Arxiu d'etiquetes: Molí

Molí de Vilalta de Santa Maria de Merlès

Publicat el per
Respon

El Molí de Vilalta esta a 350 metres de la carretera C-154, punt quilomètric 37’200 de Santa Maria de Merlès. El molí de Vilalta es troba situat a la riba oest de la riera de Merlès, a prop de la C- 62 de la cruïlla on esta el Restaurant de Sant Cristòfol.

Restaurant de Sant Cristòfol

Historia:

  • L’antic molí de Vilalta probablement correspondria al segle XVII.
  • L’any 1718 el molí de Vilalta consta en el capbreu del baró de la Portella com a molí fariner i draper (antigament una farga) situats en un mateix casal, confessant tres moles, un casal, una resclosa i un rec.
  • El cens anual era d’un capó pel molí fariner i 11 lliures pel molí draper, cens que s’havia de pagar per Nadal.
  • El molí es va ampliar al segle XIX en convertir-se en serradora.
  • Fins a mitjans del segle XX el molí encara va continuar funcionant.

Es tracta d’un gran edifici de planta rectangular format per dos nivell de soterrani i tres plantes, amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. Està construït amb murs de maçoneria de pedra irregular amb morter i cantonades diferenciades amb carreus de majors dimensions. Presenta una disposició regular de les obertures les quals estan emmarcades amb brancals de maó i coronament de maó pla.

La façana principal, orientada al sud, presenta, a nivell de soterrani inferior, el carcabà i sortida d’aigües del molí amb una obertura de volta de canó emmarcada amb pedra treballada. Sobre el carcabà, i encara a nivell de soterrani, hi ha una sala on s’hi ubicava un molí escairador. Aquesta presenta una petita finestra emmarcada amb maó. A nivell de planta baixa hi ha quatre finestrals (el de l’extrem dret tapiat) i dues portes d’accés. La porta de l’esquerra és la única obertura emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada i presenta la data de 1886 inscrita a la llinda. Al primer pis hi ha sis finestrals (el de l’extrem dret tapiat) i al segons pis, que estava destinat a l’habitatge, s’hi obren sis finestres balconeres, la de l’extrem dret també tapiada.

La façana est presenta a nivell de soterrani una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. La resta de la façana presenta dues obertures per planta; les del pis superior són finestres balconeres.

La façana nord presenta a nivell de segon pis set finestres de menor dimensions, una de les quals està tapiada. Als nivells inferiors s’hi adossa una estructura. La part inferior d’aquesta estructura està construïda amb maçoneria de pedra i corresponia a l’antic molí fariner; presenta a la part inferior un carcabà i un portal emmarcat amb pedra bisellada. La part superior construïda amb obra és una reconstrucció ja que aquesta part es va cremar. S’adossa a aquesta estructura la bassa del molí, construïda amb un mur de maçoneria de grans carreus, que també engloba la part posterior de l’hostal de Vilalta.

La façana oest dóna al pati davant de l’hostal de Vilalta. Té l’accés a nivell de primer pis a través d’una porta coronada amb arc rebaixat. Al costat esquerra de la porta hi ha una finestra també coronada amb arc rebaixat. Al nivell de segon pis hi ha dues finestres balconeres, la de l’esquerra tapiada.

Observacions: Conserva la sala de màquines amb la maquinària del mol

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Jordi Compte i Marta Homs

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Antic Molí de vent de Cal Ponça dels Hostalets de Pierola

Publicat el per
Respon

L’antic Molí de vent de Cal Ponça esta dins dels jardins de la casa.

Era per les necessitats pròpies de la finca. Es manté be la seva estructura metàl·lica.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Molí del Solà de Monistrol de Calders

Publicat el per
Respon

Les restes del Molí del Solà està a l’inici de la urbanització del Solà, a l’extrem sud del carrer del Molí de Monistrol de Calders.

Historia:

  • En època medieval el molí formava part del que era el mas Guardiola, corresponent a l’actual rectoria.
  • La concessió d’explotació de l’aigua de la riera de Sant Joan per part del Senyor de Calders a l’esmentat mas Guardiola, data del 1440, tot i que sembla que ja s’utilitzava amb anterioritat per fer anar el molí.
  • En època moderna es van unir per núpcies els masos Guardiola i Solà, cosa que provocà que el molí passés a rebre la denominació del mas el Solà.

