Sepulcre Megalític de les Maioles de Rubió

El Sepulcre Megalític de les Maioles está situat a pocs metres de la BV-1031 direcció els Prats de Rei, lloc conegut com a Pinassa de la Creu Maçana en Rubió.

Historia:

  • El sepulcre fou localitzat l’any 1989 per membres de la Secció d’Arqueològica del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada (CECI).
  • El sepulcre de les Maioles va ser excavat i restaurat l’any 1995.
  • L’any 2003 es van realitzar prospeccions arqueològiques a l’entorn.

El sepulcre megalític de les Maioles es troba situat en una petita elevació a tocar de la serra de Rubió, en una àrea utilitzada des d’antic com a via de transhumància i de comunicació amb les serralades del Pre-pirineu i les terres baixes.

Es tracta d’un monument funerari situat cronològicament al primer terç del II mil·lenni aC (2000 – 1600 aC, entre el calcolític i el bronze antic) del tipus “petita galeria catalana o sepulcres de corredor ample” formada per la cambra funerària, el corredor i el túmul.

El corredor, amb una longitud d’1,40 m, està format per dues lloses verticals i dona accés a la cambra funerària.

Aquesta és de forma trapezoïdal, està formada per quatre lloses, una de les quals separa el corredor de la cambra funerària.

El sòl de la cambra està format per un enllosat de petites lloses, més o menys planes, col·locades al damunt d’una preparació de terra.

Tota l’estructura funerària està envoltada d’un túmul de forma el·líptica, de 10 m de diàmetre i 1,5 m d’alçada, construït amb blocs de pedra i terra que protegeix el sepulcre i li proporciona monumentalitat.

Les restes que, de forma primària i successiva, foren inhumades a l’interior de la cambra funerària corresponen a un total de 620 restes antropològiques i només un dels inhumats mantenia connexió anatòmica.

D’aquest conjunt funerari cal destacar la darrera inhumació, la qual estava  associada a un aixovar format per un vas ceràmic sencer i protegit per una estructura de pedra  situat a la zona dels peus.

Els materials arqueològics recuperats durant la intervenció van ser fragments de ceràmica llisa i amb decoracions incises fabricada a mà, una punta de sageta i fragments de làmines de sílex, percussors de pedra, un punxó de coure, una anella de bronze i denes de collaret de dentalium, d’esteatita i una en forma de barrilet fet de pedra verda.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font Major de Prats de Rei

La Font Major esta sota les porxades de la Plaça Major de la Vila de Prats de Rei.

Historia:

  • Els orígens d’aquesta font tant recent, construïda l’any 2014, cal cercar-los en una petita font sense cap interès artístic que hi havia emplaçada fins l’any 2014 uns pocs metres més enllà d’on s’ha construït l’actual, tocant gairebé al carrer Isidre Forn.
  • Antigament, entre després de la Guerra Civil i fins finals dels anys 60′, al frontal que ocupa la font actual s’hi ubicaven una sèrie de petits i austers comerços d’aviram i carnisseria típics de la postguerra.

Es tracta d’una font amb quatre aixetes o boques construïda l’any 2014 i ubicada sota la porxada de la Plaça Major de la vila dels Prats de Rei.

Disposa d’un gran abeurador fet amb blocs de pedra molt ben escairats i a la paret s’hi ha disposat un gran mural ceràmic, també emmarcat per blocs de pedra escairats, amb el plànol de la vila i del seu terme municipal, i els principals punts d’interès històrico-turístics.

Aquesta font es va construir en el marc d’una sèrie de reformes de millora dels serveis i de la via pública que es van executar a Prats de Rei principalment entre els anys 2012-2013.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural -Diba.

Autoria de la fitxa:Jordina Sales Carbonell

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero