Avui destaquem: Font del Clotet de Prats de Lluçanès

La Font del Clotet esta situada a 100 metres de la carretera BV-4401, punt quilomètric 18’800 de Prats de Lluçanès.

Historia:

  • La font del Clotet, que rep aquest topònim per la seva posició enclotada, s’utilitzava per abastar la masia del Soler de n’Hug.
  • Antigament, aquesta masia comptava amb aquesta font per a l’ús humà, i amb la font de l’horta del Soler per a regar l’hort i abeurar el bestiar.

La font del Clotet està situada en un punt enclotat prop del Soler de n’Hug, tot i que a l’altre cantó de la carretera BV-4401, a l’extrem oest del terme municipal.

S’accedeix a la font a través d’un corriol estret que descendeix uns cent metres des de la carretera BV-4401, a l’altre cantó del trencant que condueix al Soler de n’Hug.

Un cop s’han descendit els cent metres de camí, s’arriba al rec que prové de la zona de Teulats i que forma un gorg circular.

A l’extrem est d’aquest gorg, ubicat en un espai fresc i ombrívol, hi ha la font.

La font està formada per una estructura moderna d’obra arrebossada i adossada a la balma (actualment tapada per la vegetació), dins la qual hi ha el dipòsit que acumula l’aigua que brolla per la font.

Al lateral de l’estructura hi hauria de brollar l’aigua, però algun defecte en la canalització provoca que l’aigua es filtri per sota l’estructura.

A uns metres de l’estructura, seguint el semicercle que forma la balma que ressegueix el gorg, hi ha diversos punts per on raja l’aigua, creant formacions de formes capritxoses.

L’entorn de la font, ocupat pel gorg resseguit per la balma, està format per vegetació diversa, barrejant-se l’ambient de bosc amb el de ribera.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Jordi Compte i Marta Homs

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font del carrer de la Font d’Olost

La Font del carrer de la Font està ubicada en una raconada sota el carrer que li dona nom, a l’extrem est del nucli urbà d’Olost.

La font està ubicada davant un cingle rocós en el que hi ha bastit un mur de maçoneria de pedra que recorre el cingle deixant una cavitat interior, el dipòsit de la font, en la meitat dreta.

Davant la paret exterior del dipòsit, coberta amb grans lloses, hi ha un espai més baix al que s’accedeix a través d’unes escales de pedra.

Al fons de l’escala hi ha l’aixeta metàl·lica, just a sobre d’una pica rectangular que forma el mateix paviment.

L’espai que envolta la font queda delimitat per construccions modernes a banda i banda,

el cingle rocós i el corriol de poc més de 10 metres que condueix fins al carrer de la Font.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Jordi Compte i Marta Homs

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou dels jardins de la Pèrgola de Sant Mateu de Bages

Els Jardins de la Pèrgola estan en la Colònia Valls de Torroella. S’arriba per la carretera de Manresa a Solsona (C-55) sortida passat el km. 50 en direcció Valls de Torroella dins del municipi de Sant Mateu de Bages ( ahir us vaig presentar-vos aquests Jardins).

En aquest sector es conserva una caseta on hi ha un pou que capta les aigües freàtiques,

i les condueix cap a un dipòsit situat a una cota més alta,des d’on es distribueixen per les diferents cases.

També es pot fer girar la manivela i l’aigua surt per un tub que la sobran va a una pica.

Recull de dades: Diba.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Font i safareig de Cal Bep de Vilada

La Font esta a sota dels murs de reforç del carrer Margançol davant la nau de l’antiga fàbrica del Bep de Vilada

El safareig esta a poca distancia de la font.

Historia:

  • Històricament el municipi de Vilada havia estat un punt d’estiueig i descans important a la comarca, sobretot reconegut pels seus aires frescos i la qualitat de les seves fonts, algunes d’elles considerades medicinals.
  • Aquesta font no correspon al grup de fonts sulfuroses i de més tradició del poble.
  • No obstant això, constituiria un altre punt d’aigua dels diversos que envolten la concentració més antiga de cases del nucli al voltant de la parròquia de Sant Joan.
  • La font era força concorreguda pels treballadors de l’antiga fàbrica, fins que l’aigua de la font va començar a sortir dolenta per filtracions.
  • Possiblement la font agafi aigua de la veta que ressegueix el terreny en línia recta descendent i que també donaria punt d’abastiment a cal Massana Vell, cal Vilalta, i altres cases ubicades al peu del torrent que s’observa sobre el terreny.

Aquesta font està localitzada per darrere de la nau que actualment forma part del taller del ferrer de Vilada, però que havia estat l’antiga fàbrica de cal Bep.

Dita font es troba ubicada per sota el carrer, encofrada al mur.

Per la part interior del mur, i a partir d’una reixeta, s’intueix que existeix un petit dipòsit d’obra de la font. L’aixeta, que no raja, es troba encastada a la paret amb funcions de dipòsit.

Mapes patrimoni Cultural – Any aprox. 2018

Per arribar-hi cal baixar una graonada de 4 graons fets amb pedra repicada i escairada, disposada amb angle, o des de la plaça interior al voltant de la fàbrica. La font està orientada al sud. Hi ha un petit muret de pedra a la part exterior, pel costat est, que permet seure. La coberta de la font està feta amb un arc rebaixat amb pedra disposada a plec de llibre.

El safareig esta adossat a la paret d’una casa. No massa gran i es rectangular.

Ara esta vuit d’aigua que no creiem que tingui que veure amb la Font de cal Bep.

Observacions:

És interessant el conjunt del carrer en aquest tram per la distribució en marges de pedra i el seu recorregut des del carrer fins a la font.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i propi

Autoria de la fitxa per a MPC.: Martí Picas. INSITU SL

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Dipòsit distribuïdor d’aigües de la Tallada

El dipòsit distribuïdor d’aigües de la Tallada és un dipòsit distribuïdor per Sant Guim de Freixenet i la Tallada construït davant la necessitat urgent d’aigua durant l’estiu, quan la població creixia pels molts estiuejants que hi anaven per gaudir d’un entorn favorable per la cura i prevenció de la tuberculosi.

Viquipèdia

Construcció situada en un lloc elevat, vora la carretera d’accés a la Rabassa i Sant Guim de la Rabassa, i pròxim al nucli urbà de la Tallada. La seva estructura és de planta rodona i coberta circular, amb ràfec de teula.

L’obra presenta un sòcol de ciment, ressaltant un treball motllurat amb franges estretes en forma de marc, tot imitant plaques de pedra. Per sobre, un fi arrebossat que cobreix la resta d’edifici. Sota el ràfec de la coberta exterior, es disposa una cornisa de maó amb una decoració dentada.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font d’Olvan en el municipi d’Olvan

La Font d’Olvan esta situada a prop del nucli antic d’Olvani de l’Ajuntament d’Olvan.

Historia:

  • Fins a començaments del s. XX el poble d’Olvan no va disposar de conduccions d’aigua per al veïnat; fins que s’executà aquesta obra d’infraestructura hidràulica la font d’Olvan proveïa d’aigua als habitants del poble.
  • Tal com explica la llegenda que hi ha gravada, la canalització i conducció fou pagada, l’any 1881, pel que havia estat rector d’Olvan entre 1865-1875.

Font pública coberta per una petita construcció formada per un arc de mig punt fet amb pedra sorrenca que aixopluga la font pròpiament dita.

L’aigua procedeix d’una deu natural que a finals del s. XIX fou canalitzada i que s’acumula en un dipòsit.

Sobre la font hi ha la següent llegenda, força desdibuixada: “ANY 1881. LA MILLORA D’AQUESTA FONT SE DEU A LA GENEROSITAT DEL M. IL. SER. DR. RAMON CASALS VICARI GENERAL DE SOLSONA Y RECTOR QUE FOU DE OLVAN”.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC: Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R.

Autoria de la darrera revisió: Sara Simon Vilardaga

Adaptació al Text: : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Aljub del Pont de Vilomara i Rocafort

L’Aljub esta situat a costat del camí conegut com el Pi rodó del Pont de Vilomara i Rocafort.

Historia:

  • Aquestes estructures estan estretament lligades al territori i denoten un coneixement acurat i exhaustiu de l’entorn físic de la gent que les van construir.
  • El seu emplaçament està pensat per a la captació d’aigües, ja sigui a partir del desviament mitjançant canals excavades al terra, a la roca o bé obrades amb maó.

Dipòsit pel magatzematge d’aigua retallat parcialment a la roca, i encabit en un marge de pedra seca, a peu de camí, per sota del Pi rodó, que du directament al mig d’unes feixes plantades d’ametllers i oliveres. La coberta és de lloses per aproximació de filades, amb una gran llosa de tancament al damunt.

Per sota de la coberta i collat en els dos brancals d’obertura, hi ha una barra de ferro per lligar la corda amb la galleda. Al davant com a tancament i a l’alçada d’un pedrís, hi ha una llosa de pedra segellada i col·locada en sentit vertical.

A l’esquerra hi ha un banc de pedra on posteriorment s’hi va posar un petit dipòsit modern on es devia fer la barreja bordelesa, ja que conté restes de sulfat de coure. L’interior és de planta rectangular, i mesura un metre d’amplada per un metre i mig de llargària i 0,60 metres de fondària.

Observacions:

Seguint el mateix marge, a una vintena de metres al sud hi ha una barraca de pedra seca de vinya.

Tot i que la façana és força rectilínia, la seva planta és circular, de 2,20 metres de diàmetre interior. El gruix dels murs és de 0,55 metres. L’entrada és de llinda plana i mesura 1,20 metres d’alçada per 0,80 metres d’amplada. Disposa de marxapeus.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la Fitxa per a MPC.: Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font Dipòsit de Sant Pau de Manresa

El Dipòsit esta situat en el carrer de la Font dels Llops, front  el número 10 en el barri de Sant Pau de Manresa.

En un lateral d’aquest dipòsit hi ha una petita plaça amb bancs,

on en un costat trobem una font adossada a una petita estructura o magatzem.

La font te una aixeta polsador situada a una paret enrajolada de blanc, l’aigua cau a una pica semicircular.

Text: Ramon  Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Dipòsit d’aigua de Sant Pau de Manresa

L’antic Aqüeducte dels Llops, és una canal amb la pedra picada, actualment en desús.

Agafava l’aigua d’un ramal de la sèquia i de l’abundant cabal de la font dels Llops, actualment seca,  principalment era per regar els Horts allí existents en aquella època.

El Dipòsit esta situat en el carrer de la Font dels Llops, front  el número 10 en el barri de Sant Pau de Manresa.

S’omplia amb un ramal de la sèquia a l’hivern, servia per regar a l’estiu  l’horta de Sant Pau.

Aquest dipòsit de més de 1 milió de litres d’aigua

El dipòsit de Sant Pau és una obra d’enginyeria hidràulica construïda durant el segle XVIII,

va ser segons sembla, pagada la construcció pels Jesuïtes.

Text: Ramon  Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Mirador de bosc alt de Terrassa

Al Mirador del bosc alt, s’arriba pel camí de Can Boada, fins l’IES Torre del Palau en el barri de can Boada del Pi de Terrassa,

Una vegada passat pel costat dels dipòsits d’aigua de subministrament a la ciutat, arribareu a l’aparcament del IES.

darrera d’aquest esta el mirador en la part més elevada, que ens dona una visió general de la ciutat de Terrassa.

Entre L’IES. i El Mirador veureu la formació de l’Aimerides,

Ja li vàrem dedicar un article l’any 2024 a aquesta curiosa formació.

Les vistes de Terrassa des d’aquest mirador són molt generals de la majoria del barris, monuments i altres.

Es un mirador molt fàcil d’arribar-hi per gaudir en un dia clar de vistes genials, ah !!! millor que porteu prismàtics .

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero