De la carretera C-670, punt quilomètric 6’300 cal seguir la pista forestal uns 800 metres fins les cinc cases que formen el carrer de la Ruixeda d’Orista.
A l’arribar a la primera casa, i a la dreta hi han les Alzines.
Principalment destaca una pel seu temany i el seu gruixut tronc,
Les seves branques s’enlairen plenes de fulles, formant una important capçada.
Te a les seves rodalies altres Alzines però no són tant altes.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Per arribar a l’Àrea d’estada i pícnic da Sant Andreu, cal des de la carretera BV3008, al km 8, abans d’arribar al molí de Boixeda, prendre el camí que surt cap al mas de Sant Andreu.
Són uns 5 kilòmetres de pista forestal de bon circular.
Abans d’arribar a la masia i ermita, passareu per una creu, cal seguir la pista i a uns 100 metres a la vostra esquerra esta l’Àrea d’Estada.
Esta formada per taules i seients de pedra,
Aprofitant l’ombra de pins joves i varis xiprers i alguna alzina.
A banda de poder fer un descans, per a senderistes i ciclistes, es pot aprofitar fer un àpat. Mireu de deixar-ho net sense deixalles, es d’agrair trobar-ho net.
Es un punt de partida per fer nombroses rutes
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Per anar a La Font de la Creu del Codó la carretera LV-4241b que puja el Coll de Jou (Solsones), a uns 100 metres abans d’arribar al coll en el punt quilomètric 23,100,
Caldra seguir una pista asfaltada a la dreta que en uns 900 metres porta a la zona d’esbarjo i a la font.
Des de la zona per aparcar el vehicle, seguirem un camí que ens porta directament a la Font.
L’aigua brolla per un broc de ferro i cau a una pica rectangular i allargada.
A prop hi ha una altra sortida d’estructura similar.
Depent de les plujes surt en els dos llocs.
En la zona lleure es pot fer un àpat, hi trovem taules i bancs amb barbacoa si l’època es permes fer-hi foc.
Text : Ramon Solé
Fotografies: Dora Salvador
La Font de Rocalba esta situada al Sud Oest de Sant Feliu de Pallerols, en el paratge de Rocalba. Des del Poble sortireu per la carretera de La Fabrega, a poca distancia us cal seguir un camí a l’esquerra asfaltat que us portarà a Mas de l’Ombert.
Al poc la carretera es fa pista de terra, fa una pujada destacada,
uns cartells us faran d’indicador d’on esta la Font de Rocalba.
L’estructura es d’obra aprofitant rocs de la zona, al centre hi ha una aixeta polsador i en cada costat un seient, tot d’obra.
A una certa distancia hi ha una taula de pedra i bancs de fusta.
Es un paratge amb molta i densa vegetació.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Dora Salvador
Per visitar la Font de l’Arç, cal situar-se en la carretera la GI-541 entre els quilometres 3 i 4,
surt d’allí una pista a l’esquerra que cal que la prengueu, al poc entrareu a una zona de bosc,
aquest, és dens i amb arbres de considerable alçada.
A poca distancia trobareu una caseta, a la façana posa “ Font de l’Arç” mig esborrat.
A uns metres de la porta, i a peu de muntanya veureu la font.
D’una paret d’obra surt un tub gruixut, aquest esta molt a nivell del terra,
on l’aigua cau a un pica relativa gran.
En un roc planer a sobre del mur, està pintat en blanc el nom.
L’explanada del costat veureu una zona amb taules i banc de fusta per poder fer un àpat.
Un cartell ens indica unes condicions per l’estada, donat que esteu en un bosc privat,
Es un espai ombrívol, que a l’estiu dona una bona frescor i agradable estada.
Us recomanem que des de la carretera, feu el recorregut a peu o en BTT.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Des de la Urbanització de can Corbera de Viladecavalls, cal seguir la pista asfaltada que va a l’entrada de can Buxeres,des d’allí tot deixant el vehicle anireu a peu per un camí a l’esquerra en pocs minuts a les ruïnes de Can Margarit,
ara us cal seguir per un camí que es desvia a l’esquerra,
a poca distancia un cartell ens indica que per l’esquerra ens portarà directament a la Font de can Margarit.
Font situada i envoltat de bosc, que antigament hauria estat ocupat pels horts de Can Margarit.
Està construïda sobre un mur que es recolza en un marge, sota el qual hi ha una pica quadrangular.
La part frontal de la pica incorpora dues pedres inclinades, que indiquen que també s’utilitzava com a safareig.
En un costat de la paret hi ha una aixeta de palanca moderna.
L’aigua que sobrava anava a parar a la bassa rodona que hi ha davant la font, actualment seca i en part de la paret enfonsada.
En la part superior esquerra del mur de la Font, hi ha una placa amb el seu nom, col·locada per l’associació CONVIVE.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font de la Torre, està situada a peu de la carretera C-1411a, sortiu de Sallent i amb direcció a Balsareny.
Concretament, a la part esquerra de la carretera, poc abans d’arribar al Restaurant de La Torre i,
al costat d’una pista secundaria de terra d’aquesta finca de La Torre.
És una Font molt antiga, en el segle passat, era molt apreciada
i concorreguda per la gent que recollia la seva aigua,
llàstima que en els anys, aquesta font a quedat casi oblidada…
Fa uns tres anys va ser arranjada, reforçant les parets, posant uns rocs plants com escala.
I com esta a un nivell baix, a un costat uns rocs grans per protegir-la. Te a un costat un seient.
Un Roure li fa ombra.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Col·laboradora: Loli Parragá
Per anar a La Font de Santa Llúcia, cal agafar una pista que surt de la carretera BV. 4607, punt quilomètric 0’700 i seguir uns dos kilòmetres,
La font de Santa Llúcia està situada uns 150 metres a l’oest de Santa Llúcia de Sobremunt, sota un dels camps que s’estén a l’oest de l’església.
La font està formada per un espai delimitat al fons i als laterals per murs de maçoneria de pedra gran amb poc morter coronats amb lloses.
A l’interior de l’espai hi ha unes escales de pedra que condueixen a la font, on sobresurt a la part baixa una aixeta metàl·lica.
A l’esquerra de l’aixeta hi ha una petita obertura tancada amb porta metàl·lica
i més amunt es troba una segona obertura tancada amb porta metàl·lica, en aquest cas quadrada i de majors dimensions.
En moltes ocasions, la seva part inferior esta plena d’aigua, per tant no es veu ni l’aixeta i la petita portella.
Recull de dades: Viquipèdia, Diba. i propi
Text: Ramon Solé
Fotografies i Col-laborador: Albert Blanch
Per anar a La Font de Portelles, cal agafar una pista que surt de la carretera BV. 4607, punt quilomètric 0’700 i seguir uns 800 metres.
La font de Portelles està situada uns 400 metres a l’oest de la masia de Portelles, al peu d’un dels recs que formen la capçalera del barranc de Guspineda.
S’accedeix a la font a través d’un camí que s’inicia prop de la masia de Portelles vorejant un camp i passant per una petita pineda.
fins arribar a la font, ubicada prop del rec i en un espai envoltat de plataners.
La font està formada per un mur de maçoneria de pedra d’aproximadament un metre d’alçada del que en sobresurt, al centre, un tub metàl·lic.
Sota el brollador hi ha una pica de pedra treballada on falta la part de davant.
Actualment la Font està seca.
Recull de dades: Viquipèdia, Diba. i propi
Text: Ramon Solé
Fotografies i Col-laborador: Albert Blanch
Per anar a La Font de can Quelet, cal agafar una pista que surt de la carretera BV. 4607, punt quilomètric 0’700 i seguir uns dos kilòmetres, que es desvia en direcció nord baixant a l’obaga de la serra dels Pedrons.
Seguint aquesta pista uns 750 metres s’arriba a la font, ubicada a escassos 10 metres de la pista, hi han cartells per la pista.
La font està formada per una estructura de maçoneria de pedra i planta rectangular de color blanc,
interiorment formen una volta de canó de lloses a plec de llibre, està coronada amb una teulada de doble vessant de grans lloses. A l’interior de l’estructura es troba la font.
De fet es tracta d’una font de bassal ja que l’aigua es recull en el bassal quadrat que ocupa l’interior de l’estructura, però a diferència d’altres fonts de bassal, l’aigua no hi brolla per sota sinó que entra a través d’un petit forat picat a la roca i cobert de molsa, situat en la paret posterior de l’estructura.
Als seus costat hi ha uns petits bancs de pedra.
Segons una placa, va ser restaurada en l’any 2013, la inscripció diu: “Pels qui estimen la Natura, Cirera – Rabionet”.
Recull de dades: Diba. i propi
Text: Ramon Solé
Fotografies i Col-laboració : Albert Blanch
fonts naturals, aigua, muntanya i més 