 64 hectàrees.

La presència de còdols i conglomerats entre les argiles corresponen a antics corrents d’aigua o paleocanals.

Entre les formacions hi creix vegetació, que en bona part ajuda a preservar l’espai.

Observacions: 

Hi ha un sender que permet recórrer l’espai.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa : Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Monestir de Pedralbes de Barcelona – Vinya i vi, fruiters, la pèrgola

En l’hort medieval del Monestir de Pedralbes en Barcelona, trobarem uns cartells que en donen raó de com era la vinya i el vi, la importància dels arbres fruiters i de la Pèrgola.

La Vinya i el vi

a

b

Arbres Fruites

a

b

La Pèrgola

a

b

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Monument a la Verema de Monistrol de Calders

El Monument a la Verema a la part superior de la plaça Nova, tocant a la carretera de Saladic.

Historia:

  • Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l’Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich.
  • El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic.
  • La col·lecció forma part del que s’anomena Museu municipal d’escultures a l’aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d’uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d’una hora i mitja de durada aproximada.
  • El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016.
  • El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets.
Mapes de Patrimoni Cultural

Conjunt figuratiu força realista on es presenten dues figures femenines, els dos cossos es presenten nus; l’una en posició dreta amb raïm entre els seus braços i mans, l’altra, mig encorbada presentant feinejar en les tasques de la verema. Tot i tractar-se d’una escultura realista els volums de les formes són simples, tractats de forma sintètica, és a dir, amb detalls superficials sense caure en el realisme més pur. L’obra és de pedra de Sepúlveda i mesura 190 x 100 cm aproximadament.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i propi

Autoria de la fitxa per a MPC.: Sara Simon Vilardaga

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Les Cabres Encantades de Monistrol de Calders

Les Cabres Encantades estan situades a la riera de l’Om, a la zona on el camí que porta a l’Om creua el curs fluvial.

Es tracta d’un conjunt de roques que es troben a la llera de la riera de l’Om.

L’acció de l’aigua amb el pas del temps ha anar donant forma a les roques a través de les diàclasis de la pròpia roca,

tot erosionades i creant formes curioses.

El seu aspecte ha facilitat que se les anomenés popularment com a cabres encantades.

Us passo una fotografia de Mapes de Patrimoni Cultural on es veuen millor, la fotografia és de l’any 2019,

Mapes de Patrimoni Cultural

actualment, estan molt tapades per la vegetació que ha crescut en aquest ll.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i propi

Autoria de la fitxa per a MPC.: Sara Simon Vilardaga

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Codro Gros de Monistrol de Calders

El Codro Gros esta a la urbanització Masia del Solà,

a peu de l’accés a la piscina municipal de Monistrol de Calders.

Es tracta d’una roca singular corresponent a un gran bloc de roca sorrenca que destaca a la zona per la seves dimensions,

segurament la seva ubicació ha facilitat que sigui molt visible i de retruc que s’hagi posat en relleu per la població.

En una costat hi ha com una petita cova,

es podia haver fer per guardar estris del camp o amagar-se si feia mal temps.

En la seva part de darrera hi ha una altra roca allargada i més petita molt curiosa.

Observacions: 

Aquest codro també rep el nom de Pedró Gros, essent un lloc destacat on es feia la benedicció del terme; aquest nom el rep en contraposició a la creu de terme o Pedró petit.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i propi

Autoria de la fitxa per a MPC.: Sara Simon Vilardaga

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Espai natural del Santuari de Falgars La Pobla de Lillet

Santuari de Falgars és un santuari marià del municipi de la Pobla de Lillet (Berguedà) protegit com a bé cultural d’interès local.

Situat a la serra de Falgars, s’hi pot arribar per la carretera asfaltada de la Guardiola, 2 km abans d’arribar a la Pobla de Lillet, ran de la casa de Cal Roger, kilòmetre 71. 

Actualment hi ha una àmplia zona d’esbarjo amb barbacoes, fonts i lloc per dinar.

En el seu mirador es pot gaudir de magnífiques vistes sobre el Cadí i el Moixeró cap al nord i, a llevant, serra de Montgrony, Puigmal i cap a l’oest Rasos de Tubau i  Rasos de Tubau.

Presideix el santuari una imatge gòtica d’alabastre, del segle XV de la Verge de Falgars. La primitiva imatge va desaparèixer, però la tradició explica que un pastor de Saus, va trobar la imatge de la mare de Déu entre unes falgueres. D’aquí prové, es diu, el nom del Santuari de Falgars com un “lloc de moltes falgueres”.

A mig paratge de Falgars, es troba restaurada la cova on es pot veure la Verge primitiva que es mostra donant el pit al seu fill. Ha estat de sempre un lloc de pelegrinatge i devoció, no sols per a pobletans i veïns dels voltants de la comarca, sinó que per a molta gent que ve de terres llunyanes.

En són dates especials la Trobada de pobletans i expobletans, la Diada de Sant Marc, la Festa major de Falgars i la Dansa de Falgars.

Recull de dades sobre: Viquipèdia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Mirador del Castell d’Argençola

Església de Sant Llorenç

Argençola és un municipi a la comarca de l’Anoia situat a la part occidental d’aquesta, tot i que forma part de la comarca natural de la Segarra. Al terme hi destaquen les ruïnes del castell d’Argençola i l’Església de Sant Llorenç, als peus del castell d’Argençola,

Castell d’Argençola

El castell d’Argençola era una fortalesa situada al com d’un turó, a l’interfluvi de les rieres de Clariana i del Molí, del costat de l’església de Sant Llorenç d’Argençola (Anoia)

Argençola és un mosaic de petits nuclis repartits entre camps i boscos mediterranis, amb camins que enllacen masies, ermites i colls panoràmics.

Les rutes de senderisme i bicicleta són suaus i accessibles, amb senyalització bàsica i alternatives per escurçar o allargar l’itinerari. La sensació de calma és constant, amb paisatges oberts i cels amplis.

El municipi conserva la tradició agrícola, visible en feixes, marges de pedra seca i construccions annexes al camp.

S’hi poden fer passejades temàtiques per reconèixer flora aromàtica, ocells comuns i petjades de fauna, sempre amb criteris de respecte i mínima traça. Les famílies hi troben espais per a pícnic i punts d’ombra a l’estiu.

Argençola està situat a la part oriental de la comarca de l’Anoia, en una zona de relleu suau entre camps de cereals i boscos.

El municipi s’estén a la capçalera de la riera d’Ondara i limita amb els termes de Santa Coloma de Queralt, Bellprat i Montmaneu. L’altitud mitjana és d’uns 700 metres.

Els boscos del voltant conserven torres i masies històriques que recorden l’antic límit fronterer de la Segarra, es pot visitar caminant, amb rutes rurals per als voltants descobrir la flora medicinal i aromàtica del territori.

Podem però primer és veure el territori gracies al Mirador del Castell d’Argençola, on ens indica les muntanyes, petits nuclis i molt més del deu municipi i de molt més enllà…!

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero