Sepulcre Megalític de les Maioles de Rubió

El Sepulcre Megalític de les Maioles está situat a pocs metres de la BV-1031 direcció els Prats de Rei, lloc conegut com a Pinassa de la Creu Maçana en Rubió.

Historia:

  • El sepulcre fou localitzat l’any 1989 per membres de la Secció d’Arqueològica del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada (CECI).
  • El sepulcre de les Maioles va ser excavat i restaurat l’any 1995.
  • L’any 2003 es van realitzar prospeccions arqueològiques a l’entorn.

El sepulcre megalític de les Maioles es troba situat en una petita elevació a tocar de la serra de Rubió, en una àrea utilitzada des d’antic com a via de transhumància i de comunicació amb les serralades del Pre-pirineu i les terres baixes.

Es tracta d’un monument funerari situat cronològicament al primer terç del II mil·lenni aC (2000 – 1600 aC, entre el calcolític i el bronze antic) del tipus “petita galeria catalana o sepulcres de corredor ample” formada per la cambra funerària, el corredor i el túmul.

El corredor, amb una longitud d’1,40 m, està format per dues lloses verticals i dona accés a la cambra funerària.

Aquesta és de forma trapezoïdal, està formada per quatre lloses, una de les quals separa el corredor de la cambra funerària.

El sòl de la cambra està format per un enllosat de petites lloses, més o menys planes, col·locades al damunt d’una preparació de terra.

Tota l’estructura funerària està envoltada d’un túmul de forma el·líptica, de 10 m de diàmetre i 1,5 m d’alçada, construït amb blocs de pedra i terra que protegeix el sepulcre i li proporciona monumentalitat.

Les restes que, de forma primària i successiva, foren inhumades a l’interior de la cambra funerària corresponen a un total de 620 restes antropològiques i només un dels inhumats mantenia connexió anatòmica.

D’aquest conjunt funerari cal destacar la darrera inhumació, la qual estava  associada a un aixovar format per un vas ceràmic sencer i protegit per una estructura de pedra  situat a la zona dels peus.

Els materials arqueològics recuperats durant la intervenció van ser fragments de ceràmica llisa i amb decoracions incises fabricada a mà, una punta de sageta i fragments de làmines de sílex, percussors de pedra, un punxó de coure, una anella de bronze i denes de collaret de dentalium, d’esteatita i una en forma de barrilet fet de pedra verda.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Cista megalítica dels Tres Reis de Rubió

La Cista megalítica dels Tres Reis esta al costat dret de la carretera BV-1031 direcció Els Prats de Rei.

Passat el trencant de Ca l’Oller, el següent a la dreta al municipi de Rubió, esta indicat prt cartells.

Historia:

  • El sepulcre dels Tres Reis fou excavat l’any 1964 sota la direcció arqueològica de Ricard Batista i Noguera, de l’Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. 
  • Es troba situat al costat de la carretera BV-1031; via de comunicació ancestral utilitzada durant l’edat mitjana i possiblement també durant l’edat del bronze com a via de transhumància.

A tocar de la carretera BV-1031, passat el km 5 es localitza la cista megalítica (Dolmen) dels Tres Reis, ubicada en un petit turó prop de Ca l’Oller.

Es tracta d’una construcció funerària del tipus cista, formada per la cambra funerària i el túmul.

La cambra de planta rectangular, està formada per cinc lloses sorrenques col·locades verticalment que delimiten la cambra.

La llosa de la coberta ha desaparegut.

La cambra presenta una orientació est-oest.

El sepulcre està envoltat per un túmul de planta circular de 8,20 m de diàmetre.

Els treballs d’excavació van permetre recuperar 230 fragments de ceràmica a mà i set peces dentàries pertanyents a individus d’edat adulta.

Observacions:

Segons els excavadors el sepulcre havia estat alterat per antigues intervencions fet que havia ocasionat la modificació de l’estratigrafia.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pedra Gentil de Vallgorguina

La Pedra Gentil es ubicada dins del Parc Natural del Montnegre i el Corredor.

La Pedra Gentil és una estructura megalítica del municipi de Vallgorguina, es va per la ctra. d’Arenys de Mar, per arribar-hi cal accedir per l’entrada al parc que hi ha a la carretera de Sant Celoni a Vallgorguina, a uns 2 km d’aquesta vila.

Cal passar pel pont de Pradell i Cuch, i s’arriba pel primer camí es pot anar amb vehicle, a peu o amb bicicleta.

El dolmen, d’uns 4.000 anys, és un sepulcre dels anomenats de cambra simple.

Tradicionalment, sempre s’havia dit que era un lloc de reunió de bruixes i, actualment, a la nit de Sant Joan s’hi celebren sàbats populars.

La pedra superior està trencada i algunes de les set que li fan de suport han estat reubicades i amb afegits per mantenir-ne l’alçada primitiva.

Se’n desconeix l’aspecte original, si bé està documentat que el dolmen fou restaurat el 1885 pel propietari de la finca on es troba, Josep Pradell.

Els pescadors del Maresme antigament deien que, quan sobre les muntanyes on es troba el dolmen s’hi feien grans núvols, volia dir que tindrien mala mar.

Hi havia vegades que, per aquest motiu, no sortien a pescar.

Recull de dades: Viquipèdia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero