El Roure de cal Pauet, esta al costat de la rasa o torrent del Salt, s’arriba per la carretera de Berga a Solsona C-26 a prop de Cal Pauet (SAT Cal Pauet) del municipi de l’Espunyola.
Es un Roure amb un tronc molt gruixut, però de no gaire llargada,
Amb una certa inclinació d’aquest tronc, on surten nombroses branques de considerable temany.
Lamentablement des de fa un temps esta afectat per algun fonc o insecte, que va perdent la força de tindre una bona capçada com tenia fa uns anys en rere.
Aquest Roure esta a mà dreta en la carretera de la carretera C-155, km. 2,2 a nord. Just en l’entrada a la finca Miguel Martínez, 2 de Polinyà.
Roure martinenc (Quercus pubescens) de prop de 10 metres d’alçada amb un tronc principal de 250 cm de perímetre que es ramifica a partir dels 2 m i una capçada amb forma de ventall, amb una amplada d’entre 10 i 11 m d’amplada.
En el tronc hi ha clavada una placa de “àrea privada de caça”.
Es troba al costat d’altres tres roures de mida similar.
Observacions:
Arbre AIL 30 del Catàleg dels arbres d’interès local de Polinyà elaborat per Eliseu paisatgista el juliol de 2020. No es troba inclòs en la llista d’arbres monumentals de Catalunya.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural -Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Ainhoa Pancorbo Picó
Aquest Roure està en el carrer de les Bobines número 20 de Sant Cugat del Vallès.
Historia:
El Quercus x cerrioides és de la família de la fagaceae, originari de l’àrea mediterrània.
El nom comú en català és roure català.
Quercus és el nom llatí de les alzines i els roures i cerrioides vol dir que és similar a Quercus cerris. L’arbre pot fer entre els 10 i els 15 metres d’alçada.
Les seves fulles són caduques, amb lòbuls, i fan uns 8 centímetres de llarg i 5 centímetres d’ample.
Aquest roure, exemplar de Quercus x cerrioides, està situat a la vorera del carrer de les Bobines,
a tocar del mur perimetral de la finca número 20.
Segons dades de 2017, en aquell moment l’arbre tenia una alçada d’11 metres i
una capçada irregular de 8 metres d’amplada.
El perímetre del tronc és de 2,3 metres i el de la soca de 2,4 metres.
Es molt destacat si comparem amb la resta dels arbres del carrer Bobines.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural
Autoria de la fitxa per a MPC: Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)
Aquest Roure esta situat a uns 160 m al nord de can Monistrol, seguint el camí cap a can Padró, al seu peu esta la font i al marge esquerra del camí.(Esteu en finca privada)
Es un roure martinenc (Quercus pubescens) de prop de 10 m d’alçada amb un gran tronc de prop de 2550 cm de perímetre, inclinat cap a l’est del qual en surten les branques. Presenta una capçada irregular de prop de 14 m d’amplada màxima i 8 m d’amplada mínima, condicionada per les diverses podes de què ha estat objecte al llarg del temps. Actualment presenta un deteriorament molt destacat.
Observacions:
Arbre AIL 10 Catàleg dels arbres d’interès local de Polinyà elaborat per Eliseu paisatgista el juliol de 2020. No forma part de l’Inventari d’arbres monumentals de Catalunya.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural
Autoria de la fitxa per a MPC: Ainhoa Pancorbo Picó
Roure gros de l’estany dels Alous esta dins del bosc de l’estany del Alous de Sant Cugat del Vallès.
Historia:
El Quercus x cerrioides és de la família de la fagaceae, originari de l’àrea mediterrània.
El nom comú en català és roure català.
Quercus és el nom llatí de les alzines i els roures i cerrioides vol dir que és similar a Quercus cerris.
L’arbre pot fer entre els 10 i els 15 metres d’alçada.
Les seves fulles són caduques, amb lòbuls, i fan uns 8 centímetres de llarg i 5 centímetres d’ample.
L’estany dels Alous era una antiga argilera situada en aquesta zona, on es va trobar una veta d’aigua a la dècada de 1970. En quedar abandonada l’extracció d’argila, s’ha convertit en un espai natural. El roure gros de l’estany dels Alous és un roure cerrioide, de la família de les fagàcies.
Segons dades de l’any 2017, l’alçada de l’arbre en aquell moment era de 15 metres, tenia dos braços, i la capçada feia 14,9 metres i era de forma ovoidal. El perímetre de la soca era d’1,9 metres i del tronc, 2 metres.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultura – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)
fonts naturals, aigua, muntanya i més 