El Convent de Santa Mònica és un antic convent d’agustins descalços al municipi de Guissona (Segarra)
El Convent esta situat en el Rabal de Bisbal de Guissona.
Aquest convent ha sofert molts canvis i utilitzacions, com un garatge, cerveseria, escola…
En l’antiga porta del bar, ara hi ha una Font – mural amb imatges quotidianes de l’antiga Guissona.
Al centre hi ha una aixeta polsador, l’aigua sobrant cau a una pica.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Argençola és un municipi a la comarca de l’Anoia situat a la part occidental d’aquesta, tot i que forma part de la comarca natural de la Segarra. Al terme hi destaquen les ruïnes del castell d’Argençola i l’Església de Sant Llorenç, als peus del castell d’Argençola,
El castell d’Argençola era una fortalesa situada al com d’un turó, a l’interfluvi de les rieres de Clariana i del Molí, del costat de l’església de Sant Llorenç d’Argençola (Anoia)
Argençola és un mosaic de petits nuclis repartits entre camps i boscos mediterranis, amb camins que enllacen masies, ermites i colls panoràmics.
Les rutes de senderisme i bicicleta són suaus i accessibles, amb senyalització bàsica i alternatives per escurçar o allargar l’itinerari. La sensació de calma és constant, amb paisatges oberts i cels amplis.
El municipi conserva la tradició agrícola, visible en feixes, marges de pedra seca i construccions annexes al camp.
S’hi poden fer passejades temàtiques per reconèixer flora aromàtica, ocells comuns i petjades de fauna, sempre amb criteris de respecte i mínima traça. Les famílies hi troben espais per a pícnic i punts d’ombra a l’estiu.
Argençola està situat a la part oriental de la comarca de l’Anoia, en una zona de relleu suau entre camps de cereals i boscos.
El municipi s’estén a la capçalera de la riera d’Ondara i limita amb els termes de Santa Coloma de Queralt, Bellprat i Montmaneu. L’altitud mitjana és d’uns 700 metres.
Els boscos del voltant conserven torres i masies històriques que recorden l’antic límit fronterer de la Segarra, es pot visitar caminant, amb rutes rurals per als voltants descobrir la flora medicinal i aromàtica del territori.
Podem però primer és veure el territori gracies al Mirador del Castell d’Argençola, on ens indica les muntanyes, petits nuclis i molt més del deu municipi i de molt més enllà…!
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El Lledoner de Castellnou d’Oluges (Celtis australis) és un arbre que es troba a Castellnou d’Oluges (Cervera, la Segarra), el qual és, segurament, el més gran de la Segarra i l’únic arbre monumental declarat de la comarca.
Accés:
Des de la carretera L-311, de Cervera a Guissona, cal tombar al trencall que duu al poblet de Castellnou d’Oluges.
És un llogaret petit i, a la plaça central, molt a prop de l’església, hi ha aquest gran arbre.
Aspecte general:
L’estructura, tant del tronc com del brancatge principal i les seues bifurcacions, presenta nivells d’afectació i necrosi diversos, així com certs impactes per podes maldestres.
Malgrat tot, no sembla pas estar en un estat regressiu, sinó tot el contrari,
el fullatge és espès i sa, i la producció de lledons és excel·lent.
Dades descriptives
Curiositats:
A Castellnou d’ Oluges mai hi ha hagut ferrer. A les Oluges, hi havia un ferrer, a cal Ferrer, una casa al peu de la carretera. El ferrer de les Oluges baixava a ferrar els animals de Castellnou, clavar la ferradura amb claus de ferro a la peülla de l’animal.
Un dia el ferrer de les Oluges al baixar va arrencar un lluc d’un arbre de lledoner, arbre tan comú en aquestes terres. En arribar a la plaça del poble de Castellnou on ell es posava a treballar, va veure que era un lluc tendre de lledoner amb arrels, i va decidir plantar-lo.
A la plaça de Castellnou en aquell temps hi havia una séquia d’aigua. Era la séquia molinal que provenia del molí de les Oluges i regava la partida dels horts.
En plantar el nou lledoner a la plaça, les arrels tenien aigua suficient per créixer i fer-se molt grans de seguida.
Les seves branques arribaven fins al balcó de cal Plaça, les seves arrels penetren profundament sota les cases de la plaça i fins i tot les arrels es troben als cellers de les cases de baix el poble.
Els avis del poble expliquen que van plantar el lledoner a la plaça de Castellnou quan feien cal Tomàs, al carrer de la Plaça, que porta gravada a la llinda de la porta 1777. Així doncs, el lledoner de Castellnou es va plantar cap al 1777.
Fou declarat arbre d’interès local el 1999.
Recull de dades: Viquipèdia
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El Pou i la Cisterna comunal estan situat en la plaça principal de Montfalcó murallat, que pertany al municipi de Les Oluges de la comarca de Segarra,
Es creu que aquest conjunt és molt antic, i que podria haver sigut un Pou de Gel
i un cup per fermentar i fer vi,
de fet, són hipòtesis pel que fa referencia a l’antiga estructura de la construcció.
En un costat del Pou, hi ha una aixeta polsador i a munt una petita finestra de ventilació, en l’altre costat hi ha una portella d’accés.
La Cisterna te una porta per poder entrar-hi.
Va ser tot el conjunt arranjat fa anys.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font de Sant Salvador és una font propera al nucli d’Altadill al terme municipal de Sant Guim de Freixenet (Segarra),
bastida sota el pla de Sant Salvador en una zona d’arbres i matolls, a pocs metres de la façana lateral de l’ermita de Sant Salvador.
Per poder accedir a l’interior de la font, va fer falta obrir una rasa, quedant delimitat aquest espai d’accés a partir de dos murs laterals obrats en pedra seca que el terreny.
L’accés a l’interior de la font es fa a partir de l’estructura d’un quart de volta apuntada.
L’espai interior és de planta rectangular, coberta amb una volta apuntada que arrenca sobre uns petits murs, bastits damunt la cinglera de roca, i capçalera plana.
Finalment un brollador solcat a la mateixa roca, permet la sortida de l’aigua.
Presenta un parament paredat obrat amb pedra seca, així com pedra disposada amb cantells per obrar la volta apuntada.
Recull de dades: Viquipèdia
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
L’Abeurador de les Oluges és una obra de les Oluges (Segarra).
Es tracta dels antics abeuradors pels animals destinats a úsos agrícoles.
Estàn situats a la plaça Major, al costat del castell de l’Oluja Baixa, que en els seus orígens podrien formar part de les caballerisses del castell.
S’hi accedeix mitjançant un arc de mig punt adovellat, integrat a l’estructura urbana de la plaça.
Al seu interior, trobem un banc corredís al mur dret i al fons hi trobem els abeuradors construïts amb lloses de pedra d’una sola peça i situats sota un arc de mig punt, amb una entrada d’aigua natural.
Els Abeuradors de les Oluges és una obra de les Oluges (Segarra) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Recull de dades: Viquipèdia
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Cisterna del Castell és una cisterna de Ivorra (Segarra)
Historia:
Es tracta d’una cisterna situada sota la plaça Major, al costat de la rectoria.
La construcció és rectangular excavada a la roca per sota del nivell del carrer, realitzada amb volta de canó mitjançant carreus regulars de mitjanes dimensions rejuntats amb morter d’arena i calç. Situades a les parets laterals, just a l’arrencada de la volta, hi trobem tres mènsules que es podien utilitzar per sostindré una sèrie de bigues amb una finalitat actualment desconeguda.
A la part superior del mur paral·lel a l’accés actual, trobem una petita obertura a través de la qual es recollia l’aigua, mentre que al centre de la volta de la cisterna, hi ha una obertura quadrangular per on treien l’aigua mitjançant una corriola.
La Cisterna del Castell és una cisterna de Ivorra (Segarra) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Recull de dades: Viquipèdia
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Setmana dedicada a Fonts urbanes
Montpalau és un poble pertanyent al municipi de Ribera d’Ondara (Segarra). Està situat a la part septentrional del terme municipal, al nord de Montlleó.
En la plaça de l’església al costat de les escales i adossada a un mur hi ha La Font.
Senzilla Font amb una aixeta polsador que l’aigua sobrant va a una pica quadrada.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Setmana dedicada a Fonts urbanes
Bellmunt de Segarra és un llogaret que pertany al municipi Talavera a la (Segarra).
En aquest petit poble trobem una bonica font de xarxa pública.
Situada en una paret amb 4 rajoles amb motius de camp: un casador, un boletaire, un llaurador, i un sembrant.
L’aixeta per obrir-la es fa per medi granota metàl·lica, l’aigua cau a una pica semicircular. Al seu costat hi ha un seient .
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Bona entrada a l’any nou
Estaràs és un municipi de la comarca de la Segarra. La principal via de comunicació és la carretera N-141, que té un enllaç a l’eix transversal.
A peu de la carretera LV-1005 a l’altura d’Estaràs, esta el Pou, ara en desús.
L’aigua es pujava de forma manual fent girar una roda metal-lica que accionava la bomba,
sortia per un tub, posteriorment es va posar una aixeta polsador, l’aigua queia a una petita pica.
Una placa posa l’any 1971, possible data de la construcció.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
fonts naturals, aigua, muntanya i més 