El nucli de la Fortesa es troba situat a ponent del terme de Sant Pere Sallavinera a 720 m d’altitud i va néixer a redós del primitiu castell fortificat.
Actualment, el nucli està format per un conjunt de cases i petits carrers amb passatges coberts. D’entre les edificacions en destaca l’església parroquial de Sant Joan de la Fortesa, documentada des de finals del segle XIII i refeta al segle XVII per la família Ribalta i el mas de can Ribalta reformada l’any 1760.
El pou que ens referim, generalment es com una cisterna que emmagatzemava l’aigua de pluja, que per medi d’un canaló ho recull de la teulada.
En la seva part superior de la casa o masia, te una corriola per poder extreure l’aigua per les necessitats pròpies de la finca. Era molt habitual tenir un pou-cisterna en cases aïllades o en llocs de secà.
S’arriba a 200 metres a llevant de la carretera BV-4342, punt quilomètric 3’500 en Sant Martí d’Albars.
Historia:
Aquesta font s’utilitzava antigament per donar aigua a tot el nucli de la Blava.
Recentment, però, es va reformar la xarxa pública de tot el municipi extraient l’aigua de la riera Gavarresa.
D’aquesta manera es va deixar d’utilitzar la font de la Blava, que d’altra banda i segons fonts orals, ja no era tan abundant com ho havia estat.
La font de la Blava està situada al marge d’un camp al nord-est de la Blava, just al costat del rec de la Blava.
S’accedeix a la font a través de la pista forestal que dóna la volta a la Blava per la part nord i que segueix en direcció a Perafita. Al marge del camí, i a l’altre cantó del rec de la Blava, trobem la font.
Mapes Patrimoni Cultural
Es tracta d’una font de pou que ja no s’utilitza actualment. Està formada per un pou tapiat amb formigó sobre el que reposa l’estructura de ferro amb la politja que s’utilitzava per extreure l’aigua. A uns metres hi ha la caseta del pou, construïda amb totxana, on s’ubicava la maquinària que permetia bombar l’aigua a la xarxa de la Blava.
Observacions:
Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l’hivern de l’any 2004 la font de la Blava presentava un índex de nitrats de 101’60 mg/l, per la qual cosa s’havia de considerar com una font no potable, ja que superava àmpliament el límit tolerable de 50 mg/l establert per l’Organització Mundial de la Salut.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Mas de Les Caseses troba documentada l’any 1005. Es tracta d’una masia de grans dimensions formada per diversos volums adossats en paral·lel originant un edifici de dimensions notables.
Esta situat al costat de la carretera B-432 al Km 0, amb la confluència de la carretera BV-4405 d’Olost
Adossat a una de les parets del Mas, hi ha un destacat Pou-Cisterna.
S’alimenta de la pluja, des de la teulada un canaló porta l’aigua a dins, te una corriola per treure-la, per us intern de la finca.Te una petita teulada. Disposa d’una entrada a un nivell mes baix.
La Sínia de Cal Tresó esta al costat del camí de la Pobla de Claramunt a Ca n’Aguilera de Piera.
Historia:
En obrir el camí es va mutilar una part de la sínia.
Les restes de la sínia estan situades dins una finca a tocar del camí, molt tapada per la vegetació.
S’hi conserva part de l’estructura del pou, refeta amb maó i amb les restes de l’eix. Al costat hi ha un safareig rectangular on s’hi emmagatzema l’aigua que es poua amb una bomba moderna.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa: Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.
Sant Jaume Sesoliveresés un poble del municipi de Piera (l’Anoia), situat al sud del municipi, a l’esquerra del riu Anoia. Pertanyia al castell de Piera ja el 1058.
En el carrer Nou amb el carrer de la Font de Sant Jaume Sesoliveres, hi ha una Font – Pou.
Es d’estructura quadrada i esta tancada per dalt.
Per pujar l’aigua es feia servir una roda que al funcionar bombejava l’aigua.
Al seu costat hi ha una aixeta antiga, l’aigua sobrant queia a una pica.
Disposa d’una portella metàl·lica per darrera per on es pot excedir al seu interior.
Davant mateix hi ha un arbre jove i un pedrís que es pot fer servir com a seient
Els Jardins de la Pèrgola estan en la Colònia Valls de Torroella. S’arriba per la carretera de Manresa a Solsona (C-55) sortida passat el km. 50 en direcció Valls de Torroella dins del municipi de Sant Mateu de Bages ( ahir us vaig presentar-vos aquests Jardins).
En aquest sector es conserva una caseta on hi ha un pou que capta les aigües freàtiques,
i les condueix cap a un dipòsit situat a una cota més alta,des d’on es distribueixen per les diferents cases.
També es pot fer girar la manivela i l’aigua surt per un tub que la sobran va a una pica.
Els Jardins de la Pèrgola estan en la Colònia Valls de Torroella.
S’arriba per la carretera de Manresa a Solsona (C-55) sortida passat el km. 50 en direcció Valls de Torroella dins del municipi de Sant Mateu de Bages.
Historia:
Inicialment l’església de la colònia Valls de Torroella s’emplaçava al bloc de pisos de la Carretera de Cardona, però allà eren freqüents les inundacions causades per les riuades, que afectaven també a l’església. Per això, entre d’altres motius, es decidí buscar una nova ubicació i s’emprengué la construcció d’un edifici força ambiciós per acollir l’església, les escoles i el convent de les monges Dominiques.
L’església, posada sota el patronatge del Sagrat Cor, fou beneïda el 7 de novembre de 1926 pel bisbe de Solsona, Valentí Comellas.
A la banda de migdia s’hi alçà la rectoria i l’escola per a nens i, a l’ala nord, el convent de les Germanes Dominiques i el col·legi per a nenes; tot aquest conjunt es va fer segons plànols d’Higini Negre, espòs de Maria Valls Taberner.
Els treballs de picapedrer van anar a càrrec d’Isidre Abarca Garcia.
Com a nota curiosa, el primer batejat a la nova església fou Estanislau Basora, el que havia de ser famós futbolista, fill del director de la fàbrica.
Entre 1967 i 1969 l’entorn de l’església, que fins llavors era ocupat per horts, es va enjardinar i s’hi adequaren unes escales, un estany i una pèrgola. Al mateix temps s’afegí el campanar de torre a l’església. E Callús, Ajuntament de Navàs, Ajuntament de Sant Mateu de Bages; Ajuntament de Súria.
Zona enjardinada situada al davant de l’església parroquial de Valls de Torroella.
Ocupa una esplanada d’uns 30 per 50 metres entre l’imponent edifici parroquial i el canal de la fàbrica.
L’espai està dotat amb un petit estanc i unes escales que salven la petita elevació on hi ha assentat l’edifici de l’església, i compta amb arbres d’una bona diversitat d’espècies.
A l’angle nord-oest hi ha un espai amb una pèrgola que dóna nom al jardí.
En aquest sector es conserva una caseta on hi ha un pou que capta les aigües freàtiques i les condueix cap a un dipòsit situat a una cota més alta, des d’on es distribueixen per les diferents cases.
Antigament l’entorn de l’església era ocupat per horts fins que, entre els anys 1967 i 1969, el propietari de la colònia decidí que calia embellir la zona i s’hi habilitaren els jardins.
D’aquesta manera la colònia industrial quedava dotada amb un espai de lleure
que esdevenia, al mateix temps, una mena de passeig des del pas del pont fins a l’entrada principal de l’església.
Fins no fa gaires anys es conservaven també en aquest sector uns grans safareigs públics (construïts entre 1915 i 1916) que recentment foren enderrocats, i també hi havia una font.
Actualment, disposa també d’una zona de jocs infantils.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC: Jordi Piñero Subirana
Pou del Puig s’arriba per la carretera de Salo (BV-3002) al km. 6,6 camí direcció sud-est uns 250 m. Esta al costat de l’ermita de de Santa Margarida de Mejà de Sant Mateu de Bages.
Es un pou d’estructura rodona,
No disposa de teulada.
En la seva part que dona al camí, hi ha una portella de fusta,
Per evitar accidents i poder recollir aigua.
Podem veure que te una llarga manega per si es menester extreure aigua.
Disposa front seu d’un petit mur que es pot fer servir com a seient.
