Cal situar-nos en l’església de Santa Maria que esta a prop de la masia de Santamaria,
Al seu darrera hi ha camps on destaca una torre molt antiga.
De fet es un Pou que la seva aigua s’utilitzava per atendre les necessitats de la finca.
Te una portella de fusta d’accés per treure l’aigua. En la part superior esta tapada per lamines grans de pedra.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font de les Tàpies és una font situada en el terme municipal de Calders, a la comarca del Moianès (fins al 2015 a la comarca del Bages). És a 1,30 km d’Artés, 3,30 km de Navarcles i 4,40 km de Calders. S’hi arriba seguint el sender PR-C 135, amb inici a Artés, o des de la carretera N-141C.
En el segon cas, aproximadament al quilòmetre 11 hi ha el trencall de la Colònia Jorba i, a l’altra banda de la carretera, el camí que va cap a les Tàpies. Abans d’arribar a la masia, cal deixar el camí principal i trencar a la dreta.
Travessant una roureda i prenent un camí a mà esquerra es baixa fins a la font.
La zona de les Tàpies és coneguda per la cascada de la font, la seva roureda (amb una cinquantena de roures) i la masia de les Tàpies, que és a prop.
La font està situada en una fondalada de gran bellesa, oberta pel torrent de les Tàpies.
Quan aquest torrent té un bon cabal, al costat de la font es pot contemplar una cascada d’uns 30 m de desnivell que es precipita sobre un petit gorg.
Hi predomina la vegetació pròpia dels indrets humits.
A l’obaga que hi ha al nord de la masia, el bosc format per pins, roures, alzines, boixos, plàtans.
Sembla que tradicionalment els ramats d’ovelles s’abeuraven en aquest indret.
L’aigua ha estat canalitzada i embassada ja des d’antic (probablement el segle XIX o abans).
D’una Portella surt un tub molt llarg per on surt l’aigua que cau a una bassa
Actualment s’utilitza com a zona d’esbarjo.
Es pot accedir a la part superior del salt mitjançant un corriol senyalitzat que hi ha travessant el torrent.
En èpoques de pluja cal anar molt en comte en las superfícies gelades o relliscoses.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Dora Salvador
El passat dia 3 de desembre us vaig presentar una part del Parc de ca n’Oriol, on hi ha la zona de Pícnic situat front l’antiga masia.
Avui ens fitxarem en altres espais nous, com una zona de gimnàs per adults i espais esportius, i jocs infantils de la Bombonera.
A l’entrada mateix pel carrer del camí de ca n’Oriol, hi ha una remodelació del Parc,
on trobem l’Àrea de Salut del Bosc de Ca n’Oriol, on destacant els aparells per fer activitats de gimnàs i esport.
La amplia zona de jocs infantils de la Bombonera es pot arribar per el carrer Camil Flammarion,
on els més petits podran gaudir de diversos jocs,
hi ha una Font
així com alguna taula i seients.
A poca distancia trobarem un laboratori per mesurar l’aire ambient.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Remunta, antigament coneguda com Ca n’Agustí o Ca n’Angulo, és una masia de l’Hospitalet de Llobregat
El 1886, el Ministeri de la Guerra va comprar la casa i la finca de 8,5 hectàrees a la seva vídua Mercè Bertran i d’Amat per la quantitat de 75.000 rals de billó.
Va ser destinada al cos d’artilleria fins al 1902, quan va passar a Dipòsit de Sementals d’Artilleria, que li va donar el seu nom popular.
El 1994 s’hi va instal·lar una escola de capacitació agrària.
El 2007 va ser cedida a l’Ajuntament de l’Hospitalet, i entre 2013 i 2014 les cavallerisses van rehabilitades com a escola bressol.
Dins del recinte cal destacar dos tipus d’arbres, les Palmeres i els Plàtans.
Uns més alts i grans que altres,
que donen una bona ombra.
Forment part del Parc de la Remunta.
Un petit pulmó verd dins de la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat.
Recull de dades generals: Viquipèdia
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Parc del Torrent de Ferrussons esta entre el coll Favà i la masia de Can Magí,
ubicat en l’avinguda de Can Magí, el carrer de Clementina Arderiu i carrer de Torrent de Ferrussons de Sant Cugat del Vallès.
Antigament, formaven part dels terrenys de la masia de can Magi, estava envoltat pels conreus de vinyes i fruiters.
Actualment, hi ha pas des de la part alta per medi d’un camí arranjat fins la part baixa del parc.
En el torrent hi ha àlbers, amb sotabosc de vinca, heura i cua de cavall.
A la llera, hi trobem alguns exemplars de roures.
El pi blanc s’hi ha anat introduint també durant les darreres dècades.
Els accessos són alguns adaptats, altres…no
Amb seients a l’ombra,
disposa de lavabos, te alguna Font de xarxa pública,
jocs infantils destacables,
aparells per adults per fer gimnàs.
i taules amb seients de fusta per fer un àpat, papereres…
El Parc donat el seu ambient fresc de ribera, esta dins del llistat de refugis climàtics del municipi.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garciá – Carpintero
Ca n’Oriol és un barri situat al nord-est del municipi de Rubí, al Vallès Occidental i rep el seu nom a partir de la històrica Masia de Ca n’Oriol,
on s’arriba pel camí de can n’Oriol.
Front mateix de l’antiga masia, ara és un col·legi, hi ha adaptat l’Àrea d’estada de can n’Oriol.
Esta entre la casa i l’antiga Era, on havien els camps i el bosc,
es una zona amb arbres que donen ombra, que s’agraeix a l’estiu.
Hi ha un nombre important de taules amb seient de fusta per fer un àpat o descansar-hi.
A les seves rodalies hi han aparells per fer gimnàs pels adults,
i activitats esportives.
Un espai ideal per passar unes hores en família o amics al costat mateix de la població de Rubí.
De fet el Parc de Ca n’Oriol és un espai amb una superfície total d’unes 3 hectàrees.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Can Puiggener és un barri de Sabadell situat al nord-est de la ciutat, que deu el nom a l’antiga masia de Can Puiggener.
Historia:
Consta de dos nuclis: un a la parta alta i el Pla, conegut també per el Llano. El barri té dues escoles públiques, una biblioteca, un centre cívic, l’Església de Sant Roc…
Sota el barri hi ha l’horta del Fruiterar (o de Can Puiggener), com també diverses fonts, com la dels Gitanos o la de la Conquena.
La Clota, que s’iniciava sota la muralla o mur de can Puiggener, que avui sols queda una gran explanada, arribava fins a la riba del Ripoll,
i era limitada al nord pel camí del molí de l’Amat, en un espai enclotat en forma de semicercle.
El nom de la Clota es troba documentat des de l’any 1516 i ha perdurat fins avui.
Al llarg del temps, aquest espai ha tingut diversos usos, des d’un assentament de barraques, horts il·legals, un abocador no controlat de brossa i també com abocador de terres i runes d’obres.
Per evitar més la degradació de la zona, es va crear una zona de lleure amb taules,
la restauració de la Font dels Gitanos, en la franja més pròxima al riu Ripoll.
També, plantant arbres per donar ombra d’una part del Parc de La Clota,
i en els terraplens laterals es van col·locar plantes y arbustos.
Recull de dades: Ajuntament de Sabadell, Viquipèdia i propi.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garciá – Carpintero
La Font Pomada o de can Pomada, esta situada en un costat de l’era i pati de la masia, situat al veïnat que duu el seu nom, de Montcada i Reixac.
La Font esta dins d’una petita construcció, l’entrada sustentada per dos columnes de ciment
A dalt de l’estructura hi ha el nom de la font amb rajoles de ceràmica
Una Capelleta amb la Mare de Déu del Turó amb ceràmica, te inscrita la següent llegenda:
“Goig del cel i del mortal
font d’amor mai estroncada
Mare de Déu de Montcada
Guardeu-nos sempre del mal.”
La Font te una aixeta polsador, on queia l’aigua a una pica, l’estructura de pedres com la resta de la construcció, actualment esta seca.
L’interior a la dreta disposem d’un seient d’obra per seure.
Ens van dir, que es la Font més antiga del municipi de Montcada i Reixac. L’aigua que hi brollava era de captació, i molt concorreguda per gent amb garrafes, degut a les seves propietats.
A un nivell més elevat, esta una bassa, ara seca que deuria servir per regar els horts.
Al exterior i al costat esquer hi ha una taula i bancs, per fer un àpat privat per la gent de la masia. Observem una columna de totxanes de forma molt curiosa.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia-Carpintero
Aquest destacat Pi pinyer, esta al carrer l’Aire a prop on hi la masia els Bellots i al costat d’una zona industrial.
Es un gran pi, amb dos troncs gruixuts,
que donen la sensació de dos pins units per la soca…
Per tant, te una doble capçada que des de lluny es veu com una sola i molt gran.
Aquest Pi presenta una bona salut.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia-Carpintero
Els Plàtans están a la Plaça de la Sega, a l’avinguda de Can Cabassa de Sant Cugat del Vallès.
Historia:
A la plaça de la Sega, prop de la masia de Can Cabassa, al centre de la rotonda distribuïdora del trànsit, hi ha un conjunt de nou plataners.
Els plàtans tenen diferents alçades i volums. Un d’ells és un plàtan bessó que, a més, es ramifica formant un tercer braç.
L’exemplar més destacat dels plataners, l’any 2017 feia 22 metres d’alçada i tenia una capçada ovoidal de 16,5 metres d’amplada. El perímetre del tronc i de la soca era d’1,8 metres.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.:Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
fonts naturals, aigua, muntanya i més 