Avui visitem: La Font de la Plaça de la Creu de Sant Cugat del Vallès

La Font de la Plaça de la Creu esta en l’Avinguda Mas Fuster amb el carrer de la Pau.

Te una Creu de terme de base piramidal quadrada i esglaonada. La part superior conté una creu de ferro forjat sobre una bola de pedra amb una faixa esculpida.

L’estructura de la font esta adossada a una paret d’una finca.

De fet es una llossa on al centre hi ha l’aixeta polsador, l’aigua sobrant cau a una pica semicircular

Sota de l’aixeta hi ha la inscripció “Plaça de la Creu”.Te un seient en cada costat.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Font de Sant Cristòfol de La Panadella de Montmaneu

Viquipèdia

La Panadella és un nucli de població considerat com a entitat de població situat al municipi de Montmaneu, a l’Anoia, dalt de coll de la Panadella, a uns 710 metres d’altitud dalt de l’altiplà de la Segarra, a mig camí entre Barcelona i Lleida. El port divideix les conques del rius Segre i Llobregat i les zones dialectals del català oriental i català occidental.

Situat al peu de la carretera Nacional II, actualment l’autovia A-2, a la Panadella hi sorgiren diversos negocis relacionats amb l’atenció al viatger, com ara estacions de servei, restaurants i hostals, unes activitats que entraren en cert declivi amb la inauguració del darrer tram català de l’Autovia del Nord-est.

Van construir l’estàtua de Sant Cristòfol que és el patró dels conductors a prop de la gasolinera de La Panadella.

L’estàtua s’alça dins d’una bassa rodona, avui seca.

L’aigua sortia de la boca d’una petita carota de color verd.

Es una verdadera pena el seu estat d’abandó actual.

Recull de dades sobre La Panadella: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de Ca l’Estiraguers de Monistrol de Calders

La Font de Ca l’Estiraguers esta a la ribera esquerra de la riera de Sant Joan, a pocs metres davant la casa de Ca l’Estiragués de Monistrol de Calders.

Historia:

  • La font està situada a tocar de la zona de Poble Avall, àrea urbanitzada a partir de finals del segle XVII i inicis del segle XVIII.
  • És probable que la surgència d’aigua i la font ja fos utilitzada en l’època de construcció i ocupació de les cases properes a la font en època moderna.
  • La font consta que va ser reformada al 1990 segons una inscripció conservada al frontal de la font.

La font està situada en una petita i estreta feixa que es situa a l’altra banda de la passera de Ca l’Estiragués, a la ribera esquerra del torrent.

El lloc ha estat condicionat amb un mínim de mobiliari urbà per descansar,

bàsicament alguna taula i uns bancs,

situat al peu de la roca, en un lloc fresc i amb alguns arbres que proporcionen ombra.

La font es troba enclotada, justament en una estructura bastida en pedra en la que hi ha unes escales que faciliten assolir la cota de la font.

L’estructura compta amb un mur de pedra a manera de frontal pla en el que hi ha l’aixeta de la font i uns tubs com a sobreeixidors. Damunt l’aixeta hi ha la inscripció “Renovellada juliol 1990”.

La font queda oberta per la part del davant, cap al torrent, on vessa l’aigua sobrant.

A la mateixa zona de la font al peu d’un arbre es conserva un carreu amb una altra inscripció amb el nom de la font.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i propi

Autoria de la fitxa per a MPC.: Sara Simon Vilardaga

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de Carbasí d’Argençola

Carbasí és un petit nucli de població del municipi d’Argençola, a la part segarrenca de la comarca de l’Anoia. L’espai natural de Carbasí reuneix un conjunt d’obagues del sector de la Panadella, entre les actuals comarques administratives de l’Anoia i la Segarra, riques en vegetals submediterranis.

Avui visitem la senzilla font situada sa una de les parets de l’església de Sant Bartomeu de Carbasí.

D’un tros d’obra adossada a la paret hi ha una aixeta de polsador i l’aigua sobrant cau a una pica semicircular.

La primera vegada que s’esmenta el nom de “Crasbasí” és l’any 1031 que fou propietat del monjos de Montserrat.

Recull de dades sobre Carbasí: Viquipèdia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Monòlit i Font dels Jardins de Can Ponsa dels Hostalets de Pierola

La Font i el Monòlit a la memòria d’E. Cucurella

estan situats en els Jardins de Can Ponsa, al costat del carrer de l’Escorxador,

just al final de la pista de basquet dels Hostalets de Pierola.

Historia:

  • Aquest monòlit va ser col·locat a l’actual placeta del Dr. Conde (aleshores plaça de los Mártires) amb motiu de la portada d’aigües de l’any 1957.
  • Està dedicat al patrici hostaletenc Enric Cucurella, un fuster ebenista establert a Barcelona des de les darreries del segle XIX i que havia tingut una intervenció destacada com a mecenes de diverses obres importants en el seu poble d’origen, els Hostalets de Pierola.
  • Cucurella va ser un dels quatre promotors de l’edificació del Casal Català.
  • Aquest monument va ser retirat del seu emplaçament originari quan es va realitzar la remodelació de la Placeta del Dr. Conde lligada a la urbanització de la plaça de cal Figueres l’any 2003.
  • L’any 2010 ha estat recuperat i se li ha cercat un nou emplaçament, just en un dels extrems del parc de can Ponsa.

Bloc de pedra que fa la funció de font.

S’hi pot llegir la inscripció “A LA MEMORIA DE D. E. CUCURELLA”.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Parcerisas Valls

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de les Poses de Sant Quirze Safaja

Per anar a la Font de les Poses cal seguir per la C-59 direcció Sant Feliu de Codines, passada la teuleria cal agafar el segon camí a la dreta,

a mig camí del Collet de les Termesa, arribarem a la Font i mina de les Poses.

Conserva una estructura d’obra amb coberta de volta de pedra amb una petita portella metàl·lica que correspon a la boca des d’on es neteja la mina i sorgeix l’aigua.

Des d’aquest punt es canalitza l’aigua i brolla per un broc metàl·lic situat a un metre de distància.

Mapes del Patrimoni Cultural

L’aigua cau al terra i s’escola per alimentar un bassiol que resta uns metres més enllà.

Bassiol

Actualment tant la Font i el bassiol estan secs.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font del Clot d’en Roca de Bagà

Des de Bagà agafem la carretera cap a Gisclareny. Després d’uns 2,2 quilòmetres deixem l’àrea recreativa del Pont de Sant Joan i al cap d’uns 800 metres arribem a una bifurcació;

a la dreta ens portaria cap a Gisclareny, nosaltres seguim el camí de l’esquerra,

on passem per l’Àrea d’estada de la font de Sant Joan de l’Avellanet  on a dalt hi ha l’ermita.

Cal seguir per la pista, al poc ens queda a mà esquerra el centre d’interpretació.

Continuarem i a abans de 2 quilòmetres a la dreta i a peu de pista veurem la Font del Clot d’en Roca i la seva zona d’estada i lleure.

L’estructura de la Font, esta adossada a un allargat mur que aguanta al marge de la muntanya.

L’aigua raja per un broc de ferro guarnit amb un rosetó i cau a una pica de pedra picada que descansa sobre d’un pedestal del mateix material.

A banda i banda de la font te dos bancs de pedra adossats al mur que li fan de respatller, de fet, a la llarg de tot el mur te quatre  bancs més de pedra.

Disposa de dues taules de pedra amb bancs per seure per poder fer un àpat.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font del Parc de la Vila de Baga

Àrea recreativa del Parc de la Vila esta situada al mateix poble de Bagà, només heu de travessar el riu Bastareny per Passeig del Bastareny i entrareu al Parc, us recomano que deixeu el vostre vehicle a la part urbana de Bagà.

Es tracta d’una bonica zona de lleure que s’ha aprofitat una zona de bosc a tocar de Bagà.

Disposa d’una Font en cas de necessitar aigua potable.

Esta formada per un mur de pedra lligada amb morter, cal destacar que disposa d’aixetes de polsador, una en cada costat del mur,

l’aigua sobrant cau a una pica rectangular.

Front seu hi han un seients de pedra, i també, per les rodalies disposa de taules i seients de fusta per fer un àpat.

Recull de dades: Ajuntament de Bagà i propi

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Àrea recreativa del Parc de la Vila de Bagà

Àrea recreativa del Parc de la Vila esta situada al mateix poble de Bagà, només heu de travessar el riu Bastareny per Passeig del Bastareny i entrareu al Parc, us recomano que deixeu el vostre vehicle a la zona urbana de Bagà.

Es tracta d’una bonica zona de lleure que s’ha aprofitat una zona de bosc a tocar de Bagà.

Sens dubte, és ideal per compartir un pícnic familiar,

està equipada amb set taules amb seients de fusta repartir en una bona part del parc,

ideals per fer un descans, un àpat, o com dinar o berenar.

Els més menuts s’ho passaran d’allò més bé a la zona de jocs infantils d’aquest parc.

Disposa d’una Font en cas de necessitar aigua potable.

Així com una petita bassa que l’aigua surt per la boca d’un peix de pedra,

I un rec ara tot sec…

En definitiva, es tracta d’un espai ideal per gaudir de la tranquil·litat d’aquesta vila.

També, esdevé un excel·lent punt de partida de diverses excursions.

Recull de dades: Ajuntament de Bagà i propi

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Mirador de la Bagà Major a Bagà

Per anar al mirador de la Bagà Major sortirem de Bagà per la carretera dirección a Gisclareny, a un 2.500 deixem aquesta carretera per seguir per l’esquerra direcció a Sant Joan de l’Avellanet i la seva font.

Cal continuar per la pista que ens portaria com a punt final a Sant Joan de l’Avellanet .

A un quilòmetre i mig trobarem a l’esquerra a peu del camí el Mirador de la Bagà Major.

En dia clar es pot gaudir d’unes vistes extraordinàries.

Un Cartell a color amb imatges de les vistes que contemplem,

ens indican bàsicament el nom de les muntanyes properes i destacades de les rodalies de Bagà.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero