Els Plàtans i altres arbres de la Font del Comú estan situats al carrer de l’Escorxador, cantonada amb carrer Major, al nucli urbà dels Hostalets de Pierola.
Historia:
El Comú és una zona d’ús públic construïda a inicis del segle XX (1903) per l’Ajuntament, per la qual cosa cal suposar que els plataners varen ser plantats en aquells moments, suposició que concorda amb l’edat que sembla que tenen els arbres.
Flanquejant l’entrada a l’espai del Comú es troben aquests dos exemplars de plataners,
d’uns cent anys d’antiguitat i 1 m de diàmetre de tronc,
amb un tronc gruixut i branques destacables.
A la llarg d’aquest parc hi trobarem altres tipus d’arbres,
Que a l’estiu fan molta ombra i de bon fer un passeig…
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell
Àrea recreativa del Parc de la Vila esta situada al mateix poble de Bagà, només heu de travessar el riu Bastareny per Passeig del Bastareny i entrareu al Parc, us recomano que deixeu el vostre vehicle a la part urbana de Bagà.
Es tracta d’una bonica zona de lleure que s’ha aprofitat una zona de bosc a tocar de Bagà.
Disposa d’una Font en cas de necessitar aigua potable.
Esta formada per un mur de pedra lligada amb morter, cal destacar que disposa d’aixetes de polsador, una en cada costat del mur,
l’aigua sobrant cau a una pica rectangular.
Front seu hi han un seients de pedra, i també, per les rodalies disposa de taules i seients de fusta per fer un àpat.
Àrea recreativa del Parc de la Vila esta situada al mateix poble de Bagà, només heu de travessar el riu Bastareny per Passeig del Bastareny i entrareu al Parc, us recomano que deixeu el vostre vehicle a la zona urbana de Bagà.
Es tracta d’una bonica zona de lleure que s’ha aprofitat una zona de bosc a tocar de Bagà.
Sens dubte, és ideal per compartir un pícnic familiar,
està equipada amb set taules amb seients de fusta repartir en una bona part del parc,
ideals per fer un descans, un àpat, o com dinar o berenar.
Els més menuts s’ho passaran d’allò més bé a la zona de jocsinfantils d’aquest parc.
Disposa d’una Font en cas de necessitar aigua potable.
Així com una petita bassa que l’aigua surt per la boca d’un peix de pedra,
I un rec ara tot sec…
En definitiva, es tracta d’un espai ideal per gaudir de la tranquil·litat d’aquesta vila.
També, esdevé un excel·lent punt de partida de diverses excursions.
La Mola esta situada en la Plaça del Paper de Sant Pere de Riudebitlles.
Mola commemorativa col·locada en un extrem de la plaça del Paper. Està col·locada de forma vertical i a la part frontal hi consta “Plaça del Paper 1998”.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.
Aquesta petita zona d’estada esta en l’Av. del Mogent 66 de Llinars del Vallès.
Es un espai que havia sigut agrícola antigament, ara per un costat es una polígon industrial i pel altre es la riba del riu Mogent i autopista.
La zona d’estada esta formada per tres grups de plataners i a l’ombra hi han dos taules i seients de fusta.
Els grups de plataners són formats per cada un dels amb varis trons com a germans de soca,
El conjunt de tots els arbres formen com una sola capçada molt gran, amb molta ombra l’estiu.
La gent habitual que utilitza l’espai, es algun empleat del polígon i sobre tot gent que fa el camí de Cardedeu a Llinars del Vallès d’anada i/o tornada.
Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac sector de Vacarisses.
Historia:
L’any 1987 es va declarar el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac.
Aquest mateix any la Diputació de Barcelona va comprar a la família Faura-Ubach (descendents de l’antiga masia que dóna nom al massís) la finca de l’Obac, amb una superfície de 623 ha.
D’aquesta manera s’ampliava notablement la propietat pública del Parc Natural.
Aquestes terres, una part de les quals havien estat afectades per l’incendi forestal de 1986, pertanyen als termes municipals de Terrassa (277 ha) i Vacarisses (346 ha).
La dècada de 1990 es portà a terme un procés que va portar a una notable ampliació del territori del Parc, aprovat el 1998. Al terme de Vacarisses s’amplià cap al sud fins al límit del mateix poble i la carena del Roure Monjo.
La zona de l’Obac va tenir una important ocupació a l’època alt-medieval. Amb la crisi del segle XIV moltes de les cases que hi havia es convertiren en masos rònecs, i la casa de l’Obac va engrandir-se formant una gran propietat. Abans de la fil·loxera, bona part del territori estava plantat de vinya i era una de les principals zones productores de vi. També hi van ser molt destacades les activitats dels carboners.
El Parc està format per dos massissos muntanyosos que formen una mateixa entitat orogràfica i geològica: el de Sant Llorenç i la serra de l’Obac
(aquest últim pren el nom de l’antic mas situat en terme de Vacarisses) i inclou terrenys de 12 municipis, entre ells Vacarisses.
La part corresponent a Vacarisses abasta 1.354 ha que inclouen l’antiga finca de l’Obac, a l’extrem nord-oriental del terme, més bona part del sector situat més al sud, fins la carena del Roure Monjo i els cingles de Vacarisses.
Per aquesta banda el límit de la zona del Parc és, aproximadament, la carretera que va de la Barceloneta a la urbanització dels Caus.
L’orografia de la serra de l’Obac és escarpada i plena de cingles i canals, amb predomini dels conglomerats, que formen un relleu semblant al del massís veí de Montserrat.
La zona compresa dins el terme de Vacarisses és precisament un dels indrets més agrestes, amb turons emblemàtics pel seu perfil singular,
com ara el Paller de Tot l’Any, la Roca Salvatge, Collsapera o el Turó Roig.
També són destacables, per la seva orografia característica, els cingles de Vacarisses, situats a l’esquena del poble.
La fisuració que caracteritza els conglomerats afavoreix la circulació d’aigües càrstiques, mentre que les intercal·lacions de margues entre conglomerats han donat lloc a nombroses coves i avencs.
Un exemple d’aquest fenomen és el conjunt de fonts intermitents que, en determinades temporades, expulsen un borboll d’aigua procedent del subsòl.
La font de la Saiola, en terme de Vacarisses, és la més important, seguida de la Barbotera i la Pedregosa, en terme de Rellinars.
Així mateix, alguns torrents o rieres de la zona configuren congostos amb espectaculars salts d’aigua i zones de ribera d’un notable interès, com ara el torrent de can Còdol o la riera de Sanana.
El clima és mediterrani subhumit i per això hi predomina l’alzinar, que per sobre dels 800 m
s’enriqueix amb espècies pròpies dels llocs humits, i també les pinedes (pi blanc).
L’existència de grans masses forestals que alternen amb esplèndides cingleres i espadats ofereixen unes condicions òptimes per al refugi i la cria de nombroses espècies vertebrades.
Entre d’altres: el senglar, l’esquirol, els conills, el gat mesquer, la guineu, el toixó i la cabra. Les aus més comunes són la merla, el tudó, el gaig, el pit-roig, les mallerengues, el pinsà, la cadernera, els sits, la puput i el tord.
També s’hi poden trobar corbs i altres aus rapinyaires. Pel que fa als rèptils, hi sovintegen la serp verda, la serp blanca, l’escurçó o la salamandra.
Dins el terme de Vacarisses hi trobem la Casa Nova de l’Obac, que ha estat habilitada com a centre cultural i punt d’informació del Parc i ha esdevingut un dels principals punts de referència dels visitants.
Observacions:
En bona part de la zona hi ha restringit l’accés als vehicles motoritzats
Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba i propi
Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Piñero Subirana
fonts naturals, aigua, muntanya i més 