Ahir us vaig presentar la Font del Lleó o de la Granota del Molí de la Roda de Veciana.
Al costat del camí, a l’alçada del molí, hi ha la Mina que capta l’aigua de la Riera Gran i la condueix a través d’una galeria subterrània horitzontal, fins a la font del Molí de la Roda o font del Lleó.
Riera Gran
L’entrada o boca d’aquesta peculiar estructura s’inicia tres cents metres aproximadament just per sota del marge, del camí que mena directament al Molí.
Està construïda de pedra i la galeria té més d’un metre d’alçada i un metre i mig d’amplada. El llindar i brancal són de pedra escairada. El sostre, de carreus de pedra col·locats en forma de plec de sardinell s’han reforçat amb bigam de ferro. Tant a l’entrada com a la sortida, pel costat de la font, hi ha un barri de ferro.
En el pany de mur per on no corre l’aigua, s’ha col·locat modernament una línia elèctrica. La mina en apropar-se al molí es troba adossada al parament intern de la bassa del molí.
En els darrers metres abans d’arribar a la font, el mur adossat a la bassa es desdobla creant una canal que presenta un petit desnivell per on antigament circulava l’aigua.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.:Jordi Montlló Bolart
La Mina de can Querol esta a prop de la Ronda de Salvador Allende, entre el camí de la Serra i el de can Rovira. Paral·lela al torrent de can Rovira de Polinyà.
Mina d’aigua que discorre paral·lela al torrent d’en Rovira, a l’altura de la casa homònima.
Es tracta d’una construcció subterrània construïda amb volta de mig punt de maó i presenta el sòl rebaixat.
Actualment només són visibles les casetes de les bombes instal·lades per desviar l’aigua.
Es coneix que el sector de tramuntana, el que dóna a la urbanització de can Rovira, es troba tallada per diferents punts.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural
Autoria de la fitxa per a MPC: Ainhoa Pancorbo Picó
El Molí del Madora esta situat Carrer del Raval, 17-Camí de les Basses, 6, a l’extrem de ponent del nucli urbà de Copons.
Historia:
La primera referència documental relacionada amb l’existència d’un molí paperer al Raval de Copons és una concòrdia entre Ramon d’Albarells, Bertran de Montfalcó i Berenguer de Copons de l’any 1193.
En ella es tractava el tema de l’aprofitament de l’aigua de l’actual riera Gran, per posar en funcionament un molí de “papirum” en aquell indret.
No queda clar, però, si fa referència al molí que ens ocupa. Ja durant el segle XVI, el molí era propietat de la família Carbonell.
Al segle XVII sabem que hi treballaren dos dels membres de la família, en Pere Carbonell i en Benet Carbonell.
Malgrat tot, la primera referència documental del molí és de l’any 1778, on es menciona que era paperer.
La propietat del molí es mantingué dins de la família Carbonell durant el segle XVIII, constant com a propietari Antoni Carbonell.
A principis del segle XIX, la propietat era d’Amador Carbonell i Com (o Tudó, segons el cas), el qual va edificar la casa coneguda com ca la Madora, que es troba adossada a la façana de ponent del molí, l’any 1801.
Amb la seva mort l’any 1818, la seva esposa Isabel Carbonell i Soler, coneguda com l’Amadora, heretà la casa i el molí.
A mitjans del segle XIX, el molí consta ja com a fariner.
Posteriorment, l’any 1869 els seus nets van vendre aquestes propietats a Maria Josefa Estany i Pujol per 2380 escuts.
L’any 1886 arrendà el molí a Isidre Tomàs i Brunet per 20 anys.
Amb la mort de la propietaria l’any 1906, la seva germana Maria heretà el molí, tot i que el vengué un mes després a Pere Tomàs i Cortadellas (que probablement era el fill de Isidre Tomàs). Tenim constància que en aquells moments, el molí estava destinat a moldre guix.
Aquesta activitat es mantingué fins l’any 1930 aproximadament.
Finalment, amb la mort del darrer propietari l’any 1942, el molí passà a mans del seu fill Ramon Tomàs Roca que el vengué altre cop a Teresa Estany, ara comtesa vídua de Lacambra, l’any 1945.
En els darrers anys de la gestió dels Tomàs, el molí servia de pallissa per criar-hi conills.
Finalment, l’any 1997, la propietat del molí i també de la casa tornà a canviar de mans. Cal destacar que la galeria del pis superior es correspon amb l’estenador utilitzat quan el molí era paperer al segle XVIII.
El renom de cal Madora deriva de l’apelatiu amb el que era coneguda la dona del primer dels propietaris de l’edifici, Isabel Carbonell i Soler, coneguda com l’Amadora.
A la llarg de tots aquests segles ha tingut diversos noms, com Molí del Madora / Molí de l’Amadora / Molí de Baix / Molí d’en Carbonell.
Ajuntament de Copons
Edifici cantoner de planta trapezoidal, format per dos cossos adossats, amb les restes de la bassa a la part posterior de la finca. Està distribuit en soterrani, planta baixa i dos pisos, però no té teulada. Tot i això, l’edifici està cobert al nivell del primer pis. La façana principal, orientada al carrer del Raval, presenta un gran portal d’accés rectangular reformat, amb la data 1702 gravada a la llinda.
Al primer pis hi ha una petita finestra rectangular, amb la llinda de fusta i arc de descàrrega superior. Al seu costat hi ha una antiga obertura tapiada de la que es conserva la llinda de fusta. Al pis superior hi ha una galeria formada per set petites obertures d’arc rebaixat, que també es reprodueix a la façana lateral i a la posterior. La façana lateral, orientada al camí de les Basses, també presenta obertures reformades.
Adossat a l’extrem de tramuntana del parament hi ha un volum rectangular amb la coberta d’un sol vessant de teula àrab, distribuit en planta baixa, dos pisos i golfes. Les obertures són rectangulars, amb llindes de pedra i fusta. A les golfes hi ha una gran obertura rectangular que es correspon amb la zona d’emmagatzematge. Al interior, el soterrani està cobert per una volta on hi ha tres piques de pedra relacionades amb la funció paperera de l’edifici. A un nivell inferior hi ha el carcabà. De fet, el molí conserva diversos elements relacionats amb l’activitat paperera del segle XVIII. La construcció està bastida en pedra desbastada i algun carreu, lligat amb morter de calç i disposat en filades més o menys regulars.
Observacions:
La bassa, adossada al nord-oest del molí, és de planta més o menys rectangular i actualment està en desús. El molí agafava l’aigua que sortia del molí del Mig, mitjançant una mina que discorria per sota del camí de les Basses fins a la bassa del molí. A través d’un cup, l’aigua baixava fins al carcabà per la canal i feia moure el rodet. Un cop fora, passant per sota de la casa gràcies a una mina, l’aigua era reconduïda fins a la riera Gran.
Viquipèdia
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.:Adriana Geladó Prat
Adaptació al Text : Ramon Solé Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Us cal situar-vos al coll de Montalegre, ubicat al quilòmetre 6 de la carretera B-500 que uneix Mollet del Vallès amb Badalona. Cal seguir un camí cimentat i que va paral·lel a la carretera, al poc agafareu el camí dels frares. En la cantonada de la casa número 6 del mateix carrer cal baixar arran de la tanca de la casa, de fet en moltes ocasions esta molt envoltat de vegetació, a uns 150 metres més avall, veureu la Font – Mina.
A l’entrada de la mateixa mina, a mà esquerra, queda la font, amb un tub de ferro galvanitzat que recull l’aigua
i l’aboca a una pica rectangular d’obra que descansa directament a terra.
L’aigua va a una bassa circular que hi ha davant de la font, d’uns cinc metres de diàmetre.
Per a més informació, us passo aquest interessant article sobre la Mina:
Sant Jeroni de la Murtra te una Font en el patí, al costat on abans havia la capella dedicada a Sant Miquel, avui en dia no existeix, per aquest motiu porta el nom d’aquest Sant.
Es aigua de la Mina de la Fantsanta que la porta a dins del Monestir. D’una columna, surt un tub gruixut i dona l’aigua, primer a una pica irregular i desprès va al safareig.
Es un safareig rectangular, disposa d’una entrada on es posaven a rentar la roba a lo llarg d’un costat,
en front i a l’altra banda, també es podia rentar la roba gracies a les llosses inclinades cap a l’interior.
La Font Alzina situada en el carrer Balmes, 4 de Celrà. Pot tenir entre 150 i 200 anys. Font coneguda per l’aigua bona i fresca que rebia directament i de forma natural de la mina. Actualment és aigua de la xarxa d’abastament municipal.
La Font dels Albes està situada en el Barri de la Vall, cal seguir un camí del Bosc de cal Lluiset per arribar-hi, està en el municipi de Santa Eulàlia de Ronçana.
Font en forma de Mina, tancada per una porta de ferro amb candau.
Abans es feia servir l’aigua els llenyataires de la zona, ara es aprofitada per abastir la urbanització propera.
La font no tenia reig dins de la mina hi havia una paret on s’envasava l’aigua i,
Fotografia de Pere Ciurans
un cop sobrepassava, sortia per una teula que li feia de canaló.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 