Urian Guies de muntanya i barrancs

Publicat el 11/09/2026 per Rasola

URIAN Guies de muntanya i barrancs és una companyia de guiatge d’esports d’aventura amb seu a Terrassa, especialitzada en activitats a la natura, formació tècnica i experiències de muntanya.

Ofereixen sortides guiades adaptades a diferents nivells, des de la iniciació fins a perfeccionament.

La seva seu esta en el carrer de Bartomeu Amat, 131 Terrassa.

…/…

Activitats principals:

Barranquisme: Organitzen descensos de barrancs de referència com el Barranc de Bóixols, o als Estrets de Castellar, les Gorgues del Llech o expedicions de cap de setmana a zones clau com Aínsa i Benasque.

Vies Ferrades i Escalada: Rutes verticals equipades, incloent-hi activitats a la coneguda Via ferrada de les Baumes Corcades.

Hivernals: Excursions guiades i rutes d’iniciació amb raquetes de neu a Rasos de Peguera o Masella

Cursos de Formació: Tallers d’orientació en muntanya, seguretat i progressió en barrancs o escalada.

Altres Experiències: Rutes de senderisme, sortides d’ornitologia, activitats de team building per a empreses i enoturisme d’aventura

Disposen de servei de lloguer de material amb Lloga’m, un projecte compartit situat al seu mateix local de Terrassa.

S’ofereixen dues modalitats segons el que necessitis:

Material inclòs en les seves activitats: Si contractes una de les seves sortides guiades o cursos, el material tècnic necessari (com el neoprè per a barrancs o les raquetes de neu) acostuma a estar completament inclòs en el preu.

Lloguer lliure (per lliure): Si vols fer una sortida pel teu compte i només necessites l’equipament, pots llogar material tècnic a través de la plataforma Lloga’m, seleccionant els dies que et vinguin bé.

Tenen opcions d’activitats per a cap de setmana o períodes més llargs.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Oriol – Ramon Solé

Parc del Llac, el camí al Galobart de Navarcles

Publicat el 01/08/2025 per Rasola

Respon

El Parc del Llac es a les afores de Navarcles al sector nord. Camí de les Tàpies.

El Parc es distribueix al voltant d’un llac artificial creat l’any 1968 per mitjà d’una resclosa que embassa les aigües del riu Calders.

El Camí al Galobart, va per la vora dreta de riu, es un camí de passejada.

En ell trobareu varis aus que hi viuen, … que la gent els ha deixat en aquest espai, i altres els alimenten.

Si voleu descansar, prendre el sol o llegir un llibre, trobareu varis seients de fusta en el recorregut.

La part del llac pròpiament, amb un entorn ben arranjat urbanísticament, compta amb diverses zones adequades per a la pràctica dels esports.

Actualment al Parc s’hi ofereixen un seguit d’activitats esportives: cursos de diferents modalitats (caiac, canoa, tir amb arc, escalada, …),

loguer de material esportiu i terrassa-bar.

De manera que el Parc del Llac constitueix un recurs turístic interessant per a la zona.

A l’entorn hi ha senyalitzats diversos circuits per fer amb bicicleta de muntanya.

Cal recomanar, que millor fer las activitats aquàtiques quan esta obert el servei, per evitar accidents i sempre els menors han d’anar acompanyats per adults.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i propi.

Autoria de la Fitxa per a MPC.: Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Fem una ullada fora de Catalunya: Los Mallos de Riglos de Huesca

Publicat el 17/09/2021 per Rasola

Respon

Los Mallos de Riglos son unas formaciones geológicas consistentes en unas peñas de paredes verticales, llamadas Mallos, situadas en la localidad española de Riglos, en la provincia de Huesca, unos 45 km al noroeste de Huesca capital, en las sierras del Prepirineo oscense. Alcanzan los 275 metros de altura máxima (espolón norte del Pisón) y se caracterizan por sus grandes paredes verticales o incluso desplomadas, muy apreciadas para la práctica de la escalada.

Los Mallos de Riglos son consecuencia de la elevación de los Pirineos durante la orogenia alpina y están formados principalmente de conglomerados del Mioceno, sedimentos con cantos rodados de tamaño significativo (bloques y grava), con matriz de arena y cementados por carbonatos.

Al crearse la cordillera pirenaica, la erosión provocó que gran cantidad de material fuera arrastrado hacia el sur por cauces que vertían sus aguas a la antigua depresión del Ebro, depositándose y sedimentándose en enormes conos de deyección. Estos depósitos aluviales fueron elevados y diaclasados por plegamientos de las capas inferiores y posteriormente erosionados, dando lugar a altas paredes subverticales. La meteorización, sobre todo la de tipo fluvial, abrió profundas barranqueras ensanchándose las fisuras y formándose las características chimeneas. Los estrechamientos y techos que aparecen en ellas son debidos a que la roca más dura ha persistido a pesar de la erosión de las aguas fluviales.