Arxiu d'etiquetes: canyissar

Avui destaquem: Font Forriola de Sant Feliu Sasserra

Publicat el per
Respon

Per anar a La Font Forriola, cal seguir per la pista forestal de la carretera B-431, punt quilomètric 62’4, que baixa fins recorre uns 650 metres fins arribar a la font.

Historia:

  • Segons es recull en el llibre “Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès”, editat pel Grup de Defensa del Ter, la font es troba just al límit de dos propietats.
  • El propietari de la dreta va fer l’aixeta a un nivell inferior que el de l’esquerra per a prendre-l’hi l’aigua.
  • L’aigua que brolla per aquesta part dreta va a parar al viver, que antigament s’utilitzava per proveir el funcionament de la bòvila del Pilar, que encara es conserva parcialment.

La font Forriola està situada a un centenar de metres al sud del carrer de la Mongia, a l’extrem del Clot de la font Forriola que correspon amb la zona a on neix el riu d’Ases.

L’accés a la font es fa a través d’una pista forestal que surt de la carretera B-431 a l’altura de cal Ferrer Parell d’Ous en direcció est.

A uns 650 metres es troba una raconada amb un gran canyissar envoltat d’horts, al costat de la qual es troba la font.

La font està formada per un mur construït amb maçoneria de pedra del que en sobresurt a l’esquerra una volta de canó amb arc de mig punt i un dipòsit construït amb maó a la part dreta.

A la part esquerra, i dins la volta, hi ha un brollador obturat i cobert de vegetació.

A la part dreta hi ha un petit espai a nivell inferior al que s’accedeix a través de dos graons de pedra; en aquest espai s’hi troben una aixeta, que actualment no es fa servir i el dipòsit a la dreta, del que en surt a la cantonada un tub pel que actualment brolla l’aigua.

Annexat al sud de la font hi ha un viver de forma triangular construït amb murs de pedra coronats amb pedres treballades triangulars.

Observacions:

La font Forriola també és coneguda com a font del Castellot. Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l’hivern dels anys 2002, 2004 i 2005 la font Forriola presentava uns índexs de nitrats de 130’8 mg/l, 137’9 mg/l i 158’7 mg/l respectivament. Superant, per tant, el màxim tolerable de 50 mg/l establert per l’Organització Mundial de la Salut

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC: Jordi Compte i Marta Homs

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Estany de la Guinardera de Sant Cugat del Vallès

Publicat el per
Respon

L’Estany de la Guinardera esta entre les avingudes de la Via Augusta i d’Europa de Sant Cugat del Vallès.

Historia:

  • L’estany de la Guinardera va ser construït el 1992 com element natural i paisatgístic, en el moment del desenvolupament del parc empresarial.
  • L’any 2018 es va dur a terme la primera fase del projecte de restauració de l’estany, que va ser possible gràcies als Pressupostos Participatius. 
  • Entre 2023 i 2024, es van continuar els treballs de restauració paisatgística i millora ecològica, amb la finalitat de preservar i posar en valor els valors naturals d’aquest indret.
  • Aquesta tasca ha permès adequar l’entorn i millorar-ne les condicions, n’han potenciat el paper faunístic, n’han ordenat l’ús social i l’han convertit en un punt d’educació naturalística.

L’estany de la Guinardera és un element del patrimoni natural de Sant Cugat del Vallès,

va ser creat de manera artificial.

Les aigües procedeixen de la xarxa pluvial (que passen prèviament per un separador d’hidrocarburs) i del bombeig d’aigua freàtica.

Recentment, aquest espai ha estat objecte de diverses actuacions de restauració paisatgística i

ecològica per a potenciar-ne la biodiversitat.

Les millores han inclòs la revegetació dels marges, la creació d’un camí perimetral, la instal·lació de miradors

i passarel·les a nivell de l’aigua, també de grades, i la col·locació de rètols informatius sobre la flora i la fauna autòctones.

Per altra banda, trobem també plantes halòfites que ajuden a consolidar els marges, millorar la qualitat de l’aigua i diversificar el medi.

A l’entrada de les aigües pluvials, a la zona nord-est de l’estany, es pot trobar canyissar de Phragmites australis (canyís), que contribueix a depurar l’aigua.

Als altres marges, s’observen herbassars poliespecífics amb espècies com Iris sp.; Juncus sp., Scirpus sp. i Carex sp., entre altres.

A més, hi ha tres illes flotants vegetades que afavoreixen la depuració de les aigües i la naturalització de les basses i,

alhora, són refugi i zona de nidificació per a fauna vertebrada i invertebrada.

No es permet benyar-se.

Disposa de algunes taules i seients per poder fer pícnic.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Els aiguamolls o estany de Cal Raba de Tordera

Publicat el per
Respon

Bona i Feliç nit de Nadal !

Als aiguamolls o estany de Cal Raba estan a tocar de la carretera GI-512, de Hostalric a Tossa de Mar.

S’hi pot accedir a peu, amb cotxe o amb RENFE., espai apte per tothom.

Està relativament a prop del nucli urbà, tot creuant els dos ponts que travessen la Tordera.

Els aiguamolls són la resta de la plana fluvial de la Tordera, de poca profunditat i formats al curs baix del riu en terrenys molt plans.

És una zona humida de 4,33 ha, formada per un estany d’aigües permanents.

Antigament, l’estany, d’origen natural, podia abastar una superfície màxima de 7 ha.

Actualment, la construcció de diverses infraestructures viàries a l’entorn de la zona humida, que arriben fins i tot a partir-la, ha modificat el funcionament hidrològic de la zona, reduint-ne molt la superfície.

La vegetació de l’estany és formada bàsicament per un extens canyissar i bogar, que ocupen bona part de la seva superfície.

El bosc de ribera es troba ben constituït i en general apareix en tot el perímetre de l’estany.

Està format per omedes amb mill gruà, vernedes i freixenedes.

També hi ha alguns sectors de roureda.

Pel que fa a la flora, hi apareixen espècies herbàcies força interessants, com el marcòlic (Lilium martagon), el buixol (Anemone nemorosa), la viola silvestre (Viola sylvestris), l’al·liària (Alliaria petiolata), l’espargani comú (Sparganium erectum), el lliri groc (Iris pseudacorus), o les poligonàcies Polygonum salicifolium i Polygonum amphibium.

Pel que fa a la fauna, a la zona hi nidifica el cabusset (Tachybaptus ruficollis), la polla d’aigua (Gallinula chloropus), l’ànec collverd (Anas platyrhynchos) i la fotja (Fulica atra). En hivernada s’hi observen regularment el bernat pescaire (Ardea cinerea) i el martinet blanc (Egretta garzetta).

A l’estany es localitza una petita població de tortuga de rierol (Mauremys leprosa) i del peix espinós (Gasterosteus aculeatus).

Actualment hi ha nombroses espècies de fauna exòtica i domèstica, que resten interès a l’espai.

En períodes de migració s’hi poden observar diferents espècies d’ànecs i passeriformes.

L’estany està senyalitzat amb diferents rètols informatius i hi ha una zona de lleure al sector est, amb bancs, papereres i un petit aguait.

Les actuacions s’han realitzat per part de l’Ajuntament de Tordera i l’entitat local CADMA (Consell assessor per a la defensa del medi ambient).

La proximitat al nucli urbà de Tordera i a diverses vies de comunicació (GI-512, BV-5121) origina impactes diversos: abocaments de deixalles, sobrefreqüentació, soroll, …

Recull de dades: Viquipèdia, Ajuntament de Tordera

Text: Ramon Solé

Fotografies: Ramon Solé