Arxiu d'etiquetes: masia

Avui destaquem : La Font de can Mota de Sant Sadurní d’Anoia

Publicat el per
Respon

Per anar a la Font de can Mota, des de Sant Sadurní us cal seguir des de la Rambla de la Generalitat que creua pel centre de la població, seguir pel camí de les casetes, el camí masia Prunamala, us cal creuar la carretera C-532 i seguir pel carrer fins la desviació per una pista tot passant per les Caves Soler Jové,

la pista ara es de terra, rodejat de vinyes, us portarà a can Mota,

50 metres abans de la masia, a l’esquerra i a peu del camí, mig amagada per la vegetació i canyes esta la Font.

D’una paret, surt un tub gruixut on l’aigua cau al terra,

disposa d’un enreixat al terra per facilitar-vos l’accés a la font.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Alzina de Can Colomer de Terrassa

Publicat el per
Respon

Can Colomer és una masia del municipi de Terrassa (Vallès Occidental) protegida com a bé cultural d’interès local.

És situada al nord-oest de la ciutat, fora de la trama urbana, en la B-122, o carretera de Rellinars, a prop del barri del Poblenou.

Te un ampli terreny de la seva propietat, on el segle passat, era destinat sobretot per conrear les terres, tenia zones de bosc.

També va destinar un espai de terreny per l’explotació d’una bòbila.

Actualment esta en període de fer tot un nou barri amb parcel·lació i la construcció de nous habitatges…

Cal destacar l’Alzina de l’entrada a la masia, des de l’exterior la podem veure perfectament.

Amb un tronc recta i allargat, amb una copa ben marcada i branques que se enlairant.

Al seus peus hi ha una gran pedra amb el nom de la masia.

Al sud-oest del mas, vora el torrent, hi ha les despulles del roure de Can Colomer, arbre declarat d’interès local, que havia arribat a ser un dels tres roures més grans del Vallès Occidental. Va caure a causa d’una forta ventada al final del 2014.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Torre antiga d’aigua de Mas Gonfaus de Sagàs

Publicat el per
Respon

Feliç dia de Sant Esteve !

Mas Gonfaus es una masia i granja de Sagàs, situada a prop de la carretera de Sagàs a La Guardia.

L’antiga Torre d’aigua esta desprès d’un alzinar jove, a la dreta del camí que va directa a la finca.

Està junt a la caseta on deu haver el motor d’extracció.

A un nivell mes baix hi ha una gran bassa d’aigua.

El conjunt estava preparat per atendre les necessitats de la Granja.

Com que esteu en una finca privada, cal ser respectuós.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Malalties i plagues de les alzines

Publicat el per
Respon

En l’article d’avui centrarem la mirada a les alzines del camí que porta a la masia de les Tapies de Navarcles.

Concretament de les més afectades per malalties que estan ubicades en las rodalies d’on s’inicia el camí que baixa a la coneguda Font de les Tapies.

Aquestes alzines van ser fotografiades a la primavera de l’any 2023.

Les Plagues més comunes que poden afectar a alzines i a sureres, són :

  • Culebrilla del suro (Coroebus undatus)
  • Lagarta peluda (Lymantria dispar)
  • Cochinilla de l’alzina (Kermes vermilio

Les alzines a que ens referim, són grans i deurien resistir mes les plagues,

però, han patit molt últimament la sequera dels últims anys,

cosa que ha fet que molts paràsits s’hagin introduït dins del tronc i en mica en mica les van matant …

Es pot veure que en les branques hi han poques o sense fulles.

Si mireu les fotografies, veureu molts punts on hi ha forats i

d’allí surt com serradures que demostren que l’estan destruint per dins…

La solució, es mirar si podem agafar-ho amb temps i tractar l’arbre,

o be, talar-lo i cremar-lo.

Demà veurem l’estat com estan aquests mateixos arbres un any més tard.

Recull de dades: Viquipèdia i propi

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Pantà “Petit” de l’Espunyola de Capolat

Publicat el per
Respon

Des de la carretera C-26, i front de la masia de cal Gotlla, hi surt una carretera de terra que s’agafa i porta directament fins el pantà.

Situat al sud del municipi de Capolat, prop de la frontera amb l’Espunyola.

El pantà de l’Espunyola “Petit” és un petit embassament del municipi de Capolat.

Està format de fet per dos embassaments situats just un a continuació de l’altre,

separats per una petita presa.

El pantà “Petit” està envoltat, per una tanca metàl·lica, per evitar accidents.

Recullen les aigües d’un petit torrent afluent de la riera de Navel.

No s’hi ha desenvolupat vegetació de ribera ni vegetació helofítica, tret d’algun clap de boga molt puntual.

El seu aïllament fa que no presenti cap impacte que el pugui posar en perill.

Esta en un espai natural de bosc de Pi Roig, que fa que sigui molt ric amb bolets…

En general, cal vetllar només perquè l’espai mantingui les característiques actuals.

 Recull de dades: Viquipèdia i Diputació de Barcelona.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels García – Carpintero

Pantà “Gran” de l’Espunyola de Capolat

Publicat el per
Respon

Des de la carretera C-26, i front de la masia de cal Gotlla, hi surt una carretera de terra que s’agafa i porta directament fins el pantà.

Situat al sud del municipi de Capolat, prop de la frontera amb l’Espunyola.

El pantà de l’Espunyola “Gran” és un petit embassament de 0,8 hectàrees del municipi de Capolat.

Es troba inserit en un ambient totalment forestal, enmig d’una pineda de pi roig amb boix i roures.

Està format de fet per dos embassaments situats just un a continuació de l’altre, separats per una petita presa.

Recullen les aigües d’un petit torrent afluent de la riera de Navel.

No s’hi ha desenvolupat vegetació de ribera ni vegetació helofítica, tret d’algun clap de boga molt puntual.

El fons del pantà, però, ha estat colonitzat per herbassars de Myriophyllum (hàbitat d’interès comunitari 3150).

La transparència i l’excel·lent qualitat de l’aigua fan que aquest espai destaqui especialment per ser un punt important de reproducció d’amfibis, especialment diverses espècies de tritons.

Es tracta, doncs, d’un espai de gran interès per a la fauna amfíbia.

El seu aïllament fa que no presenti cap impacte que el pugui posar en perill.

En general, cal vetllar només perquè l’espai mantingui les característiques actuals.

 Recull de dades: Viquipèdia i Diputacio de Barcelona.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: El Lledoner jove de can Bell de Sant Cugat del Vallès

Publicat el per
Respon

Can Bell, és també coneguda com Bell de Mas Sanctus o Mas Sant i documentada des de l’any 1158. La presència de la família Bell es va iniciar, com a mínim, des del 1541, any en què en un document que resta en poder de la família parla d’un tal Antoni Bell de Can Sanctus. La presència de la família ha estat permanent des d’aleshores, passant de pares a fills fins als nostres dies, que hi viuen el matrimoni Jaume Bell i Luci Casanova i els seus fills.

El Lledoner vell esta en mig del camp a prop de la Masia,

Fotografia: Tot. Sant Cugat

en canvi el Lledoner jove esta front la casa i al peu del camí.

Aquest últim, destaca per el seu tronc es gruixut i branques que formen una capçada allargada cap a munt.

Recull de dades: Tot. Sant Cugat i propi

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de l’Esparc d’Olot

Publicat el per
Respon

Per anar-hi hem de sortir de la mateixa pista de la que baixa el corriol que va a la Font de las Feixes, (Mirar article amb data 28/04/2019)

Als pocs minuts veiem, a l’altra banda de la muntanya, la masia Esparc

i un camí que hi porta, amb una barana.

Just després trobem un camí que baixa cap a la riera.

Aquesta en general amb poca aigua, anem cap a la dreta

des de la cruïlla, la font és a la esquerra.

La Font té la seva estructura molt deteriorada,

no es gaire gran i pot estar mig tapada per la vegetació, per això cal anar amb compte de no passar-nos de l’indret.

D’un forat a la paret mena l’aigua i a la seva dreta n’hi ha una petita pica estreta i allargada.

No disposa quasi d’aigua, i menys en època de sequera.

Per arribar a la Font us serà una mica difícil al no conèixer-ho.

Text: Dora Salvador i Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Pou de Mas de les Brucardes de Sant Fruitós de Bages

Publicat el per
Respon

Pou de Mas de les Brucardes està situat en les antigues terres de la masia i a prop d’aquesta, concretament al costat del carrer Mare de Déu de Núria amb carrer Font de Sant Fruitós de Bages.

Fa pocs temps s’ha urbanitzat en noves cases en el carrer Mare de Déu de Núria, al costat mateix esta el Pou.

Es d’estructura quadrada, i arrebossat amb ciment.

Disposa d’una portella per el cas de recollir-hi l’aigua.

Al seu costat hi han arbres, com alzina, roures i altres, tots ells relativament joves, a l’ombra, hi  trobem varis seients.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Alzina de Mas Rubió de Castellgalí

Publicat el per
Respon

Setmana dedicada als Arbres

S’arriba des de l’entrant de la BV-1229 que va al raval de Boades de Castellgalí. . A l’entrada a la pista asfaltada i a l’esquerra veureu una Alzina que destaca de la resta de la vegetació allí existent.

Te un bon troc, no massa alt, però si amb moles branques que li donen que sigui més gran. A prop esta la masia de Mas Rubió.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero