Visitem: Font de la plaça de la Catedral de Solsona

La Font esta situada en la Plaça de la Catedral de Solsona. Es troba adossada a la paret de la façana de la banda de ponent de la plaça de la Catedral, al nucli antic de la ciutat. No és una deu natural sinó que està connectada a la xarxa de proveïment d’aigües de la ciutat.

Antigament va ser coneguda amb el nom de font de l’Església.

El seu origen cal cercar-lo a principis del segle XV a causa de les dificultats de proveïment d’aigua que patia Solsona. Per tal de resoldre aquest problema el Consell de la llavors encara vila va acordar fer arribar a Solsona l’aigua de la llavors coneguda com la font de Mirabella.

En un document datat l’any 1420 hi consta el contracte signat pel Consell amb Pere Puigredom, de Cervera, i Joan Ferrer, de Montblanc, per a construir els canons de la conducció que havien de tenir un pam d’amplada i dos de llargada.

Aquest contracte incloïa, així mateix, la construcció d’un aqüeducte sobre la riera d’Omeda (encara subsistent) i dels tres dipòsits de tres fonts a bastir dins del recinte de la ciutat: la font Major (actualment coneguda com la font de la plaça de Sant Joan), la font de l’Església (actualment aquesta font) i la font del Castell (avui coneguda com la font de la plaça Sant Isidre).

De les tres aquesta és la millor. Es tracta d’un cos en forma de semi-prisma hexagonal construït amb carreus de la mateixa alçada i diferents amplades.

Cada una de les tres cares del cos semi prismàtic està decorada amb un òcul cegat i decorat amb floritures gòtiques esculpides per un artista llemosí anomenat Joan.

Amb la construcció d’aquesta font, el Consell va aconseguir l’embelliment d’aquesta plaça que, en aquella època, era força més gran del que ho és en l’actualitat, ja que la banda de ponent no era ocupada pel cos de la capella de la Mercè ni pel cancell de la Catedral que avui s’hi troben.

Així que al cantó del migdia de la plaça devia obrir-s’hi la gran portalada romànica del temple de Santa Maria. D’altra banda, el cantó de sol era clos per la façana de la Casa del Consell que deuria tenir portal i finestrals romànica.

Hi ha un relleu dedicat a Manel Casserras i Boix a la font de la plaça de la Catedral.

La font de la plaça de la Catedral és una font gòtica que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català de la ciutat de Solsona (Solsonès).

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Lledoner de Castellnou d’Oluges 

El Lledoner de Castellnou d’Oluges (Celtis australis) és un arbre que es troba a Castellnou d’Oluges (Cervera, la Segarra), el qual és, segurament, el més gran de la Segarra i l’únic arbre monumental declarat de la comarca.

Accés:

Des de la carretera L-311, de Cervera a Guissona, cal tombar al trencall que duu al poblet de Castellnou d’Oluges.

És un llogaret petit i, a la plaça central, molt a prop de l’església, hi ha aquest gran arbre.

Aspecte general:

L’estructura, tant del tronc com del brancatge principal i les seues bifurcacions, presenta nivells d’afectació i necrosi diversos, així com certs impactes per podes maldestres.

Malgrat tot, no sembla pas estar en un estat regressiu, sinó tot el contrari,

el fullatge és espès i sa, i la producció de lledons és excel·lent.

Dades descriptives

  • Perímetre del tronc a 1,30 m: 4,61 m.
  • Perímetre de la base del tronc: 6,62 m.
  • Alçada: 15 m.
  • Amplada de la capçada: 12,50 m.
  • Altitud sobre el nivell del mar: 487 m.

Curiositats:

A Castellnou d’ Oluges mai hi ha hagut ferrer. A les Oluges, hi havia un ferrer, a cal Ferrer, una casa al peu de la carretera. El ferrer de les Oluges baixava a ferrar els animals de Castellnou, clavar la ferradura amb claus de ferro a la peülla de l’animal.

Un dia el ferrer de les Oluges al baixar va arrencar un lluc d’un arbre de lledoner, arbre tan comú en aquestes terres. En arribar a la plaça del poble de Castellnou on ell es posava a treballar, va veure que era un lluc tendre de lledoner amb arrels, i va decidir plantar-lo.

A la plaça de Castellnou en aquell temps hi havia una séquia d’aigua. Era la séquia molinal que provenia del molí de les Oluges i regava la partida dels horts.

En plantar el nou lledoner a la plaça, les arrels tenien aigua suficient per créixer i fer-se molt grans de seguida.

Les seves branques arribaven fins al balcó de cal Plaça, les seves arrels penetren profundament sota les cases de la plaça i fins i tot les arrels es troben als cellers de les cases de baix el poble.

Els avis del poble expliquen que van plantar el lledoner a la plaça de Castellnou quan feien cal Tomàs, al carrer de la Plaça, que porta gravada a la llinda de la porta 1777. Així doncs, el lledoner de Castellnou es va plantar cap al 1777.

Fou declarat arbre d’interès local el 1999.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de Castellnou d’Oluges

Castellnou d’Oluges és una entitat de població del municipi de Cervera, a la comarca de la Segarra. El poble se situa al marge esquerre del riu Sió, entre el municipi de les Oluges i del que fou agregat fins al 1972, i Malgrat.

Adossada a la paret de l’església de Sant Pere, hi ha una font amb rajoles commemorativa al centenari, Vot de Poble a Sant Roc – 1882 a 1982.

Disposa d’una aixeta de palanca antiga, l’aigua cau a una pica rectangular i elevada del terra. Te un parc al seu costat amb jocs infantils.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero