Passeres sobre el Riu Ripoll

Viquipèdia

Les Passeres sobre el Riu Ripoll són un conjunt de tres passarel·les ubicades a Sabadell i altres a Barbera del Vallès.

El conjunt el formen la Passera del Molí d’en Fontanet, la Passera de Can Grau, la Passera del Molí de l’Amat a Sabadell entre altres més petites i no tant destacables.

Història:

  • La nit del 25 de setembre de l’any 1962 hi va haver una riuada al Ripoll que va tenir uns efectes catastròfics en pèrdues humanes i materials. Es va emportar passeres, guals i ponts, i al novembre del mateix hi va haver noves riuades violentes.
  • La Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental va impulsar el projecte del condicionament dels marges, que incloïa l’eixamplament i neteja de la llera, la construcció del murs de formigó, protecció de talussos, la construcció de preses agrícoles i de diversos accessos, incloses 3 passarel·les.
  • El Proyecto de acondicionamiento del cauce del Rio Ripoll en el Término Municipal de Sabadell de 28 de febrer del 1963, va ser signat per l’enginyer Albino Lasso Conde i supervisat pel cap de secció Sr. Paredis amb vist i plau del Director de la Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental Juan Montañés.
  • L’autor del projecte, Albino Lasso Conde, enginyer de camins, canals i ports s’havia exiliat a Sud-amèrica durant la primera etapa del Franquisme, degut al seu passat republicà, als anys 60s retornà, va ser readmès al cos d’enginyers de camins, canals i ports i va ser destinat com a Enginyer Cap a la Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental.
  • Degut al seu coneixement de l’enginyeria americana va proposar construir les passeres de tipologia ‘cantilever’ suportada amb tirants, era una opció novedosa Espanya però resultava ser l’opció més econòmica i ràpida de construir.
  • Les passares es van finalitzar la primavera de 1964; es construïren al llarg de 1963 i els primers mesos de 1964.

Les tres passarel·les (una de les quals no existeix ja) eren iguals de tipologia atirantada, formada d’un tauler compost per bigues metàl·liques de 50,40 m dividides en 3 trams articulats entre ells, de 16,80 m. L’ample de la passera és de 2 m.

Les passeres tenen 2 piles de formigó armat de 8 m d’alçada per on passen els 8 tirants que suporten el tauler.

Aquests queden ancorats en 2 morts de formigó ubicats a banda i banda de la passera.

Aquest tipus de construcció és molt pioner a Espanya per l’època en què es van construir. El primer pont atirantat amb trànsit viari a Espanya és el Pont de la Salve i es va obrir al servei el 1972.

En reconeixement d’aquesta singularitat l’Ajuntament de Sabadell l’ha inclòs dins del Pla Especial de Protecció del Patrimoni de Sabadell (PEPS).

Les passeres de Barberà del Vallès són de pilons metàl·lics, per tant són de construcció més moderna.

Us passo altres tipus mes senzills de passeres que podem trobar per creuar el riu Ripoll.

Recull de dades: Viquipèdia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Mirador de la Bagà Major a Bagà

Per anar al mirador de la Bagà Major sortirem de Bagà per la carretera dirección a Gisclareny, a un 2.500 deixem aquesta carretera per seguir per l’esquerra direcció a Sant Joan de l’Avellanet i la seva font.

Cal continuar per la pista que ens portaria com a punt final a Sant Joan de l’Avellanet .

A un quilòmetre i mig trobarem a l’esquerra a peu del camí el Mirador de la Bagà Major.

En dia clar es pot gaudir d’unes vistes extraordinàries.

Un Cartell a color amb imatges de les vistes que contemplem,

ens indican bàsicament el nom de les muntanyes properes i destacades de les rodalies de Bagà.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Bassal de Bavià en Clarà de Castellar de la Ribera

Bavià és un nucli de població del municipi de Castellar de la Ribera, al Solsonès a 732 metres d’altitud. Hi ha una masia del mateix nom amb vestigis que remunten a l’any 1200, quan el nucli es deia «Beya» i la capella de Sant Sebastià del segle XVII.

A l’entrada a l finca, a l’esquerra trobem una bassa o bassal d’aigua de pluja.

Segurament anys en rere es feia servir com abeurador dels animals de l’antiga propietat.

Actualment no s’utilitza, però encara quan plou s’omple d’aigua.

Es un espai net i agradable de fer un tom.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou de La Casanova de Clarà de Castellar de la Ribera

La Casanova és una casa del nucli de Clarà, al municipi de Castellar de la Ribera (Solsonès).

En una de les façanes d’aquesta gran casa i adossada a ella hi ha un Pou.

Aquest pou s’alimenta de l’aigua de la pluja, que des d’una teulada i per medi d’un canaló entre l’aigua a dins del pou-cisterna.

En la seva part superior i des d’una finestra es pot treure l’aigua per medi d’una corriola amb una galleda…

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Ribera Salada per Castellar de la Ribera

Viquipèdia

Per arribar a Castellar de la Ribera cal agafar la carretera de Solsona direcció a Bassella (C-26). 

Viquipèdia

La Ribera Salada (al Solsonès, per on passa, se’l denomina en femení) és un riu del Solsonèsafluent per l’esquerra del Segre.

Rep el seu nom a partir d’Aigüesjuntes, on conflueixen les aigües de la Riera de Canalda i del Riu Fred.

Viquipèdia

Té una longitud d’uns 20 km (30,4 km sumant-hi el Riu Fred i 39,8 km sumant-hi la Riera de Canalda), i en el seu trajecte travessa terres dels municipis de LladursCastellar de la Ribera i Bassella.

Des d’Aigüesjuntes agafa la direcció nord-sud per entrar immediatament a la Gorja del Clop.

Viquipèdia – Pont del Clop

Al sortir-ne, passa per sota el Pont del Clop i continua el seu recorregut seguint l’esmentada direcció nord-sud fins que entra al terme municipal de Castellar de la Ribera pel Pla dels Roures.

Viquipèdia

Des d’Aigüesjuntes fins al Pla dels Roures rep les aigües del torrent Pregon, de la rasa de cal Reig i del barranc de Cabiscol pel seu costat dret i les del Riard, de la rasa de Socarrats i de la rasa de la Mosella per la banda esquerra.

Viquipèdia – aiguabareig torrent Pregon i Ribera Salada

Després de travessar el Pla dels Roures, entra al terme municipal de Castellar de la Ribera i agafa la direcció est-oest que mantindrà fins a la seva confluència amb el Segre, rep per l’esquerra les aigües de la rasa de Vilatobà, passa per sota els ponts del Molí de Querol on rep les aigües del barranc de Querol,

la seva riba esquerra banya la falda de l’obaga de Ginestar al final de la qual, 100 m per sobre el nivell del riu, s’hi troba Ceuró davant del qual rep, per la dreta, les aigües del torrent de la Vila, i just abans de deixar es Solsonès, rep, també per la dreta, les aigües del torrent dels Llops.

Només penetrar a l’Alt Urgell rep, per l’esquerra, les aigües de la rasa de Villaró. Una mica més avall, deixa a la dreta el poble d’Ogern on rep les aigües d’El Baell.

Viquipèdia

Uns 1.500 metres més avall, rep per la dreta les aigües de la Rasa de la Codina i, tot seguit, passa por sota d’Altés que es troba uns 80 metres per sobre la seva riba esquerra i acaba abocant per l’esquerra les aigües al Segre a Bassella, a uns 435 m d’altitud i després d’uns 20 km de recorregut des d’Aigüesjuntes en el cas que el pantà de Rialb no estigui pràcticament ple.

En el cas que ho estigui, la Ribera Salada aboca les seves aigües a la cua d’aquest pantà 1,5 km abans de l’antiga confluència a 440 m d’altitud.

Rep el seu nom a causa que un dels corrents que l’originen, concretament el Riu Fred, neix de diverses fonts que sorgeixen en uns terrenys triàsics fortament salinitzats fins al punt que al seu pas per Cambrils les seves aigües van ser durant molts anys aprofitades per a l’obtenció de sal al Salí de Cambrils.

Recull de dades: Wikipedia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero i Viquipèdia

Ballarina sobre les ones de Monistrol de Calders

La Ballarina sobre les ones esta en una petita placeta de l’avinguda Dr. Pere Tarrés, a l’extrem nord, a l’inici del carrer de l’església de Monistrol de Calders.

Historia:

  • Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l’Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich.
  • El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic.
  • La col·lecció forma part del que s’anomena Museu municipal d’escultures a l’aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d’uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d’una hora i mitja de durada aproximada.
  • El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016.
  • El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets.

Es tracta d’una escultura figurativa exempta formada en un únic bloc de pedra on es presenta una forma que representa una fusió d’una figura femenina disposada dreta amb onades que conformen el seu cos. L’obra és de pedra d’Ulldecona; les mesures aproximades són 280 x 140 cm i 7.500 kg de pes.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Sara Simon Vilardaga

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografías: Mª Àngels García – Carpintero

Torre de l’Aigua de la Bleda de Pacs del Penedès

Torre de l’Aigua de la Bleda esta a prop de la Ctra. BV-2121, km 2,3 a 2 km. de Pacs del Penedès.

Historia:

  • Es tracta d’una antiga torre de l’aigua, bastida el 1923 d’acord amb el projecte de l’arquitecte Antoni Pons i Domínguez i l’enginyer Lunciano Moro.
  • Actualment no s’utilitza.

La torre està situada al límit del terme municipal de Pacs del Penedès amb el de Sant Martí Sarroca, envoltada de vinyes en una zona plana.

Generalitat de Catalunya

És de planta quadrada, composta de base i tres trams, oberts per les quatre cares amb finestres ogivals.

Hi ha cornises de separació entre els pisos i és interessant la utilització del maó vist.

La torre de l’Aigua de la Bleda és un edifici de Pacs del Penedès (Alt Penedès) inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou de la masia de Santamaria de d’Avià

Cal situar-nos en l’església de Santa Maria que esta a prop de la masia de Santamaria,

Al seu darrera hi ha camps on destaca una torre molt antiga.

De fet es un Pou que la seva aigua s’utilitzava per atendre les necessitats de la finca.

Te una portella de fusta d’accés per treure l’aigua. En la part superior esta tapada per lamines grans de pedra.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou de Sant Martí de Correà de l’Espunyola

Poc abans d’arribar a l’església de Sant Martí de Correà,

a la dreta de la pista i a l’entrada del camí a una finca, hi ha un Pou.

Aquest Pou es d’estructura rodona.

Pel costat que dona a la intersecció dels camins hi ha una portella de fusta, que dona l’accés a l’interior per treure l’aigua.

Esta coberta a tres nivells, en la seva part superior hi ha una obertura per la seva ventilació interior.

A poca distancia i front mateix de l’església hi ha un mirador i tres taules i bancs per fer un àpat.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font en la zona de descans de la C-16 en Guardiola del Berguedà

Tot venint de Berga per la C-16 i abans d’arribar a Guardiola de Berguedà, trobareu  una zona de descans,

es un espai ample que disposa de moltes taules i seients de fusta per fer un àpat.

En un costat hi ha un mur on esta la font d’aixeta polsador, l’aigua sobrant va a una pica rectangular.

A sobre del citat mur s’alça una arcada, que desconeixem a que correspon i com esta allí.

Es un espai enjardinat i amb varis xiprers

amb un bon i nombrós aparcament

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero