El Pou de glaç de Can Donadeu és un conjunt monumental que inclou un gran edifici amb torre quadrada adossada, basses i mines d’aigua.
Està situat al sud-est del nucli de Sant Fost de Campsentelles (Vallès Oriental), molt a prop de la masia de Can Donadéu.
Actualment es troba als terrenys de la pedrera CANRO, S. L. amb l’imminent perill de destrucció
Historia:
Al parer d’alguns autors, els quals presenten un document escrit per un cartoixà de Tiana datat l’any 1718, el pou de glaç de Can Donadéu va ser construït a finals del segle XVI o inicis del segle XVII per ordre dels monjos de la cartoixa de Montalegre.
Aquests mateixos autors afirmen que l’any 1740 el pou era propietat d’un ciutadà de Barcelona anomenat Elias.
El 1936, Salvador Pibernat escriu del pou de glaç el següent: «Per allà l’any 1740 era propietat d’un tal Elias, ciutadà de Barcelona…
Pròpiament no és un pou, sinó un edifici rodó, fet d’obra, al pla de la terra i parets amunt, cobert per una volta en forma de mitja taronja. En les parets hi ha obertures per on es tirava el glaç i pel costat que mira a Montcada, la muntanya serveix d’esperó. Els fonaments són fets al pla d’unes feixes de terra molt obagues, a la davallant de les muntanyes.»
«Per a treure el glaç se servien d’una mina oberta al pla dels fonaments, aquesta mina tenia un canaló que conduïa una aigua fresquíssima que sortia del pou.
Avui l’entrada està tapiada a causa dels abusos que gent poc escrupolosa i inculta, feien en tals excessos que àdhuc amenaçaven destruir l’obra.»
«El glaç que tiraven al pou era de l’aigua que es glaçava a unes barres i al safareig que encara hi ha a prop del pou.»
El que sí que és gairebé segur és que ja s’explotava a l’edat mitjana.
El seu gel s’exportava a Barcelona durant l’estiu.
Sabem que el 1718 va produir 1233 càrregues de gel.
A un article anònim de 1937 trobem aquesta referència: «Lo pou de Elias (vulgarment anomenàt de Casa Donadeu) en lo terme de Cabanyes: Es Pou molt ben fet, que tè de circol 320 palms, y de alsada 75 pls. Hi ha una Escala á rams arrimada a la paret forana del Pou. Si se podia umplir de Glas hi cabrien de quatre a 5000 Carregas; Però en lo Ivern del any 1766, que feu tant grandíssim fred, que los vells no avian vist igual, sols se pogueren empohar 18 pls de Glas (per ser 2 pls mes alt de la primera finestra, que es á la alsada de 16 pls): Y tret en lo principi del Estiu començànt à 4 de Maig, se tragueren la poquedat de 572 Carregas, y ½ de Glas: Y en vista del sobre referit clarament se veu, no es de servey per lo Abast.»
L’any 2004 es van publicar una descripció detallada amb fotografies i un plànol topogràfic on esmenta que l’alçada del pou és de 21 m i el seu volum teòric total és de 2617 m³… Per sobre del pou hi ha una gran bassa rectangular de 34,4 × 15,3 m útils i de 3,9 m de fons (uns 2000 m³).
Viquipèdia
El pou de glaç és de forma cilíndrica i està construït aprofitant el pendent del terreny.
Bassa
Té un diàmetre de 14 metres i una alçada de 21 metres. Està cobert per una cúpula de maons coberta de vegetació.
Els murs són de maçoneria de pedra rústica, i trobem també voltes de maó i grans lloses planes que cobreixen alguns sectors de l’edificació.
El pou té adossada una torre de planta rectangular amb una escala interior que comunica, a través de finestres, les diferents seccions i alçades del pou.
Les parets interiors del pou estan arrebossades i en algun sector s’aprecia la roca mare. Entorn del pou s’aprecien altres estructures associades a la producció de gel, com per exemple la galeria d’una mina d’aigua excavada a la base del pou, una gran bassa rectangular de 34,4 x 15,3 i 3,9 m de fondària i finalment una altra bassa de mides inferiors.
La Plaça de la Tulipa esta situada entre el carrer d’Orellana, carrer de la Traviata i carrer de Júpiter, al barri de can Rectoret de Barcelona. (En la Serra de Collserola).
No es massa gran, però destaca com a mirador dels barris de Vallvidrera i Les Planes.
Així com la Torre de Collserola i el Tibidabo.
Disposa d’algun banc, que es de agrair a l’hivern perquè es com una balconada al sol.
Hi ha un Pi destacat, amb tronc gruixut i 2 branques considerables i allargades cap amunt, junt amb altres arbres més petits i joves.
La Torre de l’aigua de Trens está situasa a peu de carretera de Sant Llorenç Savall, a la banda de migdia del terme, sota el serrat del Planot i damunt del paratge de Trens de Granera.
Historia:
Es tracta d’un dipòsit que trenca les càrregues de l’aigua pública per millorar-ne la pressió.
Torre de planta quadrada coberta amb una teulada de dues vessants, amb el carener eixamplat i un ràfec motllurat, que està bastida amb teula àrab vidrada. La façana principal, orientada a la carretera, compta amb una porta rectangular metàl·lica i un rellotge a la part superior del parament. És circular, amb l’esfera de color blanc i els números en negre (tant els números romans com els aràbics). Presenta una inscripció en llatí que diu: “Et qui sidit, veniat; et qui vult, accipiat acqua vitae gratis”. També apareix l’any de construcció: “Anno Domini MMIX”.
Damunt seu hi ha una placa rectangular encastada al parament, bastida en rajola blanca vidrada decorada i amb la següent inscripció: “EXCM. AJUNTAMENT DE GRANERA/AIGÜES POTABLES/TRENCAMENT DE TRAENS”. També hi ha l’escut del municipi i l’any de construcció. Entre el rellotge i la placa hi ha un desaigüe de ceràmica vidrada verda, que representa el cap d’un animal. La façana de ponent compta amb el sortidor d’una font encastat i decorat amb un relleu circular. També hi ha una petita obertura rectangular que deixa veure el dipòsit que hi ha a l’interior. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera regular.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Adriana Geladó Prat
Avui us presento un recorregut no massa llarg i planer que es pot fer en menys d’una hora,
amb possibilitat d’allargar-ho amb altres itineraris addicionals.
Podeu iniciar-ho en l’antiga estació de Torrebonica de Renfe. (des de fa anys està fora de servei)
Us dirigireu al pont sobre la via del tren, així inicieu el recorregut en aquest punt i us uniu al Camí Vell de Sant Quirze a Matadepera,
El tram que fareu es des de l’antiga estació a la Torre Mossèn Homs.
Podeu veure l’ambient de l’espai agrícola, que actualment es concentra en els entorns de la masia de Can Canya i Can Figueres,
en els que s’hi cultiven cereals de secà o farratges,
en alguns marges resten encara alguns peus fruiters de secà com ara ametllers o oliveres i patits boscos de pins.
Es recorren tres ambients diferents i característics d’aquesta zona, el bosc mixt mediterrani, el torrent i els espais agrícoles.
Aquests espais, poc a poc han anat perdent la seva activitat agrícola, però encara hi té presència (sobretot cereals).
El paisatge s’ha anat transformant sobretot per l’acció humana, esdevenint actualment també un espai per a l’oci i l’esport.
Passareu pel costat d’una Àrea d’estada, casi abandonada
Poc desprès a la dreta veure l’edifici del Monestir de Carmelites Descalçats de Terrassa, actualment les monges ja no resideixen.
Seguiu el camí i arribareu passareu per davant de l’entrada del viver de Terrassa.
Al poc i a l’esquerra hi ha l’edifici de Mossèn Homs.
Que hi ha una Àrea d’estada, amb font de xarxa pública, Es un lloc que podeu, agafar el Bus per anar a Terrassa, o seguir el recorregut a Bon Vilar, o continuar fins a Matadepera, amb altres possibilitats…
Recordeu de no entrar als camps llaurats, és prohibit !
A Constantí es conserven restes de muralla de tàpia amb cantoneres de pedra picada. Moltes de les cases de l’antiga vila closa s’han excavat a la muralla, des de la qual s’hi accedeix. Les parts més elevades de la muralla solen estar revestides de morter.
Una de les parts més interessants és la que es troba al carrer de Sant Pere, amb un llamp de mur i una torre; han estat recentment restaurats.
La Font de les Muralles, esta situada en el carrer de Sant Pere, curiosament entre el mur de la muralla i una casa,
i front de l’antic Safareig del poble.
L’aigua surt de la part inferior de la paret per varis brocs, ara inexistents i no hi surt actualment aigua.
El Pou de Cal Marcet, està situat en el carrer de Sant Joan, núm. 6 de Matadepera.
Historia:
La llicència d’obres d’aquesta torre és la més antiga que es conserva a l’Arxiu Municipal de Matadepera (AMMAT) i és del 6 de desembre de l’any 1895.
Va a nom de Miguel Marcet. I l’arquitecte que el signa és Lluís Muncunill.
L’any 1941 s’hi van fer reformes que comportaren un recreixement en planta i un augment de l’alçada del mirador.
Lluís Muncunill (Sant Vicenç de Fals, 1868 – Terrassa, 1931), és un referent de l’arquitectura modernista, sobretot pel que fa a l’arquitectura industrial, esdevenint un gran especialista del maó pla i els tirants de ferro.
Pou situat en l’angle nord-est del pati de la casa, que servia antigament d’abastiment d’aigua a la casa de Cal Marcet i que té una torre de planta circular construïda de maó massís i coronada amb una barana metàl·lica.
Hi ha un accés fet de graons de ferro per l’exterior. La portella inferior està coronada per un arc apuntat.
La porta és de planxa de ferro que porta retallada la data de 1897. L’Accés és Restringit.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 