Monument a la Verema de Monistrol de Calders

El Monument a la Verema a la part superior de la plaça Nova, tocant a la carretera de Saladic.

Historia:

  • Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l’Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich.
  • El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic.
  • La col·lecció forma part del que s’anomena Museu municipal d’escultures a l’aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d’uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d’una hora i mitja de durada aproximada.
  • El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016.
  • El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets.
Mapes de Patrimoni Cultural

Conjunt figuratiu força realista on es presenten dues figures femenines, els dos cossos es presenten nus; l’una en posició dreta amb raïm entre els seus braços i mans, l’altra, mig encorbada presentant feinejar en les tasques de la verema. Tot i tractar-se d’una escultura realista els volums de les formes són simples, tractats de forma sintètica, és a dir, amb detalls superficials sense caure en el realisme més pur. L’obra és de pedra de Sepúlveda i mesura 190 x 100 cm aproximadament.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i propi

Autoria de la fitxa per a MPC.: Sara Simon Vilardaga

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Monument a l’Aiguadora de Monistrol de Calders

El Monument a l’Aiguadora esta situat a la Plaça Nova, al costat sud-est de Monistrol de Calders.

Historia:

  • Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l’Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich.
  • El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic.
  • La col·lecció forma part del que s’anomena Museu municipal d’escultures a l’aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d’uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d’una hora i mitja de durada aproximada.
  • El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016.
  • El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets.
dav

Damunt una peanya consistent en un bloc rectangular de pedra, es presenta una figura femenina disposada dreta representant una dona amb els braços alçats suportant una gran gerra que porta al cap. La dona va porta vestit o faldilla llarga amb davantal i un mocador al cap. Tot i ser una escultura realista els volums de les formes mostren un tractament simple i sintètic, sense assolir un realisme pur amb gran quantitat de detalls. L’obra és de pedra calcària d’Almeria, les mides aproximades són 200 x 72 cm. Hi ha una font front seu de doble aixeta i pica.

Observacions:

Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l’empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l’art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l’empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d’autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l’escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Sara Simon Vilardaga

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Monument a la bomba de Polinyà

El Monument a la bomba esta en la rotonda de la carretera de Sentmenat a l’altura del carrer de Ramoneda de Polinyà

Rotonda inaugurada l’any 2018, en homenatge a un dels elements més característics del passat de Polinyà: la Bomba.

Es tracta de l’antiga font del poble que disposava de safareig, on s’anava a buscar aigua i a rentar roba.

L’escultura és una reproducció de la bomba amb diverses representacions de nens jugant i dones rentant, en planxes metàl·liques de colors.

La bomba l’any 1930.Extreta de Museu Històric Municipal de Polinyà. 1995. “Història gràfica de Polinyà”, p. 66. – Observacions: Projecte d’Eliseupaisatgista

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural -Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Ainhoa Pancorbo Picó

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Plaça de Pau Casals de Sant Fost de Campsentelles

La Plaça de Pau Casals esta front de la Plaça de la Vila de Sant Fost de Campsentelles. La plaça es petita i disposa de bancs i arbres.

Destaca el monument a la Sardana. S’inaugurà el setembre de 1975, amb la presència del Governador civil de Barcelona, Martin Villa i les autoritats locals. Plafó format per tres parts, on es representa en relleu una ballada de sardanes. A sota els balladors hi ha, a l’esquerra, la paraula “ANY”; al centre, l’escut del municipi; i a la dreta “1975”. Es troba situat en un angle de la plaça de Pau Casals en un mur de paredat i envoltat d’heures i vegetació. No figura el nom de l’autor.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural -Diba.

Autoria de la fitxa: Jordi Montlló Bolart

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngeles García – Carpintero

Placeta de Lluis Companys dels Prats de Rei

Placeta de Lluis Companys esta situada en el carrer de Josep Maria Llobet, s/n dels Prats de Rei. Es un petit espai sense asfaltar amb poca vegetació, en punt perifèric al nord-oest de la vila.

Historia:

  • Es tracta d’un monument molt recent, d’iniciativa municipal, inaugurat el 15 d’octubre de 2015 per tal de commemorar el 75è aniversari de la mort de Lluís Companys i Jover, 123é president de la Generalitat de Catalunya, sotmès a judici militar i afusellat el 15 d’octubre de 1940 un cop ja acabada la Guerra Civil Espanyola.

Es tracta d’un petit monument commemoratiu, fet amb un sol bloc de pedra de sauló local de vetes verdoses i vermelles. Mesura 1’5 m d’alçada, està tallat amb forma rectangular i mostra l’extrem superior lleugerament irregular. L’acompanya una petita placa metàl·lica quadrangular situada a la part frontal superior del monòlit que conté inscrits els detalls descriptius del motiu del monument i la data de la seva inauguració.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural

Autoria de la fitxa per a MPC:Jordina Sales Carbonell

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de Sant Jaume de Vilamontà de Manlleu

Sant Jaume de Vilamontà és una capella de Manlleu (Osona)

Des de el km. 2 de la carretera BV-5224 hi ha una pista que hi porta directament.

A poca distancia el 18 de juliol de 1960 es va inaugurar una font dedicada a Sant Jaume.

Actualment no hi ha aigua, sols ara es com un monument.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Avui coneixerem : La Font i Monument a Josep Obradors de Santa Maria d’Oló

La Font i Monument a Josep Obradors esta situada en el nucli urbà d’Oló, concretament en la Plaça de Sant Antoni M. Claret de Santa Maria d’Oló.

Historia:

  • A principis del segle XX a Oló es va plantejar, com en la majoria de pobles, la necessitat de crear una xarxa d’abastament d’aigua potable, però la iniciativa no va sorgir de l’Ajuntament sinó d’un particular.
  • Era Josep Obradors Pascual, àlies Paperines, el qual després d’haver viscut a Barcelona i Sabadell va tornar al poble i va idear un projecte per captar l’aigua de dues fonts: la de la Deu i la font del Viver de Turigues o Roselles.
  • La captació era més alta que el turó on hi ha el poble, de manera que l’aigua havia d’arribar al seu destí sense necessitat de cap bomba.
  • Era l’any 1912 i Obradors va comprar el castell, va demanar un permís per travessar la riera amb un aqüeducte i, davant de la incredulitat dels veïns, va fer arribar l’aigua corrent a les cases aquell mateix any.
  • En el llibre “Oló, un poble, una història” es diu per error que l’any que arribà l’aigua va ser el 1913.
  • Com que l’aigua d’aquestes dues fonts no era suficient més tard es va comprar també la font de les Hortes, que és la que és més abundant.
  • El 1932 Obradors va deixar el negoci de l’aigua i se’l va vendre a Esteve Valls, un peixater de Manresa que tenia com a soci Vicenç Ciuró.
  • Posteriorment el servei d’aigües ha passat per diferents propietaris. Josep Obradors es traslladà a Manresa, on va regentar la Fonda Espanya, al carrer Guimerà. Quan ja era gran ell mateix va propiciar que se li aixequés un monument a Oló, aprofitant una visita de l’alcalde a la fonda.
  • El mateix Obradors va pagar el cost del monument, que fou construït el 1955, i pocs anys després va morir.
  • La primera ubicació on ara hi ha el campanar de l’església aproximadament.
  • Però poc després van començar les obres per construir l’església i el monument es traslladà més al centre de la plaça.
  • Finalment, el 1998 es va re-urbanitzar la plaça per fer-hi l’actual zona enjardinada, el carrer es va eixamplar i el monument fou desplaçat uns metres per deixar-lo en l’emplaçament actual. Llavors s’hi col·locà l’actual placa, en català, ja que la primera era en castellà.

Font monumental dedicada a la memòria de Josep Obradors, que fou el promotor del servei d’aigua corrent al poble d’Oló. Es troba emplaçada a la plaça de Sant Antoni M. Claret, i consisteix en una estructura de pedra de planta més o menys rectangular que està coronada amb una farola metàl·lica de dos braços.

El monument és simètric, i en les seves dues cares principals hi ha un brollador d’aigua, una pica i una placa de marbre amb la següent inscripció:

 “En recordança d’en Josep Obradors i Pascual, el Paperines, per la gran tasca de la portada de l’aigua al poble l’any 1912. Santa Maria d’Oló, 1955-1998.”

Sobre la placa hi ha en relleu una rosa, que és l’emblema de la població.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Piñero Subirana

Observacions: Informació facilitada per Josep Canamasas Güell

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies pel Blog : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres – El Pi de l’estació de Valldoreix

Bon Any 2022

El Pi de l’estació de Valldoreix, una vegada mort, és un record … és un monument…

Text i Fotografies : Ramon Solé

Font del monument a Francesc de Verntallat, a Els Hostalets d’en Bas

Aquesta Font  està tot entrant a Els Hostalets, a prop de la cruïlla de la carretera d’Olot a Vic i la d’Hostalets, sota el monument a la Família  Pagesa i el monument a Francesc de Verntallat, us passo l’enllaç per conèixer aquests monuments :

https://inventaripatrimoni.garrotxa.cat/3493/

La paret de la Font és un mur de pedra, disposa d’un banc també de pedra. L’aigua de xarxa pública surt al premé una aixeta polsador, que cau a una reixa a ran del terra on desguassa.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Araceli Peix i Ramon Badia

Plaça de Pau Casals de Mollet del Vallès

Com cada diumenge avui us presento dos articles

La Plaça de Pau Casals, esta situada entre les avingudes de la Llibertat, de Badalona i de Burgos, i el carrer de Joan Brossa, enfront de la plaça Major i l’edifici de l’Ajuntament.Aquest espai porta el nom del violoncel·lista Pau Casals,  es va inaugurar l’any 2003; fent així front de l’Ajuntament un gran parc verd i agradable.La seva principal característica, es una gran ondulació del terreny on passejar, jugar, poder trepitjar i estirar-se a la gespa…Des d’aleshores, ha esdevingut un espai central dels actes festius de la ciutat.Disposa de diverses espècies d’arbres, com el pi pinyer, l’om, la gleditsia, el Liriodendron, l’auró o el lledoner, entre d’altres,Aquests arbres permeten disposar d’ombra a l’estiu i gaudir del cromatisme de colors estacional.La plaça acull el monument Gegant, obra de Ramon Aumedes, un gran cilindre que bascula i gira com si fossin les faldilles d’un gegant.A la banda de l’av. Burgos, hi trobem l’escultura a Pau Casals, de l’escultor Ricard Mira.Sota d’aquesta gran Plaça, disposa d’un gran aparcament soterrat amb 181 places disponibles diàriament, per a comoditat sobre tot per la gent que va a treballar al centre urbà de Mollet i/o fer gestions a l’Ajuntament.

 

Recull de dades : Ajuntament de Mollet del Vallès

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé