Sant Jaume Sesoliveresés un poble del municipi de Piera (l’Anoia), situat al sud del municipi, a l’esquerra del riu Anoia. Pertanyia al castell de Piera ja el 1058.
En el carrer Nou amb el carrer de la Font de Sant Jaume Sesoliveres, hi ha una Font – Pou.
Es d’estructura quadrada i esta tancada per dalt.
Per pujar l’aigua es feia servir una roda que al funcionar bombejava l’aigua.
Al seu costat hi ha una aixeta antiga, l’aigua sobrant queia a una pica.
Disposa d’una portella metàl·lica per darrera per on es pot excedir al seu interior.
Davant mateix hi ha un arbre jove i un pedrís que es pot fer servir com a seient
La Mina d’aigua de la Font de Can Morgades de Castellví de la Marca, esta a prop de la Font de Can Morgades del Grau, al nord est de la masia.
Mina d’aigua situada en el marge que hi ha sobre la font de Can Morgades del Grau. Presenta una boca d’arc de mig punt ceràmic oberta en un mur de pedra.
A l’interior s’observa una galeria subterrània d’obra, amb un passadís que discorre en sentit perpendicular a la boca.
Forma part de la Ruta de les Fonts del municipi.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa : Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.
Els Jardins de la Pèrgola estan en la Colònia Valls de Torroella.
S’arriba per la carretera de Manresa a Solsona (C-55) sortida passat el km. 50 en direcció Valls de Torroella dins del municipi de Sant Mateu de Bages.
Historia:
Inicialment l’església de la colònia Valls de Torroella s’emplaçava al bloc de pisos de la Carretera de Cardona, però allà eren freqüents les inundacions causades per les riuades, que afectaven també a l’església. Per això, entre d’altres motius, es decidí buscar una nova ubicació i s’emprengué la construcció d’un edifici força ambiciós per acollir l’església, les escoles i el convent de les monges Dominiques.
L’església, posada sota el patronatge del Sagrat Cor, fou beneïda el 7 de novembre de 1926 pel bisbe de Solsona, Valentí Comellas.
A la banda de migdia s’hi alçà la rectoria i l’escola per a nens i, a l’ala nord, el convent de les Germanes Dominiques i el col·legi per a nenes; tot aquest conjunt es va fer segons plànols d’Higini Negre, espòs de Maria Valls Taberner.
Els treballs de picapedrer van anar a càrrec d’Isidre Abarca Garcia.
Com a nota curiosa, el primer batejat a la nova església fou Estanislau Basora, el que havia de ser famós futbolista, fill del director de la fàbrica.
Entre 1967 i 1969 l’entorn de l’església, que fins llavors era ocupat per horts, es va enjardinar i s’hi adequaren unes escales, un estany i una pèrgola. Al mateix temps s’afegí el campanar de torre a l’església. E Callús, Ajuntament de Navàs, Ajuntament de Sant Mateu de Bages; Ajuntament de Súria.
Zona enjardinada situada al davant de l’església parroquial de Valls de Torroella.
Ocupa una esplanada d’uns 30 per 50 metres entre l’imponent edifici parroquial i el canal de la fàbrica.
L’espai està dotat amb un petit estanc i unes escales que salven la petita elevació on hi ha assentat l’edifici de l’església, i compta amb arbres d’una bona diversitat d’espècies.
A l’angle nord-oest hi ha un espai amb una pèrgola que dóna nom al jardí.
En aquest sector es conserva una caseta on hi ha un pou que capta les aigües freàtiques i les condueix cap a un dipòsit situat a una cota més alta, des d’on es distribueixen per les diferents cases.
Antigament l’entorn de l’església era ocupat per horts fins que, entre els anys 1967 i 1969, el propietari de la colònia decidí que calia embellir la zona i s’hi habilitaren els jardins.
D’aquesta manera la colònia industrial quedava dotada amb un espai de lleure
que esdevenia, al mateix temps, una mena de passeig des del pas del pont fins a l’entrada principal de l’església.
Fins no fa gaires anys es conservaven també en aquest sector uns grans safareigs públics (construïts entre 1915 i 1916) que recentment foren enderrocats, i també hi havia una font.
Actualment, disposa també d’una zona de jocs infantils.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC: Jordi Piñero Subirana
La Font de la Plaça de la Creu esta en l’Avinguda Mas Fuster amb el carrer de la Pau.
Te una Creu de terme de base piramidal quadrada i esglaonada. La part superior conté una creu de ferro forjat sobre una bola de pedra amb una faixa esculpida.
L’estructura de la font esta adossada a una paret d’una finca.
De fet es una llossa on al centre hi ha l’aixeta polsador, l’aigua sobrant cau a una pica semicircular
Sota de l’aixeta hi ha la inscripció “Plaça de la Creu”.Te un seient en cada costat.
Situat al peu de la carretera Nacional II, actualment l’autovia A-2, a la Panadella hi sorgiren diversos negocis relacionats amb l’atenció al viatger, com ara estacions de servei, restaurants i hostals, unes activitats que entraren en cert declivi amb la inauguració del darrer tram català de l’Autovia del Nord-est.
Van construir l’estàtua de Sant Cristòfol que és el patró dels conductors a prop de la gasolinera de La Panadella.
L’estàtua s’alça dins d’una bassa rodona, avui seca.
L’aigua sortia de la boca d’una petita carota de color verd.
Es una verdadera pena el seu estat d’abandó actual.
La Font de Ca l’Estiraguers esta a la ribera esquerra de la riera de Sant Joan, a pocs metres davant la casa de Ca l’Estiragués de Monistrol de Calders.
Historia:
La font està situada a tocar de la zona de Poble Avall, àrea urbanitzada a partir de finals del segle XVII i inicis del segle XVIII.
És probable que la surgència d’aigua i la font ja fos utilitzada en l’època de construcció i ocupació de les cases properes a la font en època moderna.
La font consta que va ser reformada al 1990 segons una inscripció conservada al frontal de la font.
La font està situada en una petita i estreta feixa que es situa a l’altra banda de la passera de Ca l’Estiragués, a la ribera esquerra del torrent.
El lloc ha estat condicionat amb un mínim de mobiliari urbà per descansar,
bàsicament alguna taula i uns bancs,
situat al peu de la roca, en un lloc fresc i amb alguns arbres que proporcionen ombra.
La font es troba enclotada, justament en una estructura bastida en pedra en la que hi ha unes escales que faciliten assolir la cota de la font.
L’estructura compta amb un mur de pedra a manera de frontal pla en el que hi ha l’aixeta de la font i uns tubs com a sobreeixidors. Damunt l’aixeta hi ha la inscripció “Renovellada juliol 1990”.
La font queda oberta per la part del davant, cap al torrent, on vessa l’aigua sobrant.
A la mateixa zona de la font al peu d’un arbre es conserva un carreu amb una altra inscripció amb el nom de la font.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i propi
Autoria de la fitxa per a MPC.: Sara Simon Vilardaga
Carbasí és un petit nucli de població del municipi d’Argençola, a la part segarrenca de la comarca de l’Anoia. L’espai natural de Carbasí reuneix un conjunt d’obagues del sector de la Panadella, entre les actuals comarques administratives de l’Anoia i la Segarra, riques en vegetals submediterranis.
Avui visitem la senzilla font situada sa una de les parets de l’església de Sant Bartomeu de Carbasí.
D’un tros d’obra adossada a la paret hi ha una aixeta de polsador i l’aigua sobrant cau a una pica semicircular.
La primera vegada que s’esmenta el nom de “Crasbasí” és l’any 1031 que fou propietat del monjos de Montserrat.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 