La Font Gran esta sitiada a 50 metres de la carretera B-432, punt quilomètric 0’900, dins del nucli urbà d’Olost,
en un petita zona verda dins del nucli urbà d’Olost, als peus de la carretera B-432 i sobre l’anomenat Raval d’Olost.
La font està formada per una estructura amb volta d’arc rebaixat de maçoneria de pedra que s’adossa a un marge rocós.
Dins l’espai de la volta, poc profund, hi ha el brollador metàl·lic que sobresurt del mur a la part inferior central, a la que s’accedeix a través d’uns graons descendents.
A l’extrem superior esquerre del mur hi ha una obertura rectangular emmarcada amb monòlits de pedra treballada que dóna accés al dipòsit.
La font queda envoltada per una esplanada de terra on hi ha taules i bancs de fusta, i sota dos grans desmais.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Per anar a La Font Forriola, cal seguir per la pista forestal de la carretera B-431, punt quilomètric 62’4, que baixa fins recorre uns 650 metres fins arribar a la font.
Historia:
Segons es recull en el llibre “Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès”, editat pel Grup de Defensa del Ter, la font es troba just al límit de dos propietats.
El propietari de la dreta va fer l’aixeta a un nivell inferior que el de l’esquerra per a prendre-l’hi l’aigua.
L’aigua que brolla per aquesta part dreta va a parar al viver, que antigament s’utilitzava per proveir el funcionament de la bòvila del Pilar, que encara es conserva parcialment.
La font Forriola està situada a un centenar de metres al sud del carrer de la Mongia, a l’extrem del Clot de la font Forriola que correspon amb la zona a on neix el riu d’Ases.
L’accés a la font es fa a través d’una pista forestal que surt de la carretera B-431 a l’altura de cal Ferrer Parell d’Ous en direcció est.
A uns 650 metres es troba una raconada amb un gran canyissar envoltat d’horts, al costat de la qual es troba la font.
La font està formada per un mur construït amb maçoneria de pedra del que en sobresurt a l’esquerra una volta de canó amb arc de mig punt i un dipòsit construït amb maó a la part dreta.
A la part esquerra, i dins la volta, hi ha un brollador obturat i cobert de vegetació.
A la part dreta hi ha un petit espai a nivell inferior al que s’accedeix a través de dos graons de pedra; en aquest espai s’hi troben una aixeta, que actualment no es fa servir i el dipòsit a la dreta, del que en surt a la cantonada un tub pel que actualment brolla l’aigua.
Annexat al sud de la font hi ha un viver de forma triangular construït amb murs de pedra coronats amb pedres treballades triangulars.
Observacions:
La font Forriola també és coneguda com a font del Castellot. Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l’hivern dels anys 2002, 2004 i 2005 la font Forriola presentava uns índexs de nitrats de 130’8 mg/l, 137’9 mg/l i 158’7 mg/l respectivament. Superant, per tant, el màxim tolerable de 50 mg/l establert per l’Organització Mundial de la Salut
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC: Jordi Compte i Marta Homs
La Font de Sant Salvador és una font propera al nucli d’Altadill al terme municipal de Sant Guim de Freixenet (Segarra),
bastida sota el pla de Sant Salvador en una zona d’arbres i matolls, a pocs metres de la façana lateral de l’ermita de Sant Salvador.
Per poder accedir a l’interior de la font, va fer falta obrir una rasa, quedant delimitat aquest espai d’accés a partir de dos murs laterals obrats en pedra seca que el terreny.
L’accés a l’interior de la font es fa a partir de l’estructura d’un quart de volta apuntada.
L’espai interior és de planta rectangular, coberta amb una volta apuntada que arrenca sobre uns petits murs, bastits damunt la cinglera de roca, i capçalera plana.
Finalment un brollador solcat a la mateixa roca, permet la sortida de l’aigua.
Presenta un parament paredat obrat amb pedra seca, així com pedra disposada amb cantells per obrar la volta apuntada.
En el Claustre Claustre del Monestir de Pedralbes, hi ha varis elements relacionats amb l’aigua, que era fonamental i necessari per la vida en el Monestir,
un Pou – cisterna, el brollador o font de l’Angel que es el renta mans
Avui ens fitxarem amb la Bassa rodona protegida per uns xiprers.
Bassa que sempre esta plena d’aigua, gràcies a un pedestal amb vegetació que cau regalimant o degotant.
També, dins de la Bassa hi han algunes plantes d’aigua.
Per visitar la Font dels Pins, cal seguir des del Mas Massana, el GR que du al Collbaix,
a uns 800 m de la casa, dins del municipi de Fonollosa.
Petita font ubicada en les immediacions del mas Massana, enmig d’un bosc de pins.
Com a element edificat es tracta d’un petit brollador construït arran de terra sobre una petita bassa de formigó que recull d’aigua del brollador i desguassa en una petita canalització.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la Fitxa per a MPC.: Raquel Valdenebro Manrique
La Font d’en Pere Cases a la zona central-oest del municipi. A pocs metres al peu de la carretera que porta d’Olvan a Cal Rosal, al peu de la pista d’accés a la zona de la Palanqueta.
Un cartell ens indica el camí a seguir.
Font situada en un marge del peu del camí de la Palanqueta, compta amb una estructura obrada que reforça el pendent del terreny.
Concretament hi ha un frontal rectangular delimitat per carreus de pedra tallada i la part central, obrada en maó massís,
al mig de la qual hi ha el brollador d’aigua i el tub del sobreeixidor que aboquen l’aigua a un clot o pica situada a la base de l’estructura.
A banda i banda un banc amb respatller construït amb lloses de pedra.
Recull de dades: Mapes del patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Sara Simon Vilardaga
La Font del mas Brucardes està a uns 200 metres de la masia, a tocar del cingle, en la Urbanització Vista Alegre de les Brucardes de Sant Fruitós de Bages.
S’arriba pel carrer de la Font, tot baixant unes escales.
Historia:
Malgrat que els elements constructius que conformen la font són de factura moderna, segurament de principis del segle XX, l’existència d’aquesta font es coneix des de l’Edat Mitjana.
Així, són nombroses les referències documentals que parlen del camí que du a la font del mas Brocard, en referència a aquesta font.
Ja des del 1341 apareix anomenada. SALVADÓ (2003:637).
Sens dubte es va tractar d’una de les fonts més anomenades del terme.
També se la coneix com La Font Tolega.
Es tracta d’una petita porció de terreny explanada, que fou aprofitada com a espai de lleure aprofitant la presència d’una deu d’aigua.
Com a element constructiu que conforma el conjunt de la font, es troba en primer lloc un conjunt de graons que permeten el descens fins a la zona de la font.
Al final de les escales, a la roca, ha estat excavada una petita clivella, que ha estat recoberta interior i exteriorment per lloses de pedra, dins de la qual es troba el brollador.
Aquesta clivella ha estat rematada a la part superior per un arc de mig punt, reforçat amb carreus irregulars units amb morter.
Uns metres per sota del brollador de la font, a l’espai del costat en direcció al cingle, s’aprecien les restes d’una bassa quadrangular construïda en pedra.
Al cantó de ponent de la basa sorgeix un brollador que condueix l’aigua fins a una pica rectangular feta amb pedra, i que segurament devia servir per abeurar bestiar.
Sobre la font, hi ha varis Lledoners, que proporcionen ombra a l’estiu. Disposa d’una font d’aigua de xarxa.
Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Diba.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 