Avui destaquem: Font Forriola de Sant Feliu Sasserra

Per anar a La Font Forriola, cal seguir per la pista forestal de la carretera B-431, punt quilomètric 62’4, que baixa fins recorre uns 650 metres fins arribar a la font.

Historia:

  • Segons es recull en el llibre “Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès”, editat pel Grup de Defensa del Ter, la font es troba just al límit de dos propietats.
  • El propietari de la dreta va fer l’aixeta a un nivell inferior que el de l’esquerra per a prendre-l’hi l’aigua.
  • L’aigua que brolla per aquesta part dreta va a parar al viver, que antigament s’utilitzava per proveir el funcionament de la bòvila del Pilar, que encara es conserva parcialment.

La font Forriola està situada a un centenar de metres al sud del carrer de la Mongia, a l’extrem del Clot de la font Forriola que correspon amb la zona a on neix el riu d’Ases.

L’accés a la font es fa a través d’una pista forestal que surt de la carretera B-431 a l’altura de cal Ferrer Parell d’Ous en direcció est.

A uns 650 metres es troba una raconada amb un gran canyissar envoltat d’horts, al costat de la qual es troba la font.

La font està formada per un mur construït amb maçoneria de pedra del que en sobresurt a l’esquerra una volta de canó amb arc de mig punt i un dipòsit construït amb maó a la part dreta.

A la part esquerra, i dins la volta, hi ha un brollador obturat i cobert de vegetació.

A la part dreta hi ha un petit espai a nivell inferior al que s’accedeix a través de dos graons de pedra; en aquest espai s’hi troben una aixeta, que actualment no es fa servir i el dipòsit a la dreta, del que en surt a la cantonada un tub pel que actualment brolla l’aigua.

Annexat al sud de la font hi ha un viver de forma triangular construït amb murs de pedra coronats amb pedres treballades triangulars.

Observacions:

La font Forriola també és coneguda com a font del Castellot. Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l’hivern dels anys 2002, 2004 i 2005 la font Forriola presentava uns índexs de nitrats de 130’8 mg/l, 137’9 mg/l i 158’7 mg/l respectivament. Superant, per tant, el màxim tolerable de 50 mg/l establert per l’Organització Mundial de la Salut

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC: Jordi Compte i Marta Homs

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui coneixerem : La Font de cal Ferrer de Santa Eulalia de Riuprimer

La Font de cal Ferrer està situada en el carrer del Puig, en el seu encreuament amb el carrer de Baix.

Historia :

  • Les fonts han estat sempre un punt de reunió entre els veïns i les veïnes del poble i punt principal d’abastiment d’aigua, en municipis on no hi va arribar l’aigua corrents fins al segle XX.
  • Aquest és el cas de Santa Eulàlia, on les fonts portaven l’aigua al entre del nucli urbà del municipi i van proliferà per gran part de l’urbanisme.
  • Actualment, molts d’aquests elements han desaparegut i d’altres o s’han mantingut o s’han recuperat desprès del temps.
  • Aquest últim cas és de la Font de Cal Ferrer, recuperada per l’ajuntament el 2013.

La Font del carrer del Puig és una font municipal que es va crear amb l’objectiu de recuperar una deu anterior que es trobava en aquest indret.

La font està formada per una pica de gres calcari, de 1,69m d’amplada, 56cm de fons i 40cm d’alt, la qual queda sobre un banc metàl·lic i rep l’aigua d’una altra estructura metàl·lica, en forma de L. La pica és un element original de la font anterior i que quan es va desmuntar, el veí del carrer, el senyor Josep Parramon, va manifestar la intenció de conservar-la.

Gracies a aquest interès la seva vídua, la senyora Loreto Mateu, la va cedir a l’ajuntament i com a reconeixement a aquesta cessió es va col·locar una placa al terra, on es pot llegir “Agraïm a la família Parramon Mateu (Can Vall) la donació d’aquest abeurador. Testimoni de la memòria de temps llunyans. Ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer”.

Mapes Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Pilar Camañes

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero