Arbres: Roure de l’estany de la Guinardera de Sant Cugat del Vallès

El Roure de l’estany es situat en l’Avinguda d’Europa, prop de l’estany de la Guinardera.

Historia:

  • El Quercus x cerrioides és de la família de la fagaceae, originari de l’àrea mediterrània.
  • El nom comú en català és roure català. 
  • Quercus és el nom llatí de les alzines i els roures i cerrioides vol dir que és similar a Quercus cerris.
  • L’arbre pot fer entre els 10 i els 15 metres d’alçada.
  • Les seves fulles són caduques, amb lòbuls, i fan uns 8 centímetres de llarg i 5 centímetres d’ample.

El roure de l’estany de la Guinardera és un exemplar de Quercus x cerrioide aïllat, a tocar a l’avinguda d’Europa, a la zona de l’Estany de la Guinardera.

Es tracta d’un roure bessó, de dos braços, que tenia una alçada de 13 metres, l’any 2017.

La seva capçada és ovoidal i feia 14 metres d’amplada. El perímetre de la soca era d’1,4 metres i del tronc d’1,3 metres.

Observacions: L’estany de la Guinardera i el seu entorn són hàbitat de diverses espècies de fauna i flora d’interès. Les aigües de l’estany procedeixen de la xarxa pluvial i del bombeig d’aigua freàtica.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.:Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Roure de mas Gener de Sant Cugat del Vallès

El Roure de mas Gener  esta en el carrer Gabriel Ferrater, al costat de la zona esportiva de Mas Gener, en el barri de Mira-sol de Sant Cugat del Vallès.

Historia:

  • El Quercus x cerrioides és de la família de la fagaceae, originari de l’àrea mediterrània.
  • El nom comú en català és roure català. 
  • Quercus és el nom llatí de les alzines i els roures i cerrioides vol dir que és similar a Quercus cerris.
  • L’arbre pot mesurar entre 10 i 15 metres d’alçada.
  • Les seves fulles són caduques, amb lòbuls, i fan uns 8 centímetres de llarg i 5 centímetres d’ample.

El roure del torrent de Can Cabassa està situat al carrer Gabriel Ferrater.

Al costat a l’accés de la pista esportiva del Mas Gener.

Segons dades de l’any 2017, en aquell moment l’arbre feia 16 metres d’alçada

amb una capçada de forma arrodonida de 16 metres d’amplada.

El perímetre del tronc era de 2,1 metres i

el de la soca, de 4,2 metres.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.:Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Segon Roure de Can Rabella de Sant Cugat del Vallès

El segon Roure de can Rabella esta prop de la masia i en el Parc del Turó de Can Mates de Sant Cugat del Vallès.

Historia:

  • El Quercus x cerrioides és de la família de la fagaceae, originari de l’àrea mediterrània.
  • El nom comú en català és roure català. Quercus és el nom llatí de les alzines i els roures i cerrioides vol dir que és similar a Quercus cerris.
  • L’arbre pot fer entre els 10 i els 15 metres d’alçada.
  • Les seves fulles són caduques, amb lòbuls, i fan uns 8 centímetres de llarg i 5 centímetres d’ample

El roure de Can Rabella està situat al Parc del turó de Can Mates, a l’antic camí de Can Rabella.

Es tracta d’un exemplar de Quercus cerrioide.

L’any 2008 tenia una alçada d’11,4 metres, tres troncs i la capçada era estesa i amb una amplada de 12,6 metres.

El perímetre del tronc feia 1,4 metres i la soca, 1,5 metres.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.:Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Roure del camí de Can Rabella de Sant Cugat del Vallès

El Roure del camí de Can Rabella esta en el carrer de Prat de la Riba cantonada amb el carrer Bernat Metge en el Barri de Mira sol de Sant Cugat del Vallès.

Historia:

  • El Quercus x cerrioides és de la família de la fagaceae, originari de l’àrea mediterrània.
  • El nom comú en català és roure català. 
  • Quercus és el nom llatí de les alzines i els roures i cerrioides vol dir que és similar a Quercus cerris.
  • L’arbre pot fer entre els 10 i els 15 metres d’alçada.
  • Les seves fulles són caduques, amb lòbuls, i fan uns 8 centímetres de llarg i 5 centímetres d’ample.

El roure del camí de Can Ravella està situat al carrer Prat de la Riba, al barri de Mira-sol. Es tracta d’un exemplar de roure cerrioide, de la família de les fagàcies.

Segons dades de l’any 2017, en aquell moment l’arbre feia 11 metres d’alçada, comptava amb 3 braços, i tenia una capçada de 15 metres de forma arrodonida. El perímetre del tronc era d’1,4 metres i el de la soca, d’1,8 metres.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.:Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Roure de Can Delaire de Sant Cugat del Vallès

El Roure de Can Delaire esta en l’Avinguda de la Via Augusta, davant de l’establiment Aldi en Sant Cugat del Vallès.

Historia:

  • El Quercus x cerrioides és de la família de la fagaceae, originari de l’àrea mediterrània.
  • El nom comú en català és roure català. 
  • Quercus és el nom llatí de les alzines i els roures i cerrioides vol dir que és similar a Quercus cerris.
  • L’arbre pot fer entre els 10 i els 15 metres d’alçada.
  • Les seves fulles són caduques, amb lòbuls, i fan uns 8 centímetres de llarg i 5 centímetres d’ample.

El Roure de Can Delaire està situat a l’avinguda de la Via Augusta, en un marge de la vorera, davant de l’establiment comercial Aldi, a l’antic camí dels Monjos. 

Està integrat i protegit per una solució urbanística que crea un marge entre la vorera i la calçada. 

Es tracta d’un exemplar de Quercus x cerrioide que l’any 2017 tenia una alçada d’11 metres

i una capçada de 16 metres de forma arrodonida.

El perímetre del tronc era d’1,7 metres i el de la soca de 3 metres.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: El gran Roure de Torà

Per anar a aquest gran Roure sortim de Torà per la carretera LV-3005, quan deixem el trencall a Ardevol, a poca distancia veurem al costat de la carretera i a prop de la Rasa (Riera) de Llanera el espectacular Roure.

Es un roure amb un tronc molt gruixut i allargat,

Així, com la seva moltitut de branques que disposa.

Amb una immillorable capçada.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Avui destaquem: La Font del Mo de Calders

La Font del Mo, esta situada en el camí de la Masia de l’Angle a la Colònia Jorba de Calders.

Des de Navarcles cal seguir el camí a la Masia de l’Angle pel camí principal, i seguir fins la cruïlla de camins que destaca allí un roure,

En aquest punt, cal girar a la dreta, a poca distància ens quedarà a l’esquerra i a l’altre costa del riu, la Colònia Jorba,

a peu del camí a la dreta tenim un corriol que puja per dins del bosc, esta indicat per un cartell, que posa: “Font del Mo – 1 minut”.

El corriol desprès d’una certa pujada, ens portarà directament a la Font del Mo.

D’un forat de la roca o paret rocosa, surt l’aigua, on han posat un petit tub,

l’aigua cau a una pica natural de la mateixa roca.

Sobre de la Font hi ha un cartell de fusta amb el nom de la font.

Quan ha plogut continuadament, en diferents punts de la roca regalima o degota l’aigua.

Es un espai natural molt humit tot l’any. Disposa d’un banc de fusta.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Alzina màgica de Mas Lledó de Sant Fost de Campsentelles

L’Alzina màgica de Mas Lledó esta situada en Davant del número 5 del carrer de la Font de els Heures de Sant Fost de Campsentelles.

Al costat de la Font de les Heures i del Torrent de Sant Fost, just davant del Mas Lledó hi ha un grup d’alzines,

una de els quals es coneix amb el nom d’alzina màgica de Mas Lledó i es caracteritza perquè estava oberta pel mig, esberlada.

Fotografia: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Si més no, és així com l’anomena Ferran Pérez (1998) perquè descriu un costum antiquíssim que es practicava per Sant Joan: “quan un infant estava trencat (això és herniat) els seus padrins el feien passar per l’esberla d’aquesta alzina amb la intenció de guarir-lo. L’alzina estava embolicada amb un drap”.

Afegeix una nota a l’article on es diu que a Mollet també s’ha documentat aquest costum i que el documentà, l’any 1896, l’escriptor molletà Vicenç Plantada.

En aquest cas en un roure que, durant l’agost de 1896, els passatgers del tren que passava pel costat del bosc, encara van poder veure un roure embolicat amb draps per fer-hi aquest ritual. Plantada especifica que calia fer passar el nen per l’esberla just quan tocaven les dotze de la nit del dia de Sant Joan.

Observacions:  Aquest grup d’alzines formaven part d’un alzinar més gran.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Montlló Bolart

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres – Roure de l’esquerra del riu de Sant Sadurní d’Anoia

Cal situar-se en l’agregat de Can Catassús, en el municipi de Sant Sadurní d’Anoia (Alt Penedès), a prop de les Caves Codorniu, cal seguir el camí que porta al riu Anoia, sense creuar-lo.

Cal seguir fins la cruïlla del camí que us portaria fins una antiga domus o casa forta que està en ruïnes,

al poc al costat del camí principal i del riu Anoia, davant de Can Codorniu esta el destacat Roure.

Te un tronc corpulent, amb dos branques molt altes i paral·leles, que destacant entre la resta d’arbres per allí existents.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Els Arbres destacats de Can Codorniu de Sant Sadurní d’Anoia

S’arriba a can Codorniu per la carretera BV-2244, i cal sortir pel carrer Can Codorniu que passa entre vinyes fins la porta principal de la Finca.

Viquipèdia

Les caves o can Codorniu de Sant Sadurní d’Anoia constitueixen un important edifici del modernisme català que té la qualificació de monument historicoartístic nacional. Van ser construïdes per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch entre els anys 1902 i 1915. La visita turística a aquestes caves, tant per part de centres educatius com del públic en general, té una llarga tradició. El conjunt és una obra declarada bé cultural d’interès nacional.

Allí podeu veure dos Plàtans en la porta d’entrada, allargats i esvelts, com si fossin dos vigilants.

Si passeu vorejant externament en la paret de la finca anireu descobrint altres arbres,

com Pins, Xiprers, entre altres…

Veureu front la casa que hi ha el que fora el gran Roure, ara mort, insígnia de can Codorniu,

esta acompanyat per les seves rodalies de varis Xiprers.

Podeu contemplar en la plana plena de vinyes un turó no massa gran, amb un bosquet de pins.

També, teniu una vista llunyana del massís de Montserrat.

Podeu aprofitar per fer una visita a les Caves Codorniu.

Recull de dades: Viquipèdia i propi

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero