La Font Gran esta sitiada a 50 metres de la carretera B-432, punt quilomètric 0’900, dins del nucli urbà d’Olost,
en un petita zona verda dins del nucli urbà d’Olost, als peus de la carretera B-432 i sobre l’anomenat Raval d’Olost.
La font està formada per una estructura amb volta d’arc rebaixat de maçoneria de pedra que s’adossa a un marge rocós.
Dins l’espai de la volta, poc profund, hi ha el brollador metàl·lic que sobresurt del mur a la part inferior central, a la que s’accedeix a través d’uns graons descendents.
A l’extrem superior esquerre del mur hi ha una obertura rectangular emmarcada amb monòlits de pedra treballada que dóna accés al dipòsit.
La font queda envoltada per una esplanada de terra on hi ha taules i bancs de fusta, i sota dos grans desmais.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Aquesta Alzina esta en el carrer de Borrell cantonada amb el carrer Monestir de Sant Cugat del Vallès.
Historia:
El Quercus ilex L és de la família de la fagaceae, originari de l’àrea mediterrània.
Quercus és el nom llatí de les alzines i els roures i ilex és el nom amb què els grecs anomenaven les alzines.
L’arbre pot mesurar entre els 20 i els 25 metres d’alçada, amb capçada esfèrica, ampla i densa.
L’escorça és llisa i de vers grisenc, però amb el pas dels anys aquestes prenen unes tonalitats grises i amb escletxes verticals.
Les fulles, fan entre 3 i 8 centímetres de llarg, de color verd fosc i brillant i, a l’interior són clars i pubescents.
L’alzina de carrer Borrell és un exemplar que ja existia abans de la urbanització d’aquesta àrea i que va quedar inclosa en una zona verda, a la via pública.
Segons dades de l’any 2017, aleshores feia 14 metres d’alçada, comptava amb tres braços, tenia una capçalera de forma ovoidal de 13 metres d’amplada.
El perímetre del tronc era de 2,6 metres i el de la soca, de 3,3 metres.
Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)
Delimitat per l’avinguda de Martí Pujol i els carrers de Guerau de Liost i John Lennon, és de petites dimensions, amb tan sols 0,81 Ha, i és accessible per tot el perímetre.
Disposa d’espais lliures destinats al descans i a la integració dels residents de la zona. Hi ha parcel·les enjardinades amb gespa i un arbrat ja consolidat format per pins, roures, arbrat de flor, palmeres i arbustiva diversa. També hi ha una àrea de jocs infantils i una altra per a gossos.
Historia:
Inaugurat el 1999, ocupa els terrenys de l’antiga Torre Calitxa, originalment una residència d’estiueig de la família Gusi, propietaris de la fàbrica veïna de Can Gusi, actualment ocupada per l’Asil Roca i Pi.
Durant la Guerra Civil espanyola, aquests marxaren a l’exili, i després del conflicte s’hi instal·laren els frares Agustins recol·lectes, que la van reformar i hi construïren una capella dedicada a Santa Rita.
Finalment, la casa i la capella foren enderrocades a la dècada del 1970, romanent-ne només alguns arbres.
L’any 2005 fou reconegut com una de les 142 zones verdes catalanes més sostenibles, conjuntament amb el parc de Nova Lloreda, entre els que presentaren a la jornada tècnica de parcs i jardins celebrada a Badalona.
Aquest parc es un dels espais considerats com a Refugis climàtics, durant els períodes de calor.
El Parc del Nord està situat al barri de Sant Pere, just davant de l’estació del Nord de la RENFE,
i s’ubica als antics terrenys de les vies ferroviàries de la RENFE, que ara està limitat pels carrers de Mossèn Pursals, de Bartomeu Amat, dels Ferroviaris i el Passeig del Vint-i-dos de Juliol de Terrassa.
El soterrament de la línia del tren va possibilitar la seva creació, gràcies a un disseny dels estudis BAMMP Arquitectes i Associats i Ruisánchez Arquitectes pensat perquè tingués una zona verda de 33.000 m2- dels 44.000m2 totals-,
i més de 700 arbres de diferents espècies.
Va ser dissenyat com un entramat de camins per a vianants que marquen diferents itineraris en un terreny que està recobert de gespa i ocupat per arbres.
Compta, a més, amb zones de jocs infantils i una singular escultura de l’artista basc Jorge Oteiza anomenada “Homenatge a Màlevitx”.
Amb el temps, el Parc del Nord s’ha convertit en el pulmó verd del barri de Sant Pere.
Amb 42.000 m2 de superfície, és el segon gran parc de la ciutat després del de Vallparadís.
Hi podeu accedir en tren, baixant a l’estació de Terrassa, de RENFE, o bé a la parada de Terrassa Estació del Nord, de FGC, que connecta el barri de Sant Pere amb el centre de la ciutat i amb d’altres poblacions. També podeu anar en autobús, ja que les línies 1, 2, 3 i 7 de TMESA us deixaran al davant mateix d’aquest gran espai urbà.
En Manel, seguidor d’aquest Blog i entusiasta dels entrenament i les carreres que es porten a terme al Circuit de Catalunya a Montmeló, em va demanar un lloc proper per poder fer un àpat sense anar a un bar o restaurant o el mateix Circuit.Pues, disposeu d’un Parc on hi ha taules i bancs de fusta a l’ombra dins pins alts, es una zona tranquil·la de Montmeló.Aquest Parc, esta situat entre la Ronda del Turó de la Bandera, carrer Ramon y Cajal, i carrer de Cervantes de Montmeló.Disposa de taules i bancs de fusta i papereres. No es pot fer foc.El Parc es de fa pocs temps en una zona verda de Pins i disposa d’un ampli camp al seu costat per poder jugar els petits.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 