La font que visitem avui esta en la plaça de Sant Pere de Solsona.
En un costat i a tocar del mur esta la Font feta d’obra,
disposa d’una cara on en la boca te una aixeta de polsador,
l’aigua sobrant cau a una petita pica quadrada.
Es una plaça molt tranquil·la i enjardinada destaquen dos grans plàtans.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font de Sant Isidre és una font pública gòtica situada en la Plaça de Sant Isidre davant de l’escola de les monges de Solsona.
Font gòtica de pedra del segle XV que antigament subministrava aigua al castell.
Antigament se la coneixia com la Font del Castell.
És de forma rectangular amb dos caps de lleó com a sortidors.
A la part superior hi ha una roseta de ventilació.
A la dreta, hi té un abeurador.
A sobre de la estructura i en mig de dues finestres hi ha una imatge de Sant Isidre dins d’una capella.
En la plaça hi han uns plàtans amb tronc destacats.
La Font de Sant Isidre és una font pública gòtica de Solsona protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.
Recull de dades: Viquipèdia
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Els Plàtans están situats al passeig del Baixador de Mira-sol de Sant Cugat del Vallès.
Historia:
Conjunt de plataners al passeig del Baixador, al barri de Mira-sol, situats a cada costat del vial. Segons dades de l’any 2017, aquests exemplars mesuraven uns 12 metres d’alçada, tenien diversos braços i una capçada ovoidal de 7 metres d’amplada. El perímetre del tronc era d’1,45 metres i el de la de la soca, d’1,9 metres. Les capçades dels plàtans fan l’efecte de crear un túnel vegetal entre els arbres.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Els plàtans del canal de Vila-seca estan situats al costat de la font del Quadres i del riu de Bitlles, entre el nucli de Sant Pere i l’Altrabanda.
Es tracta d’una renglera de 5 arbres centenaris.
Els plàtans (Platanus hispanica) són una espècie de tipus caducifoli originària de l’àrea mediterrània.
Assoleixen una alçada considerable, amb una vessa gruixuda i curta d’on surten les altes ramificacions.
L’escorça és molt característica, llisa i grisosa amb plaques fines que li donen un aspecte clapejat.
La capçada és ampla i densa, pel que és un arbre utilitzat habitualment en parcs, jardins i avingudes per fer ombra, així com per a l’obtenció de fusta.
Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.
Adaptació del Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El Parc dels rentadors esta en l’extrem del nucli antic de Sant Joan de Conilles, a tocar de la riera de Mediona.
Mes concretament, al punt on conflueixen la Rasa del Marques i la riera de Mediona.
Recentment s’han anat arranjant i equipant per al seu ús com a zones de lleure.
El Parc dels rentadors es una zona lúdica a tocar de la riera on s’han habilitat i recuperat diferents elements i espais,
entre ells destaquen els antics rentadors, la font o també el monument dels donants de sang inaugurat el 2017.
La zona, força frondosa és també un espai de picnic i descans, de fet hi ha alguna taula i bancs així com una font de xarxa pública.
Forma part dels itineraris del camí del riu, on es gaudeix de diferents espais fluvials i de la diversitat ambiental de la zona.
Destacant principalment dos element naturals, els grans i destacats plàtans i
La Fauna que habita per les rodalies del parc i riera.
Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Jardí que originàriament formava part de l’Hotel Gori (actual Ajuntament) i que ara és un parc públic, situat en ple centre de la vila. Destaca per la gran diversitat d’arbres i espècies vegetals en general. A l’entrada pel nord hi trobem una avinguda de plàtans, situats davant dels antics xalets de l’Hotel. En aquest sector hi ha una pèrgola recoberta de glicines i, al centre, junt al monument a l’agermanament amb Weingarten, una olivera.
A ponent de l’edifici de l’Ajuntament, el monument als germans Casals està envoltat per un esquadró de 25 plàtans. Més al fons hi trobem un magnífic pitòspor: un exemplar excepcional amb set troncs molt alts, tenint en compte que es tracta d’una planta arbustiva. El sector de llevant té com a element destacat un pi pinyer de dimensions gegantines, que fa 248 centímetres de volta de canó (perímetre mesurat a l’altura del pit).
Al seu entorn hi ha una zona plantada amb oliveres i altres espècies. El sector de ponent s’estructura al voltant d’una placeta central amb un escenari. Hi trobem una gran diversitat d’espècies, les quals es troben descrites minuciosament en el llibre d’Àngel M. Hernández (1997: 120-136).
Més cap a ponent, el parc ha estat ampliat recentment de manera que ara abasta una àmplia esplanada situada a un nivell més baix, distribuïda al voltant d’un gran estany amb un sortidor, tot envoltat per desmais i altres espècies.
Us passo més dades sobre l’estany:
Un Llac i Parc que cal visitar
Recull de dades: Diba
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El Pontarró és un Barri de Martorell (Baix Llobregat), a l’esquerra del riu Anoia, entre aquest riu i el torrent del Llop.
Bàsicament els plàtans esta en la xarxa de camins a les serres de Les Torretes i d’Ataix
i que connecten aquests indrets amb la Vila;
els camins a les terrasses fluvials de l’Anoia, fonamentalment el passeig del Pontarró,
i un petit fragment del camí de Prats a la vora sud del torrent de Llops.
També estan a prop dels Horts allí existents.
Són en general plàtans amb troncs gruixuts i branques nombroses, amb fulles grosses.
Alguns d’aquests plàtans són germans de soca amb 2 o 3 troncs.
Que donant una bona ombra, si es fa el recorregut sota els arbres.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garciá – Carpintero
La paraula devesa significa una extensió de terra, coberta de vegetació natural, destinada al pasturatge i a l’aprofitament de la llenya,
en realitat, en els seus inicis aquestes eren algunes de les utilitats de la Devesa.
En Parcs urbans de Catalunya, se nombre així l’espai on hi ha molts arbres agrupats del mateix o de divers tipus,
com la Devesa de Girona amb arbres molt antics
i l’actual Devesa del Parc de Vallparadis de Terrassa
amb arbres molt més joves.
on s’utilitzà com a passeig a la ombra dels arbres,
i disposa de taules i bancs per descansar o per fer un àpat.
Les deveses son oasis verds híbrids majoria els forment plàtans, pollancres …entre altres, créixer en vertical.
Recull de dades: Viquipèdia
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia-Carpintero
Setmana dedicada als Arbres destacats
El Cedre gran esta en la Plaça de la Llaurada (confluència entre el carrer Pompeu Fabra, l’avinguda de Can Cabassa i l’avinguda del Mas Gener) de Sant Cugat del Vallès.
Historia:
A l’antic camí de Sant Cugat al Papiol, al barri de Mira-sol, s’alça aquest exemplar de cedre de l’Atles, Cedrus atlantica, de la família de les pinàcies.
L’any 2017, el cedre mesurava 17 metres d’alçada; comptava amb un braç,
i una capçada de 15 metres d’amplada de forma cònica.
El perímetre del tronc era de 2,2 metres i el de la soca, de 3,6 metres.
Aquest Cedre, esta junt amb varis plàtans destacats per la seva corpulència i altura.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.:Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Els Plàtans están a la Plaça de la Sega, a l’avinguda de Can Cabassa de Sant Cugat del Vallès.
Historia:
A la plaça de la Sega, prop de la masia de Can Cabassa, al centre de la rotonda distribuïdora del trànsit, hi ha un conjunt de nou plataners.
Els plàtans tenen diferents alçades i volums. Un d’ells és un plàtan bessó que, a més, es ramifica formant un tercer braç.
L’exemplar més destacat dels plataners, l’any 2017 feia 22 metres d’alçada i tenia una capçada ovoidal de 16,5 metres d’amplada. El perímetre del tronc i de la soca era d’1,8 metres.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.:Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
fonts naturals, aigua, muntanya i més 