El Safareig de la Gratella esta en el Callisot de la Gratella a prop del Molí en Berga.
Viquipèdia
Historia:
Els safareigs foren un element importantíssim per a la higiene col·lectiva fins ben entrat el segle XIX.
A Berga, n’hi havia cinc, dels quals només en resten tres: el de la Pietat, el de la Gratella i el del Lledó, havent desaparegut el de les Fonts de Dalt i el de la Ribera de les Tinyeries.
Dels tres que es conserven, el de la Pietat i el de la Gratella són construccions medievals o modernes que han arribat fins a nosaltres.
El del Lledó és, segurament, posterior.
Fins no fa pas massa anys encara eren força freqüentats; avui, però, és poca la gent que els utilitza i han esdevingut una romanalla del passat.
És un safareig de pedra, amb una bassa on s’emmagatzema l’aigua i un pedrís on es rentava la roba.
El pedrís només és per un dels costats llargs i està cobert. (Actualment no te aigua)
Viquipèdia
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa: Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.
La Font del Lledó és un emblemàtic espai natural i històric de Berga situat al capdamunt del passeig del Lledó, just a l’accés al parc homònim. Ha estat històricament un punt de trobada veïnal molt important per a la població.
Ús històric:
Ubicada originalment fora de les muralles de la ciutat en una zona d’horts, les seves aigües van proveir el reg d’hortalisses i van alimentar un safareig públic durant segles.
Consisteix en un robust mur de carreus de pedra ben escairats. L’aigua brolla de manera tradicional a través de tres canelles de pedra que omplen un llarg abeurador. (Actualment no raja aigua)
La font serveix de porta d´entrada al Parc del Lledó, que amb unes tres hectàrees és l´espai verd més gran de Berga. Compte amb jardins a diferents nivells, estanys, zones infantils i un amfiteatre a l’aire lliure.
La font serveix habitualment com a punt de partida o pas per fer rutes de senderisme locals.
La Sínia de Cal Tresó esta al costat del camí de la Pobla de Claramunt a Ca n’Aguilera de Piera.
Historia:
En obrir el camí es va mutilar una part de la sínia.
Les restes de la sínia estan situades dins una finca a tocar del camí, molt tapada per la vegetació.
S’hi conserva part de l’estructura del pou, refeta amb maó i amb les restes de l’eix. Al costat hi ha un safareig rectangular on s’hi emmagatzema l’aigua que es poua amb una bomba moderna.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa: Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.
La Font del Safareig esta en el carrer Major amb carrer del Rec de Jorba.
Historia:
Des de l’any 1323 està documentat el rec que baixa pel carrer al qual dona nom.
Des de la construcció del safareig a finals del segle XVIII, l’aigua d’aquest rec s’utilitzà per abastir-lo, si bé el raig d’aigua del rec cap al safareig era anteriorment sota el campanar (on també hi havia uns abeuradors).
L’any 1921 fou traslladat a l’emplaçament actual.
Just a la confluència del carrer del Rec amb el carrer Major, i adossada al mur de contenció del carrer, hi ha la font que abasteix el safareig.
Hi destaca un relleu que representa un gall (possiblement, en al·lusió a Sant Pere) sota el qual hi ha la inscripció en ciment “1941”. Finalment, hi ha tres brocs metàl·lics.
Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Xavier Bermúdez – iPAT Serveis Culturals
El Comú, está en el nucli urbà dels Hostalets de Pierola, s’arriba pel carrer de l’Escorxador, cantonada amb el carrer Major on esta l’antic safareig dels Hostalets de Pierola.
Historia:
Abans de la construcció del cèntric Safareig del Comú, les dones del poble havien d’anar a fer la bugada en els safareigs que existien dispersos per les afores del nucli urbà.
El Comú és una zona d’ús públic construïda a inicis del segle XX (concretament el 1903) per l’Ajuntament d’aquells temps.
Als seus inicis, la Font del Comú tenia una bomba accionada a mà per elevar l’aigua del pou.
Diu la tradició popular que les dones passaven moltes hores al safareig i que s’hi parlava de tot, de manera que un bon dia unes rentadores van acabar esbatussant-se amb els picadors de rentar.
Una restauració de l’any 1995 ha reconvertit el safareig en una mena de placeta tancada, amb una font ornamental a l’espai ocupat antigament per l’aigua.
El Comú és una zona d’ús públic. L’entorn presenta una forma allargassada on s’hi entra pel carrer Major a través de dues columnes modernistes de maó vist, a darrera d’aquestes hi ha la popular Font del Comú o Font de la Bomba, renom que va adquirir degut a que en els seus inicis la font tenia una bomba accionada a mà per elevar l’aigua del pou excavat a l’altra banda del carrer.
Seguit de la font hi trobem el Passeig del Comú, ombrejat per una dotzena d’acàcies. I finalment hi trobem el Safareig Públic del Comú, gran estructura circular amb molta cabuda d’aigua,
Principis segle XX – Safareig
on les dones del poble hi rentaven la roba abans de l’arribada i generalització de l’aigua corrent domèstica.
El safareig s’omplia amb aigua provinent de la Font del Comú i de la mina de Cal Figueres, que es diu que començava al pou de la casa de Cal Martri, al carrer Isidre Vallès, i s’adreçava vers on hi havia el trull per extreure l’oli de les olives, continuava cap al carrer del Trull i, finalment, desguassava al safareig.
L’any 1995 s’inaugurà una rehabilitació del conjunt. Més avall, hi havien els Horts de Cal Figueres o del Comú, que es regaven amb l’aigua de la Mina de Cal Figueres i amb les escorrenties del Safareig.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls
Lledoner de la Font del Comú, esta situat entre els carrers de l’escorxador i Major, a dins la zona enjardinada de La Font del Comú.
Historia:
El Comú és una zona d’ús públic construïda a inicis del segle XX (1903) per l’Ajuntament, per la qual cosa cal suposar que els plataners varen ser plantats en aquells moments, suposició que concorda amb l’edat que sembla que pot tenir el Lledoner.
Per sobre de l’antic safareig del Comú trobem aquest gran arbre fent ombra a tot l’entorn.
Té un diàmetre d’1’5 m i una gran alçada, així com una copa molt ample.
El Lledoner, arbre molt usat per proporcionar ombra a l’estiu,
pot viure fins a cinc o sis segles i és de procedència oriental.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell
