Parc de la Clota de Sabadell

Can Puiggener és un barri de Sabadell situat al nord-est de la ciutat, que deu el nom a l’antiga masia de Can Puiggener.

Historia:

  • Com a barri va néixer el 1947.
  • Es va poblar amb l’onada migratòria de la dècada 1950,
  • sobretot, després de la riuada del 1962
  • L’any 2013 hi vivien 6.500 persones. 

Consta de dos nuclis: un a la parta alta i el Pla, conegut també per el Llano. El barri té dues escoles públiques, una biblioteca, un centre cívic, l’Església de Sant Roc…

Sota el barri hi ha l’horta del Fruiterar (o de Can Puiggener), com també diverses fonts, com la dels Gitanos o la de la Conquena.

La Clota, que s’iniciava sota la muralla o mur de can Puiggener, que avui sols queda una gran explanada, arribava fins a la riba del Ripoll,

i era limitada al nord pel camí del molí de l’Amat, en un espai enclotat en forma de semicercle.

El nom de la Clota es troba documentat des de l’any 1516 i ha perdurat fins avui.

Al llarg del temps, aquest espai ha tingut diversos usos, des d’un assentament de barraques, horts il·legals, un abocador no controlat de brossa i també com abocador de terres i runes d’obres.

Per evitar més la degradació de la zona, es va crear una zona de lleure amb taules,

la restauració de la Font dels Gitanos, en la franja més pròxima al riu Ripoll.

També, plantant arbres per donar ombra d’una part del Parc de La Clota,

i en els terraplens laterals es van col·locar plantes y arbustos.

Recull de dades: Ajuntament de Sabadell, Viquipèdia i propi.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garciá – Carpintero

Avui destaquem: La Font de can Pomada de Montcada i Reixac

La Font Pomada o de can Pomada, esta situada en un costat de l’era i pati de la masia, situat al veïnat que duu el seu nom, de Montcada i Reixac.

La Font esta dins d’una petita construcció, l’entrada sustentada per dos columnes de ciment

A dalt de l’estructura hi ha el nom de la font amb rajoles de ceràmica

Una Capelleta amb la Mare de Déu del Turó amb ceràmica, te inscrita la següent llegenda:

“Goig del cel i del mortal
font d’amor mai estroncada
Mare de Déu de Montcada
Guardeu-nos sempre del mal.”

La Font te una aixeta polsador, on queia l’aigua a una pica, l’estructura de pedres com la resta de la construcció, actualment esta seca.

L’interior a la dreta disposem d’un seient d’obra per seure.

Ens van dir, que es la Font més antiga del municipi de Montcada i Reixac. L’aigua que hi brollava era de captació, i molt concorreguda per gent amb garrafes, degut a les seves propietats.

A un nivell més elevat, esta una bassa, ara seca que deuria servir per regar els horts.

Al exterior i al costat esquer hi ha una taula i bancs, per fer un àpat privat per la gent de la masia. Observem una columna de totxanes de forma molt curiosa.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia-Carpintero

Arbres: Pi pinyer dels Bellots de Terrassa

Aquest destacat Pi pinyer, esta al carrer l’Aire a prop on hi la masia els Bellots i al costat d’una zona industrial.

Es un gran pi, amb dos troncs gruixuts,

que donen la sensació de dos pins units per la soca…

Per tant, te una doble capçada que des de lluny es veu com una sola i molt gran.

Aquest Pi presenta una bona salut.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia-Carpintero

Arbres: Plàtans de la rotonda de Can Cabassa de Sant Cugat del Vallès

Els Plàtans están a la Plaça de la Sega, a l’avinguda de Can Cabassa de Sant Cugat del Vallès.

Historia:

  • El Platanus hispànica és de la família de la platanaceae, originari del sud d’Europa, creat per la hibridació del Platanus orientalis i el Platanus occidentalis.
  • El nom comú en català és plàtan d’ombra. 
  • Platanus prové del grec platys, ample, fent referència a l’amplada de la seva capçada i hispanica d’Espanya, per ser el lloc d’origen de l’espècie.
  • L’arbre pot superar els 30 metres d’alçada, amb un tronc cilíndric, de creixement recte i corpulent.
  • L’escorça és llisa i quan creix l’arbre es desprèn en grans plaques.
  • Les fulles són caduques i fan entre els 15 i els 25 centímetres, amb nervis a les palmades i retallades, entre 3 i 5 lòbuls dentats.

A la plaça de la Sega, prop de la masia de Can Cabassa, al centre de la rotonda distribuïdora del trànsit, hi ha un conjunt de nou plataners.

Els plàtans tenen diferents alçades i volums. Un d’ells és un plàtan bessó que, a més, es ramifica formant un tercer braç.

L’exemplar més destacat dels plataners, l’any 2017 feia 22 metres d’alçada i tenia una capçada ovoidal de 16,5 metres d’amplada. El perímetre del tronc i de la soca era d’1,8 metres.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.:Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: El Pi de Mon Repos de Terrassa

La Finca de Mon Repos, esta situada al costat de la masia de can Colomer en el Barri de Poble Nou de Terrassa.

De la vegetació que te o esta en les rodalies, voldria destacar un Pi,

esta entre la Xemeneia i can Colomer i al costat del torrent.

Es un Pi amb un tronc molt allargat,

que destaca entre, alzines i altres arbres…

Te una alçada molt considerable amb una capçada allargada i arrodonida en la part mes superior.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou i bassa de “La Caseta” en Camps de Fonollosa

Des de Camps veïnat de Fonollosa, cal anar al mas de “la Caseta”, tot abans passant per la Creu de Terme,

Una vegada arribem a la masia, el Pou esta en el costat esquerra de la casa.

Es un Pou circular, d’estructura cilíndrica i tapat per dalt,

Disposa d’una portella de fusta com accés. Esta a l’ombra d’una parra de raïm.

A poca distància i front a la casa, hi ha una vella bassa rectangular, que en èpoques queda tapada per la vegetació.

Actualment no hi ha aigua, esta completament seca.

Us recordem que esteu dins d’una finca particular que cal respectar.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: El Roure de l’Angle de Calders

Per arribar al Roure de l’Angle, cal millor seguir el camí que surt des de Navarcles i que va a la Masia i les seves Fonts naturals de l’Angle, que ja us vaig presentar.

Cal seguir la pista rural, que us portaria a Viladecavalls i a la Colònia Jorba.

A uns 800 metres desprès de la masia de l’angle i a un costat d’una cruïlla de camins, esta aquest Roure.

Destaca perquè esta en un punt solitari, sense arbres i llaurat.

Es gran, amb un tronc gros i amb moltes branques.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Avui destaquem: La Font del Boixà de Calders

La Font del Boixà o Boixar es millor arribar-hi pel camí que surt de Navarcles en direcció a la masia l’Angle de Calders.

Abans d’arribar a la masia, cal agafar un camí de l’esquerra indicat per un cartell,

Que desprès passa a ser un corriol que ens portarà a la font. (també indicat per un cartell)

La Font esta en una paret de pedra obrada, per on hi ha un tub metàl·lic,

l’aigua cau sobre una pica de pedra, amb cada costat una petita llosa que fan de seients.

Es troba en un indret humit, fresc i envoltat de boixos, des d’aquí un corriol porta cap a la font de l’Angle que ja us vaig descriure.

Text: Ramon  Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Plàtan de la Masia l’Angle de Calders

Per anar a la masia l’Angle, cal seguir el camí que porta a aquesta des de Navarcles.

Front mateix de la masia esta situat un Plàtan.

Es destaca per el seu gran i gruixut tronc, te diferents branques que estan periòdicament tallades, així el plàtan es conserva millor i més sa.

Text: Ramon  Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Hotel d’insectes de can Carbonell de Terrassa

Can Carbonell és una masia de Terrassa és situada al nord de la ciutat, fora de la trama urbana, entre els plans de Can Bogunyà i el Bon Aire, vora el torrent de Can Bogunyà, prop de la confluència d’aquest amb el torrent de Can Candi, els quals formen el naixement de la riera del Palau

L’Hotel d’insectes esta front l’entrada de la masia de can Carbonell.

Fins ara us he presentat molts Hotels d’insectes dins del casc urbà de la ciutat, aquest curiosament esta en un ambient rural, per tant rodejat d’arbres, plantes i amb flors naturals.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero