La Font esta a sota dels murs de reforç del carrer Margançol davant la nau de l’antiga fàbrica del Bep de Vilada
El safareig esta a poca distancia de la font.
Historia:
Històricament el municipi de Vilada havia estat un punt d’estiueig i descans important a la comarca, sobretot reconegut pels seus aires frescos i la qualitat de les seves fonts, algunes d’elles considerades medicinals.
Aquesta font no correspon al grup de fonts sulfuroses i de més tradició del poble.
No obstant això, constituiria un altre punt d’aigua dels diversos que envolten la concentració més antiga de cases del nucli al voltant de la parròquia de Sant Joan.
La font era força concorreguda pels treballadors de l’antiga fàbrica, fins que l’aigua de la font va començar a sortir dolenta per filtracions.
Possiblement la font agafi aigua de la veta que ressegueix el terreny en línia recta descendent i que també donaria punt d’abastiment a cal Massana Vell, cal Vilalta, i altres cases ubicades al peu del torrent que s’observa sobre el terreny.
Aquesta font està localitzada per darrere de la nau que actualment forma part del taller del ferrer de Vilada, però que havia estat l’antiga fàbrica de cal Bep.
Dita font es troba ubicada per sota el carrer, encofrada al mur.
Per la part interior del mur, i a partir d’una reixeta, s’intueix que existeix un petit dipòsit d’obra de la font. L’aixeta, que no raja, es troba encastada a la paret amb funcions de dipòsit.
Mapes patrimoni Cultural – Any aprox. 2018
Per arribar-hi cal baixar una graonada de 4 graons fets amb pedra repicada i escairada, disposada amb angle, o des de la plaça interior al voltant de la fàbrica. La font està orientada al sud. Hi ha un petit muret de pedra a la part exterior, pel costat est, que permet seure. La coberta de la font està feta amb un arc rebaixat amb pedra disposada a plec de llibre.
El safareig esta adossat a la paret d’una casa. No massa gran i es rectangular.
Ara esta vuit d’aigua que no creiem que tingui que veure amb la Font de cal Bep.
Observacions:
És interessant el conjunt del carrer en aquest tram per la distribució en marges de pedra i el seu recorregut des del carrer fins a la font.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i propi
Autoria de la fitxa per a MPC.: Martí Picas. INSITU SL
Situada a l’alçada de l’antiga carretera nacional II, baixant de La Panadella direcció a Igualada, una vegada passada la masia anomenada Cal Baiona trobem un desviament, indicat per un cartell, a la dreta que ens porta directament a la Font de Mussa.
El conjunt de la font esta a un nivell inferior del camí.
Hi han dues sortides d’aigua, una amb un doll abundant, que surt per un vell tub de ferro i cau a una pica on desguassa,
La segona ens cal baixar uns esglaons i de la paret surt l’aigua que va a parar a un canaló
i aquest porta l’aigua al safareig.
que servia per fer la bugada de les masies properes.
En un costat tenim una taula amb seient per fer un àpat.
La font de Mussa, és un dels tres naixements que se li atorguen al riu Anoia,
els altres es la Font del Pou de la Morera de Fortesa de Sant Pere Sallavinera,
I la deu d’aigua del Molí de Roda de Veciana.
Arreu de la comarca, s’explica un fet que únicament des del coneixement cabalístic pot tenir explicació :
“ L’any 1818, amb motiu d’una gran secada que va estroncar moltes fonts de la comarca. A la font de la Mussa, que encara rajava, hi havia cues dia i nit per a proveir d’aigua. A més, el lloc es convertí en un centre de pelegrinatge. El dia que els feligresos de Montmaneu hi anaren en processó, portant la imatge de la Mare de Déu de la Creu, hi coincidiren unes altres sis processons, vingudes d’altres poblacions per demanar la pluja…”
El Monument a la bomba esta en la rotonda de la carretera de Sentmenat a l’altura del carrer de Ramoneda de Polinyà
Rotonda inaugurada l’any 2018, en homenatge a un dels elements més característics del passat de Polinyà: la Bomba.
Es tracta de l’antiga font del poble que disposava de safareig, on s’anava a buscar aigua i a rentar roba.
L’escultura és una reproducció de la bomba amb diverses representacions de nens jugant i dones rentant, en planxes metàl·liques de colors.
La bomba l’any 1930.Extreta de Museu Històric Municipal de Polinyà. 1995. “Història gràfica de Polinyà”, p. 66. – Observacions: Projecte d’Eliseupaisatgista
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural -Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Ainhoa Pancorbo Picó
L’antic safareig esta situat a l’entrada del petit poble de Querol, on hi ha un gran plàtan. al costat mateix de la carretera, venint de Pont d’Armentera,
i punt de partida per anar a l’Àrea de Lleure i a la Font de Querol.
Es de construcció rectangular, es podia rentar la roba gracies a les lloses en pendent.
En el seu inicis no tenia cobert, actualment si en disposa.
Al no ser utilitzat, dins del safareig hi ha peixos de colors.
L’aigua tant entre per igual al safareig
com pel abeurador que estan adossat entresi.
L’antic abeurador era i es pels animals de granja.
Querol és un municipi de la comarca de l’Alt Camp, que s’estén al sector nord-oriental de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, l’Alt Penedès i Anoia, i s’estén en la seva major part a l’esquerra del Gaià, riu que travessa el territori de nord a sud. Forma part del sector muntanyós del bloc del Gaià, format ací a la part més septentrional per contraforts de la serra de Brufaganya (874 m al punt més alt) i al centre i sud per la plana d’Ancosa, serra que s’inicia a Montagut (962 m), al S del terme, i es continua pel terme de la Llacuna, ja d’Anoia, amb altituds de 900 m. La part de la dreta del riu és accidentada pels contraforts de la serra de Comaverd (827 m, a les Agulles, 625 m al tossal de Saburella).
Cal dir que el punt de partida per anar a la Font de Querol i Àrea de Lleure,
es a l’entrada a aquest petit poble on hi ha un gran plàtan que ahir us vaig presentar.
Seguiu la pista indicada per cartells des del safareig, al poc passareu pel costat d’un edifici,
seguiu i aviat arribareu a l’Àrea de Lleure,
Es una zona amb molts arbres i humida.
Amb diversitat de taules i bancs per poder fer un bon àpat.
En racó, i sota d’una paret de rocosa hi ha la Font de Querol.
Gracies a unes escales hi podreu arribar.
D’un broc gros surt contínuament l’aigua
Que cau a una pica rectangular a una certa alçada del terra.
Es un espai natural i molt tranquil per fer una parada en el camí…
El Safareig públic esta en el carrer Major, 44 de Jorba.
Historia:
L’element associat al safareig del qual es té una constància documental més antiga és el rec que l’abasteix, esmentat l’any 1323.
El raig d’aigua que va del rec cap al safareig era anteriorment sota el campanar (on també hi havia uns abeuradors).
L’any 1921 fou traslladat a l’emplaçament actual.
La tradició diu que el safareig fou construït l’any 1777 com una mesura higiènica per combatre l’epidèmia de pesta que patia la població.
L’edifici del safareig és de planta rectangular, i està alçat amb maçoneria. La seva ubicació en un punt amb força desnivell, entre el carrer del Rec (a darrere, més alt) i el carrer Major (més pla) fa que les obertures estiguin encarades cap a aquest segon, a migdia. Aquesta façana està formada fins a mitja alçada per lloses de pedra calcària més grans que els de la resta.
Per tal de deixar dues grans obertures, la coberta se sustenta sobre amb un pilar central de pedra i el marc de la porta de maó. El pilar central de la façana té la següent inscripció: “AÑO / 1921 / 1867 / 1781”, que podem associar a diversos moments constructius de l’equipament.
L’espai interior està pràcticament tot ocupat per la gran pica de pedra del safareig, de forma rectangular.
Una reforma recent (segle XXI) ha substituït la coberta original per una de nova, amb grans bigues de fusta, que decanten la teulada cap al sud.
Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Xavier Bermúdez – iPAT Serveis Culturals