Sant Jeroni de la Murtra o de Nostra Senyora de la Vall de Betlem és un antic cenobi de l’orde dels jerònims, situat a la vall de Poià o de Betlem, a la serralada de Marina, al barri del Canyet de Badalona (Barcelonès). Va ser declarat monument històric-artístic d’interès nacional el 1975, i posteriorment, el 2014, Bé Cultural d’Interès Nacional, tant el monestir i els seus terrenys com tota la vall de Poià o de Betlem.
Destaca en un costat del claustre un pou, segons es diu va ser construït entre 1469-1472.
Disposa d’una corriola per posar la corda i gallega per recollir l’aigua del pou.
Can Brustenga està a prop de la ctra. de Parets a Bigues, km 10, en el carrer de la Mare de Déu de Montserrat, en el 1er camí a la dreta; situat en el Barri del Rieral de Santa Eulàlia de Ronçana.
Al pati gran de la casa hi ha adossat el pou, una antiga cisterna i la capella privada.
El Pou conserva la corriola per posar la galleda i treure l’aigua.
Esta tapat per una reixa gruixuda, no es un pou de construcció rodona, es la seva construcció és com ovalat .
Al seu costat te una pica rectangular, molt desgastada. Te una aixeta a sobre, ara amb una manega.
Al seu front hi ha una bassa, ara seca, es gran amb una importat capacitat per tindre aigua.
Aquesta Bassa, te les llosses inclinades, que es van segurament servir de safareig intern de la casa,
curiosament, en la paret del fons i a dalt, hi ha una finestra petita amb reixa.
Us recordem, que es una casa i el seu interior, sense permís, no es pot accedir-hi.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia Carpintero
Col-laborador: Pere Ciurans
Agraïm als propietaris per deixar-nos visitar l’interior del pati i capella. !!!
L’antiga masia de cal Terra va ser construït el 1633, segons la data gravada a la finestra central, aquest casal de planta rectangular, consta de planta, un pis i golfes, amb teulada a dues vessant. Cal remarcar, i després d’unes desafortunades modificacions, el portal dovellat d’accés, l’entrada i la gran sala superior
Desposa d’un preciós pou al pati enjardinat.
El Pou esta tancat per dalt i per darrera, conserva la corriola on hi ha la corda i la galleda per recollir l’aigua. En cada costat hi ha una llossa plana que fa se seient.
Aquest Pou urbà, esta situat al costat del carrer cinc amb l’avinguda U, front mateix de la creu de terme de Les Cabanyes del Penedès.
Es un Pou quadrat i molt senzill, però destaca perquè ara com ara, esta al costat d’una gran explanada, al haver crescut el poble, ha quedat en la part central del poble.
No disposa de corriola, i galleda per treure l’aigua. Te un enreixat per evitar accidents.
Per anar al Pou d’aigua de Mas Pujol cal agafar la carretera BV – 1423, un cop travessat el bosquet, és situat a l’era exterior de la finca de can Pujol.
Aquest pou segons els masovers és tan antic com la casa ja que l’aigua pel consum és la que prové d’aquest pou. Si el pou es troba en aquest indret és perquè el saurí (persona que té el do de trobar aigua) va determinar que per aquell indret hi passava una veta d’aigua. Llavors el pagès es dedicava a cavar profunds pous, la llargada dels quals depenia de la profunditat de la veta.
Un cop trobada l’aigua les parets dels pous eren revestides amb pedra i al capdamunt s’aixecava una construcció on s’hi col·locava la corriola amb la corda i la galleda. Al costat dels pous s’hi pot trobar sovint una pica de pedra.
Pou de planta circular amb coberta de falsa volta, fet amb pedra irregular procedent del lloc.
Les parets del pou han estat revestides amb pedra i al capdamunt s’aixeca una construcció que permetia antigament posar-hi la corriola o politja per col·locar una corda amb la galleda per extreure l’aigua.
Aquesta corriola encara hi és actualment. La coberta evita que hi entri brutícia o hi caigui algun animal i que en èpoques de sequera s’evapori l’aigua.
Al seu costat hi ha una pica de pedra que permetia omplir-la amb les galledes extretes d’aigua del pou.
L’obertura per accedir al pou està tancada amb una porteta i filat.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba
fonts naturals, aigua, muntanya i més 