Arxiu d'etiquetes: Refugi

Fora de Catalunya: Isla Margarita de Budapest (Hongria)

Publicat el per
Respon

L’Illa Margarida (Margit-sziget) és el principal pulmó verd de Budapest, un oasi de 2,5 quilòmetres de llarg situat al bell mig del riu Danubi.

L’illa connecta amb la ciutat a través de dos ponts i és molt accessible amb transport públic gestionat per la xarxa BKK.

És un parc públic d’accés gratuït i obert les 24 hores, famós per estar pràcticament lliure de cotxes,

fet que el converteix en el refugi perfecte per a locals i turistes.

Què veure i fer a l’illa

  • Font Musical: Ofereix espectacles d‟aigua que ballen al ritme de peces clàssiques i èxits de pop. Les passades són cada hora i el xou de les 21:00 és el més extens i il·luminat.
  • Torre d’Aigua: Un monument Art Nouveau de 57 metres d’alçada construït el 1911. Obre de dimarts a diumenge de 12.00 a 18.00 (caps de setmana des de les 10.00) i la seva entrada costa 500 HUF (gratuït amb la Budapest Card).
  • Jardí Japonès: Un racó zen a l’extrem nord de l’illa que compta amb estanys plens de carpes koi, tortugues i una petita cascada. Obre les 24 hores.
  • Ruïnes Medievals: Vestigis d´un convent dominic del segle XIII on va viure Santa Margarida, la princesa que dóna nom al´illa.
  • Balneari Palatinus: Un enorme complex de piscines i banys termals ideal per relaxar-se o refrescar-se a l’estiu. Obre tots els dies de 9:00 a 19:00.
  • Mini Zoo (Petit zoo): Un centre de rescat gratuït on conviuen cérvols, llebres, aus i ponis (passeigs en poni per uns 500 HUF). Obre cada dia de 10:00 a 18:00.

Com moure’s per l’illa:

Com que està prohibit el trànsit rodat particular, les millors maneres de recórrer-la són a peu o llogant vehicles recreatius. A l’entrada sud pots acudir a empreses de lloguer com Go Mobility Margaret Island per rendir els famosos bringóhintó (quatricicles a pedals familiars), bicicletes, patinets elèctrics o tàndems

La Torre d’Aigua de l’Illa Margarida (Margitszigeti viztorony) és el monument industrial més antic i gran d’Hongria. Protegida per la UNESCO, s’ubica exactament al pati interior del Teatre a l’Aire Lliure de l’illa

Dissenyada per l’arquitecte Rezső Vilmos Ray i construïda el 1911 per l’enginyer Szilárd Zielinski. Va ser una de les primeres construccions d’Europa que va fer servir formigó armat de forma massiva.

Es va construir per bombar aigua potable dels pous de l’illa i proveir el luxós hotel termal de l’aristocràcia, avui conegut com l’Ensana Grand Margaret Island Hotel. El seu dipòsit intern tenia fins a 600 metres cúbics d’aigua.

Recull de dades: IA.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Espai natural del Santuari del Paller de Bagà

Publicat el per
Respon

Per anar al Santuari del Paller cal agafar un desviament des del nucli de Bagà cap a la dreta direcció Roc de la Llena, a uns 2 km del poble.

Historia:

  • El Santuari de Paller  va ser construït entre el 1747 i el 1748.
  • L’antic santuari era a la masia del Paller de Dalt, on encara hi ha restes de l’església, ja esmentada l’any 1200 i que tenia molts devots.
  • Depenia del monestir de Bagà i la primitiva església fou encara refeta el 1687.
  • El 1747 s’inicià la construcció de l’actual santuari segons traça de Francesc Morató a l’indret del Paller de Baix, a dos quilòmetres de la vila de Bagà.
  • A partir del 1772 el santuari fou ornamentat amb retaules i altars que foren destruïts, en bona part l’any 1936,

Està format pel conjunt de l’hostal, el restaurant, refugi i Santuari de Paller 

El Santuari del Paller està en un paratge acollidor, tranquil i d’una gran bellesa, amb majestuosos arbres.

Al costat de l’anomenada Font dels Banyadors (per això també es coneix com Santa Maria dels Banyadors), on era costum que els devots s’hi banyessin i que se n’emportessin aigua considerada miraculosa.

Te un ampli aparcament al costat de la zona de pícnic amb taules i seients.

Rodejat d’arbres i grans boscos  i és punt de partida de nombroses rutes a través del Parc Natural del Cadí- Moixeró i també lloc de pas del popular sender anomenat Camí dels Bons Homes.

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Bagà i altres

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

El Prat “sense sega” de Sant Cugat del Vallès

Publicat el per
Respon

El Prat sense sega de Torreblanca esta en la Rambla del Celler i Torrent de la Bomba,

esta dins del Parc Ramon Barnils de Sant Cugat del Vallès.

El Prat sense sega, es un refugi de fauna.

La naturalització afavoreix la biodiversitat

i mitiga els efectes del canvi climàtic.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbre mort per la Biodiversitat a Terrassa

Publicat el per
Respon

Els arbres morts poden suposar un bon refugi per insectes diversos.

Creant-se un espai de Biodiversitat.

Hi trobem diferents espècies d’invertebrats, com marietes, aràcnids, larves d’escarabats, centpeus, porquets de Sant Antoni entre altres.

Faciliten refugis càlids on passar l’hivern, són també espais on col·locar els ous, on desenvolupar-se i on trobar aliment en ells o rodalies.

Un d’aquest arbres morts es va col·locar a trossos els troncs en vertical en una illeta situada en la Rambleta del Pare Alegre de Terrassa.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garciá – Carpintero

Fauna de l’Estany de la Guinardera de Sant Cugat del Vallès

Publicat el per
Respon

L’Estany de la Guinardera esta entre les avingudes de la Via Augusta i d’Europa de Sant Cugat del Vallès.

L’estany i el seu entorn acull diverses espècies de fauna i flora d’interès.

Hi ha un refugi de fauna de naturalitzada, a la qual la població no pot accedir directament, amb nuclis de vegetació autòctona densa i

espais emboscats que afavoreixen la nidificació i el refugi d’ocells, així com d’altres espècies d’interès, com els espiadimonis.

A més, hi ha tres illes flotants vegetades que afavoreixen la depuració de les aigües i la naturalització de les basses i,

alhora, són refugi i zona de nidificació per a fauna vertebrada i invertebrada.

Aquest tipus d’hàbitats acostumen a ser lloc de concentració d’insectes i, alhora, d’espècies insectívores, com els ratpenats (pipistrel·la nana, pipistrel·la comuna),

així com d’ocells com els tallarols, les mallerengues, les cueretes, els pit-roigs i els rossinyols.

També, solen ser punt de trobada d’espècies migradores, com el cabusset, la polla d’aigua l’ànec collverd i l’esplugabous.

Observacions:

De forma il·legal s’alliberen en aquest lloc animals com conills i

ànecs i altres espècies exòtiques invasores com la gambúsia i tortuga de Florida.

Recull de dades: Diba.

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

L’Hotel d’insectes de Castellfollit de Riubregós

Publicat el per
Respon

Els hotels d’insectes són espais que serveixen de refugi i d’alimentació a diverses espècies animals.

En molts municipis sensibles amb la Biodiversitat posen en rotondes i en llocs enjardinats, faciliten refugis càlids on passar l’hivern, són també espais on col·locar els ous, on desenvolupar-se i on trobar aliment.

Hi trobem diferents espècies d’invertebrats, com abelles, borinots, marietes, aràcnids, larves d’escarabats, centpeus o porquets de Sant Antoni… com el cas que trobem en Castellfollit de Riubregós.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Hotel d’Insectes de Cornella de Llobregat

Publicat el per
Respon

L’Hotel d’insectes esta dins del parc de la Canal de la Infanta de Cornellà, al barri de Fontsanta – Fatjó.de Cornellà de Llobregat. És tracta d’un parc gestionat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Té una superfície de 42.545 m2.

L’Hotel d’insectes, està situat a prop del Jardí de les Papallones, que us vaig presentar ahir, i que es complementen entre ells.

L’Hotel d’Insectes està format per diferents espais segons va destinat al insecte adequat.

Esta complementat per uns troncs d’algun arbre mor, que serviran de refugi o habitatge d’altres insectes.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font del Refugi del Pla d’Erola de Ribes de Freser

Publicat el per
Respon

El Refugi de Pla d’Erola és un refugi forestal de muntanya dins del veïnat de Ribesaltes del municipi de Ribes de Freser (Ripollès) a 1.522m d’alçada i situat al costat de la pista forestal de Ribes Altes. El 2011 s’han dut a terme una sèrie de reformes les quals possibiliten gaudir d’un entorn natural d’excel·lència amb un servei de bar i cuina. A més a més, des de Ribes de Freser hi ha un camí natural que permet accedir-hi a peu on hi ha informació de la fauna i flora de la zona d’espai d’interès natural “Capçaleres del Ter i del Freser”, miradors i taules de pícnic. Obert tots els caps de setmana i durant les vacances escolars, de 9 del matí a les 8 del vespre. Servei de bar, esmorzars i dinars. La seva Font esta a pocs metres del refugi.

Recull dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Estany o Pantà de la Vallmitjana de Taradell

Publicat el per
Respon

L’Estany o Pantà de la Vallmitjana esta situat en el Torrent de la Vallmitjana a tocar del Càmping de la Vall de Taradell.

L’estany de la Vallmitjana és un embassament artificial creat en el torrent de la Vallmitjana. Té una superfície de 1’91 hectàrees i està envoltat de camps de conreu i per diversos verns en el seu entorn immediat.

Es troba dins del refugi de fauna salvatge de la Vallmitjana.

La vegetació forestal de ribera es restringeix al perímetre de l’estany. Està constituïda per una verneda on apareixen alguns arbres i arbustos de jardineria. L’estany està envoltat per conreus excepte al sector nord-est, on se situa el càmping.

L’interès per a la fauna es veu molt condicionat per la presència de peixos introduïts -amb poblacions abundants degut a l’alimentació artificial afavorida pels campistes-. Aquests peixos afecten molt negativament les poblacions d’amfibis o la fauna íctica que podria arribar a desenvolupar-se a l’estany.

Destaca la presència d’aus, com els ànecs collverds (Anas platyrhynchos), xarxets (Anas crecca), cabussets (Tachybaptyus ruficollis), polles d’aigua (Gallinula chloropus) o els bernats pescaires (Ardea cinerea), entre d’altres. S’hi ha citat també tortuga d’aigua (Emys orbicularis), tot i que caldria confirmar la seva presència actual.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural i Viquipèdia

Autoria de la fitxa per a MPC: Marta Lloret. Antequem, S.L.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de la Taverna de Setcases

Publicat el per
Respon

Des de Setcases cal situar-se a la carretera ( pista forestal o de terra) que us portaria a Espinavell. Es una travessia llarga, recomanem anar amb tot terreny i que no estigui nevat…Passareu pel mirador de la Baidana.

Deixareu aquesta carretera per agafar a l’esquerra el camí de la Balmeta que va al Refugi de Jaume Farrer, passareu a prop de la font i abeurador de la Taverna.

En el Refugi i a sota de la pista hi ha una altre font i abeurador.

Punt aquest per poder fer moltes rutes d’alta muntanya i amb vistes a Catalunya i a França.

Text: Ramon Solé

Fotografies : Dora