Avui us presento el Safareig del carrer de l’escorxador,
situat a un costat de la Torre elèctrica, tocant als antics horts i Oliveres.
Fa poc temps en rere, el seu estat era d’una total ruïna…
Us passo fotografies d’abans del seu arranjament:
a
b
Camí dels horts:
Era particular, s’accedia per una portalada.
Es un safareig de dos compartiments, actualment no hi arriba l’aigua.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Un curiós i gran indicador que hi ha en el carrer de l’escorxador, ens diu per on poden trobar el Safareig del Comú dels Hostalets de Pierola.
El passat 16 de juny, us el vaig donar a conèixer aquest safareig.
Però s’ha aprofitat la torre d’electricitat, per fer un gran mural a dues cares del safareig.
Representant dones rentant la roba al safareig. Extret d’una fotografia antiga de l’any 1913 ( de L. Roisin fotògraf de Barcelona)
A la vegada indica por on es pot accedir al Parc de la Font del Comú i al Safareig, per aquest sector.
Demà us presentaré un segon safareig adossat a la torre elèctrica.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font del Safareig esta en el carrer Major amb carrer del Rec de Jorba.
Historia:
Just a la confluència del carrer del Rec amb el carrer Major, i adossada al mur de contenció del carrer, hi ha la font que abasteix el safareig.
Hi destaca un relleu que representa un gall (possiblement, en al·lusió a Sant Pere) sota el qual hi ha la inscripció en ciment “1941”. Finalment, hi ha tres brocs metàl·lics.
Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Xavier Bermúdez – iPAT Serveis Culturals
Adaptació del Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El Comú, está en el nucli urbà dels Hostalets de Pierola, s’arriba pel carrer de l’Escorxador, cantonada amb el carrer Major on esta l’antic safareig dels Hostalets de Pierola.
Historia:
El Comú és una zona d’ús públic. L’entorn presenta una forma allargassada on s’hi entra pel carrer Major a través de dues columnes modernistes de maó vist, a darrera d’aquestes hi ha la popular Font del Comú o Font de la Bomba, renom que va adquirir degut a que en els seus inicis la font tenia una bomba accionada a mà per elevar l’aigua del pou excavat a l’altra banda del carrer.
Seguit de la font hi trobem el Passeig del Comú, ombrejat per una dotzena d’acàcies. I finalment hi trobem el Safareig Públic del Comú, gran estructura circular amb molta cabuda d’aigua,
on les dones del poble hi rentaven la roba abans de l’arribada i generalització de l’aigua corrent domèstica.
El safareig s’omplia amb aigua provinent de la Font del Comú i de la mina de Cal Figueres, que es diu que començava al pou de la casa de Cal Martri, al carrer Isidre Vallès, i s’adreçava vers on hi havia el trull per extreure l’oli de les olives, continuava cap al carrer del Trull i, finalment, desguassava al safareig.
L’any 1995 s’inaugurà una rehabilitació del conjunt. Més avall, hi havien els Horts de Cal Figueres o del Comú, que es regaven amb l’aigua de la Mina de Cal Figueres i amb les escorrenties del Safareig.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Setmana destinada als Arbres destacats
Lledoner de la Font del Comú, esta situat entre els carrers de l’escorxador i Major, a dins la zona enjardinada de La Font del Comú.
Historia:
Per sobre de l’antic safareig del Comú trobem aquest gran arbre fent ombra a tot l’entorn.
Té un diàmetre d’1’5 m i una gran alçada, així com una copa molt ample.
El Lledoner, arbre molt usat per proporcionar ombra a l’estiu,
pot viure fins a cinc o sis segles i és de procedència oriental.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Llavinera es un veïnat de Sant Pere de Llavinera.
Des de Llavinera s’agafa el camí de tramuntana a les planes de Cal Grau, passada la segona bifurcació porta directament a la font.
La Font de la Llavinera es troba situada a la Plana de la Font.
Es tracta d’una construcció d’obra realitzada l’any 1904 amb una aixeta metàl·lica per omplir els càntirs.
A mà dreta hi ha la surgència d’aigua pròpiament de la font.
D’aquest punt, surt una canal de pedra que desaigua a un safareig d’obra de planta rectangular adossat a un marge de pedra seca.
El safareig està construït amb pedra i morter de calç i revestit tant per l’interior com per l’exterior.
No fa masses anys es va portar una rehabilitació integral de la font i safareig.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa deMPC.: Núria Cabañas
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
A prop del Portal del Castell i adossada a la paret del Safareig en el carrer de Vall Fred, esta la seva font.
En la paret hi ha una aixeta polsador, l’aigua cau a una pica no massa gran de la mateixa estructura.
A sobre esculpida hi ha la data de “1993”.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font esta a sota dels murs de reforç del carrer Margançol davant la nau de l’antiga fàbrica del Bep de Vilada
El safareig esta a poca distancia de la font.
Historia:
Aquesta font està localitzada per darrere de la nau que actualment forma part del taller del ferrer de Vilada, però que havia estat l’antiga fàbrica de cal Bep.
Dita font es troba ubicada per sota el carrer, encofrada al mur.
Per la part interior del mur, i a partir d’una reixeta, s’intueix que existeix un petit dipòsit d’obra de la font. L’aixeta, que no raja, es troba encastada a la paret amb funcions de dipòsit.
Per arribar-hi cal baixar una graonada de 4 graons fets amb pedra repicada i escairada, disposada amb angle, o des de la plaça interior al voltant de la fàbrica. La font està orientada al sud. Hi ha un petit muret de pedra a la part exterior, pel costat est, que permet seure. La coberta de la font està feta amb un arc rebaixat amb pedra disposada a plec de llibre.
El safareig esta adossat a la paret d’una casa. No massa gran i es rectangular.
Ara esta vuit d’aigua que no creiem que tingui que veure amb la Font de cal Bep.
Observacions:
És interessant el conjunt del carrer en aquest tram per la distribució en marges de pedra i el seu recorregut des del carrer fins a la font.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i propi
Autoria de la fitxa per a MPC.: Martí Picas. INSITU SL
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Situada a l’alçada de l’antiga carretera nacional II, baixant de La Panadella direcció a Igualada, una vegada passada la masia anomenada Cal Baiona trobem un desviament, indicat per un cartell, a la dreta que ens porta directament a la Font de Mussa.
El conjunt de la font esta a un nivell inferior del camí.
Hi han dues sortides d’aigua, una amb un doll abundant, que surt per un vell tub de ferro i cau a una pica on desguassa,
La segona ens cal baixar uns esglaons i de la paret surt l’aigua que va a parar a un canaló
i aquest porta l’aigua al safareig.
que servia per fer la bugada de les masies properes.
En un costat tenim una taula amb seient per fer un àpat.
La font de Mussa, és un dels tres naixements que se li atorguen al riu Anoia,
els altres es la Font del Pou de la Morera de Fortesa de Sant Pere Sallavinera,
I la deu d’aigua del Molí de Roda de Veciana.
Arreu de la comarca, s’explica un fet que únicament des del coneixement cabalístic pot tenir explicació :
“ L’any 1818, amb motiu d’una gran secada que va estroncar moltes fonts de la comarca. A la font de la Mussa, que encara rajava, hi havia cues dia i nit per a proveir d’aigua. A més, el lloc es convertí en un centre de pelegrinatge. El dia que els feligresos de Montmaneu hi anaren en processó, portant la imatge de la Mare de Déu de la Creu, hi coincidiren unes altres sis processons, vingudes d’altres poblacions per demanar la pluja…”
Recull de informació: Ajuntament de Montmaneu
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El Monument a la bomba esta en la rotonda de la carretera de Sentmenat a l’altura del carrer de Ramoneda de Polinyà
Rotonda inaugurada l’any 2018, en homenatge a un dels elements més característics del passat de Polinyà: la Bomba.
Es tracta de l’antiga font del poble que disposava de safareig, on s’anava a buscar aigua i a rentar roba.
L’escultura és una reproducció de la bomba amb diverses representacions de nens jugant i dones rentant, en planxes metàl·liques de colors.
La bomba l’any 1930.Extreta de Museu Històric Municipal de Polinyà. 1995. “Història gràfica de Polinyà”, p. 66. – Observacions: Projecte d’Eliseupaisatgista
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural -Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Ainhoa Pancorbo Picó
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
fonts naturals, aigua, muntanya i més 