El Codro Gros esta a la urbanització Masia del Solà,
a peu de l’accés a la piscina municipal de Monistrol de Calders.
Es tracta d’una roca singular corresponent a un gran bloc de roca sorrenca que destaca a la zona per la seves dimensions,
segurament la seva ubicació ha facilitat que sigui molt visible i de retruc que s’hagi posat en relleu per la població.
En una costat hi ha com una petita cova,
es podia haver fer per guardar estris del camp o amagar-se si feia mal temps.
En la seva part de darrera hi ha una altra roca allargada i més petita molt curiosa.
Observacions:
Aquest codro també rep el nom de Pedró Gros, essent un lloc destacat on es feia la benedicció del terme; aquest nom el rep en contraposició a la creu de terme o Pedró petit.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i propi
Autoria de la fitxa per a MPC.: Sara Simon Vilardaga
El Jaciment paleontològic de can Prat Barrina s’arriba per la C-25, sortida 114. I agafar la carretera BV-3009 i seguir la pista asfaltada fins quasi Castelltallat. Desviar-se per la pista asfaltada W i N.
Historia:
Al segle XX tot aquest sector estava cobert de terra i va ser per l’activitat d’una explotació de carbó (les mines del Siller de Bertrans) que es va retirar el recobriment i va aflorar la roca natural amb una gran quantitat d’icnites, que es trobaven en molt bon estat de preservació.
Aquestes mines van estar en actiu a les dècades de 1940 i 50.
Al Bages s’han trobat restes de l’Oligocè en el jaciment lacustre de Fonollosa-13, amb primats, rosegadors i insectívors.
També s’han trobat mamífers fòssils d’aquesta època a la Costa de la Vila (Castellnou) i a Santpedor.
Jaciment paleontològic que consisteix en un conjunt d’icnites (petjades fossilitzades) sobre una plataforma de roca calcària.
El jaciment, que es troba al costat mateix d’un camí rural, uns 700 m al sud de la masia del mateix nom, té un gran interès que és el millor d’aquestes característiques quant al seu estat de conservació, extensió i quantitat d’icnites.
Les petjades o icnites corresponen a l’època geològica de l’Oligocè, compresa entre 34 i 23 milions d’anys enrere, i van ser fetes molt probablement per l’espècie Entelodon magnum: un antecessor o parent dels actuals senglars.
El jaciment ocupa un espai de 200 m. quadrats, en el qual hi trobem petjades diverses, sobretot en tres zones: a la part més elevada (a l’esquerra de l’espectador), a l’extrem oposat i entremig.
Les petjades formen diferents “camins” o carrerades, i especialment és visible una banda molt trepitjada a la zona central, que va d’est a oest.
Les petjades tenen formes i profunditats diferents, amb un diàmetre d´entre 10 i 20 cms i uns 15 cms de profunditat.
Les més característiques són del tipus didàctil (de dos dits), però d’altres tendeixen a formes més ovalades i també n’hi ha de tridàctiles (amb tres dits).
Les variacions de la forma són conseqüència més aviat del grau d’humitat del fang en el moment que les petjades van ser impreses. La distància entre les petjades és d´entre 0,5 i 1 metre.
Moltes encara conserven l´argila que les fossilitzava. Fa 30 milions d’anys el terreny on ara hi ha la serra de Castelltallat era una zona plana amb llacs i tolls més o menys efímers.
L’indret on ara hi ha la masia de can Prat Barrina era un lloc de pas habitual de manades d’animals que anaven a abeurar a aquests llacs, i sembla que els que més van trepitjar aquestes terres pantanoses eren de l’espècie Entelodon magnum.
Aquests mamífers de pes considerable van deixar les seves petjades sobre el fang humit que, molts anys després, acabaria transformant-se en roca calcària. El context de flora i fauna associats suggereixen un clima subtropical.
Observacions:
El lloc està habilitat amb un plafó informatiu i didàctic del PEIN Serra de Castelltallat
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Piñero Subirana
Casal del Puig de la Balma anomenada familiarment cal Masover, és un edifici que aprofita una gran cavitat a la roca que s’obre a sol ixent, amb clars avantatges defensius, d’estabilitat tèrmica i d’estalvi de materials constructius, situada al municipi de Mura (Bages).
Situat al mig del Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l’Obac,
Tant punt s’arriba a la gran Balma, hi han dos Alzines destacables a poca distancia una de l’altra.
La primera, te el tronc gruixut i amb moltes branques,
aquestes plenes de fulles formant una bonica capçada.
A pocs metres esta la segona Alzina,
te un tronc molt alt i gruixut.
Aquesta amb poques branques i poc llargues, per tant no te masses fulles.
Al ser una zona molt humida han crescut i conservat molt be.
Les Escodines és un gran barri manresà fora muralles i forma part del Districte V de Manresa.
Historia:
Antigament era de forta tradició pagesa i menestral.
El seu nom prové de la mutació de les Codines, ja que bona part del barri s’assenta sobre el rocam, o codines, que el Torrent de Sant Ignasi (antigament Mèder o Mirabile) i el riu Cardener han deixat al descobert en forma de balços i balmes.
El seu origen pagès queda palès en la gran quantitat de cases que mantenen encara avui el renom, motiu o sobrenom amb el que foren conegudes en algun moment de la seva existència.
A partir dels anys 70 el barri va créixer en direcció a la Balconada i la Sagrada Família.
El sector antic de les Escodines manté una identitat molt arrelada. Conserva la fesomia pròpia d’un barri de tradició pagesa, conté un notable patrimoni monumental i presenta un paisatge característic, format per balmes i construccions tradicionals sobre la roca.
Forma una gran Balconada que es pot veure espais de les rodalies de Manresa.
No sols els importants edificis de Manresa, també paisatge on abans aviant gran espais amb horts.
El Soler és una de les entitats de població del municipi de Calonge de Segarra, al nord de l’Anoia.El nucli s’estructura en dos aglomerats de cases, separats per un centenar i escaig de metres; el primer, el més elevat.
La Font esta situada a l’entrada a l’esquerra del nucli.
Esta format per una llesca de roca o pedra, on al centre hi ha una aixeta polsador.
L’aigua cau directament a una reixa a nivell del terra.
Un recull d’aigua tal com diu la paraula es la manera de obtindré aigua d’una sortida de poc cabal, com es el cas que podem veure en Sant Joan de Modam.
L’església esta construïda sobre una gran roca.
Darrera forma com una petita balma, on en el seu interior en la part central hi ha una pica,
amb una petit desguàs en el cas que estigui plena.
Podríem dir que es una font natural donat que l’aigua surt de les escletxes de la roca, això si, un font molt primària…
fonts naturals, aigua, muntanya i més 