La Font de la Bernadeta esta a 50 metres de la carretera BP-4653, punt quilomètric 0’400, al costat del camí del santuari de la Mare de Déu de Lurdes de Prats de Lluçanes.
Historia:
La font de la Bernadeta va ser construïda l’any 1968.
Dos anys més tard, el 1970, s’hi va instal·lar la imatge de la Bernadeta.
La font de la Bernadeta està situada a l’oest del santuari de la Mare de Déu de Lurdes, a tocar del camí asfaltat que hi condueix i uns metres davant la seu dels bombers, quedant separat d’aquesta per la carretera BP-4653. S’accedeix a la font trencant a mà dreta des del camí que condueix al santuari.
La font està formada per una estructura de còdols, totalment recoberta a la part superior per diverses plantes enfiladisses.
A la part esquerra de l’estructura, de menor alçada, els còdols formen una pica sobre la qual en sobresurt l’aixeta metàl·lica, decorada amb la petxina de Santiago.
A la part central de l’estructura, en una petita cavitat protegida per reixes de ferro, hi ha la imatge de Bernadeta.
El voltant de la font queda ocupat per una petita esplanada de gespa on s’hi troben diversos bancs de pedra (alguns dels quals són llindes d’algun edifici reaprofitades),
i una taula també de pedra, formada per una mola i el peu decorat amb còdols.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
A les Flandes si pot accedir per la carretera de Piera a Sant Sadurní d’Anoia, on hi ha una pedrera.
Les Flandes és un espai natural de gran valor geològic i
,
format per estrats horitzontals de dipòsits d’argiles, margues i materials calcaris.
L’acció de l’aigua ha anat erosionant l’argila al llarg dels segles tot creant formacions argiloses de tonalitat vermellosa que han configurat aquest singular paisatge,
que té una extensió de 64 hectàrees.
La presència de còdols i conglomerats entre les argiles corresponen a antics corrents d’aigua o paleocanals.
Entre les formacions hi creix vegetació, que en bona part ajuda a preservar l’espai.
Observacions:
Hi ha un sender que permet recórrer l’espai.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa : Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.
La Font del Bisbe està situada al costat del riu Galligants i del pont medieval de Girona.
Història :
L’existència d’una font en aquest indret es perd en la memòria dels homes de la vall.
Pel seu nom es pot aventurar la intervenció d’un prelat en la seva construcció o reforma.
Per la inscripció de la fons sabem que fou restaurada el 1727 i feta de nou el 1807.
A prop del riu Galligants brolla aquesta font, una de les més populars de Sant Daniel. Per accedir-hi dels del poble s’ha de creuar l’antic pont medieval, construït amb la forma d’un petit arc semicircular i amb un tosc paviment de còdols i argamassa.
Després de baixar uns graons que ens situen al nivell del riu, es troba un espai rectangular on hi ha la font. El brollador d’aigua està ornamentat amb una carassa que representa el cap d’un felí, difícilment identificable degut a la brevetat dels trets. Unes grans plaques de pedra formen la paret on s’encasta la carassa.
La Font del Bisbe és una font de Girona inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Molí de la Bastida esta situat a peu de la ctra. de Rubí a Terrassa, en el municipi de Rubí.
Us passo la seva historia :
En la documentació anterior al segle XVIII es parla de “la Quadra”. Segons RUFÉ (1984a; 1997a) existien sota teulada, i per la part interior, alguns merlets que evidenciarien el seu caràcter defensiu. La primera cita coneguda, recollida al Cartulari de Sant Cugat, és de l’any 986.
En algunes publicacions, s’ha identificat l’edifici amb la “domus” o casa forta de Vilamilanys. Prop de la masia, a tocar del torrent de Sant Feliuet i davant de can Rosés, hi havia un molí, potser més antic que la Bastida, del qual ens parla un document del 1140.
És el “molí Viula” o “Roquerol” de la parròquia de Sant Pere de Rubí, que l’església catedral de Barcelona, havia adquirit amb permís per a construir una torre o casa forta per defensa dels sarraïns.
El 1234 el rei Jaume I confirmà tots els castells i possessions del monestir de Sant Cugat amb els molins de Rubí i la dominicatura de Vilamilanys.
La família Bastida comença a aparèixer pels anys 1172 i les seves notícies són abundoses en el llibre d’actes i pergamins de can Xercavins dins del segle XIV. El molí estava situat sota la casa, en el camí que hi accedia, però en una edificació apart, més modesta i antiga.
Es tenen notícies que ja existia en el segle X i aprofitava l’aigua de la riera mitjançant una resclosa i un rec per fer rodar les moles. Aquest molí, amb les consegüents modificacions arribà fins els nostres dies, funcionant en la darrera època, amb motors elèctrics. La meitat nord de la casa pertanyia al terme de Sant Quirze i la part sud al de Rubí succeint que segons l’habitació on moria un difunt era enterrat en un cementiri o l’altre, fins que finalment, va passar tota al terme de Rubí.
L’any 1850 Josep Gros i Jordana va comprar a Isidre d’Angulo aquesta heretat que comprenia la casa, 20 quarteres de terra, un molí fariner i l’aigua pel molí com per als horts per mig d’una sèquia que ve del a riera de Rubí. (RUFÉ, 1984a; 1997a).
El desembre de 1855 es va publicar una reial ordre per la qual s’afegia aquest lloc al terme de Rubí, ja que fins aquell moment una roda pertanyia a Rubí i l’altra a Sant Cugat (SIERRA, 1989).
Prop d’aquesta propietat s’instal·là la primera fàbrica a Rubí, al lloc nomenat “la Verneda de Carreras” de J. Calvet, després de Vallhonrat i Solà de Terrassa. A principis del segle XX s’instal·là un molí de vent a la torre de guaita per abastar d’aigua la casa. A tocar aquesta hi havia una era molt gran per batre i, a sota, la “font de la Tartana”.
Els darrers cent anys va pertànyer a can Corbera fins que el 1974 va ser venuda a una immobiliària per a bastir-hi un polígon industrial.
Es va enderrocar aquell any (MARGENAT, 1988a; RUFÉ, 1984a; 1997a).
El 1960 va deixar de funcionar, resultant, de tota manera, el molí de més llarga vida de la història de Rubí.
“La seva situació era estratègica, tant per l’emplaçament del lloc com pels camins que per allí transcorrien i per la mateixa riera, lloc de pas obligat” (RUFÉ, 1984a; 1997a).
“Es tracta de dues estructures ben diferenciades, construïdes a l’angle del marge aixecat sobre la carretera de Sant Quirze.
L’edificació que es troba a la part alta era l’antiga casa de la “quadra” de la Bastida, mentre que l’edificació inferior consistia en el molí del mateix nom.
El parament en ambdós casos és de còdols, rajoles, totxos i gres de can Fatjó que formen una estructura complexa de molí amb nombroses ampliacions i elements industrials de diferents èpoques (MORO, 1990).
A les excavacions van aparèixer restes d’un molí del segle X i altres posteriors, així com rescloses de la canalització i, especialment, restes de la masia amb cups de trepitjar raïm dels segles XVII a XIX i bases de premsa de pedra, organitzat de cara a donar sortida a una explotació agrícola important.
Conserva paviments en diferents estances i, en molts casos, s’han deteriorat fortament arran de l’excavació arqueològica que ha tingut el lloc.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diputació de Barcelona.
