El Parc dels castanyers es de Vilaclara, on tenen davant la torre Vilaclara, i que en fa ús la gent del poble de Sant Feliu Sasserra.
A la porta d’entrada i a la dreta en el mur hi ha la Font. Font senzilla amb una aixeta polsador, l’aigua sobrant va a una pica rectangular.
La paret esta plena d’heura.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Pou del Puig s’arriba per la carretera de Salo (BV-3002) al km. 6,6 camí direcció sud-est uns 250 m. Esta al costat de l’ermita de de Santa Margarida de Mejà de Sant Mateu de Bages.
Es un pou d’estructura rodona,
No disposa de teulada.
En la seva part que dona al camí, hi ha una portella de fusta,
Per evitar accidents i poder recollir aigua.
Podem veure que te una llarga manega per si es menester extreure aigua.
Disposa front seu d’un petit mur que es pot fer servir com a seient.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El pantà de Sant Ponç és un embassament situat a la vall mitjana del riu Cardener, creat per una presa localitzada al municipi de Clariana de Cardener,
que s’estén pels termes de Clariana de Cardener, Olius i Navès, a la comarca del Solsonès, no gaire lluny del límit amb la del Bages.
Actualment és el tercer embassament de la conca del riu Llobregat per capacitat, però quan es va innaugurar el 1957 era el més gran
la Baells i la Llosa del Cavall, són força més grans però es van construir després.
S’ha aprofitat el congost format pel Cardener a l’indret de l’ermita de Sant Ponç, ara inundada pel pantà, per a la construcció de la presa damunt plataformes estructurals profundament entallades pels cursos d’aigua.
Amb una presa de 59,5 metres d’alçada i una longitud de coronació de 311 metres,
té una capacitat de 24,4 hm³, una llargada de 5,8 km i la superfície total de l’embassament és de 144,5 ha.
S’hi poden trobar diferents espècies de peixos, sobretot introduïdes com alburns, carpes, lluços de riu, peixos sol, perques americanes, madrilletes veres, lucioperques i silurs.
Recull de dades: Viquipèdia
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Casal del Puig de la Balma anomenada familiarment cal Masover, és un edifici que aprofita una gran cavitat a la roca que s’obre a sol ixent, amb clars avantatges defensius, d’estabilitat tèrmica i d’estalvi de materials constructius, situada al municipi de Mura (Bages).
Situat al mig del Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l’Obac,
Tant punt s’arriba a la gran Balma, hi han dos Alzines destacables a poca distancia una de l’altra.
La primera, te el tronc gruixut i amb moltes branques,
aquestes plenes de fulles formant una bonica capçada.
A pocs metres esta la segona Alzina,
te un tronc molt alt i gruixut.
Aquesta amb poques branques i poc llargues, per tant no te masses fulles.
Al ser una zona molt humida han crescut i conservat molt be.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El Torrent de Fonollosatambé anomenat riera de Fonollosa és un afluent per la banda dreta del riu Cardener. Al seu curs inferior enllà del municipi de Fals pren el nom de riera de Fals.
Travessa íntegrament la comarca del Bages. Té una llargada d’uns 30 km, amb un recorregut de nord-oest a sud-est fins a arribar a Fonollosa; i d’oest a est des d’aquesta població fins a la desembocadura al Cardener, dins el terme municipal de Sant Joan de Vilatorrada. Bona part segueix el curs de la BV-3008.
Neix a la Serra de Castelltallat (Sant Mateu de Bages) de la unió de diversos torrents i al llarg del seu recorregut, que és paral·lel i pròxim al de la riera de Rajadell, rep els torrents anomenats de la Vall, del Màrtir, de Cererols i de Perejutge.
Al seu pas per Fonollosa forma uns cingles de fins a tres-cents metres de fondària que s’allarguen durant uns deu km. A Sant Joan de Vilatorrada rega un interessant bosc de ribera de caducifolis on destaca l’àlber, el freixe de fulla petita, el pollancre i el salze.
El cabal és poc important i irregular, ja les precipitacions a la conca mai no superen els 600 litres per metre quadrat anuals, amb una secada estival acusada.
El 2005, l’aigua era de qualitat dolenta pel vessament de les aigües residuals de Fonollosa sense qualsevol tractament. En aquest 20 anys que han passat es aigua molt millor.
Es tracta com es veu d’una obaga de gran extensió, densament ocupada per un bosc bàsicament de pinassa i alzina.
L’interès d’aquesta zona com a patrimoni natural, és per la frondositat del bosc, especialment al cantó de migdia de la Vall, radica per ser una de les zones boscoses més ben conservades del municipi.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Castellar és una entitat de població al municipi d’Aguilar de Segarra, a la comarca catalana del Bages. El poble se situa la dreta de la riera de Rajadell a la confluència d’aquesta amb la de Grevalosa. La carretera N-141g, branc de la C-25, és la seva principal via de comunicació.
Els dos arbres més destacats de Castellar, es una alzina
I un Lledoner.
L’alzina esta situada a tocar de la riera de Rajadell, i front de les cases del conjunt que forma Castellar.
Es un arbre amb un gruixut tronc i amb moltes branques que formen una bonica capçada.
El Lledoner, esta a prop de l’antic molí,
es molt gran i alt, de fet corpulent,
cal destacar les seves arrels que sobresurten del terra.
Tant l’hivern com a l’estiu, es de gran bellesa.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero
Castellar és una entitat de població al municipi d’Aguilar de Segarra, a la comarca catalana del Bages. El veïnat se situa la dreta de la riera de Rajadell a la confluència d’aquesta amb la de Grevalosa. La carretera N-141g, branc de la C-25, és la seva principal via de comunicació.
El seu edifici principal és el castell de Castellar, l’església i la rectoria estan situades en un flanc del turó del castell, amb el que formen un conjunt monumental del qual destaca la silueta del campanar.
Al final del carrer principal hi ha un safareig a tocar d’uns conreus.
Es d’obra rectangular i amb parets gruixudes.
No esta cobert, i te tres lloses inclinades per rentar-hi la roba.
En l’actualitat no disposa d’aigua.
Recull de dades de Castellar: Viquipèdia
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero
La Font de Santa Margarida esta al Regadiu Vell, s’arriba pel carrer de la font de Santa Margarida de Navarcles.
Historia:
Font situada enmig del Regadiu Vell, en un camí entre els horts.
No fa masses anys es va remodelar, hi ha al costat del carrer i els Horts hi ha una capelleta amb la santa,
El rec amb l’aigua passa per seu costat en la part baixa.
El verdader naixement, esta accedint per un camí que puja a l’esquerra fins arribar a un mur de contenció de pedra,
on hi ha encastats tres tubs de ferro d’on brolla l’aigua, que cau sobre unes piques de pedra situada al nivell del terra.
Diferents sobreeixidors canalitzen l’aigua cap als recs dels horts.
Observacions:
Inscripció sobre una pedra: “vull 79e 1680 lo lloch de Navarcles a feta adobà la font de Santa Margarida”. Inscripció en una altra pedra: 1706. Inscripció en una altra pedra: “Any 1818”.
L’aigua és la que brolla de manera natural del terreny. No és aigua potabilitzada.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la Fitxa per a MPC.: Jordi Piñero Subirana
Adaptació al Text : Ramon Solé Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
L’incendi del Pont de Vilomara de 2022 va ser un incendi forestal que es va originar al migdia de diumenge 17 de juliol, al terme municipal d’El Pont de Vilomara i Rocafort (Bages). Va ser considerat de gran potencial.
Per a més detalls podeu veure l’enllaç de Viquipèdia:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Incendi_del_Pont_de_Vilomara_de_2022
Per veure com esta evolucionant el bosc despres de casi 3 anys, varem fer un recorregut per la carretera BV-1224 des del Pont de Vilomara a Rocafort.
Observem que la vegetació comença a estar present en bona part on estava el bosc de Pins, es una vegetació diversa i propia mediterrania.
Us passo un treball d’un lector de la Varguardia en aquests anys:
Tindrem d’esperar pot ser mes de 30 anys ?.
Com el gran incendi ocasionat des de Collbató a Vacarisses, per veure a tornat a tenir arbres i vegetació en bona part de la gran zona afectada !
Recull de dades: Viquipèdia i propi.
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Destacant dos àrees amb horts dins de Navarcles, el Regadiu Vell (Horts de la Riera i de Santa Margarida) i el Regadiu nou en el Sector oest de Navarcles.
Hi ha una tercera àrea d’horts, coneguda per Molí d’en Serra.
Situats entre el pont del Molí d’en Serra i la fàbrica, als marges del riu Calders.
Estan alimentats els horts gràcies a l’aigua de la Canal de la Fàbrica del Molí d’en Serra.
Es una continuïtat del Regadiu Vell, separats per la carretera BV-1221.
Recull de dades: Diba., i propi.
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
fonts naturals, aigua, muntanya i més 