El Lledoner esta en el carrer del Trull, 29 dels Hostalets de Pierola.
Historia:
El Lledoner, arbre molt valorat per l’ombra que proporciona, pot viure entre cinc i sis segles i és originari d’Orient.
El carrer on està ubicat el lledoner es va formar a mitjans del segle XIX.
Aquest lledoner es troba a la via pública que hi ha entre els jardins i la casa de Cal Ponça. Mesura 0’85 m de diàmetre de tronc i segons comunicació de l’actual propietari de Cal Ponça, Sr. Carles, l’arbre fou plantat fa uns 120 anys aproximadament.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell
Lledoner de la Font del Comú, esta situat entre els carrers de l’escorxador i Major, a dins la zona enjardinada de La Font del Comú.
Historia:
El Comú és una zona d’ús públic construïda a inicis del segle XX (1903) per l’Ajuntament, per la qual cosa cal suposar que els plataners varen ser plantats en aquells moments, suposició que concorda amb l’edat que sembla que pot tenir el Lledoner.
Per sobre de l’antic safareig del Comú trobem aquest gran arbre fent ombra a tot l’entorn.
Té un diàmetre d’1’5 m i una gran alçada, així com una copa molt ample.
El Lledoner, arbre molt usat per proporcionar ombra a l’estiu,
pot viure fins a cinc o sis segles i és de procedència oriental.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell
És un llogaret petit i, a la plaça central, molt a prop de l’església, hi ha aquest gran arbre.
Aspecte general:
L’estructura, tant del tronc com del brancatge principal i les seues bifurcacions, presenta nivells d’afectació i necrosi diversos, així com certs impactes per podes maldestres.
Malgrat tot, no sembla pas estar en un estat regressiu, sinó tot el contrari,
el fullatge és espès i sa, i la producció de lledons és excel·lent.
Dades descriptives
Perímetre del tronc a 1,30 m: 4,61 m.
Perímetre de la base del tronc: 6,62 m.
Alçada: 15 m.
Amplada de la capçada: 12,50 m.
Altitud sobre el nivell del mar: 487 m.
Curiositats:
A Castellnou d’ Oluges mai hi ha hagut ferrer. A les Oluges, hi havia un ferrer, a cal Ferrer, una casa al peu de la carretera. El ferrer de les Oluges baixava a ferrar els animals de Castellnou, clavar la ferradura amb claus de ferro a la peülla de l’animal.
Un dia el ferrer de les Oluges al baixar va arrencar un lluc d’un arbre de lledoner, arbre tan comú en aquestes terres. En arribar a la plaça del poble de Castellnou on ell es posava a treballar, va veure que era un lluc tendre de lledoner amb arrels, i va decidir plantar-lo.
A la plaça de Castellnou en aquell temps hi havia una séquia d’aigua. Era la séquia molinal que provenia del molí de les Oluges i regava la partida dels horts.
En plantar el nou lledoner a la plaça, les arrels tenien aigua suficient per créixer i fer-se molt grans de seguida.
Les seves branques arribaven fins al balcó de cal Plaça, les seves arrels penetren profundament sota les cases de la plaça i fins i tot les arrels es troben als cellers de les cases de baix el poble.
Els avis del poble expliquen que van plantar el lledoner a la plaça de Castellnou quan feien cal Tomàs, al carrer de la Plaça, que porta gravada a la llinda de la porta 1777. Així doncs, el lledoner de Castellnou es va plantar cap al 1777.
Can Bell, és també coneguda com Bell de Mas Sanctus o Mas Sant i documentada des de l’any 1158. La presència de la família Bell es va iniciar, com a mínim, des del 1541, any en què en un document que resta en poder de la família parla d’un tal Antoni Bell de Can Sanctus. La presència de la família ha estat permanent des d’aleshores, passant de pares a fills fins als nostres dies, que hi viuen el matrimoni Jaume Bell i Luci Casanova i els seus fills.
El Lledoner vell esta en mig del camp a prop de la Masia,
Fotografia: Tot. Sant Cugat
en canvi el Lledoner jove esta front la casa i al peu del camí.
Aquest últim, destaca per el seu tronc es gruixut i branques que formen una capçada allargada cap a munt.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 