Viaje por España: Rio Cuervo (Cuenca)

El Nacimiento del Río Cuervo es un espectacular Monumento Natural protegido de 1.709 hectáreas, ubicado en plena Serranía de Cuenca, España.

El agua brota de un manantial travertínico profundo en la Muela de San Felipe

y se desliza sobre características paredes de roca caliza (tobas) cubiertas de musgo,

creando una de las cascadas en forma de cortina o velo más fotografiadas del país.

Rutas de senderismo principales

El recinto cuenta con una red de senderos señalizados que se adaptan a todo tipo de públicos, por ejemplo,

Sendero del Nacimiento (SL-CU 14): Ruta circular básica de 1,5 kilómetros.

El tramo inicial de pasarelas de madera hasta la gran cascada está totalmente adaptado para personas con movilidad reducida y carritos de bebé.

Sendero de la Turbera: Trayecto circular de unos 1,5 kilómetros que atraviesa una zona de turbera calcárea y enlaza directamente con el aparcamiento.

Sendero del Pinar (PR-CU 78): Recorrido largo de unos 11 kilómetros que sube hacia la Muela de San Felipe.

Atraviesa bosques de pino albar y lleva hasta el Mirador del Cuervo, ofreciendo vistas panorámicas completas del entorno natural.

Cómo llegar y servicios

Ubicación: El acceso se encuentra en la carretera CM-2106, entre las localidades de Vega del Codorno y Tragacete, a unos 80 kilómetros (1 hora en coche) de la ciudad de Cuenca.

Aparcamiento: Dispone de un área de aparcamiento público gratuito justo al inicio del sendero principal.

Servicios: La zona recreativa incluye mesas y bancos en una chopera contigua, baños públicos y restaurantes locales junto a la carretera.

Las mascotas están permitidas siempre que vayan sujetas con correa.

Cuándo visitarlo

La mejor época para visitarlo es la primavera debido al deshielo, cuando las cascadas bajan con su máximo caudal de agua y florecen hasta 19 especies de orquídeas silvestres.

En invierno el paisaje cambia por completo, ofreciendo una estampa única con las cascadas y las chorreras totalmente congeladas en bloques de hielo.

Resumen del Texto: IA

Adaptación al Texto: Ramon Solé

Fotografías: Dora Salvador

Viaje por España: Nacedero del río Genitoris de Checa (Guadalajara)

El nacedero del río Genitoris se localiza oficialmente en la Fuente de Aguaspeña,

en un paraje natural situado en el municipio de Checa, dentro del Parque Natural del Alto Tajo (Guadalajara).

Origen geológico: El agua brota de un acuífero subterráneo cargado de carbonato cálcico.

Al salir a la superficie, los minerales se depositan sobre la vegetación y forman grandes estructuras de roca toba o travertino, conocidas localmente como una “roca viva” en constante crecimiento.

Entorno: El agua filtrada crea una llamativa cascada cubierta de musgo que se mantiene activa durante todo el año, dando origen formal al río Genitoris (también denominado río Gil de Torres).

Recorrido: El río fluye directamente hacia el casco urbano de Checa, dividiendo el pueblo en dos mitades conectadas por varios puentes de piedra históricos. Posteriormente, sus saltos de agua desembocan en el río Cabrillas.

Información para la visita

Ubicación: Paraje de Aguaspeña, a unos 2 kilómetros del centro urbano de Checa (Guadalajara).

Ruta de acceso: Existe un sendero de baja dificultad y corto recorrido (aproximadamente 2,6 km de ida y vuelta) ideal para realizar en familia. La ruta arranca junto a la carretera GU-982 y avanza paralela al cauce.

Precio: El acceso al paraje natural es totalmente gratuito y libre.

Resumen del Texto: IA

Adaptación al Texto: Ramon Solé

Fotografías: Dora Salvador

Viaje por España: Fuente de Magallón de Tragacete (Cuenca)

La Fuente Magallón es un conocido manantial natural y punto de referencia geográfico situado en plena Serranía de Cuenca (España), concretamente en el término municipal de Tragacete. Es un punto clave para montañistas y ciclistas que recorren las rutas de la alta montaña conquense.

Características Principales

  • Geohidrología: Aflora una parte sustancial del agua subterránea acumulada en la Muela de Marojales.
  • Altitud: Se localiza exactamente a una altitud de 1.193 metros sobre el nivel del mar.
  • Entorno Natural: Está rodeada por un denso monte de pinos junto a arbustos como bojes, enebros y espinos albares.

Resumen del Texto: IA

Adaptación al Texto: Ramon Solé

Fotografías: Dora Salvador

Urian Guies de muntanya i barrancs

URIAN Guies de muntanya i barrancs és una companyia de guiatge d’esports d’aventura amb seu a Terrassa, especialitzada en activitats a la natura, formació tècnica i experiències de muntanya.

Ofereixen sortides guiades adaptades a diferents nivells, des de la iniciació fins a perfeccionament.

La seva seu esta en el carrer de Bartomeu Amat, 131 Terrassa.

…/…

Activitats principals:

Barranquisme: Organitzen descensos de barrancs de referència com el Barranc de Bóixols, o als Estrets de Castellar, les Gorgues del Llech o expedicions de cap de setmana a zones clau com Aínsa i Benasque.

Vies Ferrades i Escalada: Rutes verticals equipades, incloent-hi activitats a la coneguda Via ferrada de les Baumes Corcades.

Hivernals: Excursions guiades i rutes d’iniciació amb raquetes de neu a Rasos de Peguera o Masella

Cursos de Formació: Tallers d’orientació en muntanya, seguretat i progressió en barrancs o escalada.

Altres Experiències: Rutes de senderisme, sortides d’ornitologia, activitats de team building per a empreses i enoturisme d’aventura

Disposen de servei de lloguer de material amb Lloga’m, un projecte compartit situat al seu mateix local de Terrassa.

S’ofereixen dues modalitats segons el que necessitis:

Material inclòs en les seves activitats: Si contractes una de les seves sortides guiades o cursos, el material tècnic necessari (com el neoprè per a barrancs o les raquetes de neu) acostuma a estar completament inclòs en el preu.

Lloguer lliure (per lliure): Si vols fer una sortida pel teu compte i només necessites l’equipament, pots llogar material tècnic a través de la plataforma Lloga’m, seleccionant els dies que et vinguin bé.

Tenen opcions d’activitats per a cap de setmana o períodes més llargs.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Oriol – Ramon Solé

Mirador del Castell d’Argençola

Església de Sant Llorenç

Argençola és un municipi a la comarca de l’Anoia situat a la part occidental d’aquesta, tot i que forma part de la comarca natural de la Segarra. Al terme hi destaquen les ruïnes del castell d’Argençola i l’Església de Sant Llorenç, als peus del castell d’Argençola,

Castell d’Argençola

El castell d’Argençola era una fortalesa situada al com d’un turó, a l’interfluvi de les rieres de Clariana i del Molí, del costat de l’església de Sant Llorenç d’Argençola (Anoia)

Argençola és un mosaic de petits nuclis repartits entre camps i boscos mediterranis, amb camins que enllacen masies, ermites i colls panoràmics.

Les rutes de senderisme i bicicleta són suaus i accessibles, amb senyalització bàsica i alternatives per escurçar o allargar l’itinerari. La sensació de calma és constant, amb paisatges oberts i cels amplis.

El municipi conserva la tradició agrícola, visible en feixes, marges de pedra seca i construccions annexes al camp.

S’hi poden fer passejades temàtiques per reconèixer flora aromàtica, ocells comuns i petjades de fauna, sempre amb criteris de respecte i mínima traça. Les famílies hi troben espais per a pícnic i punts d’ombra a l’estiu.

Argençola està situat a la part oriental de la comarca de l’Anoia, en una zona de relleu suau entre camps de cereals i boscos.

El municipi s’estén a la capçalera de la riera d’Ondara i limita amb els termes de Santa Coloma de Queralt, Bellprat i Montmaneu. L’altitud mitjana és d’uns 700 metres.

Els boscos del voltant conserven torres i masies històriques que recorden l’antic límit fronterer de la Segarra, es pot visitar caminant, amb rutes rurals per als voltants descobrir la flora medicinal i aromàtica del territori.

Podem però primer és veure el territori gracies al Mirador del Castell d’Argençola, on ens indica les muntanyes, petits nuclis i molt més del deu municipi i de molt més enllà…!

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Espai natural del Santuari del Paller de Bagà

Per anar al Santuari del Paller cal agafar un desviament des del nucli de Bagà cap a la dreta direcció Roc de la Llena, a uns 2 km del poble.

Historia:

  • El Santuari de Paller  va ser construït entre el 1747 i el 1748.
  • L’antic santuari era a la masia del Paller de Dalt, on encara hi ha restes de l’església, ja esmentada l’any 1200 i que tenia molts devots.
  • Depenia del monestir de Bagà i la primitiva església fou encara refeta el 1687.
  • El 1747 s’inicià la construcció de l’actual santuari segons traça de Francesc Morató a l’indret del Paller de Baix, a dos quilòmetres de la vila de Bagà.
  • A partir del 1772 el santuari fou ornamentat amb retaules i altars que foren destruïts, en bona part l’any 1936,

Està format pel conjunt de l’hostal, el restaurant, refugi i Santuari de Paller 

El Santuari del Paller està en un paratge acollidor, tranquil i d’una gran bellesa, amb majestuosos arbres.

Al costat de l’anomenada Font dels Banyadors (per això també es coneix com Santa Maria dels Banyadors), on era costum que els devots s’hi banyessin i que se n’emportessin aigua considerada miraculosa.

Te un ampli aparcament al costat de la zona de pícnic amb taules i seients.

Rodejat d’arbres i grans boscos  i és punt de partida de nombroses rutes a través del Parc Natural del Cadí- Moixeró i també lloc de pas del popular sender anomenat Camí dels Bons Homes.

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Bagà i altres

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Via del Nicolau de Bagà a Guardiola de Berguedà

AquestLa Via del Nicolau es un passeig per zones boscoses, amb túnels i passarel·les de diferents tipus.

Al llarg de l’itinerari es poden gaudir de les vistes de la vall del riu Bastareny, flanquejada per la població de Bagà.

Historia:

  • El 20 d’Abril de 1914 va ser el començament de les obres del traçat d’un ferrocarril pel transport de troncs entre Gisclareny i Guardiola i Gisclareny,
  • El Promotor va ser el Sr. Tomàs Nicolau i Prieto que era el propietari de la serradora de Berga.
Ferrocarril pel transport de troncs
  • A la llarg del recorregut es van construir túnels i parets de pedra seca per consolidar la via.
  • Va funcionar uns quants anys i es va abandonar
  • Durant els anys 1960-1970 els serveis forestals van reobrir alguns trams per realitzar actuacions d’hidrologia i contenció de l’erosió.
  • L’any 2009 no es va recuperar el camí.

La ruta és lineal i es pot iniciar al poble de Guardiola de Berguedà o des de Baga just desprès de la zona de pícnic de Sant Joan de l’Avellanet, on esta l’Ecomuseu.

El recorregut es entre 6 a 8 quilometres d’anada i tornada.

El camí transcorre pràcticament pla o baixa lleugerament.

Per tornar, es pot seguir el mateix camí o utilitzar alguns dels molts itineraris que uneixen Bagà i Guardiola.

Es deu de fer a peu i es apte per fer en família.

Recull de dades: Generalitat de Catalunya.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Ribera Salada per Castellar de la Ribera

Viquipèdia

Per arribar a Castellar de la Ribera cal agafar la carretera de Solsona direcció a Bassella (C-26). 

Viquipèdia

La Ribera Salada (al Solsonès, per on passa, se’l denomina en femení) és un riu del Solsonès, afluent per l’esquerra del Segre.

Rep el seu nom a partir d’Aigüesjuntes, on conflueixen les aigües de la Riera de Canalda i del Riu Fred.

Viquipèdia

Té una longitud d’uns 20 km (30,4 km sumant-hi el Riu Fred i 39,8 km sumant-hi la Riera de Canalda), i en el seu trajecte travessa terres dels municipis de Lladurs, Castellar de la Ribera i Bassella.

Des d’Aigüesjuntes agafa la direcció nord-sud per entrar immediatament a la Gorja del Clop.

Viquipèdia – Pont del Clop

Al sortir-ne, passa per sota el Pont del Clop i continua el seu recorregut seguint l’esmentada direcció nord-sud fins que entra al terme municipal de Castellar de la Ribera pel Pla dels Roures.

Viquipèdia

Des d’Aigüesjuntes fins al Pla dels Roures rep les aigües del torrent Pregon, de la rasa de cal Reig i del barranc de Cabiscol pel seu costat dret i les del Riard, de la rasa de Socarrats i de la rasa de la Mosella per la banda esquerra.

Viquipèdia – aiguabareig torrent Pregon i Ribera Salada

Després de travessar el Pla dels Roures, entra al terme municipal de Castellar de la Ribera i agafa la direcció est-oest que mantindrà fins a la seva confluència amb el Segre, rep per l’esquerra les aigües de la rasa de Vilatobà, passa per sota els ponts del Molí de Querol on rep les aigües del barranc de Querol,

la seva riba esquerra banya la falda de l’obaga de Ginestar al final de la qual, 100 m per sobre el nivell del riu, s’hi troba Ceuró davant del qual rep, per la dreta, les aigües del torrent de la Vila, i just abans de deixar es Solsonès, rep, també per la dreta, les aigües del torrent dels Llops.

Només penetrar a l’Alt Urgell rep, per l’esquerra, les aigües de la rasa de Villaró. Una mica més avall, deixa a la dreta el poble d’Ogern on rep les aigües d’El Baell.

Viquipèdia

Uns 1.500 metres més avall, rep per la dreta les aigües de la Rasa de la Codina i, tot seguit, passa por sota d’Altés que es troba uns 80 metres per sobre la seva riba esquerra i acaba abocant per l’esquerra les aigües al Segre a Bassella, a uns 435 m d’altitud i després d’uns 20 km de recorregut des d’Aigüesjuntes en el cas que el pantà de Rialb no estigui pràcticament ple.

En el cas que ho estigui, la Ribera Salada aboca les seves aigües a la cua d’aquest pantà 1,5 km abans de l’antiga confluència a 440 m d’altitud.

Rep el seu nom a causa que un dels corrents que l’originen, concretament el Riu Fred, neix de diverses fonts que sorgeixen en uns terrenys triàsics fortament salinitzats fins al punt que al seu pas per Cambrils les seves aigües van ser durant molts anys aprofitades per a l’obtenció de sal al Salí de Cambrils.

Recull de dades: Wikipedia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero i Viquipèdia

L’anell de Möebius de Castellet i la Gornal

Möebius (Castellet i la Gornal): és una escultura que simbolitza el cicle etern de la viticultura.

L’escultura esta darrera del castell de Castellet en el nucli de Castellet.

Historia:

  • Obra que forma part de la Ruta Castellet Encantat.
  • Ruta lineal pel casc antic de Castellet que ofereix una visió dels oficis i tradicions del municipi.
  • Les obres de la ruta han estat dissenyades per Luis Zafrilla

L’anell de Möebius és una figura tridimensional que suggereix la idea d’un moviment continu de l’activitat humana en les diferents estacions de l’any.

L’escultura està dividida en 12 vinyetes on s’hi representen diverses activitats relacionades amb l’activitat vitivinícola anual,

Com la recollida del raïm, sulfatar la vinya, la poda,

transport del raïm amb portadores, xafar raïm als cups de vi…

Observacions:

L’estructura de l’anell de Möebius està realitzada amb ferro,

mentre que les vinyetes estan representades amb vitrall ferro retallat i vitrall de colors.

Está en el lloc simbòlic amb vistes al Penedès i el Parc del Foix, són un punt de mirador excepcional.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Núria Cabañas. Web Cultura, SCP

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de Gàver

El naixement del riu Sió se situa a Gàver, municipi d’Estaràs, on hi ha el Parc del riu Sió amb una font.

Aquesta Font esta situada en la part superior del conjunt del Parc, a la paret d’allí existent.

Amb una aixeta que obra l’aigua que cau a una pica rectangular.

Esta gravat que es va ser construïda en 1992 i posa el nom de “Font de Gàver”.

Un Cartell ens informe d’un recorregut de la Ruta de la Vall del Sió.

Cal dir que disposa aquest parc de tres taules amb bancs de fusta per fer un àpat.

En la seva part inferior hi ha el naixement del riu Sió. (ahir us ho vàrem presentar)

Recull de dades: Viquipèdia i propi

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero