Arbres: Els Plàtans de Les Deus de Sant Quintí de Mediona

Les Deus és un paratge natural format al segle XVIII en el municipi de Sant Quintí de Mediona, a la comarca de l’Alt Penedès. És un espai d’oci on trobes 23 fons al voltant del terreny, pèlags per banyar-te, camins per explorar, coves per visitar, activitats per fer en família o pels infants i un restaurant per prendre qualsevol àpat

Situat a la comarca de l’Alt Penedès, en aquest indret l’aigua aflora des de l’aqüífer Carme-Capellades, el qual té una extensió de 160 km, actualment l’aigua surt de manera controlada mitjançant unes fonts de vint-i-tres brolladors, l’entorn natural és conformat per la vegetació típica de ribera: plataners, pollancres, moreres…

A mitjan segle XX va començar l’explotació turística de les Deus.

Els Plàtans de Les Deus, esta entre els engorjats del Riu Mediona, les Fonts i el Restaurant.

En general tot el grup de Plàtans tenen una grossor destacada del seu tronc i de les seves allargades branques,

Que contribueixen les seves fulles a una ombra i frescor a la primavera i a l’estiu

que fa estar en aquest espai natural molt be.

Trobareu activitats d’alçada amb tirolines i altres jocs, tot aprofitant els grans plàtans, molts d’elles units entre ells.

També vies ferrades i jocs espectaculars, sempre acompanyats per monitors en cada un d’ells.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Espai natural del Santuari del Paller de Bagà

Per anar al Santuari del Paller cal agafar un desviament des del nucli de Bagà cap a la dreta direcció Roc de la Llena, a uns 2 km del poble.

Historia:

  • El Santuari de Paller  va ser construït entre el 1747 i el 1748.
  • L’antic santuari era a la masia del Paller de Dalt, on encara hi ha restes de l’església, ja esmentada l’any 1200 i que tenia molts devots.
  • Depenia del monestir de Bagà i la primitiva església fou encara refeta el 1687.
  • El 1747 s’inicià la construcció de l’actual santuari segons traça de Francesc Morató a l’indret del Paller de Baix, a dos quilòmetres de la vila de Bagà.
  • A partir del 1772 el santuari fou ornamentat amb retaules i altars que foren destruïts, en bona part l’any 1936,

Està format pel conjunt de l’hostal, el restaurant, refugi i Santuari de Paller 

El Santuari del Paller està en un paratge acollidor, tranquil i d’una gran bellesa, amb majestuosos arbres.

Al costat de l’anomenada Font dels Banyadors (per això també es coneix com Santa Maria dels Banyadors), on era costum que els devots s’hi banyessin i que se n’emportessin aigua considerada miraculosa.

Te un ampli aparcament al costat de la zona de pícnic amb taules i seients.

Rodejat d’arbres i grans boscos  i és punt de partida de nombroses rutes a través del Parc Natural del Cadí- Moixeró i també lloc de pas del popular sender anomenat Camí dels Bons Homes.

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Bagà i altres

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Parc Municipal de Santa Perpètua de Mogoda

El Parc Municipal esta en l’Avinguda Santiga, 2 de Santa Perpètua de Mogoda.

Historia:

  • A la dècada dels anys quaranta del segle XX es fa un projecte urbanístic important per als perpetuencs, que seria la construcció del parc Municipal.
  • L’abril del 1942 va fer-se la primera proposta i el projecte s’aprovà el 20 de juliol, amb la intenció de fomentar “la cultura física conveniente para la creación de una juventud sana, fuerte y apta para el engrandecimiento de la patria”.
  • També es pretenia sanejar així la riba de la riera a l’alçada de Grupo escolar, trasformada en un veritable abocador, i dotar al Frente de Juventudes d’un lloc adient per a les seves activitats. El projecte inicial preveia la construcció d’un frontó, un espai per atletisme, dues pistes de tennis, instal·lació per a fer carreres a peu i en bicileta i una biblioteca a l’extrem del parc.
  • En total l’obra havia de costar 71.087 pessetes, de les quals prop de 30.000 eren per a expropiacions. Aquell ambiciós projecte, però , s’aplicà considerablement retallat.
  • Les obres del parc Municipal van iniciar-se amb l’aplanament dels terrenys l’any 1946.
  • Malgrat estar en obres i expropiat, l’Ajuntament va permetre continuar treballant la terra als antics propietaris, ja que “con la escasez renuente de productos comestibles conviene aprovechar todos los recursos”.
  • Al novembre el consistori autoritzà aquests conreus un any més, atès que “por el momento no puede realizarse obra alguna en dicha parcela y que su cultivo constituye una aportación de alimentos en estos tiempos tan necesarios”. Malgreat això, una vegada aplanat el terreny van fer-se petits treballs de manteniment com arrencar herbes, regar arbres..
  • Les obres definitives van endegar-se el gener del 1947 i el parc va ser inaugurat uns mesos més tard.

El Parc Municipal es troba situat a l’Avinguda de Santiga i a ponent de la Riera de Caldes.

Deu el seu nom al fet de ser el primer parc recuperat per al municipi.

És una bonica i espessa pineda molt definida.

Presenta vàries escultures repartides per aquest espai.

És un espai de lleure per a petits i grans, amb pistes de petanca, una font,

una font ornamental que no raja sempre

i jocs per a la mainada.

El parc té una superfície de 10.137 m2.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa deMPC.: Goretti Vila i Fàbregas

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Jardins de Miquel Martí i Pol de Sant Cugat del Vallès

Els Jardins de Miquel Martí i Pol, esta situats en camí Sant Cugat al Papiol, avinguda Pompeu Fabra, Passeig del Roser i Plaça del Blat de Sant Cugat del Vallès.

Te una diversitat d’arbres que proporcionen una bona ombra.

Disposa d’un Rocòdrom de lliure accés, per a 14 a 65 anys.

Us passo les normes per seu us,

També un espai amb atraccions per els més petits.

Aquests Jardins estan considerats com a Refugis climàtics exteriors en Sant Cugat del Vallès.

Gracies al seus grans i allargats arbres que disposa.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Alzina gran de Fonollosa

L’Alzina que ens referim, esta a la dreta del final del carrer de Santa Elena de Fonollosa.

Esta en l’espai exterior de l’empresa AGRISER, es pot veure sense entrar a l’espai on esta ubicada, donat que es privat !.

Es una Alzina destacada per les seves dimensions.

Amb tronc gruixut i branques molt considerables i que formant una copa arrodonida.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Pícnic del bosc prop de Castellarnau de Sabadell

Si accedim al barri de Castellarnau de Sabadell per l’Avinguda de la Pau, sobre el número 105, trobarem un Pícnic.

Està situat al costat de l’avinguda, en una zona forestal o zona verda de bosc, lliure d’edificis,

on hi ha el Torrent del Pont del Berardo i a prop del Parc Agrari de Sabadell

Aquest Pícnic esta repartit entre dos espais planers i propers,

que disposen de taules i seients

amb papereres per mantindré net l’espai.

També n’hi ha dues fonts de xarxa urbana, en forma de pedra, però, avui en dia, no tenen aixeta… ni raja aigua.

Cal destacar la bellesa dels pins del seu entorn, tant alts que donen bona ombra a l’espai natural,

Les alzines són molt més petites, però fan una bona combinació.

Un cartell ens detalla la fauna més representativa existent en aquest bosc del Parc Agrari.

Te al costat de l’avinguda de la Pau, suficient espai per a deixar aparcat el vehicle.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

L’Espai de lliure circulació de gossos, que vol dir?

L’Espai de lliure de circulació de gossos, són parcs i/o jardins grans que els amos i gossos poden circular per ells,

amb unes normes bàsiques que us descric:

  • És obligatori que els amos del/s gos/gossos recollint els excrements dels animals.
  • S’ha de evitar baralles entre els animals.
  • Fora d’aquest espai sempre els animals tenen que anar lligats.
  • S’ha de mantenir net l’espai i en bones condicions.
  • No s’està permès entrar en aquest espai gossos potencialment perillosos, deslligats i sense morrió.
  • Les persones propietaris o posseïdors dels animals que utilitzin aquest espai, són els responsables dels danys que els seus animals ocasionin a altres animals, persones o coses.
  • Als gossos deuen portar microxip i deuen estar censats en el Municipi on resideixin.
  • Es recorda que es deu respectar el descans del veïnat des de les 23 hores i fins les 7 del matí.

Fins aquí la ordenança que hi ha en molts municipis, sobre tot, ciutats grans com Barcelona, L’Hospitalet de Llobregat, Terrassa, Sabadell… i molts més.

Respecteu i seguiu els consells !!!.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Nota: Fotografies realitzades en el Parc de Vallparadis de Terrassa (Barcelona)

Avui destaquem: La Font del Refugi del Pla d’Erola de Ribes de Freser

El Refugi de Pla d’Erola és un refugi forestal de muntanya dins del veïnat de Ribesaltes del municipi de Ribes de Freser (Ripollès) a 1.522m d’alçada i situat al costat de la pista forestal de Ribes Altes. El 2011 s’han dut a terme una sèrie de reformes les quals possibiliten gaudir d’un entorn natural d’excel·lència amb un servei de bar i cuina. A més a més, des de Ribes de Freser hi ha un camí natural que permet accedir-hi a peu on hi ha informació de la fauna i flora de la zona d’espai d’interès natural “Capçaleres del Ter i del Freser”, miradors i taules de pícnic. Obert tots els caps de setmana i durant les vacances escolars, de 9 del matí a les 8 del vespre. Servei de bar, esmorzars i dinars. La seva Font esta a pocs metres del refugi.

Recull dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Fem Safareig: Els Rentadors de Prats de Rei

Els Rentadors estan situats en el carreró entre el carrer de la Font i els Horts, en el límit entre el nucli urbà i la zona dels Horts de Prats de Rei.

Horts

Historia:

  • Abans de l’arribada generalitzada d’aigua corrent a les cases i de la invenció de les rentadores mecàniques, la gent acostumava a rentar la roba bé directament al riu o, ja més avançadament, en rentadors públics ubicats a les afores de les poblacions, que a la vegada eren un punt de trobada social.
  • A Catalunya, l’època àlgida dels safareigs públics va de 1850 a 1960.
  • Almenys des del segle XVIII, una conducció que arrencava d’una petita resclosa portava aigua als horts de la vila de Prats.
  • Després ho feu als seus rentadors públics, construïts a mitjan segle XIX.
  • Van deixar de funcionar avançada la segona meitat del segle XX.
  • A inicis del segle XXI es va fer l’última reforma d’aquest espai ocupat pels antics rentadors, adquirint l’aspecte que tenen ara.

Al sud del nucli urbà de la vila, tocant ja a la zona dels horts, es localitzen d’unes estructures a cel obert que antigament havien sigut uns rentadors públics o safareigs.

Parcialment conservades, a l’actualitat les antigues estructures dels rentadors, alineades en bateria formant un espai quadrangular, estan molt modificades i l’espai i els seus voltants s’ha reconvertit en un punt d’esbarjo identificat amb el nom de Parc Melcior Prat.

Així, tot i perdre la seva funció original, el lloc segueix acomplint una funció d’espai públic.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural -Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.:Jordina Sales Carbonell

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Camí Vell de Sant Quirze a Matadepera per Terrassa

Avui us presento un recorregut no massa llarg i planer que es pot fer en menys d’una hora,

amb possibilitat d’allargar-ho amb altres itineraris addicionals.

Podeu iniciar-ho en l’antiga estació de Torrebonica de Renfe. (des de fa anys està fora de servei)

Us dirigireu al pont sobre la via del tren, així inicieu el recorregut en aquest punt i us uniu al Camí Vell de Sant Quirze a Matadepera,

El tram que fareu es des de l’antiga estació a la Torre Mossèn Homs.

Podeu veure l’ambient de l’espai agrícola, que actualment es concentra en els entorns de la masia de Can Canya i Can Figueres,

en els que s’hi cultiven cereals de secà o farratges,

en alguns marges resten encara alguns peus fruiters de secà com ara ametllers o oliveres i patits boscos de pins.

Es recorren tres ambients diferents i característics d’aquesta zona, el bosc mixt mediterrani, el torrent i els espais agrícoles.

Aquests espais, poc a poc han anat perdent la seva activitat agrícola, però encara hi té presència (sobretot cereals).

El paisatge s’ha anat transformant sobretot per l’acció humana, esdevenint actualment també un espai per a l’oci i l’esport.

Passareu pel costat d’una Àrea d’estada, casi abandonada

Poc desprès a la dreta veure l’edifici del Monestir de Carmelites Descalçats de Terrassa, actualment les monges ja no resideixen.

Seguiu el camí i arribareu passareu per davant de l’entrada del viver de Terrassa.

Al poc i a l’esquerra hi ha l’edifici de Mossèn Homs.

Que hi ha una Àrea d’estada, amb font de xarxa pública, Es un lloc que podeu, agafar el Bus per anar a Terrassa, o seguir el recorregut a Bon Vilar, o continuar fins a Matadepera, amb altres possibilitats…

Recordeu de no entrar als camps llaurats, és prohibit !

Recull de dades: Varis

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero