La Font del Xambó está a 300 metres per pista forestal del carrer Roca d’en Bràs de Prats de Lluçanès.
Historia:
La font del Xambó, com la veïna font del Ti, havien estat fonts molt populars entre els veïns de Prats, que hi anaven sovint tant a buscar-hi aigua com a berenar-hi.
Antigament, també s’hi ballaven sardanes durant la festa de Sant Pere.
La font del Xambó està situada uns metres al nord-oest del nucli urbà de Prats de Lluçanès, a tocar del torrent Merdinyol i prop del veí terme municipal de Lluçà. S’accedeix a la font a través de la pista forestal que comunica el nucli urbà amb l’església de Sant Sebastià. Un cop es deixa enrere l’últim carrer del nucli s’arriba a un punt on la pista és creuada pel torrent Merdinyol.
Des d’aquest punt es gira a mà dreta i es segueix la pista que avança paral·lela al torrent fins arribar a la font del Ti. Des d’aquí s’ha de girar a mà esquerra seguint el gir del torrent fins arribar a la font, situada a escassos cinquanta metres de la font del Ti.
La font està formada per un dipòsit de maó mig soterrat i parcialment cobert de vegetació, a la part inferior del qual s’intueix un brollador, del que actualment no en raja aigua.
La font està ubicada sota diversos plataners de grans dimensions, al mig d’una zona on el camí s’eixampla formant una petita esplanada.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
El passat dissabte 29 d’agost us vaig presentar els Plàtans situats en la carretera BP-4653 a l’altura de l’entrada al santuari de Lourdes de Prats de Lluçanès.
Avui, en altres espais de la població, també hi ha diverses fileres de plataners
que a l’estiu donen ombra a la majoria del passeig Lluçanès,
des de l’extrem nord, a la font del doctor Grau
fins a la seu de l’ajuntament, cal Bach;
i una dotzena de plataners que flanquegen el carrer Reforma pel costat oest.
Els Plàtans més destacats estan en la carretera BP-4653 entre els punts quilomètrics 0’100 i 0’900 de Prats de Lluçanès.
Historia:
Antigament, totes les vies d’entrada i sortida del nucli urbà estaven delimitades per fileres de plataners a banda i banda, essent especialment llarga la que arribava des de Lluçà, l’actual C-154.
Els plataners eren especialment apreciats a l’estiu, ja que oferien una refrescant ombra als carros i carruatges que transitaven pel camí.
Amb l’arribada de nous vehicles més grans i ràpids, els plataners van ser talats, als anys setanta, per l’estretor del pas que deixaven.
Els plataners de Prats de Lluçanès estan situats a la carretera BP-4653, a l’entrada al nucli urbà de Prats de Lluçanès per l’oest, al sud i a l’est del santuari de Lourdes, i a dins del nucli urbà, en el passeig Lluçanès i el carrer Reforma. D’una banda hi ha una quinzena d’exemplars de plataners disposats a banda i banda de la carretera, tot i que especialment al costat nord, alguns plantats modernament.
Els de majors dimensions, i per tant més vells, es troben emplaçats davant del restaurant cal Quico, i els que flanquegen l’entrada del camí que condueix al santuari de Lourdes. D’altra banda, també hi ha diverses fileres de plataners que a l’estiu donen ombra a la majoria del passeig Lluçanès, des de l’extrem nord, a la font del doctor Grau fins a la seu de l’ajuntament, cal Bach; i una dotzena de plataners que flanquegen el carrer Reforma pel costat oest.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i Viquipèdia
Els Plàtans i altres arbres de la Font del Comú estan situats al carrer de l’Escorxador, cantonada amb carrer Major, al nucli urbà dels Hostalets de Pierola.
Historia:
El Comú és una zona d’ús públic construïda a inicis del segle XX (1903) per l’Ajuntament, per la qual cosa cal suposar que els plataners varen ser plantats en aquells moments, suposició que concorda amb l’edat que sembla que tenen els arbres.
Flanquejant l’entrada a l’espai del Comú es troben aquests dos exemplars de plataners,
d’uns cent anys d’antiguitat i 1 m de diàmetre de tronc,
amb un tronc gruixut i branques destacables.
A la llarg d’aquest parc hi trobarem altres tipus d’arbres,
Que a l’estiu fan molta ombra i de bon fer un passeig…
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell
Les Deus és un paratge natural format al segle XVIII en el municipi de Sant Quintí de Mediona, a la comarca de l’Alt Penedès. És un espai d’oci on trobes 23 fons al voltant del terreny, pèlags per banyar-te, camins per explorar, coves per visitar, activitats per fer en família o pels infants i un restaurant per prendre qualsevol àpat
Situat a la comarca de l’Alt Penedès, en aquest indret l’aigua aflora des de l’aqüífer Carme-Capellades, el qual té una extensió de 160 km, actualment l’aigua surt de manera controlada mitjançant unes fonts de vint-i-tres brolladors, l’entorn natural és conformat per la vegetació típica de ribera: plataners,pollancres, moreres…
A mitjan segle XX va començar l’explotació turística de les Deus.
Els Plàtans de Les Deus, esta entre els engorjats del Riu Mediona, les Fonts i el Restaurant.
En general tot el grup de Plàtans tenen una grossor destacada del seu tronc i de les seves allargades branques,
Que contribueixen les seves fulles a una ombra i frescor a la primavera i a l’estiu
que fa estar en aquest espai natural molt be.
Trobareu activitats d’alçada amb tirolines i altres jocs, tot aprofitant els grans plàtans, molts d’elles units entre ells.
També vies ferrades i jocs espectaculars, sempre acompanyats per monitors en cada un d’ells.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell
Els Estanys de Graugés estan situats a prop del nucli de Graugés i dins de l’antiga colònia agrícola de Graugés del municipi d’Avià.
Historia:
Els estanys de Graugés són un sistema de basses d’origen artificial creades a principi del segle XX entre 1900 i 1909, mitjançant la construcció de terraplens i connectades per sèquies i bombes d’aigua.
Aquestes masses d’aigua foren pensades per a l’abastament de la colònia agrícola de Graugés, fundada per Agustí Rosal i Sala.
Malgrat el seu origen antròpic, aquests estanys i basses han esdevingut una de les principals zones humides de l’alta conca del Llobregat. Actualment encara s’utilitza l’aigua per a l’abastament i la zona; a més, és un punt conegut de lleure i educació ambiental a la comarca del Berguedà.
L’espai està constituït actualment per un estany principal d’unes 7 ha de superfície i tres basses de reduïda extensió, una d’elles situada vora l’estany principal (oest), a la mateixa cota, i les dues altres situades al sud, a una cota clarament inferior.
Als estanys es produeix un procés de rebliment lent però continuat, que s’ha completat ja pràcticament a la bassa inferior.
A principis de segle l’estany principal tenia una fondària de 18 m, mentre que actualment en té poc més de 6 m.
Pel que fa a la vegetació forestal, destaca la presència d’un bosc de ribera que envolta el conjunt dels estanys, amb força espècies al·lòctones, formada sobretot per pollancres (Populus nigra), salzes (Salix alba), freixes (Fraxinus angustifolia), verns (Alnus glutinosa), etc.
A l’estany principal s’hi troben també tamarius (Tamarix sp.), plàtans, freixes de flor i moltes altres espècies forestals procedents de l’enjardinament inicial.
Aquest bosc de ribera és assimilable a l’hàbitat d’interès comunitari 91E0 “Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion)”, tot i que l’abundància d’espècies exòtiques li resta força interès. Pel que fa a la vegetació més pròpia dels ambients estrictament aigualosos, destaca la presència d’alguns herbassars submergits de Myriophyllum (hàbitat d’interès comunitari 3150) a alguna de les basses.
A les vores dels estanys hi creixen alguns canyissars i bogars. Apareixen també els hàbitats d’interès comunitari 6420 “Jonqueres i herbassars graminoides humits, mediterranis, del Molinio-Holoschoenion” i 92A0 “Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera”.
La fauna invertebrada hi és molt abundant i diversa. Hi ha cladòcers, copèpodes, gastròpodes, efemeròpters, odonats, plecòpters, heteròpters, tricòpters, etc.
Pel que fa als vertebrats, els estanys de Graugés són un dels principals punts d’atracció per a anàtids i ardeids de l’alta conca del Llobregat.
Un impacte a destacar és el derivat de l’existència d’un petit establiment turístic al sector est, conegut com a bar del llac, des d’on es practica la pesca i -a vegades- alguns usos nàutics. Resten també algunes infraestructures obsoletes o en mal estat -algunes de caràcter hidrològic, d’altres relacionades amb el lleure- que caldria retirar o condicionar.
Els a ports d’algunes granges adjacents fan que les aigües presentin puntualment processos d’eutròfia. El tancament de l’estany gran amb una tanca metàl·lica perimetral constitueix una barrera per a la fauna que convindria permeabilitzar.
Cal seguir la senyalització i avisos per evitar accidents, tenint en compte l’ús públic de l’espai.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 