Parc Fluvial del Riu Ripoll a Barbera del Vallès

Una de les entrades al camí del Parc Fluvial del Riu Ripoll, es fa per el carrer del Molí d’en Planas, 12 (Pol Ind Santiga), de Barberà del Vallès.

Aquest camí va paral·lel al curs del riu Ripoll, podeu visitar varis llocs d’interès del municipi de Barberà del Vallès.

És molt freqüentat per gent caminant i passejant, així com de ciclistes.

Tot iniciant el recorregut, hi ha una passera o pont peatonal, que porta,

al antic Moli Vermell,

a l’aqüeducte

als aiguamolls.

Si seguiu el camí del Parc Fluvial, i desprès de passar per la paret d’una industria,

hi trobareu una Font amb aigua de xarxa publica,

molt utilitzada per la gent que hi passa i ciclistes.

A la dreta va a la Font natural de can Magí.

També, el camí fluvial te una desviació fins el Castell de Barbera.

Un altre punt, es pujar fins la Torre de ca’n Altimira, al costat del cementeri.

Una següent desviació a la dreta per un camí ample, conegut com carrer Dr. Crusafont, us portarà a l’abundant Font de Llobeteres.

Tornem al camí principal, on a poca distancia i abans d’entrar al municipi de Sabadell per la B-140,

hi ha el Molí d’en Santo.

Es un recorregut planer i en bona part ombrejat.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia-Carpintero

Avui destaquem: La Font de l’Arrel de Manresa

Per visitar la Font de l’Arrel, podeu arribar pel camí asfaltat agrícola de Manresa que porta a Monistrolet de Rajadell,

una vegada passat el pont sobre la riera de Rajadell, i Suanya i el viaducte de la C-37,

veurem al poc i a la dreta un lloc per deixar el vehicle.

A peu i per un sender baixareu fins la font, que esta situada dins del bosc i a tocar del torrent de l’infern.

Recull l’aigua de la part superior, on hi ha una tapa amb el nom de la Font,

L’aigua surt a l’exterior per un tub, que cau per una paret de calcària coberta d’hepàtiques tal·loses i de capil·leres.

Tot l’any el seu cabal es escàs però constant.

A cada costat hi han uns seients d’obra en forma de muret.

Es un lloc molt tranquil i visitat per senderistes i ciclistes.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem : La Font del Lleó de Sant Jeroni de la Murtra de Badalona

La Font del Lleó o de Sant Jeroni esta situada en front de l’entrada al Monestir, a peu del camí del monestir que va de Badalona a Santa Coloma de Gramenet, per on hi passa també el GR-92.

La font queda enlairada respecte del camí, adossada a un mur de color blanc.

Es caracteritza per un cap d’un lleó que fa de broc, cal accionar un polsador per que surti l’aigua,

aquesta cau en una pica rodona de pedra situada damunt d’un pedestal i un seient al seu costat.

Desguassa per una canonada de sota del camí abastint una bassa de reg.

A la paret  hi ha tres mosaics fets amb rajoles; els dos dels extrems, amb rajoles verdes i blanques, porten les inscripcions: “Senyor el nostre cor té set de Vos” i “Deu-nos l’aigua de la vida”  i al centra està la imatge de Sant Jeroni.

Passant cada dia per aquesta font molta gent caminant i ciclistes, des de sempre han comptat amb la seva aigua.

La bassa la van netejar de runa i arranjar-la fa anys un grup de voluntaris.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Les Roques Blaves d’Esparraguera-Part 1ª #

Les Ribes Blaves d’Olesa de Montserrat

Fa temps us vaig presentar Les Ribes Blaves d’Olesa de Montserrat, situades al costat de la carretera que va a Viladecavalls o Vacarisses, que forma un mirador.

Avui seran Les Roques Blaves, cal sortir des de la Colònia Sedo d’Esparraguera.

Deixar el vehicle en l’aparcament al costa de la Riera del Puig, utilitzada principalment per anar a l’Església del Puig.

A peu, cal seguir per la mateixa riera amunt, com que casi sempre esta seca, es actualment com un camí.

Un cartell en fa referencia, que en uns 700 metres es va a Les Roques Blaves.

Es un camí molt utilitzat per senderistes i ciclistes.

Poc a poc, anireu veien com la terra dels costats en blava,

entre la vegetació de pins i plantes varies,

fent un contrast molt bonic,

entre el verd de la vegetació i el blau de la terra.

Però, des d’aquí no podreu veure l’alt rocam blau.

Demà en la segona part, ho visualitzareu des del mirador de can Roca.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – El Pi gran de Santpedor (Bages)

El Pi gran de Santpedor esta en la cruïlla de la carretera BV- 4511 amb el Torrent Bo, de Santpedor,

a prop d’un camí o sender, es molt freqüentat per ciclistes.

Des de la mateixa carretera es veu de lluny; podeu deixar el vostre vehicle a l’entrada del camí.

El Pi es pot veure fàcilment, perquè destaca de la resta de la vegetació.

Es un gran Pi, molt alt i amb unes branques molt destacades,

Cal dir que en la seva part mes inferior estan mortes, es una llàstima…

Si us aproximeu molt al Pi, vigileu de no caure al petit rec, esta molt emboscat.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé

Font de l’inici del camí vell a Collbató en El Bruc

camí vell del Bruc a Collbató.

Aquesta Font es situada al costat del carrer de l’Església on hi ha un aparcament, que des d’allí s’inicia el camí vell del Bruc a Collbató.

Es d’obra molt senzilla, feta de totxanes planes, al centre de la cara principal te la aixeta polsador .

L’aigua cau a una pica rectangular. Es molt utilitzada per excursionistes i ciclistes.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Campanya contra els ciclistes al parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

El parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac ha reforçat la senyalització de prohibició de pas de bicicletes per corriols. D’acord amb la normativa del parc, no es pot circular amb bicicleta per camins estrets i corriols. L’objectiu de la campanya és minimitzar l’impacte de les bicicletes sobre els camins i garantir l’ús dels corriols per als senderistes.

Durant anys els guardes forestals i els informadors del parc han estat alertant els ciclistes que es trobaven en aquests indrets on no és permès el pas amb bicicleta. Per complementar la seva feina, en determinats camins s’ha senyalitzat la prohibició per promoure un ús sostenible del parc natural. Així, s’han posat cartells en alguns corriols i alguns camins per tal que sigui més visible i coneguda la prohibició de circular-hi bicicletes.

Segons aquesta normativa, els ciclistes que circulin per la xarxa viària del parc tenen l’obligació de respectar la preferència dels vianants i evitar causar molèsties, adequar la velocitat a les característiques de la via per evitar les situacions de risc i garantir la seguretat dels vianants, especialment en els llocs més freqüentats.

Així mateix, han de circular només per les vies principals i per totes les pistes forestals i camins de passeig amb una amplada de més de tres metres, en què no estigui expressament prohibit, com ho està en senders, rierols, torrents, roquissars, camp a través, camins d’amplada inferior a tres metres.

Recull de la informacio i Fotografia : Diari de Terrassa.

Data de la publicació al Diari : 14 de febrer de 2023

Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé

Un Passeig per la riera de Caldes, a Palau solità i Plegamans

Avui us presento dos articles


Us invito a fer aquest itinerari tot gaudint d’un passeig per la riba dreta de la riera de Caldes,  al seu pas pel municipi de Palau solità i Plegamans.En la llera esquerra, esta mes humanitzada, amb cases i algunes tipus xalet i trobareu alguna fabrica,també bona part del camí es pot fer per aquella llera, però vosaltres us serà mes agradable per la llera dreta.Es pot iniciar el recorregut en el Pont de Sant Roc, tot venint des de la població, i creuant la riera de Caldes.Son tant sols uns tres kilòmetres i que es pot allargar molt mes, donat que des d’aquest camí és pot enllaçar amb altres itineraris i camins que us podent portar a diferents punts del municipi i d’altres pobles de les rodalies.Aquests 3 kilòmetres tenen molta importància a nivell d’ecosistema en la zona,tant en vegetació com de fauna, sobre tot d’ocells que habitant en les lleres de la riera.La vegetació es pròpia de ribera, però cal destacar l’abundància de canyissar, matolls, i vegetació baixa com sanguinyol, boga, nyàmera i estramoni.sense masses arbres i aquests en general són molt joves, com el om, l’àlber i la freixe; així també,  podem veure algun arbust com el saüc.Abans d’arribar el pont de la Carrerada, entrareu a una petita zona industrial, però la vostra vista serà per on passa  la rierai mirar si veieu algun ocell.En el mencionat pont, us desviareu i ara si, passareu a l’altra llera, la de l’esquerra.En aquest punt i per evitar l’entrada de vehicles a motor, hi ha una cadena,el pas es per senderistes, per gent amb ganes de passejar i Bicicletes.Trobareu en algun punt del itinerari, algun saltant de l’aigua de la riera, fet perquè si plou molt es faci un petit fre a la seva velocitat.En aquest tros, trobareu seients per descansar i fer un mos, i alguna font d’aigua de xarxa, molt utilitzada per els ciclistes.Es un tram, que l’Ajuntament va col·locar cartells per donar a conèixer la flora i fauna existent, però sempre hi ha qui li deu de molestar i estant pintats, axó impedeix fer una bona lectura.Esteu molt a prop del Pont de can Cladelles, que per avui seria el punt final a l’itinerari,a partir d’aquí trobareu varies opcions si voleu seguir caminant…Aquesta riera pateix molt la sequera i pot arribar a no baixar aigua en el seu curs, un bon problema pels animals que hi habitant.Crec que és un itinerari apte per a tothom, donat que es tot planer i ample.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Passeig de Vianants entre Santa Eulalia de Ronçana i Lliça d’Amunt

Avui com cada diumenge us presento dos articles

Que és digui “ Passeig de Vianants”, el recorregut que us presento avui, amb precaució pels que van a peu fent un passeig, les bicicletes també estan admeses passar-hi.Aquest Passeig de Vianants, va entre Santa Eulalia de Ronçana fins a Lliça d’Amunt, o viceversa.Per exemple i tal com us el presento podeu  iniciar el recorregut en el carrer del Bosc de Santa Eulalia de Ronçana.Esdevé ràpidament el camí paral·lel a la carretera BV-1435, coneguda com a carretera de Barcelona,  i que no la deixareu en tot el traçat pel seu terme.Prats i bosc, amb algunes cases o xalets anireu veient pel seu recorregut inicial.Hi ha un cartell que us indica altres alternatives a poder fer amb tots els recorreguts recomanats a peu dins del seu terme.Quan arribeu a una zona industrial, tindreu que passar a l’altre costat de la via, teniu un semàfor per creuar tranquil·lament.Veureu en aquest punt uns grans pins pinyoners de molta alçada.Seguiu caminant i trobareu prats conreats, un rec una bassa…Una gran masia a la vostra dreta i a l’esquerra una granja.Ara es perd el camí, que passa a ser l’acera del mateix carrer, fins sortir del municipi, on la carretera canvia i es la BV-1602.amb algunes zones enjardinades.Altres de nou urbanes i de campsAra entreu al municipi de Lliça d’Amunt,on trobareu un cartell indicant itineraris a poder fer.El recorregut d’ara es de fa temps i utilitzat per molta gent veïns dels municipis i ciclistes.Aquí passareu per algunes zones enjardinades i amb jocs infantils, també amb diverses fonts d’aigua de xarxa i bancs de fusta per descansar.En tot el recorregut passareu per diverses parades d’autobús de línia que us podent apropar a les poblacions de les rodalies.Ja us queda poc per arribar al centre de Lliça d’Amunt,veureu que esta el ferm de la via de vianants deformat, aneu amb cura de no caure.Com a referencia podeu  finalitzat aquest Passeig de Vianants a l’església d’aquesta població; on és un nou punt de partida per poder fer mes recorreguts, rutes o simplement passejades per les rodalies.

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Font del Bosquet de Moià

Continuem avui a Moià !, des del Parc de Molí nou, agafeu el camí que va per la vorera esquerra de la riera de Castellnou direcció a l’empresa La Moianesa SL., trobareu un camí que gira 90º a la vostra dreta seguiu per ell, fa una certa pujada. ( l’altre de mes l’esquerra us portaria al Pantà).A pocs minuts deixeu una pista de l’esquerra i al poc mes, agafeu un camí no massa marcat per la dreta, us portarà a aquesta Font, no massa destacable.Per ho, es un lloc tranquil per fer un àpat, hi ha una allargada taula de pedra  i seients de fusta.La Font del Bosquet, relativament és nova, es va construir ara fa algo mes de 10 anys en rere… és un lloc tranquil, tant per caçadors, caminaires, com per ciclistes.És d’agrair trobar llocs com aquest per fer una aturada, descansar i seguir el camí previst.

 

Text i fotografies : Ramon Solé