Estanys de Graugés d’Avià

Els Estanys de Graugés estan situats a prop del nucli de Graugés i dins de l’antiga colònia agrícola de Graugés del municipi d’Avià.

Historia:

  • Els estanys de Graugés són un sistema de basses d’origen artificial creades a principi del segle XX entre 1900 i 1909, mitjançant la construcció de terraplens i connectades per sèquies i bombes d’aigua.
  • Aquestes masses d’aigua foren pensades per a l’abastament de la colònia agrícola de Graugés, fundada per Agustí Rosal i Sala.

Malgrat el seu origen antròpic, aquests estanys i basses han esdevingut una de les principals zones humides de l’alta conca del Llobregat. Actualment encara s’utilitza l’aigua per a l’abastament i la zona; a més, és un punt conegut de lleure i educació ambiental a la comarca del Berguedà.

L’espai està constituït actualment per un estany principal d’unes 7 ha de superfície i tres basses de reduïda extensió, una d’elles situada vora l’estany principal (oest), a la mateixa cota, i les dues altres situades al sud, a una cota clarament inferior.

Als estanys es produeix un procés de rebliment lent però continuat, que s’ha completat ja pràcticament a la bassa inferior.

A principis de segle l’estany principal tenia una fondària de 18 m, mentre que actualment en té poc més de 6 m.

Pel que fa a la vegetació forestal, destaca la presència d’un bosc de ribera que envolta el conjunt dels estanys, amb força espècies al·lòctones, formada sobretot per pollancres (Populus nigra), salzes (Salix alba), freixes (Fraxinus angustifolia), verns (Alnus glutinosa), etc.

A l’estany principal s’hi troben també tamarius (Tamarix sp.), plàtans, freixes de flor i moltes altres espècies forestals procedents de l’enjardinament inicial.

Aquest bosc de ribera és assimilable a l’hàbitat d’interès comunitari 91E0 “Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion)”, tot i que l’abundància d’espècies exòtiques li resta força interès. Pel que fa a la vegetació més pròpia dels ambients estrictament aigualosos, destaca la presència d’alguns herbassars submergits de Myriophyllum (hàbitat d’interès comunitari 3150) a alguna de les basses.

A les vores dels estanys hi creixen alguns canyissars i bogars. Apareixen també els hàbitats d’interès comunitari 6420 “Jonqueres i herbassars graminoides humits, mediterranis, del Molinio-Holoschoenion” i 92A0 “Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera”.

La fauna invertebrada hi és molt abundant i diversa. Hi ha cladòcers, copèpodes, gastròpodes, efemeròpters, odonats, plecòpters, heteròpters, tricòpters, etc.

Pel que fa als vertebrats, els estanys de Graugés són un dels principals punts d’atracció per a anàtids i ardeids de l’alta conca del Llobregat.

Un impacte a destacar és el derivat de l’existència d’un petit establiment turístic al sector est, conegut com a bar del llac, des d’on es practica la pesca i -a vegades- alguns usos nàutics. Resten també algunes infraestructures obsoletes o en mal estat -algunes de caràcter hidrològic, d’altres relacionades amb el lleure- que caldria retirar o condicionar.

Els a ports d’algunes granges adjacents fan que les aigües presentin puntualment processos d’eutròfia. El tancament de l’estany gran amb una tanca metàl·lica perimetral constitueix una barrera per a la fauna que convindria permeabilitzar.

Cal seguir la senyalització i avisos per evitar accidents, tenint en compte l’ús públic de l’espai.

Recull de dades : Viquipèdia.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pantà de la Riera de la Riba d’Olvan

La riera d’Olvan o de la Riba forma part de la conca del Llobregat, del qual és un afluent de la llera esquerra. Es tracta d’una riera important del terme municipal.  

Rep les aigües del Rec de Cabots,  a més d’altres torrents, recs i fonts que nodreixen el seu cabal, forman el Pantà.

El Pantà de la Riera de la Riba creua aproximadament per la zona central del municipi, de nord-est a sud-oest.

L’abundant Font del Rull, està situada a peu del pantà d’Olvan.

Són part de les aigües que abasteixen d’aigua el poble d’Olvan.

Del pantà d’Olvan, també es canalitzaven les seves aigües per l’abastiment i funcionament dels molins de Boladeres i el de Can Llop.

Text: : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Molí del Collell d’Olot

Avui us presento dos articles

Fotografia : Generalitat de Catalunya

El Molí del Collell esta situat al costat del riu Fluvià, s’arriba fàcilment des d’Olot, cal sortir del final del carrer Sant Feliu en el barri de Sant Roc d’Olot, allà trobareu un camí de terra que al principi ressegueix la balla de l’escola Sant Roc i va entre horts, arribareu a la via verda de l’antic ferrocarril Girona – Olot, seguiu recta deixant la via verda i aviat passareu pel costat del camp de futbol del Collell,

us caldrà que travesseu  el riu Fluvià per una passera i acte seguit trobareu una cadena, cal girar per la dreta, que us portarà al Molí de Collell.

És un Molí de planta rectangular -amb afegits posteriors-, i teulat, que era a dues aigües, sostingut per bigues de fusta i llates.

Disposa de baixos, on es trobava el molí, el primer pis, que era l’habitatge, i el segon pis, amb tres grans arcades a la façana que feia com a graner i golfes.

Actualment, el molí del Collell es troba abandonat des de fa uns vint  anys, i ha calgut tapiar les portes i finestres., per evitar que la gent hi entri.

Són remarcables les tres llindes que donen notícia de les diferents reformes que es feren al molí :

  • A la porta de l’antic molí hi diu “AVEMARIA / JOAN COLEL [ornament] 1784 [ornament] ME FECIT”.
  • Al balcó del primer pis s’hi pot llegir “17 † 84”.
  • A la finestra de l’antic molí hi ha la inscripció “16 IHS 89”.

A l’exterior, si ens fitxem, entre la vegetació podem distingir per on sortia l’aigua un cop utilitzada

i el rec, que tornava l’aigua al riu Fluvià.

La conca del riu Fluvià van ser les més afectades per l’aiguat del mes d’octubre de1940, tota la família que vivia en el Molí del Collell d’Olot van morir pel desbordament del riu.El Molí del Collell és una obra d’Olot  protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador