Visitem: La Font de Sant Isidre de Solsona

La Font de Sant Isidre és una font pública gòtica situada en la Plaça de Sant Isidre davant de l’escola de les monges de Solsona.

Font gòtica de pedra del segle XV que antigament subministrava aigua al castell.

Antigament se la coneixia com la Font del Castell.

És de forma rectangular amb dos caps de lleó com a sortidors.

A la part superior hi ha una roseta de ventilació.

A la dreta, hi té un abeurador.

A sobre de la estructura i en mig de dues finestres hi ha una imatge de Sant Isidre dins d’una capella.

En la plaça hi han uns plàtans amb tronc destacats.

La Font de Sant Isidre és una font pública gòtica de Solsona protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Visitem: La Font de Vall Fred de Solsona

A prop del Portal del Castell i adossada a la paret del Safareig en el carrer de Vall Fred, esta la seva font.

En la paret hi ha una aixeta polsador, l’aigua cau a una pica no massa gran de la mateixa estructura.

A sobre esculpida hi ha la data de “1993”.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

L’anell de Möebius de Castellet i la Gornal

Möebius (Castellet i la Gornal): és una escultura que simbolitza el cicle etern de la viticultura.

L’escultura esta darrera del castell de Castellet en el nucli de Castellet.

Historia:

  • Obra que forma part de la Ruta Castellet Encantat.
  • Ruta lineal pel casc antic de Castellet que ofereix una visió dels oficis i tradicions del municipi.
  • Les obres de la ruta han estat dissenyades per Luis Zafrilla

L’anell de Möebius és una figura tridimensional que suggereix la idea d’un moviment continu de l’activitat humana en les diferents estacions de l’any.

L’escultura està dividida en 12 vinyetes on s’hi representen diverses activitats relacionades amb l’activitat vitivinícola anual,

Com la recollida del raïm, sulfatar la vinya, la poda,

transport del raïm amb portadores, xafar raïm als cups de vi…

Observacions:

L’estructura de l’anell de Möebius està realitzada amb ferro,

mentre que les vinyetes estan representades amb vitrall ferro retallat i vitrall de colors.

Está en el lloc simbòlic amb vistes al Penedès i el Parc del Foix, són un punt de mirador excepcional.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Núria Cabañas. Web Cultura, SCP

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Abeurador de Les Olugues

L’Abeurador de les Oluges és una obra de les Oluges (Segarra).

Es tracta dels antics abeuradors pels animals destinats a úsos agrícoles.

Estàn situats a la plaça Major, al costat del castell de l’Oluja Baixa, que en els seus orígens podrien formar part de les caballerisses del castell.

S’hi accedeix mitjançant un arc de mig punt adovellat, integrat a l’estructura urbana de la plaça.

Al seu interior, trobem un banc corredís al mur dret i al fons hi trobem els abeuradors construïts amb lloses de pedra d’una sola peça i situats sota un arc de mig punt, amb una entrada d’aigua natural.

Els Abeuradors de les Oluges és una obra de les Oluges (Segarra) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Cisterna del Castell de Ivorra

La Cisterna del Castell és una cisterna de Ivorra (Segarra)

Historia:

  • Una marca de picapedrer que es trobà a la volta, permet datar l’obra a finals del segle XIII.

Es tracta d’una cisterna situada sota la plaça Major, al costat de la rectoria.

Generalitat de Catalunya

La construcció és rectangular excavada a la roca per sota del nivell del carrer, realitzada amb volta de canó mitjançant carreus regulars de mitjanes dimensions rejuntats amb morter d’arena i calç. Situades a les parets laterals, just a l’arrencada de la volta, hi trobem tres mènsules que es podien utilitzar per sostindré una sèrie de bigues amb una finalitat actualment desconeguda.

Generalitat de Catalunya

A la part superior del mur paral·lel a l’accés actual, trobem una petita obertura a través de la qual es recollia l’aigua, mentre que al centre de la volta de la cisterna, hi ha una obertura quadrangular per on treien l’aigua mitjançant una corriola.

Generalitat de Catalunya

La Cisterna del Castell és una cisterna de Ivorra (Segarra) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

La Bassa d’Alta-riba

Alta-riba és una entitat de població del municipi d’Estaràs, a la comarca de la Segarra, pertany a la província de Lleida.

A l’entrada a petit poble, i al costat del camí que puja a les restes del seu castell,

trobem una gran bassa a un nivell molt baix, amb una mitja volta d’obra.

A les seves rodalies hi ha una taula i seients de fusta,

amb una discreta font d’aigua de xarxa pública.

  • Vista Font i Bassa

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font del poble de Gàver

Gàver és una entitat de població del municipi d’Estaràs, a la comarca de la Segarra.

El poble se situa al sud-est del terme municipal, enfilat a un turó i coronat per les restes d’un antic castell i l’església romànica de Santa Maria de Gàver.

Font situada dins d’una arcada, es molt senzilla feta d’obra de pedra amb una aixeta d’estil antic. L’aigua cau a una pica no massa gran de la mateixa estructura  del seu conjunt.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Parc Fluvial del Riu Ripoll a Barbera del Vallès

Una de les entrades al camí del Parc Fluvial del Riu Ripoll, es fa per el carrer del Molí d’en Planas, 12 (Pol Ind Santiga), de Barberà del Vallès.

Aquest camí va paral·lel al curs del riu Ripoll, podeu visitar varis llocs d’interès del municipi de Barberà del Vallès.

És molt freqüentat per gent caminant i passejant, així com de ciclistes.

Tot iniciant el recorregut, hi ha una passera o pont peatonal, que porta,

al antic Moli Vermell,

a l’aqüeducte

als aiguamolls.

Si seguiu el camí del Parc Fluvial, i desprès de passar per la paret d’una industria,

hi trobareu una Font amb aigua de xarxa publica,

molt utilitzada per la gent que hi passa i ciclistes.

A la dreta va a la Font natural de can Magí.

També, el camí fluvial te una desviació fins el Castell de Barbera.

Un altre punt, es pujar fins la Torre de ca’n Altimira, al costat del cementeri.

Una següent desviació a la dreta per un camí ample, conegut com carrer Dr. Crusafont, us portarà a l’abundant Font de Llobeteres.

Tornem al camí principal, on a poca distancia i abans d’entrar al municipi de Sabadell per la B-140,

hi ha el Molí d’en Santo.

Es un recorregut planer i en bona part ombrejat.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia-Carpintero

Avui visitem: La Font de la Plaça del Castell de Copons

La Plaça del Castell esta al nord del nucli urbà, entre el carrer del Castell i la pujada del Castell.

Font molt senzilla, es una petita columna adossada a una paret d’una casa.

Disposa d’una aixeta de polsador moderna.

La pica és bastida en maons semicircular.

Des d’aquest punt podem veure una vista molt bonica dels boscos de Copons,

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.:Adriana Geladó Prat

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Fem Safareig: Safareig de Castellar d’Aguilar de Segarra

Castellar és una entitat de població al municipi d’Aguilar de Segarra, a la comarca catalana del Bages. El veïnat se situa la dreta de la riera de Rajadell a la confluència d’aquesta amb la de Grevalosa. La carretera N-141g, branc de la C-25, és la seva principal via de comunicació.

El seu edifici principal és el castell de Castellar, l’església i la rectoria estan situades en un flanc del turó del castell, amb el que formen un conjunt monumental del qual destaca la silueta del campanar.

Al final del carrer principal hi ha un safareig a tocar d’uns conreus.

Es d’obra rectangular i amb parets gruixudes.

No esta cobert, i te tres lloses inclinades per rentar-hi la roba.

En l’actualitat no disposa d’aigua.

Recull de dades de Castellar: Viquipèdia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero