Avui destaquem: La Font de can Flaquer de Piera

Per anar a la Font de Can Flaquer cal seguir el camí de Can Mas als Hostalets, i sota del mas de Can Flaquer de Piera.

Font situada en una bella raconada sobre el torrent de Can Flaquer.

És una estructura adossada en un marge, feta d’obra vista

i oberta a la part frontal en arc de mig punt.

L’interior és cobert amb volta de canó de rajol col·locat de cantell, i s’obre a la paret amb la boca de la mina.

A sota hi ha un tub metàl·lic d’on hi brolla l’aigua, que s’entolla al davant

i és canalitzada a través d’una rasa fins a fora l’estructura, fins a un safareig rectangular.

A sobre de la font i del safareig hi creixen unes alzines centenàries de forma inclinada i de gran envergadura, i al davant un plàtan també de dimensions notables.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa : Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de la Mare de Déu de Gràcia de Santa Margarida de Montbui

La Font de la Mare de Déu de Gràcia esta al començament del carrer Travessera d’Anselm Clavé adossada a una paret d’una casa, dins del nucli antic de Santa Margarida.

Historia:

  • Situada a la cantonada de la Travessia Anselm Clavé i la Carretera, era una de les fonts mes concorregudes, pels caminants, els que anaven en bicicleta, per els veïns i pels automobilistes que passaven per la carretera.
  • Fa uns anys que hi col·locaren un rètol que deia: “Aigua no potable”, des de aleshores ha deixat de ser utilitzada tot i que el rètol avui es il·legible.

Element arquitectònic format per un peu fet en maons rectangulars de 2,5 m d’alçada aproximadament, i 91 cm d’amplada. La part superior d’aquest peu es troba acabat amb una cornisa de ciment que sobresurt en forma de teuladet que s’alça a la part central amb una forma corbada. A la part superior del peu s’inseria un quadre format amb rajoles de ceràmica que representa la figura de la Mare de Déu de Gràcia sobre un fons blavós. A sota d’aquesta imatge es situa el brollador metàl·lic. A la part inferior del peu es situa una pica feta amb ciment de 50 cm d’alçada per 65 cm d’amplada per 50 cm de fons.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Raquel Valdenebro Manrique

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Font lluminosa de Súria

La Font lluminosa esta en la Plaça de Sant Joan, al costat del riu Cardener en Súria.

Historia:

  • Aquesta font substitueix a una altra, la qual tenia la funció de donar aigua a persones i animals.
  • L’aigua d’aquesta provenia del costat de la muntanya, no del riu (SOLER, 1985).
  • La plaça de Sant Joan antigament, es deia Pla de la Font i era el lloc de parada dels carruatges tibats per animals, funció continuada per l’estació d’autobusos (SOLER, 1985)

Font lluminosa amb quatre columnes de ciment, d’ordre dòric truncades a mig fust,

que serveix de tancament a la plaça de Sant Joan, pel cantó del riu.

Taula per jugar en família en la plaça de Sant Joan.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font del Xambó de Prats de Lluçanès

La Font del  Xambó está a 300 metres per pista forestal del carrer Roca d’en Bràs de Prats de Lluçanès.

Historia:

  • La font del Xambó, com la veïna font del Ti, havien estat fonts molt populars entre els veïns de Prats, que hi anaven sovint tant a buscar-hi aigua com a berenar-hi.
  • Antigament, també s’hi ballaven sardanes durant la festa de Sant Pere.

La font del Xambó està situada uns metres al nord-oest del nucli urbà de Prats de Lluçanès, a tocar del torrent Merdinyol i prop del veí terme municipal de Lluçà. S’accedeix a la font a través de la pista forestal que comunica el nucli urbà amb l’església de Sant Sebastià. Un cop es deixa enrere l’últim carrer del nucli s’arriba a un punt on la pista és creuada pel torrent Merdinyol.

Des d’aquest punt es gira a mà dreta i es segueix la pista que avança paral·lela al torrent fins arribar a la font del Ti. Des d’aquí s’ha de girar a mà esquerra seguint el gir del torrent fins arribar a la font, situada a escassos cinquanta metres de la font del Ti.

La font està formada per un dipòsit de maó mig soterrat i parcialment cobert de vegetació, a la part inferior del qual s’intueix un brollador, del que actualment no en raja aigua.

La font està ubicada sota diversos plataners de grans dimensions, al mig d’una zona on el camí s’eixampla formant una petita esplanada.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Jordi Compte i Marta Homs

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font – Mina i safareig de la Magnòlia de Piera

La Font – Mina i safareig de la Magnòlia estan situats al Torrent de can Sagristà de Piera.

Historia:

  • La va descobrir i obrar en Jaume Sagristà l’any 1856, tal i com consta a la paret del safareig. 

Font situada en els horts que hi ha sota Can Sagristà, a tocar del torrent.

Està construïda en un marge, on s’obre la boca de la mina.

D’ella en surt un tub que arriba fins a un safareig rectangular que hi ha al davant.

A la boca de la mina hi ha unes rajoles on s’hi llegeix “JAUME SAGRISTÀ 1856-1997”.

En el mateix marge hi ha almenys una boca del que podria ser una barraca per guardar les eines.

Observacions:

També és coneguda com a font de Can Sagristà.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de la Bernadeta de Prats de Lluçanes

La Font de la Bernadeta esta a 50 metres de la carretera BP-4653, punt quilomètric 0’400, al costat del camí del santuari de la Mare de Déu de Lurdes de Prats de Lluçanes.

Historia:

  • La font de la Bernadeta va ser construïda l’any 1968.
  • Dos anys més tard, el 1970, s’hi va instal·lar la imatge de la Bernadeta.

La font de la Bernadeta està situada a l’oest del santuari de la Mare de Déu de Lurdes, a tocar del camí asfaltat que hi condueix i uns metres davant la seu dels bombers, quedant separat d’aquesta per la carretera BP-4653. S’accedeix a la font trencant a mà dreta des del camí que condueix al santuari.

La font està formada per una estructura de còdols, totalment recoberta a la part superior per diverses plantes enfiladisses.

A la part esquerra de l’estructura, de menor alçada, els còdols formen una pica sobre la qual en sobresurt l’aixeta metàl·lica, decorada amb la petxina de Santiago.

A la part central de l’estructura, en una petita cavitat protegida per reixes de ferro, hi ha la imatge de Bernadeta.

El voltant de la font queda ocupat per una petita esplanada de gespa on s’hi troben diversos bancs de pedra (alguns dels quals són llindes d’algun edifici reaprofitades),

i una taula també de pedra, formada per una mola i el peu decorat amb còdols.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Jordi Compte i Marta Homs

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Font – mural del Convent de Santa Monica de Guissona

El Convent de Santa Mònica és un antic convent d’agustins descalços al municipi de Guissona (Segarra)

El Convent esta situat en el Rabal de Bisbal de Guissona.

Aquest convent ha sofert molts canvis i utilitzacions, com un garatge, cerveseria, escola…

En l’antiga porta del bar, ara hi ha una Font  – mural amb imatges quotidianes de l’antiga Guissona.

Al centre hi ha una aixeta polsador, l’aigua sobrant cau a una pica.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font – Pou de Sant Jaume Sesoliveres de Piera

Sant Jaume Sesoliveres és un poble del municipi de Piera (l’Anoia), situat al sud del municipi, a l’esquerra del riu Anoia. Pertanyia al castell de Piera ja el 1058.

En el carrer Nou amb el carrer de la Font de Sant Jaume Sesoliveres, hi ha una Font – Pou.

Es d’estructura quadrada i esta tancada per dalt.

Per pujar l’aigua es feia servir una roda que al funcionar bombejava l’aigua.

Al seu costat hi ha una aixeta antiga, l’aigua sobrant queia a una pica.

Disposa d’una portella metàl·lica per darrera per on es pot excedir al seu interior.

Davant mateix hi ha un arbre jove i un pedrís que es pot fer servir com a seient

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Plàtans de la Font de Olivella de Castellví de la Marca

Des de la BV-2176 i dintre del nucli urbà de Castellví, cal seguir camí del Coscó fins arribar al  camp de futbol de Castellví.

És un conjunt de plàtans situats a l’entorn de la font de Can Olivella.

Es tracta d’una renglera d’arbres centenaris de plàtans (Platanus hispanica), 

una espècie de tipus caducifoli originària de l’àrea mediterrània.

Tenen un gruixut tronc i una alçada considerable.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa : Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de Can Morgades de Castellví de la Marca

Al costat de la Masia de Can Morgades del Grau, a l’alçada del quilòmetre 5 de la carretera BV-2128, trobem el trencall nord-oest per anar a la Font.

El broc per on raja la font es troba a l’interior d’una bassa de totxo i pedra.

Sembla que abans la font omplia la bassa directament.

Més tard s’hauria fet un canal que actualment recull l’aigua

i la porta fins una bassa que hi ha a 50 m.

Hi ha la data de 1894 impresa sobre una part de ciment.

Actualment no te aigua.

Forma part de la Ruta de les Fonts del municipi.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa : Tríade scp

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero