Arxiu d'etiquetes: boscos

Espai d’aigua en el Molí de Roda de Veciana

Publicat el per
Respon

La casa de colònies Molí de la Roda està situat a Veciana, a la comarca de l’Anoia, en un indret tranquil i agradable a 650 m per sobre del nivell del mar.

És un espai ideal per passar uns dies de descans o realitzar activitats a la natura ja que està envoltat de camps i boscos. La finca té grans espais per a fer caminades i descobrir aquest entorn privilegiat. Ofereixen una gran varietat d’activitats i programes educatius per a les escoles en els seves instal·lacions.

Casal conegut històricament com a Molins de Segur, perquè formava part de la baronia de Segur i fou l’antiga residència dels barons de Segur.

Sota l’edifici residencial hi ha els antics molins, que es movien per una gran roda, de la qual va prendre nom,

avui desapareguda, accionada per l’aigua d’una bassa annexa, també desapareguda.

A la dreta, unes escales ens permeten baixar davant de la façana de la casa. 

L’aigua sobrant baixava pel costat dret de les escales fen com uns saltants,

a

Ara esta totalment sense aigua…

A les rodalies del Molí o de la casa de Roda, hi han espais per descansar o prendrà un àpat..

Rodes antigues de molí com a taules i seient de pedra.

També, amb plàtans molt grans i alts,

a

amb taules i seients que ens podent donar una estona agradable, sobre tot per la seva ombra a l’estiu…

Recull de dades del Molí : Diba. i propi

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Les 101 millors fonts de Catalunya

Publicat el per
Respon

Fitxa Técnica

Autors; Oscar Farrerons, Eloy Guirao, Marcel Oliveres, Enric Costa, Josep Arlà, Jaume Claret

Ediciò en Català  

Dimensions: 15.49 x 2.06 x 23.5 cm

Pàgines: 356

Data de publicació: 26 de juny de 2026

Preu: 30 euros

El podeu trobar a:

https://www.omniabooks.com/index.php/NonFiction/catalog/book/176

Sinopsis:

Catalunya és un país d’aigua, camins i paisatges. Amagades entre boscos, al cor dels pobles o al costat de senders de muntanya, les fonts han estat durant segles punts de vida, de trobada i de descans per a caminants.

Aquest Ilibre recull 101 fonts excepcionals de tot Catalunya, seleccionades amb un criteri clar: almenys una font per comarca. Cada fitxa inclou fotografia, localizació, història, llegendes i informació sobre l’entorn.

Des de surgències espectaculars d’alta muntanya fins a fonts urbanes carregades d’historia, el lector hi trobarà racons sorprenents, tradicions populars, aplecs, fontades i testimonis d’una cultura de l’aigua profundament arrelada al territori. Una invitació a caminar, descobrir i escoltar el so de l’aigua mentre recorrem el país a través de les seves fonts. A més, amb la compra del llibre col.labores amb l’Obra Social Sant Joan de Déu.

Recull del Llibre: Ramón Solé

Mirador del Castell d’Argençola

Publicat el per
Respon
Església de Sant Llorenç

Argençola és un municipi a la comarca de l’Anoia situat a la part occidental d’aquesta, tot i que forma part de la comarca natural de la Segarra. Al terme hi destaquen les ruïnes del castell d’Argençola i l’Església de Sant Llorenç, als peus del castell d’Argençola,

Castell d’Argençola

El castell d’Argençola era una fortalesa situada al com d’un turó, a l’interfluvi de les rieres de Clariana i del Molí, del costat de l’església de Sant Llorenç d’Argençola (Anoia)

Argençola és un mosaic de petits nuclis repartits entre camps i boscos mediterranis, amb camins que enllacen masies, ermites i colls panoràmics.

Les rutes de senderisme i bicicleta són suaus i accessibles, amb senyalització bàsica i alternatives per escurçar o allargar l’itinerari. La sensació de calma és constant, amb paisatges oberts i cels amplis.

El municipi conserva la tradició agrícola, visible en feixes, marges de pedra seca i construccions annexes al camp.

S’hi poden fer passejades temàtiques per reconèixer flora aromàtica, ocells comuns i petjades de fauna, sempre amb criteris de respecte i mínima traça. Les famílies hi troben espais per a pícnic i punts d’ombra a l’estiu.

Argençola està situat a la part oriental de la comarca de l’Anoia, en una zona de relleu suau entre camps de cereals i boscos.

El municipi s’estén a la capçalera de la riera d’Ondara i limita amb els termes de Santa Coloma de Queralt, Bellprat i Montmaneu. L’altitud mitjana és d’uns 700 metres.

Els boscos del voltant conserven torres i masies històriques que recorden l’antic límit fronterer de la Segarra, es pot visitar caminant, amb rutes rurals per als voltants descobrir la flora medicinal i aromàtica del territori.

Podem però primer és veure el territori gracies al Mirador del Castell d’Argençola, on ens indica les muntanyes, petits nuclis i molt més del deu municipi i de molt més enllà…!

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Espai natural del Santuari del Paller de Bagà

Publicat el per
Respon

Per anar al Santuari del Paller cal agafar un desviament des del nucli de Bagà cap a la dreta direcció Roc de la Llena, a uns 2 km del poble.

Historia:

  • El Santuari de Paller  va ser construït entre el 1747 i el 1748.
  • L’antic santuari era a la masia del Paller de Dalt, on encara hi ha restes de l’església, ja esmentada l’any 1200 i que tenia molts devots.
  • Depenia del monestir de Bagà i la primitiva església fou encara refeta el 1687.
  • El 1747 s’inicià la construcció de l’actual santuari segons traça de Francesc Morató a l’indret del Paller de Baix, a dos quilòmetres de la vila de Bagà.
  • A partir del 1772 el santuari fou ornamentat amb retaules i altars que foren destruïts, en bona part l’any 1936,

Està format pel conjunt de l’hostal, el restaurant, refugi i Santuari de Paller 

El Santuari del Paller està en un paratge acollidor, tranquil i d’una gran bellesa, amb majestuosos arbres.

Al costat de l’anomenada Font dels Banyadors (per això també es coneix com Santa Maria dels Banyadors), on era costum que els devots s’hi banyessin i que se n’emportessin aigua considerada miraculosa.

Te un ampli aparcament al costat de la zona de pícnic amb taules i seients.

Rodejat d’arbres i grans boscos  i és punt de partida de nombroses rutes a través del Parc Natural del Cadí- Moixeró i també lloc de pas del popular sender anomenat Camí dels Bons Homes.

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Bagà i altres

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de la Plaça del Castell de Copons

Publicat el per
Respon

La Plaça del Castell esta al nord del nucli urbà, entre el carrer del Castell i la pujada del Castell.

Font molt senzilla, es una petita columna adossada a una paret d’una casa.

Disposa d’una aixeta de polsador moderna.

La pica és bastida en maons semicircular.

Des d’aquest punt podem veure una vista molt bonica dels boscos de Copons,

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.:Adriana Geladó Prat

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Guia d’ocells del Parc de Vallparadis de Terrassa

Publicat el per
Respon

El Parc de Vallparadís es un espai que concentra una gran part de la biodiversitat de Terrassa.

Podem contemplar a la primavera i l’estiu d’una diversitat d’insectes i en tot l’any d’ocells.

Inclòs podem contemplar espècies en migració de l’Europa septentrional direcció a l’Àfrica.

Es creu per estudis realitzats que en la falta de conreus, camps abandonats, boscos amb manca d’aliments, sequeres sense deus d’aigua…

fan que els animals, sobre tot els ocells s’estiguin i integrin més a les ciutats i urbanitzacions,

Mallarenga blava

Per això el Parc de Vallparadir, podem contemplar cada vegada més especies diverses d’ocells.

Tallarol capnegre

Bona part, hi viuen tot l’any, fent els seus nius en el arbres i altres racons del parc.

Pasarell

Acostumant-se a la gent que visita i circula pel Parc amb més o menys soroll…

Per estudis s’han contat més de 100 especies diferents d’ocells que hàbitat de forma fitxa o temporal com les aus migratòries, se’n un oasis en la gran ciutat.

Us passo una relació de les aus més comunes de ser vistes per Parc de Vallparadis:

Cal destacar la “Bassa”, que es un punt destacat d’aquest Parc, per les aus que han fet niu gràcies a la presència de vegetació autòctona, com alzines i vegetació pròpia de torrent i bassa, l’espècie resident i permanent és l’ànec real

Altres ocells són el rossinyol, que podem veure tot l’any; el tudó, el pardal comú; el colom domèstic; el tallarol cap negre i les mallerengues.

Podeu organitzar un safari fotogràfic per el més petit o joves dins del Parc de Vallparadis. !

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero, Dora Salvador i Ramon Solé

Un Arbre, una vegada mort, ens ofereix molta vida …!

Publicat el per
Respon

Ens estem trobant aquests últims anys que tant en boscos com en ciutat, molts arbres moren per causa de la sequera continuada…

i per paràsits que, a l’estar dèbils, els maten en poc temps.

En moltes ocasions ens porta a actuar-hi…

El primer que es fa és talar l’arbre o arbres… i eliminar-los.

Però tenim vàries opcions per tal que “Un Arbre, una vegada mort, ens ofereixi molta més vida …!”,com per exemple:

Llenya per una llar de foc d’una casa o masia o llenya per fer foc al bosc (sempre que es faci en època i condicions sense perill d’incendi).

Crear un Refugi de Biodiversitat, en un parc urbà, un carrer o una rotonda.

O en el propi bosc.

Construir Caixes niu

o Menjadores per ocells.

També, fer Hotels per a insectes en zona urbana

La construcció de passeres o petits ponts per travessar una riera o un torrent.

Per fer petites escales i baranes al bosc.

Es pot fer una biblioteca oberta, amb petites cavitats on guardar i/o depositar els llibres.

Crear un figura artística.

Fer un penja-robes

En troncs no massa grans, es poden fer maseters on visquin plantes amb flors.

Aprofitar els troncs per fer “Tiós” a les festes de nadal

Mig tronc, buit per dins, pot ser un abeurador

A una deu d’aigua es pot col·locar-hi un broc de fusta

Fer una cadira i/o taules si els troncs son resistents.

Taules i bancs de baixa qualitat

Construir una caseta sobre un arbre viu i fort pels infants.

Aprofitar certs troncs per fer carbó, tot i que no sigui de massa bona qualitat,

o bé per fer la primera cremada de la carbonera.

En definitiva, cal fer volar la imaginació … !

Cal cuidar els arbres i els boscos…!

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García–Carpintero, Dora Salvador i Ramon Solé

Masoveria i entrada al Balneari de la Font Picant de Sant Hilari Sacalm

Publicat el per
Respon

El Balneari de la Font Picant està en la carretera GI-542, km 20,4 en Sant Hilari Sacalm.

Per poder visitar-ho i recorre la ruta de les 3 Fonts, cal que en la porta d’accés truqueu un timbre, us vindran els masovers i guardes de la finca, i preguntaran si voleu fer la visita a les fonts o també, a l’interior del Balneari.

Us faran pagar un import simbòlic,

m’entres mireu la placa que hi ha a la paret de l’edifici de la masoveria i que fa referencia a les aigües mineromedicinals.

Darrera d’aquesta casa hi ha uns esglaons que us portaran al recorregut de les Fonts.

La Casa dels masovers o porteria, consta de planta baixa i pis, on estan les dependències d’habitatge.

Entre aquesta caseta i l’edifici del Balneari hi ha un ampli aparcament,

Amb jardins i una diversitats d’arbres …

Esta al vell mig dels boscos exuberants…

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Els boscos de Can Bonvilar de Terrassa

Publicat el per
Respon

Podem recorre el perímetre del camp de golf  per camins amb bosc de Can Bonvilar.

També, anar pel torrent de la Betzuca que en aquest indret esta en general sec.

La seva vegetació és una mostra de les adaptacions a les condicions climàtiques de la regió mediterrània, com fullatge perennifoli, arbres de mida discreta i abundància arbustiva.

És un bosc de tipus mixt de pins, roures i alzines que evolucionen cap a alzinar o alzinar amb roures.

Podem veure l’ambient de l’espai agrícola, en els que s’hi cultiven cereals de secà o farratges,

en alguns marges resten encara alguns fruiters de secà com ara ametllers o oliveres.

La comunitat de vegetació de ribera es limita als marges de la llera, amb alguns exemplars aïllats d’àlber i de pollancre i petits nuclis d’om.

Front l’entrada del Glof i de can Bonvilar, hi ha una zona de descans.

Allí han posat un cartell informatiu sobre els animals lliures existents de la zona,

amb normes de civisme i respecta a la natura.

Els dies festiu està obert el centre de informació de can Bonvilar.

Recull de dades: Varis

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Llibre recomanat : 100 curiositats sobre els arbres i els boscos

Publicat el per
Respon

Fitxa :

Autor : JOSEP GORDI I SERRAT

Nº de pagines: 256

Editorial: COSSETANIA

Idioma: CATALÁN

Enquadernació : Tapa blanda

ISBN: 9788413562674

Any de edició: 2023

Preu : 14,44 euros

Sinopsis :

Els arbres i els boscos, en moltes ocasions, són notícia quan es cremen, desforesten o desapareixen. Malgrat el predomini en els diaris o noticiaris d’una negativitat informativa, tant els arbres com els boscos atresoren moltes històries positives que fan referència als seus valors ecològics, biològics, econòmics, socials, culturals o espirituals.

Les 100 curiositats d’aquest llibre fan referència a la diversitat de funcions que des temps reculats els arbres i els boscos ofereixen a les diferents cultures del planeta.

El propòsit que hi ha darrere l’escriptura d’aquest llibre no és només satisfer la curiositat, sinó també afavorir

Recull del Llibre : Ramon Solé