Viaje por España: Fuente de Mojacar (Almeria)

La Fuente de Mojácar, también conocida popularmente como Fuente Mora o Fuente de los Trece Caños, es uno de los monumentos históricos y culturales más importantes de este emblemático pueblo blanco de Almería.

Ubicada en pleno casco antiguo, esta construcción no solo fue clave para el nacimiento y asentamiento de la población gracias a su valioso suministro de agua, sino que también sirvió como el epicentro de la vida social y económica de sus habitantes durante siglos.

Historia y Leyenda

  • Origen árabe: Existen registros antiguos en escritos árabes que constatan la presencia del recinto de la fuente, fundamental para definir la ubicación de la localidad.
  • Escenario de rendición: El 10 de junio de 1488, la fuente albergó la embajada enviada por los Reyes Católicos para la rendición pacífica de la villa.
  • Pacto de convivencia: El último alcaide moro, Alávez, se entrevistó en este punto con Garcilaso de la Vega (embajador de los reyes) y pactó que los habitantes musulmanes pudieran quedarse a convivir en paz con los cristianos. Una placa conmemorativa en el lugar relata este célebre suceso.

Arquitectura y Características

Estructura de caños: Cuenta con un total de trece caños (doce frontales y uno lateral) que vierten de manera continua a tres pilares principales. Su fisonomía actual proviene de una reforma del siglo XIX y una reconstrucción moderna ejecutada en los años 80.

Canales y lavadero: Perpendicularmente a los pilares corren tres canales tradicionales. Destaca su lavadero anejo, diseñado de forma singular para que las lavanderas pudieran realizar sus labores con los pies sumergidos en el agua.

Vida tradicional: En torno a este paraje nacieron oficios de gran relevancia para la época como los de aguadores, lavanderas o vigilantes de regadío.

Información Útil para la Visita

  • Ubicación: Calle de la Fuente, en la base del núcleo histórico de Mojácar Pueblo.
  • Acceso: Se puede llegar fácilmente a pie paseando por las calles peatonales del pueblo.
  • Precio: El acceso al recinto es completamente gratuito y abierto al público.

Resumen del Texto: IA

Adaptación al Texto: Ramon Solé

Fotografías: Dora Salvador

Camí a la Font de la Vaca de Cercs

Es pot fer una caminada apta per tots, petits i grans,  donat que es un recorregut molt planer.

Cal sortir des de Cal Rosal d´Olvan, tot seguin l’antic traçat del tren, ara Via Verda, on trobarem ponts, vegetació, túnels…

I passarem per el costat del riu Llobregat.

Així con el pont de Pedret, que podrem fer una parada por visitar-h i l’església propera.

Si continuem de nou per la via verda, al poc estarem a la Font de la Vaca, ja en el municipi de Cercs.

Es una font que l’aigua no massa abundant, surt per un forat, on hi ha un tub que surt l’aigua.

Per tornar a Cal Rosal farem el mateix camí a l´inrevés.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador i Ramon Solé

Viaje por España: Fuente de la Canaleja de Valdecabres (Cuenca)

La Fuente de la Canaleja es un conocido manantial natural situado en el término municipal de Cuenca, muy cerca de la pedanía de Valdecabras, en pleno corazón de la Serranía de Cuenca. Es un punto de parada muy popular para senderistas debido a la gran pureza y frescura de sus aguas, las cuales fluyen de manera permanente durante todo el año.

Ubicación y Entorno

Localización: Se encuentra en el punto kilométrico 13,5 de la carretera CM-2104, la vía que conecta la localidad de Valdecabras con el famoso paraje de la Ciudad Encantada.

Características: Es una fuente rústica construida con piedra vista. Cuenta con un muro frontal que protege el nacimiento natural del agua, un caño que vierte en una pequeña arqueta y un banco de piedra anexo para el descanso.

Geología: Justo por encima de la fuente, a unos 8 metros de altura, se sitúa la Surgencia de la Canaleta, y unos 20 metros más arriba se localiza la Cueva de la Canaleja, una cavidad con más de 360 metros de desarrollo.

Senderismo y Rutas

La fuente forma parte de la red de senderos de la zona, incluyendo tramos del sendero de gran recorrido GR-66. Existen varias opciones populares para visitarla a pie:

  • Ruta Circular Valdecabras – Fuente de la Canaleja: Un recorrido clásico de nivel moderado que parte desde el propio pueblo de Valdecabras y alcanza la fuente ganando altitud entre densos pinares de pino laricio.
  • Ruta de las Cuevas y Fuentes: Itinerarios más extensos disponibles en plataformas como Wikiloc que combinan el paso por la Fuente de la Canaleja con la Fuente de la Morisca, la Cueva de los Tres Gamones o las formaciones kársticas del entorno.

Resumen del Texto: IA

Adaptación al Texto: Ramon Solé

Fotografías: Dora Salvador

Avui destaquem: La Font del Xambó de Prats de Lluçanès

La Font del  Xambó está a 300 metres per pista forestal del carrer Roca d’en Bràs de Prats de Lluçanès.

Historia:

  • La font del Xambó, com la veïna font del Ti, havien estat fonts molt populars entre els veïns de Prats, que hi anaven sovint tant a buscar-hi aigua com a berenar-hi.
  • Antigament, també s’hi ballaven sardanes durant la festa de Sant Pere.

La font del Xambó està situada uns metres al nord-oest del nucli urbà de Prats de Lluçanès, a tocar del torrent Merdinyol i prop del veí terme municipal de Lluçà. S’accedeix a la font a través de la pista forestal que comunica el nucli urbà amb l’església de Sant Sebastià. Un cop es deixa enrere l’últim carrer del nucli s’arriba a un punt on la pista és creuada pel torrent Merdinyol.

Des d’aquest punt es gira a mà dreta i es segueix la pista que avança paral·lela al torrent fins arribar a la font del Ti. Des d’aquí s’ha de girar a mà esquerra seguint el gir del torrent fins arribar a la font, situada a escassos cinquanta metres de la font del Ti.

La font està formada per un dipòsit de maó mig soterrat i parcialment cobert de vegetació, a la part inferior del qual s’intueix un brollador, del que actualment no en raja aigua.

La font està ubicada sota diversos plataners de grans dimensions, al mig d’una zona on el camí s’eixampla formant una petita esplanada.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Jordi Compte i Marta Homs

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Viaje por España: Fuente de Magallón de Tragacete (Cuenca)

La Fuente Magallón es un conocido manantial natural y punto de referencia geográfico situado en plena Serranía de Cuenca (España), concretamente en el término municipal de Tragacete. Es un punto clave para montañistas y ciclistas que recorren las rutas de la alta montaña conquense.

Características Principales

  • Geohidrología: Aflora una parte sustancial del agua subterránea acumulada en la Muela de Marojales.
  • Altitud: Se localiza exactamente a una altitud de 1.193 metros sobre el nivel del mar.
  • Entorno Natural: Está rodeada por un denso monte de pinos junto a arbustos como bojes, enebros y espinos albares.

Resumen del Texto: IA

Adaptación al Texto: Ramon Solé

Fotografías: Dora Salvador

Avui destaquem: La Font del Ti de Prats de Lluçanès

La Font del Ti está a 300 metres per pista forestal del carrer Roca d’en Bràs de Prats de Lluçanès.

Historia:

  • La font del Ti, com la veïna font del Xambó, havien estat fonts molt populars entre els veïns de Prats, que hi anaven sovint tant a buscar-hi aigua com a berenar-hi.
  • Antigament la font estava situada més amunt que a on es troba actualment, entre uns camps.

La font del Ti està situada uns metres al nord-oest del nucli urbà de Prats de Lluçanès, a tocar del torrent Merdinyol i prop del veí terme municipal de Lluçà. S’accedeix a la font a través de la pista forestal que comunica el nucli urbà amb l’església de Sant Sebastià.

Un cop es deixa enrera l’últim carrer del nucli, s’arriba a un punt on la pista és creuada pel torrent Merdinyol. Des d’aquest punt es gira a mà dreta i es segueix la pista que avança paral·lela al torrent fins arribar a la font, situada en una zona de camps.

La font està formada per un dipòsit de grans dimensions de formigó, al centre del qual sobresurt un brollador del que actualment raja poca aigua.

La font, situada a escassos cinquanta metres de la font del Xambó, està ubicada en el punt on la pista es creua amb el rec, sota un plataner de grans dimensions.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Jordi Compte i Marta Homs

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font Gran d’Olost

La Font Gran esta sitiada a 50 metres de la carretera B-432, punt quilomètric 0’900, dins del nucli urbà d’Olost,

en un petita zona verda dins del nucli urbà d’Olost, als peus de la carretera B-432 i sobre l’anomenat Raval d’Olost.

La font està formada per una estructura amb volta d’arc rebaixat de maçoneria de pedra que s’adossa a un marge rocós.

Dins l’espai de la volta, poc profund, hi ha el brollador metàl·lic que sobresurt del mur a la part inferior central, a la que s’accedeix a través d’uns graons descendents.

A l’extrem superior esquerre del mur hi ha una obertura rectangular emmarcada amb monòlits de pedra treballada que dóna accés al dipòsit.

La font queda envoltada per una esplanada de terra on hi ha taules i bancs de fusta, i sota dos grans desmais.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Jordi Compte i Marta Homs

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font – Mina i safareig de la Magnòlia de Piera

La Font – Mina i safareig de la Magnòlia estan situats al Torrent de can Sagristà de Piera.

Historia:

  • La va descobrir i obrar en Jaume Sagristà l’any 1856, tal i com consta a la paret del safareig. 

Font situada en els horts que hi ha sota Can Sagristà, a tocar del torrent.

Està construïda en un marge, on s’obre la boca de la mina.

D’ella en surt un tub que arriba fins a un safareig rectangular que hi ha al davant.

A la boca de la mina hi ha unes rajoles on s’hi llegeix “JAUME SAGRISTÀ 1856-1997”.

En el mateix marge hi ha almenys una boca del que podria ser una barraca per guardar les eines.

Observacions:

També és coneguda com a font de Can Sagristà.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de la Bernadeta de Prats de Lluçanes

La Font de la Bernadeta esta a 50 metres de la carretera BP-4653, punt quilomètric 0’400, al costat del camí del santuari de la Mare de Déu de Lurdes de Prats de Lluçanes.

Historia:

  • La font de la Bernadeta va ser construïda l’any 1968.
  • Dos anys més tard, el 1970, s’hi va instal·lar la imatge de la Bernadeta.

La font de la Bernadeta està situada a l’oest del santuari de la Mare de Déu de Lurdes, a tocar del camí asfaltat que hi condueix i uns metres davant la seu dels bombers, quedant separat d’aquesta per la carretera BP-4653. S’accedeix a la font trencant a mà dreta des del camí que condueix al santuari.

La font està formada per una estructura de còdols, totalment recoberta a la part superior per diverses plantes enfiladisses.

A la part esquerra de l’estructura, de menor alçada, els còdols formen una pica sobre la qual en sobresurt l’aixeta metàl·lica, decorada amb la petxina de Santiago.

A la part central de l’estructura, en una petita cavitat protegida per reixes de ferro, hi ha la imatge de Bernadeta.

El voltant de la font queda ocupat per una petita esplanada de gespa on s’hi troben diversos bancs de pedra (alguns dels quals són llindes d’algun edifici reaprofitades),

i una taula també de pedra, formada per una mola i el peu decorat amb còdols.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Jordi Compte i Marta Homs

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: Font del Clotet de Prats de Lluçanès

La Font del Clotet esta situada a 100 metres de la carretera BV-4401, punt quilomètric 18’800 de Prats de Lluçanès.

Historia:

  • La font del Clotet, que rep aquest topònim per la seva posició enclotada, s’utilitzava per abastar la masia del Soler de n’Hug.
  • Antigament, aquesta masia comptava amb aquesta font per a l’ús humà, i amb la font de l’horta del Soler per a regar l’hort i abeurar el bestiar.

La font del Clotet està situada en un punt enclotat prop del Soler de n’Hug, tot i que a l’altre cantó de la carretera BV-4401, a l’extrem oest del terme municipal.

S’accedeix a la font a través d’un corriol estret que descendeix uns cent metres des de la carretera BV-4401, a l’altre cantó del trencant que condueix al Soler de n’Hug.

Un cop s’han descendit els cent metres de camí, s’arriba al rec que prové de la zona de Teulats i que forma un gorg circular.

A l’extrem est d’aquest gorg, ubicat en un espai fresc i ombrívol, hi ha la font.

La font està formada per una estructura moderna d’obra arrebossada i adossada a la balma (actualment tapada per la vegetació), dins la qual hi ha el dipòsit que acumula l’aigua que brolla per la font.

Al lateral de l’estructura hi hauria de brollar l’aigua, però algun defecte en la canalització provoca que l’aigua es filtri per sota l’estructura.

A uns metres de l’estructura, seguint el semicercle que forma la balma que ressegueix el gorg, hi ha diversos punts per on raja l’aigua, creant formacions de formes capritxoses.

L’entorn de la font, ocupat pel gorg resseguit per la balma, està format per vegetació diversa, barrejant-se l’ambient de bosc amb el de ribera.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Jordi Compte i Marta Homs

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero