La Font del Ti está a 300 metres per pista forestal del carrer Roca d’en Bràs de Prats de Lluçanès.
Historia:
La font del Ti, com la veïna font del Xambó, havien estat fonts molt populars entre els veïns de Prats, que hi anaven sovint tant a buscar-hi aigua com a berenar-hi.
Antigament la font estava situada més amunt que a on es troba actualment, entre uns camps.
La font del Ti està situada uns metres al nord-oest del nucli urbà de Prats de Lluçanès, a tocar del torrent Merdinyol i prop del veí terme municipal de Lluçà. S’accedeix a la font a través de la pista forestal que comunica el nucli urbà amb l’església de Sant Sebastià.
Un cop es deixa enrera l’últim carrer del nucli, s’arriba a un punt on la pista és creuada pel torrent Merdinyol. Des d’aquest punt es gira a mà dreta i es segueix la pista que avança paral·lela al torrent fins arribar a la font, situada en una zona de camps.
La font està formada per un dipòsit de grans dimensions de formigó, al centre del qual sobresurt un brollador del que actualment raja poca aigua.
La font, situada a escassos cinquanta metres de la font del Xambó, està ubicada en el punt on la pista es creua amb el rec, sota un plataner de grans dimensions.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Es considera colònia de gats qualsevol lloc on es reuneixen gats, com un parc, un jardí, un pati, un carrer poc transitat, polígons industrials, entre altres…
A Prats de Lluçanès en tenen una a prop de la plaça Sector Industrial Sud de Prats de Lluçanès.
Esta format per dos casetes o refugi curiosos. Una es un contenidor antic per vidre i l’altre una caseta de fusta, tots dos amb diferents nivells on viuen els gats.
La Font de la Bernadeta esta a 50 metres de la carretera BP-4653, punt quilomètric 0’400, al costat del camí del santuari de la Mare de Déu de Lurdes de Prats de Lluçanes.
Historia:
La font de la Bernadeta va ser construïda l’any 1968.
Dos anys més tard, el 1970, s’hi va instal·lar la imatge de la Bernadeta.
La font de la Bernadeta està situada a l’oest del santuari de la Mare de Déu de Lurdes, a tocar del camí asfaltat que hi condueix i uns metres davant la seu dels bombers, quedant separat d’aquesta per la carretera BP-4653. S’accedeix a la font trencant a mà dreta des del camí que condueix al santuari.
La font està formada per una estructura de còdols, totalment recoberta a la part superior per diverses plantes enfiladisses.
A la part esquerra de l’estructura, de menor alçada, els còdols formen una pica sobre la qual en sobresurt l’aixeta metàl·lica, decorada amb la petxina de Santiago.
A la part central de l’estructura, en una petita cavitat protegida per reixes de ferro, hi ha la imatge de Bernadeta.
El voltant de la font queda ocupat per una petita esplanada de gespa on s’hi troben diversos bancs de pedra (alguns dels quals són llindes d’algun edifici reaprofitades),
i una taula també de pedra, formada per una mola i el peu decorat amb còdols.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Els Plàtans més destacats estan en la carretera BP-4653 entre els punts quilomètrics 0’100 i 0’900 de Prats de Lluçanès.
Historia:
Antigament, totes les vies d’entrada i sortida del nucli urbà estaven delimitades per fileres de plataners a banda i banda, essent especialment llarga la que arribava des de Lluçà, l’actual C-154.
Els plataners eren especialment apreciats a l’estiu, ja que oferien una refrescant ombra als carros i carruatges que transitaven pel camí.
Amb l’arribada de nous vehicles més grans i ràpids, els plataners van ser talats, als anys setanta, per l’estretor del pas que deixaven.
Els plataners de Prats de Lluçanès estan situats a la carretera BP-4653, a l’entrada al nucli urbà de Prats de Lluçanès per l’oest, al sud i a l’est del santuari de Lourdes, i a dins del nucli urbà, en el passeig Lluçanès i el carrer Reforma. D’una banda hi ha una quinzena d’exemplars de plataners disposats a banda i banda de la carretera, tot i que especialment al costat nord, alguns plantats modernament.
Els de majors dimensions, i per tant més vells, es troben emplaçats davant del restaurant cal Quico, i els que flanquegen l’entrada del camí que condueix al santuari de Lourdes. D’altra banda, també hi ha diverses fileres de plataners que a l’estiu donen ombra a la majoria del passeig Lluçanès, des de l’extrem nord, a la font del doctor Grau fins a la seu de l’ajuntament, cal Bach; i una dotzena de plataners que flanquegen el carrer Reforma pel costat oest.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i Viquipèdia
A la Cadira d’en Galceran s’arriba per la pista forestal de la carretera C-154, punt quilomètric 32’400.
S’arriba fàcilment a peu o amb vehicle per Prats de Lluçanès, pel camí d’accès a la casa El Grau.
Historia:
En el llibre “Lo Lluçanès”, escrit per l’excursionista Pelegrí Casades a finals del segle XIX (va ser editat per primera vegada l’any 1897) hi ha una petita referència a aquest indret: “…a l’extrem de la planura, hi ha la Cadira del Galceran, bech de roca que afecta talment l’assiento y respatller d’aquell moble. Pren aquest nom del guefe de les tropes carlistes de la guerra dita dels set anys, que acostumava a vigilar desde aquell punt estratègich tota la vall de Marlés, los plans de Sagàs, part del Bergadà, los serrats de la Guardia, de Pinós y Sant Maurici y los montanyams que dominen aquell comarca y’ls pobles d’aquella part de l’alta montanya”
Josep Galceran i Escrigàs (Prats de Lluçanès, 1794 – 8 o 9 de setembre de 1836) fou un militar català
Biografia:
Fill de Jeroni Galceran Lleopart i Antònia Escrigas, era l’hereu després de la mort del seu germà gran, es feu paraire, com el seu pare. Es casà a Prats de Lluçanès el 22 de maig de 1819 amb Serafina Terrés i Comas, filla d’una família benestant de paraires vinguts d’Olvan. El seu primer fill, Jeroni Galceran i Terrés, nasqué el 21 de maig de 1820.
A finals del Trienni Liberal va convertir-se en comandant d’una partida reialista durant la Guerra de la Regència d’Urgell i obtingué del rei l’Escut de la Fidelitat i una petita pensió que l’ajudà a crear i mantenir un batalló de voluntaris. Desencantat amb el caire del govern de Madrid va recolzar un absolutisme radical. L’1 d’abril de 1827, coincidint amb la Fira de les 40 hores, participà amb Joan Cavalleria de Ripoll i Josep Bosoms, Jep dels Estanys del Berguedà, en l’aixecament dels Malcontents a Ripoll, tot encapçalant una partida que va derrotar els Mossos d’Esquadra.
Després de l’aixecament van néixer els seus altres quatre fills: Teresa, Joana, Josep Anton i Francesc, i morí la seva dona després del naixement del seu darrer fill el febrer de 1829. A principis de la dècada de 1830 era el comandant de quatre companyies de reialistes que havia format, i s’aixecà a Prats de Lluçanès el 5 d’octubre de 1833 a principis de la Primera Guerra Carlina, però la seva revolta va ser sufocada per Manuel de Llauder i de Camín, i Galceran va fugir a França; va ser indultat en 1834, però la seva família hagué de dormir cada nit dins de la vila emmurallada i posteriorment fou desterrada mig any a Igualada.[3] En tornar van preparar un nou aixecament carlí i foren obligats de nou a dormir dins la vila emmurallada.
Tot i que es diu que Josep va morir a la cadira d’en Galceran, de Prats de Lluçanès, mentre es mirava el moviment de les tropes a la Vall de Merlès, només va ser únicament ferit, ja que hi ha constància que va traspassar la frontera Francesa acompanyat pels seus fills i altres cabdills carlins.
La Cadira d’en Galceran està situada en la carena que separa la vall de Merlès de l’altiplà sobre el que es troba el poble de Prats de Lluçanès, a l’oest de la masia del Grau (en terme municipal de Lluçà)
i just en el punt més alt de la carena, on hi ha la divisió entre els termes municipals de Santa Maria de Merlès i Lluçà.
Es tracta d’una formació rocosa situada en un punt elevat, a l’extrem del qual hi ha rebaixada a la roca la forma d’una cadira, actualment força erosionada.
Es creu que el cap de les tropes carlistes Josep Galceran i Escrigas l’utilitzava com a punt de vigia per a controlar els moviments de tropes en la vall de Merlès i l’àrea circumdant durant la primera guerra carlina.
Actualment aquest punt ha perdut visibilitat pels arbres que han crescut per la vessant de Santa Maria de Merlès,
en l’anomenada costa de Borralleras,
però encara és possible divisar una gran àrea al voltant de la vall de Merlès entre el brancam.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i Viquipèdia
Des de Prats de Lluçanès cal agafar la ctra. B-431, a l’arribar al km 69,9, cal seguir una pista a la dreta que us portarà directament a l’església de Santa Eulalia de Pardines.
En la seva part de darrera hi ha una gran Bassa.
Al costat on dona la pista que porta al cementeri, esta protegit per una línia de rocs.
Es d’estructura rectangular, amb parets gruixudes,
Esta a un nivell inferior al del terra amb unes certa inclinació.
Recull l’aigua de la pluja, per tant depèn molt de les èpoques de turmentes i pluges freqüents.
Per anar a La Font de les Coves, cal sortit de Prats de Lluçanès per la carretera C-62, direcció a Gironella.Una vegada passat el camp de futbol, a mig kilòmetre, cal agafar a mà dreta una pista forestal de terra que us porta a un aparcament on podreu deixar el vostre vehicle.Cal seguir a peu fins al límit del serrat, des d’aquí, s’ha de baixar unes escales que us portaran fins a l’Àrea recreativa on es troba la Font de la Cova. La Font està situada en la paret d’una balma d’uns 20 metres de llarg, on hi ha taules amb bancs de fusta.L’aigua surt d’un tub corbat i cau a una petita pica.A la part mes baixa també hi han taules amb bancs de fusta, unes barbacoes i una font d’aigua de xarxa del poble.Un lloc per passar el dia fresc amb la família i amics.
Les Tres Fonts, és una font urbana ubicada al carrer de la Font amb el carrer de Josep Cirera de Prats de Lluçanès.És una edificació de l’any 1746.Les Tres Fonts, representa cada sortida d’aigua : el cel, el purgatori i l’infern, d’esquerra a dreta.Antigament, la gent sempre agafava aigua de la primera font, la del cel, encara que hi hagués gent esperant, s’esperaven per no agafar ni la del purgatori ni la de l’infern.Forma part del conjunt format per les fonts, el torrent o riu Bassí i el safareig.Ha esdevingut un referent essencial per a molta gent del poble.És un lloc tradicional de pas en la cercavila de les festes dels Elois.
El Pantà de la Gavarresa, és un pantà situat a la riera Gavarresa, al municipi d’Olost, amb una superfície de 7,77 Ha.Per anar-hi, cal sortir d’Olost per la C- 62, direcció Prats de Lluçanès, a l’arribar al Torrent de Reixach que passa per sota de la carretera, cal desviar-nos a una bona pista a l’esquerra, cal passar per front de la casa rural de Can Masover de Reixach, i poc desprès quan passem per l’empresa de Formatges Reixagó, veurem a pocs metres el PantàEs tracta d’un pantà artificial, originat per una presa de dimensions considerables i destinat a l’abastament d’aigua al municipi d’Olost i a usos agraris i ramaders.La vegetació de ribera és gairebé inexistent a una bona part del pantà, però a la cua apareix un bosc de ribera dominat per pollancres i un extens bogar. La vegetació de l’entorn és formada majoritàriament per boscos de pinassa i pi roig, amb pocs roures.És la zona humida més important del Lluçanès, sobretot per les seves comunitats faunístiques.La fauna és l’element natural més destacable del pantà. Entre els amfibis hi ha citada la granota verda, gripau comú, reineta i granoteta de punts. Entre els ocells nidificants, s’hi havia constatat la reproducció d’ànec collverd, polla d’aigua i balquer (aquest últim podria haver desaparegut com a conseqüència de la destrucció del bogar efectuada fa uns anys). Entre els ocells de pas s’hi ha citat bernat pescaire, agró roig, xivitona vulgar, becadell i rascló.Entre els impactes a destacar, hi ha els derivats de l’ús forestal i ramader, que afecta la vegetació dels marges. També cal recordar la destrucció del bogar de la cua de l’embassament, efectuada fa uns anys (1995) quan es va realitzar un dragat del pantà.
A la zona s’hi practica la pesca i la caça i és força freqüentada com a zona de pic nic.Podem observar que hi ha alguns residus -restes de canalitzacions, ferros, vora la presa. La captació d’aigua se situa a la part de l’embassament més propera a la presa, on hi ha també una caseta alimentada amb una línia elèctrica procedent d’una torre-centre de transformació, relacionada amb els mecanismes d’impulsió de les aigües extretes del pantà.Recull de informació, text i Fotografies : Ramon Solé
fonts naturals, aigua, muntanya i més 