Petita construcció de planta rectangular, formada per un nivell semisoterrani que correspondria amb el carcabà i un nivell de planta baixa; l’estructura és de murs de pedres irregulars amb grans blocs a les cantoneres, més o menys escairats i polits. La coberta és a dues aigües amb teula àrab. Compta amb una porta d’accés a la façana sud. A la part semisoterrània es pot veure l’obertura del carcabà, per on sortia l’aigua, es tracta d’una petita i senzilla obertura emmarcada amb el mateix teula àrab.dels murs i amb una bloc de pedra allargat com a llinda.

Mapes Patrimoni Cultural

A la feixa situada damunt de la parcel·la on hi ha aquesta construcció, encara si pot observar la traça i restes de la bassa del molí; la qual rebia l’aigua del torrent de Sant Joan.

Viquipèdia

Observacions:

Els darrers temps l’edifici era emprat com a magatzem. Les notícies recollides en la bibliografia i la informació oral recull que aquest molí era anomenat el molí de dalt, ja que el conjunt comptava amb un altre molí avui desaparegut i que era anomenat el molí de baix; aquest estava situat a la zona de l’Avinguda Dr. Tarrés.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i propi

Autoria de la fitxa per a MPC.: Sara Simon Vilardaga

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Mirador del Castell d’Argençola

Publicat el per
Respon
Església de Sant Llorenç

Argençola és un municipi a la comarca de l’Anoia situat a la part occidental d’aquesta, tot i que forma part de la comarca natural de la Segarra. Al terme hi destaquen les ruïnes del castell d’Argençola i l’Església de Sant Llorenç, als peus del castell d’Argençola,

Castell d’Argençola

El castell d’Argençola era una fortalesa situada al com d’un turó, a l’interfluvi de les rieres de Clariana i del Molí, del costat de l’església de Sant Llorenç d’Argençola (Anoia)

Argençola és un mosaic de petits nuclis repartits entre camps i boscos mediterranis, amb camins que enllacen masies, ermites i colls panoràmics.

Les rutes de senderisme i bicicleta són suaus i accessibles, amb senyalització bàsica i alternatives per escurçar o allargar l’itinerari. La sensació de calma és constant, amb paisatges oberts i cels amplis.

El municipi conserva la tradició agrícola, visible en feixes, marges de pedra seca i construccions annexes al camp.

S’hi poden fer passejades temàtiques per reconèixer flora aromàtica, ocells comuns i petjades de fauna, sempre amb criteris de respecte i mínima traça. Les famílies hi troben espais per a pícnic i punts d’ombra a l’estiu.

Argençola està situat a la part oriental de la comarca de l’Anoia, en una zona de relleu suau entre camps de cereals i boscos.

El municipi s’estén a la capçalera de la riera d’Ondara i limita amb els termes de Santa Coloma de Queralt, Bellprat i Montmaneu. L’altitud mitjana és d’uns 700 metres.

Els boscos del voltant conserven torres i masies històriques que recorden l’antic límit fronterer de la Segarra, es pot visitar caminant, amb rutes rurals per als voltants descobrir la flora medicinal i aromàtica del territori.

Podem però primer és veure el territori gracies al Mirador del Castell d’Argençola, on ens indica les muntanyes, petits nuclis i molt més del deu municipi i de molt més enllà…!

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Lledoner de can Garcia de Polinyà

Publicat el per
Respon

Setmana dedicada a arbres destacats

Lledoner de can Garcia esta en el carrer del pintor Joan Miró,

davant del restaurant Masia Can Garcia de Polinyà.

Lledoner (Celtis australis) de prop de 7 m d’alçada i un tronc de 490 cm de perímetre recentment escapçat

de tal manera que en l’actualitat se n’observen únicament els rebrots que comencen a créixer.

El tronc presenta grans cavitats.

i als peus es troba una roda de molí, fet que el fa característic de l’indret on es troba.

A prop hi ha un segon lledoner mes jove i ben conservat.

Observacions: 

Arbre AIL11 del Catàleg dels arbres d’interès local de Polinyà.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural -Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Ainhoa Pancorbo Picó

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Lledoner de Castellnou d’Oluges 

Publicat el per
Respon

El Lledoner de Castellnou d’Oluges (Celtis australis) és un arbre que es troba a Castellnou d’Oluges (Cervera, la Segarra), el qual és, segurament, el més gran de la Segarra i l’únic arbre monumental declarat de la comarca.

Accés:

Des de la carretera L-311, de Cervera a Guissona, cal tombar al trencall que duu al poblet de Castellnou d’Oluges.

És un llogaret petit i, a la plaça central, molt a prop de l’església, hi ha aquest gran arbre.

Aspecte general:

L’estructura, tant del tronc com del brancatge principal i les seues bifurcacions, presenta nivells d’afectació i necrosi diversos, així com certs impactes per podes maldestres.

Malgrat tot, no sembla pas estar en un estat regressiu, sinó tot el contrari,

el fullatge és espès i sa, i la producció de lledons és excel·lent.

Dades descriptives

  • Perímetre del tronc a 1,30 m: 4,61 m.
  • Perímetre de la base del tronc: 6,62 m.
  • Alçada: 15 m.
  • Amplada de la capçada: 12,50 m.
  • Altitud sobre el nivell del mar: 487 m.

Curiositats:

A Castellnou d’ Oluges mai hi ha hagut ferrer. A les Oluges, hi havia un ferrer, a cal Ferrer, una casa al peu de la carretera. El ferrer de les Oluges baixava a ferrar els animals de Castellnou, clavar la ferradura amb claus de ferro a la peülla de l’animal.

Un dia el ferrer de les Oluges al baixar va arrencar un lluc d’un arbre de lledoner, arbre tan comú en aquestes terres. En arribar a la plaça del poble de Castellnou on ell es posava a treballar, va veure que era un lluc tendre de lledoner amb arrels, i va decidir plantar-lo.

A la plaça de Castellnou en aquell temps hi havia una séquia d’aigua. Era la séquia molinal que provenia del molí de les Oluges i regava la partida dels horts.

En plantar el nou lledoner a la plaça, les arrels tenien aigua suficient per créixer i fer-se molt grans de seguida.

Les seves branques arribaven fins al balcó de cal Plaça, les seves arrels penetren profundament sota les cases de la plaça i fins i tot les arrels es troben als cellers de les cases de baix el poble.

Els avis del poble expliquen que van plantar el lledoner a la plaça de Castellnou quan feien cal Tomàs, al carrer de la Plaça, que porta gravada a la llinda de la porta 1777. Així doncs, el lledoner de Castellnou es va plantar cap al 1777.

Fou declarat arbre d’interès local el 1999.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Resclosa i canal del molí de Navarcles de Navarcles

Publicat el per
Respon

Resclosa i canal esta a prop de la colònia Galobart. Camí que surt de la colònia Galobart en direcció a les naus industrials properes.

Historia:

  • El 6 d’abril de 1693 es va autoritzar a l’Ajuntament de Navarcles a utilitzar les aigües del riu Llobregat per a la instal·lació d’un molí, amb el pagament de 6 sous anuals.
  • L’1 d’agost de 1694 l’Ajuntament va cedir el dret a la masia Solervicens i va ajudar a construir-lo, a canvi que pagarien el cens i moldrien el gra a 6 d. la quatera, preu molt avantatjós per als habitants de Navarcles.
  • El 1893 hi ha un conflicte amb els amos de la colònia Galobart, que volien alçar la seva resclosa, cosa que limitava la capacitat de moldre del molí.
  • El 1909 el mas Solervicens va pagar 7.500 ptes a l’Ajuntament en concepte de redempció del cens (amb aquests diners es va finançar la construcció del nou edifici de l’Ajuntament).
  • L’obra de la resclosa, molt sòlida, deu correspondre a aquest moment inicial del segle XX.
  • Poc després el molí es va vendre.
  • Posteriorment ha funcionat com una casa de pagès amb masovers.

Resclosa i canal de l’antic molí de Navarcles, que estava situat prop de la colònia Galobart. La resclosa, de forma semi-el·líptica, és de pedra, força ampla i amb una alçada considerable.

El canal, actualment en desús, tenia una llargada d’uns 100 metres i passava soterrat per sota de l’actual edifici de la turbina de la colònia Galobart.

A l’edifici del molí encara es conserva l’entrada i la sortida del carcabà. El canal de sortida passa soterrat per una zona d’horts i desemboca al riu.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultura – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Molí de Navarcles de Navarcles

Publicat el per
Respon

Molí de Navarcles esta al costat del camí que surt de la colònia Galobart en direcció a les naus industrials properes.

Historia:

  • El 6 d’abril de 1693 es va autoritzar a l’Ajuntament de Navarcles a utilitzar les aigües del riu Llobregat per a la instal·lació d’un molí, amb el pagament de 6 sous anuals.
  • L’1 d’agost de 1694 l’Ajuntament va cedir el dret a la masia Solervicens i va ajudar a construir-lo, a canvi que pagarien el cens i moldrien el gra a 6 d. la quatera, preu molt avantatjós per als habitants de Navarcles.
  • El 1893 hi ha un conflicte amb els amos de la colònia Galobart, que volien alçar la seva resclosa, cosa que limitava la capacitat de moldre del molí.
  • El 1909 el mas Solervicens va pagar 7.500 ptes a l’Ajuntament en concepte de redempció del cens (amb aquests diners es va finançar la construcció del nou edifici de l’Ajuntament).
  • Poc després el molí es va vendre.
  • Posteriorment ha funcionat com una casa de pagès amb masovers.

Edificació formada a partir de l’antic molí de Navarcles, que ha estat objecte de diverses ampliacions, sobretot als segles XIX i XX.

L’antic molí era una construcció de planta més o menys quadrada, que devia tenir baixos més un pis i golfes. Als baixos es conserven dues cambres cobertes amb volta de pedra. En una hi havia la mola i l’altre devia ser un magatzem. Els elements interiors del molí no s’han conservat.

Aquest edifici originari ha estat ampliat amb un petit cos adossat a ponent i el sobrealçament de l’edifici i l’afegit de nous cossos a la banda de llevant, possiblement al final del segle XIX o començament del XX. També en aquesta època s’hi bastí una nau allargada al costat de migdia com a graner, la qual ha estat ampliada modernament i convertida en granja. La resclosa del molí és uns cent metres més amunt.

El canal passava soterrat per sota de l’actual edifici de la turbina. Encara es conserva l’entrada i la sortida del carcabà. El canal de sortida passa soterrat per una zona d’horts i desemboca al riu.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultura – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Plataners del Molí del Rieral de Castellar del Vallès

Publicat el per
Respon

El molí del Rieral és un molí al capdavall del terme municipal de Castellar del Vallès, molt a prop de la creu de terme que marca l’inici del municipi de Sabadell, a pocs metres de l’aiguabarreig entre el torrent de Ribatallada i el riu Ripoll.

En aquest punt, el camí ample que baixa de Castellar a Sabadell s’anomena camí del Rieral. Molí del Rieral, no obstant en aquest punt es el carrer de les Passadores, 11.

En aquest tros de carrer no asfaltat, en el costat esquer i front l’edifici del Molí, hi ha una filera de grans plàtans.

Són de tronc molt gruixut amb branques destacades.

Amb moltes fulles tots d’ells, amb capçades grans.

Fent en aquest tros de camí una ombra que s’agraeix a l’estiu.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia-Carpintero

Molí del Rieral de Castellar del Vallès

Publicat el per
Respon

El molí del Rieral és un molí al capdavall del terme municipal de Castellar del Vallès, molt a prop de la creu de terme que marca l’inici del municipi de Sabadell, a pocs metres de l’aiguabarreig entre el torrent de Ribatallada i el riu Ripoll.

En aquest punt, el camí ample que baixa de Castellar a Sabadell s’anomena camí del Rieral.

Historia:

  • L’edifici sembla bastit al segle XVIII.
  • Se sap que el 1872 Agustí Galí –establert al molí de Fontscalents– tenia al Rieral un molí fariner i un de bataner.
  • Pels volts de 1890, la firma Vidua Tey i Turuguet hi tenia una 61 telers accionats per una roda d’aigua i per una màquina de vapor per fabricar panes de cotó.
  • Se’l coneixia com a Molí Turuquet.
  • D’aleshores ençà, ha canviat de llogater unes quantes vegades.
  • Ha hagut preferentment instal·lacions de batans i desgreixadores de teixits del llana.

Actualment està força malmès i acull petites indústries tèxtils de dos propietaris.

Al costat de migdia hi ha una renglera de petites edificacions que havien estat els habitatges del personal del molí,

algunes de les quals continuen habitades.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia-Carpintero