La Font del Safareig esta en el carrer Major amb carrer del Rec de Jorba.
Historia:
Des de l’any 1323 està documentat el rec que baixa pel carrer al qual dona nom.
Des de la construcció del safareig a finals del segle XVIII, l’aigua d’aquest rec s’utilitzà per abastir-lo, si bé el raig d’aigua del rec cap al safareig era anteriorment sota el campanar (on també hi havia uns abeuradors).
L’any 1921 fou traslladat a l’emplaçament actual.
Just a la confluència del carrer del Rec amb el carrer Major, i adossada al mur de contenció del carrer, hi ha la font que abasteix el safareig.
Hi destaca un relleu que representa un gall (possiblement, en al·lusió a Sant Pere) sota el qual hi ha la inscripció en ciment “1941”. Finalment, hi ha tres brocs metàl·lics.
Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Xavier Bermúdez – iPAT Serveis Culturals
El Comú, está en el nucli urbà dels Hostalets de Pierola, s’arriba pel carrer de l’Escorxador, cantonada amb el carrer Major on esta l’antic safareig dels Hostalets de Pierola.
Historia:
Abans de la construcció del cèntric Safareig del Comú, les dones del poble havien d’anar a fer la bugada en els safareigs que existien dispersos per les afores del nucli urbà.
El Comú és una zona d’ús públic construïda a inicis del segle XX (concretament el 1903) per l’Ajuntament d’aquells temps.
Als seus inicis, la Font del Comú tenia una bomba accionada a mà per elevar l’aigua del pou.
Diu la tradició popular que les dones passaven moltes hores al safareig i que s’hi parlava de tot, de manera que un bon dia unes rentadores van acabar esbatussant-se amb els picadors de rentar.
Una restauració de l’any 1995 ha reconvertit el safareig en una mena de placeta tancada, amb una font ornamental a l’espai ocupat antigament per l’aigua.
El Comú és una zona d’ús públic. L’entorn presenta una forma allargassada on s’hi entra pel carrer Major a través de dues columnes modernistes de maó vist, a darrera d’aquestes hi ha la popular Font del Comú o Font de la Bomba, renom que va adquirir degut a que en els seus inicis la font tenia una bomba accionada a mà per elevar l’aigua del pou excavat a l’altra banda del carrer.
Seguit de la font hi trobem el Passeig del Comú, ombrejat per una dotzena d’acàcies. I finalment hi trobem el Safareig Públic del Comú, gran estructura circular amb molta cabuda d’aigua,
Principis segle XX – Safareig
on les dones del poble hi rentaven la roba abans de l’arribada i generalització de l’aigua corrent domèstica.
El safareig s’omplia amb aigua provinent de la Font del Comú i de la mina de Cal Figueres, que es diu que començava al pou de la casa de Cal Martri, al carrer Isidre Vallès, i s’adreçava vers on hi havia el trull per extreure l’oli de les olives, continuava cap al carrer del Trull i, finalment, desguassava al safareig.
L’any 1995 s’inaugurà una rehabilitació del conjunt. Més avall, hi havien els Horts de Cal Figueres o del Comú, que es regaven amb l’aigua de la Mina de Cal Figueres i amb les escorrenties del Safareig.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls
Lledoner de la Font del Comú, esta situat entre els carrers de l’escorxador i Major, a dins la zona enjardinada de La Font del Comú.
Historia:
El Comú és una zona d’ús públic construïda a inicis del segle XX (1903) per l’Ajuntament, per la qual cosa cal suposar que els plataners varen ser plantats en aquells moments, suposició que concorda amb l’edat que sembla que pot tenir el Lledoner.
Per sobre de l’antic safareig del Comú trobem aquest gran arbre fent ombra a tot l’entorn.
Té un diàmetre d’1’5 m i una gran alçada, així com una copa molt ample.
El Lledoner, arbre molt usat per proporcionar ombra a l’estiu,
pot viure fins a cinc o sis segles i és de procedència oriental.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell
La Font esta a sota dels murs de reforç del carrer Margançol davant la nau de l’antiga fàbrica del Bep de Vilada
El safareig esta a poca distancia de la font.
Historia:
Històricament el municipi de Vilada havia estat un punt d’estiueig i descans important a la comarca, sobretot reconegut pels seus aires frescos i la qualitat de les seves fonts, algunes d’elles considerades medicinals.
Aquesta font no correspon al grup de fonts sulfuroses i de més tradició del poble.
No obstant això, constituiria un altre punt d’aigua dels diversos que envolten la concentració més antiga de cases del nucli al voltant de la parròquia de Sant Joan.
La font era força concorreguda pels treballadors de l’antiga fàbrica, fins que l’aigua de la font va començar a sortir dolenta per filtracions.
Possiblement la font agafi aigua de la veta que ressegueix el terreny en línia recta descendent i que també donaria punt d’abastiment a cal Massana Vell, cal Vilalta, i altres cases ubicades al peu del torrent que s’observa sobre el terreny.
Aquesta font està localitzada per darrere de la nau que actualment forma part del taller del ferrer de Vilada, però que havia estat l’antiga fàbrica de cal Bep.
Dita font es troba ubicada per sota el carrer, encofrada al mur.
Per la part interior del mur, i a partir d’una reixeta, s’intueix que existeix un petit dipòsit d’obra de la font. L’aixeta, que no raja, es troba encastada a la paret amb funcions de dipòsit.
Mapes patrimoni Cultural – Any aprox. 2018
Per arribar-hi cal baixar una graonada de 4 graons fets amb pedra repicada i escairada, disposada amb angle, o des de la plaça interior al voltant de la fàbrica. La font està orientada al sud. Hi ha un petit muret de pedra a la part exterior, pel costat est, que permet seure. La coberta de la font està feta amb un arc rebaixat amb pedra disposada a plec de llibre.
El safareig esta adossat a la paret d’una casa. No massa gran i es rectangular.
Ara esta vuit d’aigua que no creiem que tingui que veure amb la Font de cal Bep.
Observacions:
És interessant el conjunt del carrer en aquest tram per la distribució en marges de pedra i el seu recorregut des del carrer fins a la font.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i propi
Autoria de la fitxa per a MPC.: Martí Picas. INSITU SL
Situada a l’alçada de l’antiga carretera nacional II, baixant de La Panadella direcció a Igualada, una vegada passada la masia anomenada Cal Baiona trobem un desviament, indicat per un cartell, a la dreta que ens porta directament a la Font de Mussa.
El conjunt de la font esta a un nivell inferior del camí.
Hi han dues sortides d’aigua, una amb un doll abundant, que surt per un vell tub de ferro i cau a una pica on desguassa,
La segona ens cal baixar uns esglaons i de la paret surt l’aigua que va a parar a un canaló
i aquest porta l’aigua al safareig.
que servia per fer la bugada de les masies properes.
En un costat tenim una taula amb seient per fer un àpat.
La font de Mussa, és un dels tres naixements que se li atorguen al riu Anoia,
els altres es la Font del Pou de la Morera de Fortesa de Sant Pere Sallavinera,
I la deu d’aigua del Molí de Roda de Veciana.
Arreu de la comarca, s’explica un fet que únicament des del coneixement cabalístic pot tenir explicació :
“ L’any 1818, amb motiu d’una gran secada que va estroncar moltes fonts de la comarca. A la font de la Mussa, que encara rajava, hi havia cues dia i nit per a proveir d’aigua. A més, el lloc es convertí en un centre de pelegrinatge. El dia que els feligresos de Montmaneu hi anaren en processó, portant la imatge de la Mare de Déu de la Creu, hi coincidiren unes altres sis processons, vingudes d’altres poblacions per demanar la pluja…”
El Monument a la bomba esta en la rotonda de la carretera de Sentmenat a l’altura del carrer de Ramoneda de Polinyà
Rotonda inaugurada l’any 2018, en homenatge a un dels elements més característics del passat de Polinyà: la Bomba.
Es tracta de l’antiga font del poble que disposava de safareig, on s’anava a buscar aigua i a rentar roba.
L’escultura és una reproducció de la bomba amb diverses representacions de nens jugant i dones rentant, en planxes metàl·liques de colors.
La bomba l’any 1930.Extreta de Museu Històric Municipal de Polinyà. 1995. “Història gràfica de Polinyà”, p. 66. – Observacions: Projecte d’Eliseupaisatgista
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural -Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Ainhoa Pancorbo Picó