Avui visitem: La Font del Parc de la Vila de Baga

Publicat el 15/05/2026 per Rasola

Àrea recreativa del Parc de la Vila esta situada al mateix poble de Bagà, només heu de travessar el riu Bastareny per Passeig del Bastareny i entrareu al Parc, us recomano que deixeu el vostre vehicle a la part urbana de Bagà.

Es tracta d’una bonica zona de lleure que s’ha aprofitat una zona de bosc a tocar de Bagà.

Disposa d’una Font en cas de necessitar aigua potable.

Esta formada per un mur de pedra lligada amb morter, cal destacar que disposa d’aixetes de polsador, una en cada costat del mur,

l’aigua sobrant cau a una pica rectangular.

Front seu hi han un seients de pedra, i també, per les rodalies disposa de taules i seients de fusta per fer un àpat.

Recull de dades: Ajuntament de Bagà i propi

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Àrea recreativa del Parc de la Vila de Bagà

Publicat el 14/05/2026 per Rasola

Respon

Es tracta d’una bonica zona de lleure que s’ha aprofitat una zona de bosc a tocar de Bagà.

Sens dubte, és ideal per compartir un pícnic familiar,

està equipada amb set taules amb seients de fusta repartir en una bona part del parc,

ideals per fer un descans, un àpat, o com dinar o berenar.

Els més menuts s’ho passaran d’allò més bé a la zona de jocs infantils d’aquest parc.

Disposa d’una Font en cas de necessitar aigua potable.

Així com una petita bassa que l’aigua surt per la boca d’un peix de pedra,

I un rec ara tot sec…

En definitiva, es tracta d’un espai ideal per gaudir de la tranquil·litat d’aquesta vila.

També, esdevé un excel·lent punt de partida de diverses excursions.

Recull de dades: Ajuntament de Bagà i propi

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de la Vila de Torà

Publicat el 15/06/2025 per Rasola

Respon

La Font de la Vila de Torà és un edifici situat en la Plaça de la Font de Torà, a la comarca de la Solsonès.

Historia:

Hi ha diferents hipòtesis sobre l’origen del topònim Torà i el seu escut. Podria ser d’influència àrab, derivat d’or i aigua, molt abundant a la zona i que convertiria la vall en un llac.
Els habitants de la vila diuen que el nom deriva del mot toro, animal que estaria representat en un escut al portal que donava accés al castell, on també hi hauria un card, símbol de la família Cardona i que hauria evolucionat esdevenint l’arbre que actualment és a l’escut del poble.
Les dues inscripcions de la font fan referència a les inundacions que patí el poble com “la rierada de Sant Antoni” el 1866 o la del 1907 en el conegut com “any de l’aiguat”.

Aquesta font és una de les construccions més emblemàtiques de Torà, fins al punt que es troba dins una placeta tancada que pren el seu nom.

La seva morfologia és molt curiosa i presenta diferents elements.

Trobem un porxo que constitueix el petit recinte de la font.

La façana d’aquest porxo és d’arc de mig punt i cornisa a dues aigües, tot i que presenta un cos semicircular a sobre.

Dins aquest porxo de pedra s’hi pot veure dos brolladors i una gran pica d’aigua.

En aquest porxo trobem una placa que ens diu “EL 12 OCTUBRE DE 1907 L’AIGUA ARRIBA AQUÍ” i sota d’aquests un relleu escultòric on apareix la imatge del toro, un dels símbols de Torà.

Una altra inscripció diu “EL DIA 13 DE JUNY DE 1866, EL RIU PERVINGUÉ FINS AQUÍ”.

L’edifici central d’aquesta font està constituït per aquest porxo amb coberta a dues aigües esgraonada, al voltant del qual es distribueixen la resta d’elements.

Al mur sud hi ha adossada una pica dividida en tres compartiments que servien per netejar verdures, i al costat d’aquestes s’aixeca un pilaret quadrangular que data del 1911 amb tres obertures a cada cara al llarg del fust i una teulada a dues aigües a cada cara.

A la façana nord trobem uns abeuradors que es comuniquen entre sis i dos brolladors de bronze amb la decoració de caps d’animals.

Aquestes piques van a desembocar a un safareig rectangular per rentar roba.

La Font de la Vila de Torà és un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui visitem: La Font Major de Prats de Rei

Publicat el 24/01/2025 per Rasola

Respon

La Font Major esta sota les porxades de la Plaça Major de la Vila de Prats de Rei.

Historia:

Els orígens d’aquesta font tant recent, construïda l’any 2014, cal cercar-los en una petita font sense cap interès artístic que hi havia emplaçada fins l’any 2014 uns pocs metres més enllà d’on s’ha construït l’actual, tocant gairebé al carrer Isidre Forn.
Antigament, entre després de la Guerra Civil i fins finals dels anys 60′, al frontal que ocupa la font actual s’hi ubicaven una sèrie de petits i austers comerços d’aviram i carnisseria típics de la postguerra.

Es tracta d’una font amb quatre aixetes o boques construïda l’any 2014 i ubicada sota la porxada de la Plaça Major de la vila dels Prats de Rei.

Disposa d’un gran abeurador fet amb blocs de pedra molt ben escairats i a la paret s’hi ha disposat un gran mural ceràmic, també emmarcat per blocs de pedra escairats, amb el plànol de la vila i del seu terme municipal, i els principals punts d’interès històrico-turístics.

Aquesta font es va construir en el marc d’una sèrie de reformes de millora dels serveis i de la via pública que es van executar a Prats de Rei principalment entre els anys 2012-2013.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural -Diba.

Autoria de la fitxa:Jordina Sales Carbonell

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Fem Safareig: Els Rentadors de Prats de Rei

Publicat el 23/01/2025 per Rasola

Respon

Els Rentadors estan situats en el carreró entre el carrer de la Font i els Horts, en el límit entre el nucli urbà i la zona dels Horts de Prats de Rei.

Historia:

Abans de l’arribada generalitzada d’aigua corrent a les cases i de la invenció de les rentadores mecàniques, la gent acostumava a rentar la roba bé directament al riu o, ja més avançadament, en rentadors públics ubicats a les afores de les poblacions, que a la vegada eren un punt de trobada social.
A Catalunya, l’època àlgida dels safareigs públics va de 1850 a 1960.
Almenys des del segle XVIII, una conducció que arrencava d’una petita resclosa portava aigua als horts de la vila de Prats.
Després ho feu als seus rentadors públics, construïts a mitjan segle XIX.
Van deixar de funcionar avançada la segona meitat del segle XX.
A inicis del segle XXI es va fer l’última reforma d’aquest espai ocupat pels antics rentadors, adquirint l’aspecte que tenen ara.

Al sud del nucli urbà de la vila, tocant ja a la zona dels horts, es localitzen d’unes estructures a cel obert que antigament havien sigut uns rentadors públics o safareigs.

Parcialment conservades, a l’actualitat les antigues estructures dels rentadors, alineades en bateria formant un espai quadrangular, estan molt modificades i l’espai i els seus voltants s’ha reconvertit en un punt d’esbarjo identificat amb el nom de Parc Melcior Prat.

Així, tot i perdre la seva funció original, el lloc segueix acomplint una funció d’espai públic.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural -Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.:Jordina Sales Carbonell

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Petit Bosc del Pont Vernet i Pou de Sant Cugat del Vallès

Publicat el 25/10/2024 per Rasola

Respon

El pont de Can Vernet és una part d’un aqüeducte gòtic de tres quilòmetres a Sant Cugat del Vallès,

construït molt probablement al segle XIV amb pedra de Campanyà per portar aigua des de la «mina dels Monjos» a Can Vullpalleres al monestir de Sant Cugat i la part baixa de la vila.

El pont de can Vernet creua el torrent de Can Cornellera.

La humitat de l’entorn de la riera fa que s’hagi format a la llarg del temps per un bosc de ribera,

amb arbres de dimensions destacables,

amb troncs gruixuts i alts,

i una vegetació molt verda i diversa.

S’ha respectat i creat un petit parc, molt visitat per la gent dels barris propers.

En un punt d’aquest parc, encara podem veure algun Pou,

l’aigua es feia servir per regar el conreu que allí havia a principis del segle XX.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font dels Enamorats de Sant Llorenç de Morunys

Publicat el 14/08/2024 per Rasola

Respon

La Font dels Enamorats és una font canalitzada, obrada en pedra, i amb aixeta de polsador i cóm sota de la mateixa que es troba al terme municipal de Sant Llorenç de Morunys camí del Santuari,

i a la vora la carretera que mena d’aquesta vila a Coll de Jou.

Està connectada a la xarxa d’aigües de la vila.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Loli Parraga

Avui coneixerem: La Font Plaça de la Vila de Gironella

Publicat el 17/07/2024 per Rasola

Respon

La Font Plaça de la Vila, esta situada en un costat de la citada plaça a tocar de l’església Vella.

Esta arreglada amb rajoles modernes, al centre te l’aixeta polsador i l’aigua de xarxa pública cau a dins d’una pica rectangular no massa gran.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

El rec d’en Teixidor, el rec de ca n’Hort, el safareig i la Font dins de Banyoles

Publicat el 01/06/2023 per Rasola

Respon

La ciutat de Banyoles, fins fa poc, ha estat tradicionalment dividida entre la vila i el terme.

Al terme es vivia de manera diferent a com ho feien els habitants de la vila. Eren majoritàriament pagesos que residien en terres disperses o en masos.

Un mas era un territori que menava una família i comprenia la casa d’estatge, la cort, l’hort annex, les terres i les vinyes.

Conreaven vinyes, arbres fruiters, blat, ordi, civada, mill, cànem, lli i llegums. Criaven vaques, bous, porcs, muls, cavalls, xais i aviram. Pagaven, en festivitats assenyalades de l’any, unes prestacions senyorials a l’abat, o altres oficis dependents del monestir, per les seves terres i cases. Solien ser treball personal, gallines, ous o altres espècies.