Arxiu d'etiquetes: Brancals

Molí d’Escrigues de Santa Maria de Merlès

Publicat el per
Respon

A 200 metres de la carretera BV-4406, punt quilomètric 14’100 esta el Molí d’Escrigues.

Historia:

  • El molí d’Escrigues està documentat a partir del segle XVII i es va reedificar al segle XVIII (1763) tot i que probablement és més antic.
  • Hi ha força ampliacions del segle XVIII i XIX i es va mantenir actiu com a molí fariner fins abans de la Guerra Civil espanyola.
  • Era propietat emfitèutica del mas Escrigues (actual masoveria d’Escrigues) i pagava censos al senyor de la Portella, senyor jurisdiccional del lloc.
  • L’any 1730, Joan Escrigues, va rebre la concessió hidràulica per part de l’administració borbònica.

El molí d’Escrigues es troba situat a la riba oest de la riera de Merlès, bastit sobre una gran esplanada rocosa a tocar de la riera, prop de la masoveria d’Escrigues.

Es tracta d’un molí format per diversos cossos adossats i estructures de diferent alçada, nivell de teulada i vessants, ampliades al llarg dels anys que li confereixen una planta irregular.

La part més antiga del molí està construïda amb maçoneria de pedra treballada i ben alineada, en algunes parts formant filades regulars. Presenta cantonades diferenciades integrades als murs fruit de les ampliacions al llarg dels anys.

La façana principal, orientada al nord, presenta el portal principal d’accés, emmarcat amb brancals i llinda de pedra treballada amb la data inscrita de 1783 i dibuix d’un cor amb una creu, al mig de la data.

A l’esquerra en s’hi adossa un cos de teulada d’una vessant que sobresurt perpendicularment, el qual presenta dues finestres obertures emmarcades amb pedra a la seva banda est.

A la façana est, i a nivell de planta baixa, hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra i una petita finestra quadrangular a la dreta. Al nivell de primer pis s’hi obren tres finestres, dues de les quals emmarcades amb monòlits de pedra i un accés a un balcó on hi ha adossada la comuna d’obra.

La façana sud correspon a una ampliació del segle XIX. A nivell de soterrani hi ha el carcabà que presenta un arc de mig punt adovellat i l’interior amb volta de canó. A nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i la data inscrita de 1882.

Seguint la vertical, a nivell de primer pis hi ha dues finestres, una de petites dimensions desplaçada a la dreta i una altra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i la data inscrita de 1887. A nivell de golfes, sota teulada, hi ha una finestra de menors dimensions, també emmarcada amb monòlits de pedra treballada.

A la banda nord hi ha la bassa del molí reconstruïda recentment amb formigó a causa de les filtracions d’aigua cap a l’interior del molí.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Jordi Compte i Marta Homs

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Aljub del Pont de Vilomara i Rocafort

Publicat el per
Respon

L’Aljub esta situat a costat del camí conegut com el Pi rodó del Pont de Vilomara i Rocafort.

Historia:

  • Aquestes estructures estan estretament lligades al territori i denoten un coneixement acurat i exhaustiu de l’entorn físic de la gent que les van construir.
  • El seu emplaçament està pensat per a la captació d’aigües, ja sigui a partir del desviament mitjançant canals excavades al terra, a la roca o bé obrades amb maó.

Dipòsit pel magatzematge d’aigua retallat parcialment a la roca, i encabit en un marge de pedra seca, a peu de camí, per sota del Pi rodó, que du directament al mig d’unes feixes plantades d’ametllers i oliveres. La coberta és de lloses per aproximació de filades, amb una gran llosa de tancament al damunt.

Per sota de la coberta i collat en els dos brancals d’obertura, hi ha una barra de ferro per lligar la corda amb la galleda. Al davant com a tancament i a l’alçada d’un pedrís, hi ha una llosa de pedra segellada i col·locada en sentit vertical.

A l’esquerra hi ha un banc de pedra on posteriorment s’hi va posar un petit dipòsit modern on es devia fer la barreja bordelesa, ja que conté restes de sulfat de coure. L’interior és de planta rectangular, i mesura un metre d’amplada per un metre i mig de llargària i 0,60 metres de fondària.

Observacions:

Seguint el mateix marge, a una vintena de metres al sud hi ha una barraca de pedra seca de vinya.

Tot i que la façana és força rectilínia, la seva planta és circular, de 2,20 metres de diàmetre interior. El gruix dels murs és de 0,55 metres. L’entrada és de llinda plana i mesura 1,20 metres d’alçada per 0,80 metres d’amplada. Disposa de marxapeus.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la Fitxa per a MPC.: Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero