Barranquisme a la zona de Ticino de Suïssa

El cantó de Ticino és la regió més meridional de Suïssa i l’únic cantó on l’italià és l’única llengua oficial.

És mundialment famós per combinar l’eficiència i l’ordre suïssos amb el clima, la gastronomia i l’estil de vida mediterrani d’Itàlia.

Està considerat com la Meca del barranquisme a Europa,

a causa de la roca de granit perfectament polida, les aigües d’un blau turquesa cristal·lí i els canons profunds i tècnics.

Els barrancs més emblemàtics de Ticino:

  • Val Lodrino: Catalogat com un dels barrancs més bells i exigents d’Europa. Compte amb trams intermedis i inferiors molt encaixats, cascades estètiques molt potents i un entorn salvatge d’alta muntanya.
  • Val Cresciano: Un clàssic imprescindible i molt freqüentat. Ofereix una aproximació flexible (a peu, amb dos cotxes o fins i tot en helicòpter) i destaca pels seus divertits tobogans naturals i salts tècnics al tram inferior.
  • Val Iragna: Un canó molt complet amb una secció intermèdia i inferior plena de ràpels llargs, gorgs profunds i passatges molt estètics tallats al granit.
  • Pontirone: Dividit en tram superior i inferior, és un barranc marcadament aquàtic que destaca per la verticalitat dels seus ràpels i la necessitat de fer servir passamans per progressar amb seguretat.
  • Osogna (Nala inferior): Famós per la seva espectacular cascada final visible des del poble i un tram dinàmic ple de salts i estrets espectaculars.

Característiques tècniques i de l’entorn:

Tipus de roca: El granit és el protagonista absolut. A diferència de la calcària, proporciona una subjecció excel·lent i no sol relliscar, encara que esculpi formes molt verticals i tècniques.

Cabals i aigua: Els descensos són molt cabalosos i purament aquàtics.

A causa de la influència del clima mediterrani de la zona, l’aigua no sol estar tan freda com a altres punts dels Alps centrals.

Instal·lacions: L’equipament és bo però auster. És molt freqüent trobar monopunts (un sol ancoratge per reunió) i instal·lacions penjades a gran alçada que requereixen perícia per accedir-hi de forma segura.

La temporada ideal s’estén des de juny fins a principis d’octubre; el final de l’estiu és el moment amb cabals més estables i segurs

Quin nivell d’experiència tens en el barranquisme …principiant, intermedi o avançat?

En plantejar-se fer un barranquisme en aquest lloc, el que vas importar és passar-ho bé i evitar accidents.

Recull de dades: IA.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Oriol – Ramon Solé / URIAN Guies

Xiprer de la plaça d’Octavià de Sant Cugat del Vallès

El xiprer de la plaça d’Octavià de Sant Cugat serà retirat definitivament a causa dels danys irreversibles provocats per un incendi el passat 28 de juny de 2026, durant la Festa Major.

Després de diverses avaluacions, els serveis tècnics de l’Ajuntament han confirmat que l’arbre no es pot recuperar i es procedirà a la seva tala.

Resum dels fets i estat actual:

  • L’incendi: El diumenge 28 de juny, una espurna procedent de la Trobada de Balls i Entremesos de la Festa Major va encendre el fullatge de l’arbre, cremant-lo de forma molt ràpida.
  • L’informe tècnic: Tot i que inicialment es va intentar salvar, les inspeccions van determinar que el deteriorament és irreversible. Com que els xiprers tenen poca capacitat per rebrotar sobre fusta vella, només hagués sobreviscut el terç inferior.
  • Retirada per seguretat: Atès el risc de fallada estructural i el fet que es troba en una zona de gran afluència de vianants, es va programar la seva retirada preventiva.
  • Substitució: Per compensar la pèrdua d’aquest patrimoni verd, l’Ajuntament de Sant Cugat ha anunciat que plantarà un nou exemplar en el mateix espai durant la campanya de plantació d’aquest hivern.

Un arbre amb història:

Aquest xiprer era un dels elements més emblemàtics del centre històric. Tenia el seu origen l’any 1962 amb la remodelació de la plaça de la font i va sobreviure a la gran reforma de l’any 2002. A més de formar part de la trentena de xiprers protegits que envolten el Monestir, destacava per ser l’exemplar utilitzat tradicionalment com a arbre de Nadal de la ciutat.

El procés de substitució

  • Tala immediata: L’arbre cremat es retira el dimarts 11 d’agost de 2026 mitjançant una tala controlada per evitar riscos estructurals.
  • Època de plantació: El nou exemplar es plantarà durant la campanya d’arbrat d’aquest hivern (2026-2027), que és el moment òptim per garantir l’arrelament d’aquesta espècie.
  • Espai exacte: La plantació es farà al mateix lloc on es trobava l’històric xiprer del 1962, mantenint l’alineació de la trentena d’arbres protegits que envolten el Monestir.

Com serà el nou arbre?

Segons el compromís municipal detallat a mitjans de comunicació locals com el TOT Sant Cugat, es reposarà un nou xiprer. Això es fa per respectar el catàleg de patrimoni municipal, que protegeix el conjunt pel seu gran valor paisatgístic i històric. També es busca que pugui recuperar a mitjà termini la seva funció tradicional com a arbre de Nadal del centre de la ciutat.

Recull de dades: IA. i Tot Sant Cugat

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Les Flandes de Piera

A les Flandes si pot accedir per la carretera de Piera a Sant Sadurní d’Anoia, on hi ha una pedrera.

Les Flandes és un espai natural de gran valor geològic i

,

format per estrats horitzontals de dipòsits d’argiles, margues i materials calcaris.

L’acció de l’aigua ha anat erosionant l’argila al llarg dels segles tot creant formacions argiloses de tonalitat vermellosa que han configurat aquest singular paisatge,

que té una extensió de 64 hectàrees.

La presència de còdols i conglomerats entre les argiles corresponen a antics corrents d’aigua o paleocanals.

Entre les formacions hi creix vegetació, que en bona part ajuda a preservar l’espai.

Observacions: 

Hi ha un sender que permet recórrer l’espai.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa : Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou dels jardins de la Pèrgola de Sant Mateu de Bages

Els Jardins de la Pèrgola estan en la Colònia Valls de Torroella. S’arriba per la carretera de Manresa a Solsona (C-55) sortida passat el km. 50 en direcció Valls de Torroella dins del municipi de Sant Mateu de Bages ( ahir us vaig presentar-vos aquests Jardins).

En aquest sector es conserva una caseta on hi ha un pou que capta les aigües freàtiques,

i les condueix cap a un dipòsit situat a una cota més alta,des d’on es distribueixen per les diferents cases.

També es pot fer girar la manivela i l’aigua surt per un tub que la sobran va a una pica.

Recull de dades: Diba.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou de Les Feixes de Coaner de Sant Mateu de Bages

La Masia de Les Feixes de Coaner esta en la carretera BV-3002 en el kilòmetre 4. Es una masia rodejada amb un mur (fortificada).

El pou esta dins del recinte en el jardí, no es pot accedir lliurement.

Pou lleugerament arrodonit, fet de cudols i pedres grans.

Conserva una corriola per posar la corda i el cubell per extreure aigua. Esta tapat amb una reixa de ferro, per evitat ensurts.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Safareigs antics de Sant Feliu Sasserra

Per anar a visitar els Safareigs antics, cal des de la carretera 431 seguir pel camí de Cal Congre, i desviar-nos i seguir pel carrer Gafarró fins arribar a unes cases i a peu girar a l’esquerra fins el safareig.

El safareig esta dins d’un cobert no massa gran.

Te dos compartiments, actualment no te aigua en cap d’ells.

Quan el vàrem fotografiar estaven fent l’arranjament.

En un costat hi ha escrit : “ A. Puig any 1934”.

En la seva part de darrera conserva el mur original.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Bassa gran de Sant Feliu Sasserra

Des de Sant Feliu Sasserra cal sortir del poble pel camí de les Comes, en un principi esta asfaltat, al poc passa a ser una bona pista forestal, que va fent baixada entre bosc. Aquesta pista ens portaria a Mas Arnaus, que no arribarem.

Abans de trobar la Riera de Relat, cal girar a l’esquerra per una pista no tant bona que porta a la Bassa.

Es una bassa feta tipus de lona de goma negre, que reté l’aigua, esta tota amb un cerclat per evitar algun accident.

Tant pot fer-se servir per regar conreus, com en cas d’incendi forestal.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Parc dels Castanyers de Sant Feliu Sasserra

El Parc dels castanyers esta situat davant la torre Vilaclara,

i que en fa ús la gent del poble de Sant Feliu Sasserra.

Esta a tocar del carrer del Pas Nou, s/n

Disposa d’un passeig amb els arbres en cada costat

i un altre amb les seves branques unides, que a l’estiu fan molta ombra.

També, hi ha una zona de jocs infantils.

En un costat del Parc, hi ha una bassa, ara sense aigua d’estructura semi circular.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou del Puig de Sant Mateu de Bages

Pou del Puig s’arriba per la carretera de Salo (BV-3002) al km. 6,6 camí direcció sud-est uns 250 m. Esta al costat de l’ermita de  de Santa Margarida de Mejà de Sant Mateu de Bages.

Es un pou d’estructura rodona,

No disposa de teulada.

En la seva part que dona al camí, hi ha una portella de fusta,

Per evitar accidents i poder recollir aigua.

Podem veure que te una llarga manega per si es menester extreure aigua.

Disposa front seu d’un petit mur que es pot fer servir com a seient.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Remodelació de les rodalies de la Font de la Grípia de Terrassa

El torrent de la Grípia, de 6 quilòmetres de longitud, neix en la confluència dels torrents de Sagrament i de les Monges, prop de Matadepera, i travessa de nord a sud el sector est del municipi de Terrassa.

Es  pot recorre pel camí, de 1.240 metres de longitud, discorre paral·lel al torrent entre camps de conreu i zones boscoses. Enllaça, al nord, amb el camí vell de Terrassa a Castellar, i al sud, amb el camí de la Grípia i el camí vell de Sant Quirze a Matadepera.

Tot plegat, forma part de l’àmbit nord-est de l’Anella Verda i dona accés a dues fonts naturals emblemàtiques, com són la font de la Grípia i la font de Sant Josep.

Fa anys que l’ajuntament va eliminar els horts il·legals allí existents.

L’ajuntament a finals de l’any 2025 va portar a terme la neteja i la retirada de residus,

l’eliminació de vegetació invasiva de la zona del torrent de la Grípia des de la Font fins a prop de la Font de Sant Josep.

a

L’arranjament de la mateixa Font de la Grípia

Font de la Grípia molt degradada
Font actual

Altres accions, la consolidació de la Bassa

A

i eliminació de la vegetació que tapava l’aqüeducte.

I la creació d’una nova àrea d’estada amb la instal·lació de tres bancs de pedra i elements de senyalització informativa.

L’objectiu és aconseguir un paisatge natural ben conservat, amb qualitat paisatgística,

a

viable ecològicament i que permeti compaginar l’activitat agrària

a

i l’ús turístic i de gaudi. 

a

Recull de dades: Diari de Terrassa, Ajuntament de Terrassa i propi

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero