Pou – Cisterna de Mas de les Cases d’Olost

Mas de Les Cases es troba documentada l’any 1005. Es tracta d’una masia de grans dimensions formada per diversos volums adossats en paral·lel originant un edifici de dimensions notables. 

Esta situat al costat de la carretera B-432 al Km 0, amb la confluència de la carretera BV-4405 d’Olost

Adossat a una de les parets del Mas, hi ha un destacat Pou-Cisterna.

S’alimenta de la pluja, des de la teulada un canaló porta l’aigua a dins, te una corriola per treure-la, per us intern de la finca.Te una petita teulada. Disposa d’una entrada a un nivell mes baix.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font del carrer de la Font d’Olost

La Font del carrer de la Font està ubicada en una raconada sota el carrer que li dona nom, a l’extrem est del nucli urbà d’Olost.

La font està ubicada davant un cingle rocós en el que hi ha bastit un mur de maçoneria de pedra que recorre el cingle deixant una cavitat interior, el dipòsit de la font, en la meitat dreta.

Davant la paret exterior del dipòsit, coberta amb grans lloses, hi ha un espai més baix al que s’accedeix a través d’unes escales de pedra.

Al fons de l’escala hi ha l’aixeta metàl·lica, just a sobre d’una pica rectangular que forma el mateix paviment.

L’espai que envolta la font queda delimitat per construccions modernes a banda i banda,

el cingle rocós i el corriol de poc més de 10 metres que condueix fins al carrer de la Font.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Jordi Compte i Marta Homs

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

La Font del Malany d’Olost

La Font de Malany, tant sols, ara com ara, es un record… Des d’Olost podeu anar hi, en varis punts del recorregut trobareu cartells indicant  per on seguir fins el lloc de la font.Per ho, el desengany és… que a l’arribar al lloc on estava ubicada la font, sols trobareu, una llossa de pedra amb la inscripció de la Font del  Malany. Cal suposar que la font es deuria assecar i /o va quedar enterrada a sota de la llosa o per les rodalies, tota una llàstima !!Podeu fer una bonica ruta circular, tal com es descriu en el Bloq d’encos d’aquesta zona, i que us passo l’enllaç :

http://www.encos.cat/caminades/I-231.html

Text  : Ramon Solé

Fotografies : Araceli Peix i Ramon Badia – Fotografies Arxiu : Rasola

Avui destaquem : Font del Poble o “La Font” d’Olost

En general i d’antic cada poble de Catalunya tenien una Font de Poble o “La Font”, on la gent prioritàriament anava a recollir aigua per seu consum, i estaven molt a prop o dins del poble.Avui us presento una Font de Poble o “La Font” d’Olost, esta situada en el carrer de La Font, cal baixar unes escales que en pocs metres porta a La Font.Situada en una petita explanada i en un costat, disposa d’un mur de pedra que la protegeix, cal baixar cinc esglaons, l’aigua de la Font va a una pica.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Araceli Peix i Ramon Badia

Pantà de la Gavarresa d’Olost

A - Mapa situació_01El Pantà de la Gavarresa, és un pantà situat a la riera Gavarresa, al municipi d’Olost, amb una superfície de 7,77 Ha.Vista parcial del Pantá_01Per anar-hi, cal sortir d’Olost per la C- 62, direcció Prats de Lluçanès, a l’arribar al Torrent de Reixach que passa per sota de la carretera, cal desviar-nos a una bona pista a l’esquerra, cal passar per front de la casa rural de Can Masover de Reixach, i poc desprès quan passem per l’empresa de Formatges Reixagó, veurem a pocs metres el PantàVista parcial del Panta 3_01Es tracta d’un pantà artificial, originat per una presa de dimensions considerables i destinat a l’abastament d’aigua al municipi d’Olost i a usos agraris i ramaders.Mur del Panta 2_01Cua del Panta 2_01La vegetació de ribera és gairebé inexistent a una bona part del pantà, però a la cua apareix un bosc de ribera dominat per pollancres i un extens bogar. La vegetació de l’entorn és formada majoritàriament per boscos de pinassa i pi roig, amb pocs roures.Cua del Panta 1_01És la zona humida més important del Lluçanès, sobretot per les seves comunitats faunístiques.Vista parcial del Pantá 2_01La fauna és l’element natural més destacable del pantà. Entre els amfibis hi ha citada la granota verda, gripau comú, reineta i granoteta de punts. Entre els ocells nidificants, s’hi havia constatat la reproducció d’ànec collverd, polla d’aigua i balquer (aquest últim podria haver desaparegut com a conseqüència de la destrucció del bogar efectuada fa uns anys). Entre els ocells de pas s’hi ha citat bernat pescaire, agró roig, xivitona vulgar, becadell i rascló.Mur del Panta 1_01Entre els impactes a destacar, hi ha els derivats de l’ús forestal i ramader, que afecta la vegetació dels marges. Seien _01També cal recordar la destrucció del bogar de la cua de l’embassament, efectuada fa uns anys (1995) quan es va realitzar un dragat del pantà.
A la zona s’hi practica la pesca i la caça i és força freqüentada com a zona de pic nic.Mur del Panta 4_01Podem observar que hi ha alguns residus -restes de canalitzacions, ferros, vora la presa. Aparell Electric Obertura del Panta 1_01Aparell Electric obertura Panta_01La captació d’aigua se situa a la part de l’embassament més propera a la presa, on hi ha també una caseta alimentada amb una línia elèctrica procedent d’una torre-centre de transformació, relacionada amb els mecanismes d’impulsió de les aigües extretes del pantà.Vista des del Mur del Panta_01Vista des del Mur del Panta 2_01Recull de informació, text i Fotografies : Ramon Solé