L’antic Molí de vent de Cal Ponça esta dins dels jardins de la casa.
Era per les necessitats pròpies de la finca. Es manté be la seva estructura metàl·lica.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Recull de Refranys i Fotografies : Ramon Solé
El Molí de vent de can Aixelà esta entre Can Aixelà i la carretera B-212 de Santa Margarida i els Monjos.
Torre de planta octagonal sobre un desnivell del marge del riu. La base és quadrangular, a la part inferior del vessant, i és feta de maó manual vist, decorat amb ràfecs, cornises i obertures romboïdals.
A la part superior hi ha un voladís de maó amb ràfec sustentat amb estructura metàl·lica a la qual s’accedeix per una escala de cargol que puja per l’interior i desemboca a un portal amb porta de fusta. També hi ha una barana de ferro amb motius geomètrics.
Al coronament, que està sustentat amb una volta de casquet esfèric, hi ha el mecanisme d’un molí de vent de ferro amb les aspes molt malmeses, trencades i rovellades.
Al costat de la torre hi ha un magatzem de planta baixa amb coberta a dues aigües. A la part baixa de la torre, sota el desnivell de terra hi ha una porta que dona accés a una font, al davant d’aquesta porta i ha una terraceta amb barana de maó i unes escales que baixen fins al riu.
L’entorn del recinte està molt descuidat i està en procés de degradació.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Tríade scp
Adaptació el Text al Blog: Ramon Solé
Fotografies pel Blog: Mª Àngels Garcia – Carpintero
L’antiga casa de Cal Oller, està situada en el carrer de la Cambreta 3 de Martorell.
Actualment es de l’Ajuntament, hi ha la seu del Patronat de Cultura i l’Escola d’Arts plàstiques.
En el seu jardí s’ha conservat l’antic Pou – molí de Vent que donava l’aigua a finca de can Oller.
Està molt ben conservat, disposa de l’aspa de vent, assentada amb quatre arcades i unides en la seva part superior.
S’accedeix fins a dalt per una escala interior.
Text i Fotografies: Ramon Solé
El Molí de vent de can Vilaró està situat en l’avinguda de l’Onze de Setembre, al davant del número 61 de mas de can Vilaró, de Montornès del Vallès.
Historia:
Construcció amb forma de torre de planta octogonal feta de totxo i arrebossada. Presenta tres cossos, marcats per motllures de mitja canya, simple i gruixuda entre el sòcol i el cos principal, i doble amb decoració de gotes a la separació del coronament.
A la façana principal s’obre una porta estreta d’arc de punt rodó marcada amb guardapols de maçoneria i motllures a l’arrencament de l’arc. Conserva la porta de xapa metàl·lica, on es llegeix la data “1883” dibuixada amb xinxetes. Les finestres de la part superior del cos principal són de factura semblant a la de la porta.
La finestra de la part frontal és geminada amb doble arc de punt rodó i les altres tres són simples. Al sostre queden restes del peu de ferro que sostenia la roda amb les aspes de molí.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa : KuanUm – Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
El Molí de vent de Can Vinyers està situat en el carrer de Pompeu Fabra, s/n de Matadepera.
Us passo la seva historia:
El molí de vent de Can Vinyers està situat al davant de la façana orientada al sud-oest de la masia. La construcció d’aquest enginy està relacionada amb el bombeig i l’extracció de les aigües subterrànies a la superfície a través de l’acció del vent, per permetre el reg dels camps de la masia durant la primera meitat del segle XX.
La torre consisteix en una estructura fèrria de tipus piramidal d’uns dotze metres d’alçada amb una plataforma superior octagonal i una escala incorporada d’accés que permet accedir al balancí, les tisores i a les aspes.
Està compost per quatre aparells principals: l’aparell receptor de l’impuls del vent o roda, l’aparell regulador de l’orientació, l’aparell estructural del suport i l’aparell transmissor del moviment. L’aparell impulsor, està format per sis antenes o radis, dos cèrcols (el gros a l’exterior i el petit a l’interior) i 49 pales, pintades per trams (blanc, blau, verd, vermell i carbassa). L’aparell regulador de l’orientació consta d’una peça llarguera que es manté horitzontal i paral·lela a la roda, anomenada balancí. Està fixada al caixó. La cua, amb uns post metàl·lic i el corró que fan girar la roda.
Actualment s’hi pot llegir “Can Vinyers” i “1929”. Finalment s’hi localitza el caixó que és l’element vertical de suport del molí i els braços del cigonyal que transforma el moviment rotatiu de la roda en un moviment de vaivé. La boca del pou s’ha arrebossat i en el parterre d’enjardinament que l’envolta s’hi ha preservat l’antiga bomba i varies aspes.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Text : Jordi Montlló Bolart
Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé
Situats a l’estació de tren, cal seguir direcció al Pol. Ind. la Gelidense, i agafar el punt sobre el riu Anoia, quan entreu a l’avinguda de Sant Salvador de la Calçada, al Barri de Sant Salvador de la Calçada, La Torre de l’Albet esta a l’esquerra, una gran porta no dona accés a entrar-hi, us barrarà el pas com a propietat privada.
A poca distancia del camí particular que porta al mas, a la dreta, veureu la gran torre del molí de Vent-Pou de la Finca.
De fet sols queda la torre, es de gran presencia, amb molt finestrals, segurament una escala interior puja fins a dalt de tot, on podem apreciar una barana de ferro que el rodeja. Ja des de fa moltes dècades, no hi queden les aspes del Molí.
Fotografia any 1998
Es una corpulència i elegància constructiva, llàstima del seu estat.
Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.
Text i Fotografies : Ramon Solé – Vilquepèdia
Avui us presento dos articles
El frare del Temps és un higròmetre construït amb un cabell d’una dona rossa i jove de raça eslava dissenyat per l’inventor de Calella Agapit Borràs Pedemonte el 1894.
La figura representa un frare caputxí assegut amb una bola del món als seus peus i un llibre obert a la seva mà dreta.
A través del punter de la seva mà esquerra, el frare indica si el temps serà : sec, revolt, vent, bo, insegur, ventós, humit o pluja.
A mesura que es mou el punter degut a la dilatació del cabell, també es mou la seva caputxa.
L’empresa ha realitzat més de 40 versions diferents de l’instrument, en algunes de les quals el frare ha estat substituït per monges, guerrers, Cristòfol Colom o fins i tot pel monjo de la beguda infantil kina San Clemente.
Avui en dia, el producte es troba disponible en castellà, català, gallec, basc, portuguès, francès, italià, alemany i anglès.
En el refranyer hi trobem :
Quin temps farà demà?
El frare t’ho ben dirà.
La vareta amb atenció
cada dia observaràs.
Si cap amunt s’enlaira,
temps sec et trobaràs.
Si cap avall assenyala,
pluja segura tindràs.
I mira-li bé la caputxa si en
sortir no et vols mullar.
Cal dir, que s’han editat amb fons diferents com la Muntanya de Montserrat , la plaça del Obradoiro de Santiago de Compostela, entre altres.
Per comercialitzar-lo es fundà l’empresa Tot Ideas S.L., propietat de la família mataronina Borràs. L’any 2001, Juguetes Borràs es fusionà amb Educa.
Us passo un video que explica sobre la samarreta que preveu el temps :
https://www.ara.cat/videos/reportatges/samarreta-que-preveu-temps_3_1825647419.html
Recull de dades : Viquipèdia i altres
Adaptació al text i imatges : Ramon Solé – Arxiu Rasola
Avui us presento dos articles, el proper a les 12 hores
Desprès que l’hivern ens va vindre en novembre del 2019, i que a la llarg d’aquests últims mesos hi hagut dies de tot, amb el temps gèlid, amb núvols, plujos, boirós, amb tempestes de pluja i vent,
ara ja ho deixem en rere, i el març tenim el despertar de nou de la Primavera…
En Parc i jardins, en la muntanya, en el camps, conreus i fins hi tot a casa, on tenim el nostre jardinet o testos amb plantes,
veiem que la primavera fa que esclati en colors amb noves fulles o les primeres flors que durant el propers mesos ens alegraran la vista i els ànims.
Si, que millor que unes flors amb el seu aroma, 
amb la presencia dels primers insectes buscant aliment per poder seguir el cicle de la vida natural…
Els dies ja son molt mes llars amb mes hores de sol, dona ganes de fer un bon passeig per el camp o muntanya, a sentir l’olor de les plantes i notar que el sol ens escalfa el cos.
Veiem els arbres que ja apareix l’esclat de les noves fulles arreu del seu brancatge.
Rius, rieres, torrents i fonts donen generosament l’aigua tant necessària per la nostra vida, 
però també per les plantes, animals grans i petits,
a mes sentir el rumor de l’aigua al corre, es tant relaxant, que podríem estar hores escoltant-ho.
Gaudir en un jardí públic d’una estona, tranquil·lament llegint un llibre, no importa estar assentat amb un bon banc o estirat a la gespa,
el mes important es estar entre sol i ombra que en aquest període de l’any en que estem es molt gratificant.
Si en teniu, és l’època de comença a refer l’hort, aquest hort que durant tota la resta de l’any, podreu dedicar unes hores a treballar-lo i recollir el plantat.
El despertar de nou de la Primavera…,
és un moment per sentir la naturalesa i gaudir -ne.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Article especial – També, podeu seguir els habituals que us he passat a primera hora del matí
Com a continuació dels articles que us he presentat aquests últims dies sobre els efectes del temporal a les rodalies d’Olot, avui us vull donar més imatges de com es troben pels voltants del paratge de la Moixina :
Voltants del Hotel can Blanc
Comparació nivell de l’aigua en un rec
Arbres abatuts pel fort vent
Però la vida continua …
Text : Ramon Solé
Fotografies : Dora Salvador
