Avui destaquem: La Font de Sant Climenç de Pinell

Sant Climenç és una de les cinc entitats de població del municipi de Pinell de Solsonès, del Solsonès. És el poble més important del municipi (hi ha la seu de l’ajuntament i l’única escola del terme municipal) i l’únic que té un nucli de poblament agrupat a redós del castell i de l’església. Aquest nucli té l’estructura de vila closa i es troba a uns 800 m d’altitud.

Per anar a la Font de Sant Climenç des del carrer Major seguirem el camí de la Font, millor fer-ho a peu,

molt a prop ja trobem la font i l’àrea recreativa de lleure de la font de Sant Climenç.

Hi ha instal·lada una zona de pícnic que disposa de barbacoes, taules i bancs.

Al reguard d’una estructura coberta amb teulada a doble vessant,  hi ha la font,

d’un allargat i gruixut tub on surt un gran cabal d’aigua, que cau a una pica de pedra.

…/

A sobre del tub hi ha la inscripció. “1847”.

Al seu costat una pica o abeurador de pedra i a sobre en la paret una aixeta de polsador antic.

…/

L’espai és força pla, hi ha gronxadors i ideal per fer-hi una parada

i dinar de pícnic si esteu d’escapada per la zona.

Un cartell ens indica el que no es deu de fer, cal respectar-ho. !

També és el punt de sortida de la ruta a peu circular “Ruta de les Fonts“.

Recull de dades de Sant Climenç : Viquipèdia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de l’església de Linya de Navès

L’església de Linya es poc coneguda esta lluny de Navès direcció al Pantà de Sant Ponç.

Tot fent un passeig, podreu gaudir d’unes vistes del Solsonès impressionants…

Linya esta formada per l’església i l’antiga rectoria, on actualment esta habitada per la família Van Pluuren.

Al seu costat hi ha la Font, de fet es molt senzilla,

D’un roc hi ha una aixeta polsador, l’aigua cau a una pica rectangular, a uns metres un seient.

A poca distancia tenim una bassa de jardí ara seca.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Portada d’aigua potable a Navès

En un dels costats de l’església de Santa Margarida de Navès (Solsonès) hi ha una Font.

Font commemorativa de la portada d’aigua i abastament al petit poble.

Aquesta font va ser inaugurat el 9 -10 – 1983.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pantà de Sant Ponç

El pantà de Sant Ponç és un embassament situat a la vall mitjana del riu Cardener, creat per una presa localitzada al municipi de Clariana de Cardener,

que s’estén pels termes de Clariana de CardenerOlius i Navès, a la comarca del Solsonès, no gaire lluny del límit amb la del Bages.

Actualment és el tercer embassament de la conca del riu Llobregat per capacitat, però quan es va innaugurar el 1957 era el més gran

la Baells i la Llosa del Cavall, són força més grans però es van construir després.

S’ha aprofitat el congost format pel Cardener a l’indret de l’ermita de Sant Ponç, ara inundada pel pantà, per a la construcció de la presa damunt plataformes estructurals profundament entallades pels cursos d’aigua.

Amb una presa de 59,5 metres d’alçada i una longitud de coronació de 311 metres,

té una capacitat de 24,4 hm³, una llargada de 5,8 km i la superfície total de l’embassament és de 144,5 ha.

S’hi poden trobar diferents espècies de peixos, sobretot introduïdes com alburnscarpeslluços de riupeixos solperques americanesmadrilletes vereslucioperques i silurs.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Visitem: La Font de Lladurs

Santa Maria de Lladurs és l’església parroquial de Lladurs (Solsonès), que des de Solsona s’arriba per la carretera LV-4241.

Front de l’església hi ha a sota de l’ombra d’arbres la seva Font.

Es feta d’un allargat bloc de pedra, on disposa d’una aixeta de maneta, on l’aigua cau a una pica semicircular. A les rodalies trobem varies taules rodones amb seients.

Esculpit a la roca, hi ha l’escut i posa: “Ajuntament de Lladurs. Any 1997.”

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de la Vila de Torà

La Font de la Vila de Torà és un edifici situat en la Plaça de la Font de Torà, a la comarca de la Solsonès.

Historia:

  • Hi ha diferents hipòtesis sobre l’origen del topònim Torà i el seu escut. Podria ser d’influència àrab, derivat d’or i aigua, molt abundant a la zona i que convertiria la vall en un llac.
  • Els habitants de la vila diuen que el nom deriva del mot toro, animal que estaria representat en un escut al portal que donava accés al castell, on també hi hauria un card, símbol de la família Cardona i que hauria evolucionat esdevenint l’arbre que actualment és a l’escut del poble.
  • Les dues inscripcions de la font fan referència a les inundacions que patí el poble com “la rierada de Sant Antoni” el 1866 o la del 1907 en el conegut com “any de l’aiguat”.

Aquesta font és una de les construccions més emblemàtiques de Torà, fins al punt que es troba dins una placeta tancada que pren el seu nom.

La seva morfologia és molt curiosa i presenta diferents elements.

Viquipèdia – Principis del segle XX

Trobem un porxo que constitueix el petit recinte de la font.

La façana d’aquest porxo és d’arc de mig punt i cornisa a dues aigües, tot i que presenta un cos semicircular a sobre.

Dins aquest porxo de pedra s’hi pot veure dos brolladors i una gran pica d’aigua.

En aquest porxo trobem una placa que ens diu “EL 12 OCTUBRE DE 1907 L’AIGUA ARRIBA AQUÍ” i sota d’aquests un relleu escultòric on apareix la imatge del toro, un dels símbols de Torà.

Una altra inscripció diu “EL DIA 13 DE JUNY DE 1866, EL RIU PERVINGUÉ FINS AQUÍ”.

L’edifici central d’aquesta font està constituït per aquest porxo amb coberta a dues aigües esgraonada, al voltant del qual es distribueixen la resta d’elements.

Al mur sud hi ha adossada una pica dividida en tres compartiments que servien per netejar verdures, i al costat d’aquestes s’aixeca un pilaret quadrangular que data del 1911 amb tres obertures a cada cara al llarg del fust i una teulada a dues aigües a cada cara.

A la façana nord trobem uns abeuradors que es comuniquen entre sis i dos brolladors de bronze amb la decoració de caps d’animals.

Aquestes piques van a desembocar a un safareig rectangular per rentar roba.

La Font de la Vila de Torà és un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres: Els Plàtans de la Font de la Vila de Torà

La Font de la Vila de Torà és un edifici situat en la Plaça de la Font de Torà, a la comarca de la Solsonès.

Destacant els tres grans plataners.

Estan situats en cada costat de l’estructura de l’edifici de la Font.

Són un arbres de tronc molt gruixut,

amb branques també destacables i amb una considerable alçada.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui visitem: La Font de Santa Mª de Pinós

Santa Maria de Pinós o Santuari de Pinós o Mare de Déu de Pinós és una església del municipi de Pinós al (Solsonès) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Es troba a la carena de la serra de Pinós, molt a prop del seu punt culminant, considerat el Centre geogràfic de Catalunya. S’hi puja des d’Ardèvol per una carretera asfaltada de 3 km. o bé, pel sud, des del nucli de Pinós, en 1,6 km. A la plaça davant l’església hi ha la Creu de Terme i en un lateral l’Hostal del Santuari.

Darrera de l’edifici del Santuari hi ha com una entrada on esta ubicada la Font.

Font moderna, es una estructura metàl·lica amb una aixeta polsador, l’aigua cau a terra.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui visitem : La Font de Su de Riner

Su és un poble del municipi de Riner (Solsonès). L’any 2020 tenia 34 habitants. Està situat a l’extrem meridional d’aquest terme, sobre uns plans a la capçalera de la riera de Matamargó, a una altitud de 726 metres sobre el nivell de la mar. El lloc consta d’un nucli de cases d’estil romànic i gòtic agrupades al voltant de l’església parroquial de Santa Maria.

Aquest indret ja és citat l’any 1055 (originalment com a Suu) moment en el qual formaven part del domini del vescomtat de Cardona. Antigament, formava un comú independent de Riner, tot i que a mitjans del segle XIX ja formava part del terme municipal de Riner. Al nord-est del poble hi ha l’antiga casa i capella de Sant Diumenge.

KODAK Digital Still Camera

La Font de Su, esta situada en una plaça dins del nucli antic de Su.

Es molt senzilla, adossada a un mur, l’aigua surt d’una aixeta polsador i cau a una vella pica.

En cada costat hi ha un seient de la mateixa obra fet tot de pedra.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpìntero

Arbres – Els 4 Roures del Santuari del Miracle de Riner

El santuari del Miracle és un centre religiós dedicat a la Mare de Déu del Miracle, situat a la banda de ponent del municipi de Riner, al Solsonès.

Els 4 roures, estan situats en el costat esquerd de la rotonda de una de les entrades al Santuari.

Són uns vells i bells exemplars de roures, estan com a sentinelles guardant aquest lloc religiós, disposen de 2 bancs per admirar el paisatge des d’aquest punt.

Text I fotografies: Ramon Solé