Arxiu d'etiquetes: safareig

Safareig del Comú dels Hostalets de Pierola

Publicat el per
Respon

El Comú, está en el nucli urbà dels Hostalets de Pierola, s’arriba pel carrer de l’Escorxador, cantonada amb el carrer Major on esta l’antic safareig dels Hostalets de Pierola.

Historia:

  • Abans de la construcció del cèntric Safareig del Comú, les dones del poble havien d’anar a fer la bugada en els safareigs que existien dispersos per les afores del nucli urbà.
  • El Comú és una zona d’ús públic construïda a inicis del segle XX (concretament el 1903) per l’Ajuntament d’aquells temps.
  • Als seus inicis, la Font del Comú tenia una bomba accionada a mà per elevar l’aigua del pou.
  • Diu la tradició popular que les dones passaven moltes hores al safareig i que s’hi parlava de tot, de manera que un bon dia unes rentadores van acabar esbatussant-se amb els picadors de rentar.
  • Una restauració de l’any 1995 ha reconvertit el safareig en una mena de placeta tancada, amb una font ornamental a l’espai ocupat antigament per l’aigua.

El Comú és una zona d’ús públic. L’entorn presenta una forma allargassada on s’hi entra pel carrer Major a través de dues columnes modernistes de maó vist, a darrera d’aquestes hi ha la popular Font del Comú o Font de la Bomba, renom que va adquirir degut a que en els seus inicis la font tenia una bomba accionada a mà per elevar l’aigua del pou excavat a l’altra banda del carrer.

Seguit de la font hi trobem el Passeig del Comú, ombrejat per una dotzena d’acàcies. I finalment hi trobem el Safareig Públic del Comú, gran estructura circular amb molta cabuda d’aigua,

Principis segle XX – Safareig

on les dones del poble hi rentaven la roba abans de l’arribada i generalització de l’aigua corrent domèstica.

El safareig s’omplia amb aigua provinent de la Font del Comú i de la mina de Cal Figueres, que es diu que començava al pou de la casa de Cal Martri, al carrer Isidre Vallès, i s’adreçava vers on hi havia el trull per extreure l’oli de les olives, continuava cap al carrer del Trull i, finalment, desguassava al safareig.

L’any 1995 s’inaugurà una rehabilitació del conjunt. Més avall, hi havien els Horts de Cal Figueres o del Comú, que es regaven amb l’aigua de la Mina de Cal Figueres i amb les escorrenties del Safareig.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Lledoner de la Font del Comú dels Hostalets de Pierola

Publicat el per
Respon

Setmana destinada als Arbres destacats

Lledoner de la Font del Comú, esta situat entre els carrers de l’escorxador i Major, a dins la zona enjardinada de La Font del Comú.

Historia:

  • El Comú és una zona d’ús públic construïda a inicis del segle XX (1903) per l’Ajuntament, per la qual cosa cal suposar que els plataners varen ser plantats en aquells moments, suposició que concorda amb l’edat que sembla que pot tenir el Lledoner.

Per sobre de l’antic safareig del Comú trobem aquest gran arbre fent ombra a tot l’entorn.

Té un diàmetre d’1’5 m i una gran alçada, així com una copa molt ample.

El Lledoner, arbre molt usat per proporcionar ombra a l’estiu,

pot viure fins a cinc o sis segles i és de procedència oriental.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de Llavinera

Publicat el per
Respon

Llavinera es un veïnat de Sant Pere de Llavinera.

Des de Llavinera s’agafa el camí de tramuntana a les planes de Cal Grau, passada la segona bifurcació porta directament a la font.

La Font de la Llavinera es troba situada a la Plana de la Font.

Es tracta d’una construcció d’obra realitzada l’any 1904 amb una aixeta metàl·lica per omplir els càntirs.

A mà dreta hi ha la surgència d’aigua pròpiament de la font.

D’aquest punt, surt una canal de pedra que desaigua a un safareig d’obra de planta rectangular adossat a un marge de pedra seca.

El safareig està construït amb pedra i morter de calç i revestit tant per l’interior com per l’exterior.

No fa masses anys es va portar una rehabilitació integral de la font i safareig.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa deMPC.: Núria Cabañas

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Visitem: La Font de Vall Fred de Solsona

Publicat el per
Respon

A prop del Portal del Castell i adossada a la paret del Safareig en el carrer de Vall Fred, esta la seva font.

En la paret hi ha una aixeta polsador, l’aigua cau a una pica no massa gran de la mateixa estructura.

A sobre esculpida hi ha la data de “1993”.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Font i safareig de Cal Bep de Vilada

Publicat el per
Respon

La Font esta a sota dels murs de reforç del carrer Margançol davant la nau de l’antiga fàbrica del Bep de Vilada

El safareig esta a poca distancia de la font.

Historia:

  • Històricament el municipi de Vilada havia estat un punt d’estiueig i descans important a la comarca, sobretot reconegut pels seus aires frescos i la qualitat de les seves fonts, algunes d’elles considerades medicinals.
  • Aquesta font no correspon al grup de fonts sulfuroses i de més tradició del poble.
  • No obstant això, constituiria un altre punt d’aigua dels diversos que envolten la concentració més antiga de cases del nucli al voltant de la parròquia de Sant Joan.
  • La font era força concorreguda pels treballadors de l’antiga fàbrica, fins que l’aigua de la font va començar a sortir dolenta per filtracions.
  • Possiblement la font agafi aigua de la veta que ressegueix el terreny en línia recta descendent i que també donaria punt d’abastiment a cal Massana Vell, cal Vilalta, i altres cases ubicades al peu del torrent que s’observa sobre el terreny.

Aquesta font està localitzada per darrere de la nau que actualment forma part del taller del ferrer de Vilada, però que havia estat l’antiga fàbrica de cal Bep.

Dita font es troba ubicada per sota el carrer, encofrada al mur.

Per la part interior del mur, i a partir d’una reixeta, s’intueix que existeix un petit dipòsit d’obra de la font. L’aixeta, que no raja, es troba encastada a la paret amb funcions de dipòsit.

Mapes patrimoni Cultural – Any aprox. 2018

Per arribar-hi cal baixar una graonada de 4 graons fets amb pedra repicada i escairada, disposada amb angle, o des de la plaça interior al voltant de la fàbrica. La font està orientada al sud. Hi ha un petit muret de pedra a la part exterior, pel costat est, que permet seure. La coberta de la font està feta amb un arc rebaixat amb pedra disposada a plec de llibre.

El safareig esta adossat a la paret d’una casa. No massa gran i es rectangular.

Ara esta vuit d’aigua que no creiem que tingui que veure amb la Font de cal Bep.

Observacions:

És interessant el conjunt del carrer en aquest tram per la distribució en marges de pedra i el seu recorregut des del carrer fins a la font.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i propi

Autoria de la fitxa per a MPC.: Martí Picas. INSITU SL

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de Mussa de Montmaneu

Publicat el per
Respon

Situada a l’alçada de l’antiga carretera nacional II, baixant de La Panadella direcció a Igualada, una vegada passada la masia anomenada Cal Baiona trobem un desviament, indicat per un cartell, a la dreta que ens porta directament a la Font de Mussa.

El conjunt de la font esta a un nivell inferior del camí.

Hi han dues sortides d’aigua, una amb un doll abundant, que surt per un vell tub de ferro i cau a una pica on desguassa,

La segona ens cal baixar uns esglaons i de la paret surt l’aigua que va a parar a un canaló

i aquest porta l’aigua al safareig.

que servia per fer la bugada de les masies properes.

En un costat tenim una taula amb seient per fer un àpat.

La font de Mussa, és un dels tres naixements que se li atorguen al riu Anoia,

els altres es la Font del Pou de la Morera de Fortesa de Sant Pere Sallavinera,

I la deu d’aigua del Molí de Roda de Veciana.

Arreu de la comarca, s’explica un fet que únicament des del coneixement cabalístic pot tenir explicació :

“ L’any 1818, amb motiu d’una gran secada que va estroncar moltes fonts de la comarca. A la font de la Mussa, que encara rajava, hi havia cues dia i nit per a proveir d’aigua. A més, el lloc es convertí en un centre de pelegrinatge. El dia que els feligresos de Montmaneu hi anaren en processó, portant la imatge de la Mare de Déu de la Creu, hi coincidiren unes altres sis processons, vingudes d’altres poblacions per demanar la pluja…”

Recull de informació: Ajuntament de Montmaneu

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Monument a la bomba de Polinyà

Publicat el per
Respon

El Monument a la bomba esta en la rotonda de la carretera de Sentmenat a l’altura del carrer de Ramoneda de Polinyà

Rotonda inaugurada l’any 2018, en homenatge a un dels elements més característics del passat de Polinyà: la Bomba.

Es tracta de l’antiga font del poble que disposava de safareig, on s’anava a buscar aigua i a rentar roba.

L’escultura és una reproducció de la bomba amb diverses representacions de nens jugant i dones rentant, en planxes metàl·liques de colors.

La bomba l’any 1930.Extreta de Museu Històric Municipal de Polinyà. 1995. “Història gràfica de Polinyà”, p. 66. – Observacions: Projecte d’Eliseupaisatgista

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural -Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Ainhoa Pancorbo Picó

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Safareig de Sant Martí de Tous

Publicat el per
Respon

El Safareig esta situat en el nucli urbà, concretament en la Plaça de l’arbre de Sant Martí de Tous.

El safareig públic fou construït l’any 1924.

Consta de dues basses de planta rectangular descobertes.

Una de petites dimensions (2,80 x 1,80 m), situada a l’extrem sud,

 que comunica amb la segona bassa de grans dimensions ( 11 x 3,20 m).

Estan construïdes amb obra i actualment es troben revestides amb ciment pintat de color blanc.

La segona bassa disposa de l’acabat amb les lloses superiors per poder colpejar o fregar la roba.

Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Núria Cabañas

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Safareig de Can Codinelles de Rubió

Publicat el per
Respon

El Safareig de Can Codinelles esta al Pla de Rubió, a prop de la  cruïlla entre el camí de Ca la Rosa i el Camí de Sant Pere d’Ardesa de Rubió

Safareig situat prop de la finca de Can Codinelles d’època contemporània.

Correspon a una construcció de planta trapezoidal realitzat amb pedra i lliscat amb ciment per l’interior.

Damunt les parets conserva les pedres de rentar. L’entrada d’aigua és mitjançant una boca de mina situada a la paret nord-oest.

A la paret sud hi ha una pica de pedra  per on sortia l’aigua del safareig emprada per regar els horts més propers.

Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Núria Cabañas. Web Cultura SCP.

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Fem Safareig: El Safareig de Querol

Publicat el per
Respon

L’antic safareig esta situat a l’entrada del petit poble de Querol, on hi ha un gran plàtan. al costat mateix de la carretera, venint de Pont d’Armentera,

i punt de partida per anar a l’Àrea de Lleure i a la Font de Querol.

Es de construcció rectangular, es podia rentar la roba gracies a les lloses en pendent.

En el seu inicis no tenia cobert, actualment si en disposa.

Al no ser utilitzat, dins del safareig hi ha peixos de colors.

L’aigua tant entre per igual al safareig

com pel abeurador que estan adossat entresi.

L’antic abeurador era i es pels animals de granja.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero