Cal situar-nos en l’església de Santa Maria que esta a prop de la masia de Santamaria,
Al seu darrera hi ha camps on destaca una torre molt antiga.
De fet es un Pou que la seva aigua s’utilitzava per atendre les necessitats de la finca.
Te una portella de fusta d’accés per treure l’aigua. En la part superior esta tapada per lamines grans de pedra.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Cal situar-se al centre de Borredà, en el carrer Vilardell.
Esta situada a la mateixa paret i porta d’acces a una finca.
Es un pou rodo i cobert. Te una portella de ferro que dona al carrer, per on es pot treure l’aigua.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Aquest Roure està en el carrer de les Bobines número 20 de Sant Cugat del Vallès.
Historia:
Aquest roure, exemplar de Quercus x cerrioides, està situat a la vorera del carrer de les Bobines,
a tocar del mur perimetral de la finca número 20.
Segons dades de 2017, en aquell moment l’arbre tenia una alçada d’11 metres i
una capçada irregular de 8 metres d’amplada.
El perímetre del tronc és de 2,3 metres i el de la soca de 2,4 metres.
Es molt destacat si comparem amb la resta dels arbres del carrer Bobines.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural
Autoria de la fitxa per a MPC: Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La masia de Can Puiggener, ja desapareguda, que pertanyia a l’antiga parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres, ha donat nom a tot un barri de Sabadell.
El darrer propietari de Can Puiggener va ser Jaume Gorina i Pujol, que va comprar la propietat l’any 1909. Els darrers masovers, la família Tarté i Sallent, van haver de deixar la finca el 1959.
El 1993 la masia fou enderrocada del tot, sols queda visible el mur que cercava la finca i l’entrada.
La desapareguda font de can Puiggener, estava en la part exterior del mur que dona al carrer, en aquells moments a un camí.
Us passo la descripció extreta del llibre” Fonts i Mines del Rodal de Sabadell” de Ricard Molins i Romeu, Editat l’any 1984.
I el dibuix d’aquesta Font realitzat pel mateix Ricard Molins,
Era en el segle XX una font que la gent anava a buscar aigua per el us domèstic.
Va ser clausurada en 1983 per estar contaminada, poc després d’haver sigut arranjada, així com altres fonts del rodal del municipi.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Domènec Solé (Arxiu Rasola) i Mª Àngels Garciá – Carpintero
Aquesta Font de Sant Jordi, esta en el carrer de la Diagonal de la Costa Brava amb carrer Cadaqués en el barri del Canyet de Badalona.
És una barriada amb xalets i Pins molt alts i gruixuts.
La font esta en la cantonada dels dos carrers indicats, adossada al mur d’una finca.
La Font esta feta de rajoles a color i totxanes.
Entre les rajoles cal destacar Sant Jordi matant el dragó.
Al polsar un boto, l’aigua surt per la boca d’un cap d’un infant, i cau a una pica rodona.
Un cartell a un nivell baix podem llegir : Font de Sant Jordi – A l’amic Joaquim Barrera, agraint la seva col-laboració per la construcció de la Font. Els veïns de La Colònia. 1ª Font 1982 / 2ª Font 2007.
Una Font poc coneguda, però molt bonica i ben conservada
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
S’arriba a can Codorniu per la carretera BV-2244, i cal sortir pel carrer Can Codorniu que passa entre vinyes fins la porta principal de la Finca.
Les caves o can Codorniu de Sant Sadurní d’Anoia constitueixen un important edifici del modernisme català que té la qualificació de monument historicoartístic nacional. Van ser construïdes per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch entre els anys 1902 i 1915. La visita turística a aquestes caves, tant per part de centres educatius com del públic en general, té una llarga tradició. El conjunt és una obra declarada bé cultural d’interès nacional.
Allí podeu veure dos Plàtans en la porta d’entrada, allargats i esvelts, com si fossin dos vigilants.
Si passeu vorejant externament en la paret de la finca anireu descobrint altres arbres,
com Pins, Xiprers, entre altres…
Veureu front la casa que hi ha el que fora el gran Roure, ara mort, insígnia de can Codorniu,
esta acompanyat per les seves rodalies de varis Xiprers.
Podeu contemplar en la plana plena de vinyes un turó no massa gran, amb un bosquet de pins.
També, teniu una vista llunyana del massís de Montserrat.
Podeu aprofitar per fer una visita a les Caves Codorniu.
Recull de dades: Viquipèdia i propi
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Can Cornella del Torrent, esta situat en el carrer de la Maria Cristina de Celrà.
Destaca pel seu pou, dintre de la finca, que es bombejava l’aigua per medi d’una bomba de ma.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Dora Salvador
Per visitar aquest petit pantà de Valldemaria, cal situar-se a la població de Tordera, allí seguir la carretera N-II direcció a Girona.
Poc abans d’arribar al límit de Maçanet de La Selva (La Seva) sobre el quilòmetre 649, cal agafar una pista de terra que ens portaria a la finca de can Pou, on esta l’antic monestir de Santa Maria de Valldemaria.
Podeu conèixer més informació sobre aquest antic monestir a:
https://www.romanicodigital.com/el-romanico/vista-interior-capilla-santa-maria-vall-maria
Tot abans d’arribar a la finca hi ha una pista a la dreta que en uns cent metres us portarà al pantà.
Les aigües eren utilitzades a mitjans del segle passat per les necessitats de la Finca.
El Pantà se subministra de l’aigua de la Riera de Valldemaria.
Actualment, es una aigua pràcticament estancada i sense utilitat.
El lloc es molt tranquil amb molts ocells, però a l’hivern humit.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero
La finca del mas de Sant Ramon, esta situada en la carretera C- 422 i cantonada amb la carretera TP-7225 del municipi de Constantí.
La gran Finca Mas de Sant Ramon, en aquests moments esta semi abandonada, desprès de gaudir d’una gran prosperitat.
Es van construir varis pous per les necessitats pròpies
i per regar els camps.
Destaca un pou gran, que es bovejava l’aigua a motor.
Podem deduir que en el subsol hi deuria ha ver molta aigua.
Vàrem fer un tom per dins de la finca
i contemplarem l’abandó d’un camí romàntic,
que te tristament ara les plantes molt seques o mortes… una llàstima.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La finca del mas de Sant Ramon, esta situada en la carretera C- 422 i cantonada amb la carretera TP-7225 del municipi de Constantí.
Aquest gran Mas, en aquest moments esta semi abandonada, desprès de gaudir d’una gran prosperitat.
Front de la masia hi ha l’església de la propietat, darrera en cada costat estan les dues grans basses.
Ara buides d’aigua i plenes de vegetació. Segurament l’aigua era molt preada per regar els arbres fruiters de les rodalies de la finca.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
fonts naturals, aigua, muntanya i més 